Sigmund Freud

De Viquip??dia

Sigmund Freud

Sigmund Freud (6 de maig de 1856 - 23 de setembre de 1939) fou un neur??leg austr??ac (nascut a Freiberg, actual P????bor de Tx??quia), que va comen??ar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. M??s tard abandon?? la hipnosi en favor de l'??associaci?? lliure?? i l'an??lisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com ??la cura de la parla??. Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoan??lisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s'anomenava hist??ria (que actualment es podria anomenar trastorn de conversi?? segons el DSM-IV) i en la neurosi (actualment reclassificada en diferents denominacions, segons la nosologia psicoanal??tica: afeccions psicosom??tiques, neurosi i psicosi).

Les teories de Freud i el tractament que donava als seus pacients van causar un gran daltabaix a la Viena del segle XIX i el debat avui en dia encara continua. Les seves idees sovint s??n discutides i criticades com treballs de literatura i de cultura general, a m??s del continu debat sobre si ??s ci??ncia i tractaments m??dics. Com a exemple, en una critica de l'any 2003, els seguidors de Sigmund Freud el van considerar ??...un gran cient??fic de la medicina que descobr?? importants veritats sobre la psicologia humana...??, mentre que d'altres (especialment de camps de la compet??ncia com la psiquiatria) el veuen com ??...un fil??sof visionari que va replantejar la natura humana i ens va ajudar a fer fora tab??s, per?? les seves teories, divulgades com a ci??ncia, ensopegaren en un examen minuci??s??.

[edita] Dades Biogr??fiques

Sigismund Schlomo Freud va n??ixer a Freiberg, Mor??via (ara coneguda com Pribor a la Rep??blica Txeca). Quan encara era un nen la seva fam??lia es trasllad?? a Viena a causa dels disturbis antisemites. El 1877 abreuj?? el seu nom de Sigismund Schlomo Freud a Sigmund Freud. Els primers anys de Freud s??n poc coneguts ja que va destruir els seus escrits personals en dues ocasions, la primera vegada al 1885 i de nou al 1907. A m??s, els seus escrits posteriors varen ser protegits acuradament als Arxius de Sigmund Freud, als que nom??s tenia acc??s Ernest Jones (el seu bi??graf oficial) i uns pocs membres del cercle proper a la psicoan??lisi. El treball de Jeffrey Moussaieff Masson va dur una mica de llum sobre la naturalesa del material ocult.

El 1938, despr??s de l'annexi?? d'??ustria va marxar Londres (Regne Unit) on es refugi?? del Tercer Reich. Aquest exili i les repercussions i la pol??tica de Hitler, van afectar molt a Freud d'origen jueu en el seu estat d'??nim i en les seves darreres obres. Mor?? a Londres el 1939.

Anna Freud, filla de Freud, tamb?? fou una destacada psicoanalista, particularment en el camp dels nens i el desenvolupament psicol??gic. Sigmund Freud ??s l'avi del pintor Lucian Freud i de l'actor i escriptor Clement Freud, i besavi de la periodista Emma Freud, la dissenyadora de moda Bella Freud i del relacions p??bliques Matthew Freud.

[edita] Les innovacions de Freud

Freud ha innovat en dos camps. Simult??niament, va desenvolupar una teoria de la ment i la conducta humana, i una t??cnica terap??utica per a ajudar a persones malaltes mentals. Molta gent afirma estar influenciada per un per?? no per l'altre camp.

Probablement la contribuci?? m??s significativa que Freud ha fet al pensament modern es el seu concepte de l'inconscient. Durant el segle XIX el pensament predominant a Occident fou el positivisme, que afirmava que les persones podien acumular coneixements reals sobre si mateixos i del m??n que els envolta, i exercir control sobre ambd??s per mitj?? de la ra??. Freud, per??, sugger?? que aquestes afirmacions eren falses, ja que no som totalment conscients de tots els nostres pensaments, i sovint actuem per raons que no tenen res a veure amb el que pensem. El concepte d'inconscient fou revolucionari i proposava que la ment es dividia en capes o nivells i hi havia pensaments que circulaven ??sota la superf??cie??. Els somnis, anomenats ??el cam?? a l'inconscient??, proporcionaven el millor exemple de la nostra vida inconscient, i al llibre "La interpretaci?? dels somnis" Freud explic?? l'argument de l'exist??ncia de l'inconscient i, tamb??, desenvolup?? un m??tode per a aconseguir l'acc??s a ell.

El preconscient fou descrit com la capa entre el conscient i l'inconscient, a la qual podem tenir acc??s amb una mica d'esfor??. El terme subconscient ??s utilitzat popularment, encara que actualment ja no forma part de la terminologia psicoanal??tica. Fins i tot, els encara nombrosos seguidors del punt de vista purament positivista i racionalista, inclosos molts que rebutjaven altres elements del treball de Freud, accepten l'afirmaci?? que parteix de que la ment ??s inconscient, i que les persones sovint actuen per raons de les que no s??n conscients.

La repressi?? t?? gran import??ncia en el coneixement de l'inconscient. D'acord amb Freud, les persones sovint experimenten pensaments sentiments que s??n tan dolorosos que no poden aguantar-ho. Aquests pensaments i sentiments ???i els records associats a ells??? no poden, segons sostenia Freud, ser expulsats de la ment, per?? poden ser expulsats del conscient. Llavors arriben a formar part de l'inconscient.

Encara que m??s tard Freud intent?? trobar patrons de repressi?? entre els seus pacients que esdevinguessin un model general per la ment, observ?? que els seus diferents pacients reprimien fets diferents. A m??s, Freud observ?? que el proc??s de la repressi?? ??s, en si mateix, un acte no conscient (??s a dir, no ocorria a trav??s de la intenci?? dels pensaments o sentiments conscients). Freud va suposar que les repressions de les persones estaven determinades en part pel seu inconscient. En altres paraules, l'inconscient era a la vegada causa i efecte de la repressi??.

Freud busc?? una explicaci?? de com operava l'inconscient proposant que tenia una particular estructura. Propos?? que l'inconscient estava dividit en tres parts: el Jo, l'All?? i el Superjo.

L'All?? representa els processos primigenis del pensament, 
??s la for??a origin??ria o instintiva la qual est?? destinada
a la superviv??ncia. Pret??n aconseguir all?? que volem ara 
i aqu??, i est?? moguda pel principi del plaer (el qual ??s de    
naturalesa libidinosa i agressiva). A l??All?? no existeix 
la norma (b?? i mal).
El Superjo ??s la part del nostre psiquisme que contraresta
a l'All?? amb pensaments morals i ??tics, i sorgeix de la  
interioritzaci?? de la norma (b?? - mal). 
El Jo ??s el principi de realiat, i roman entre ambd??s
alternant les nostres necessitats primitives i las nostres 
creences ??tiques i morals.

[edita] Teoria de la personalitat

[edita] L???all??

Segons la concepci?? freudiana de l'estructura de la personalitat, l'all?? ??s l'element m??s primitiu d'aquesta. Quan una persona neix, tan sols est?? dotat d'all??, que ??s totalment inconscient,irracional i el dip??sit on es troben les nostres pulsions. Aquestes ??ltimes les podr??em definir com energies o motivacions que tenen el seu or??gen en una necessitat biol??gica i la seva finalitat ??s suprimir aquesta tensi?? creada amb la satisfacci?? que busquen per poder tornar a l'equilibri inicial. Freud creu que aquestes pulsions s??n les que motiven el comportament hum??, i en una primera teoria pulsional les divideix en dues :

1.Pulsions d'autoconservaci?? : s??n les encarregades de preservar la vida individual. Serien aquelles pulsions que ens impulsen a buscar menjar,aigua,etc.

2.Pulsions sexuals : s??n aquelles que preserven la vida de l'esp??cie, i tamb?? les que procuren plaer ; l'energia d'aquestes ??ltimes l'anomena libido

M??s tard Freud fa una modificaci?? d'aquesta teoria, afegint la seva creen??a de que tothom t?? la idea inconscient de morir perqu?? d'aquesta manera el cos ja no ha de suportar cap tensi??. Unifica la seva primera classificaci?? en tan sols una, l'Eros, i afegeix un nou tipus de pulsi??: Thanatos. La primera procura la vida, la necessitat d'estimar, mentre que la segona es dirigeix cap a la mort, la destructivitat. El fet que l'all?? sigui irracional fa que vulgui satisfer immediatament les seves necessitats i preservar el principi de plaer, ??s a dir, procurar el plaer i evitar el desplaer, reduint les tensions creades. Una altra caracter??stica de l'all?? ??s que es troba al marge de la moral, i per aix?? no sap diferenciar les pulsions acceptables de les que no ho s??n.

[edita] El jo

Un segon element al qual Freud fa refer??ncia ??s el jo. Aquest ??ltim sorgeix de la modificaci?? parcial de l'all?? sota les influ??ncies i est??muls que rep del m??n exterior. A mesura que la persona creix, el jo es va enriquint amb les experi??ncies i aprenentatges que va acumulant, i que li permeten adaptar-se a aquest m??n. El jo ??s l'encarregat de controlar les pulsions que provenen de l'all??, a trav??s del principi de realitat; aquest estipula que la recerca del plaer estar?? determinada per les condicions externes, posposant-lo si ??s necessari.

El jo sempre intenta satisfer les demandes de l'all??, per?? es troba pressionat per les restriccions que l'imposa el superjo ( m??s endavant s'explica amb detall). L'??ll?? envia una pulsi?? cap al jo, per?? aquesta ha de passar pel filtre del superjo. Si aquest la considera acceptable, la deixar?? passar, per?? si no, actuar?? de barrera i no la deixar?? passar. Arriba un moment en que el jo es troba tan pressionat, tant per l'all?? com pel superjo, que s'ha de defensar d'alguna manera. Aix?? ho fa a trav??s dels anomenats mecanismes de defensa, que no s??n m??s que mitjans que utiliza el jo per donar sortida a les pulsions inacceptable, i evitar aix?? l'angoixa. El que fa ??s bloquejar inconscientment aquestes pulsions o les distorsiona per tal que siguin menys amena??ants. Alguns exemples d'aquests mecanismes de defensa s??n :

1.Sublimaci?? : consisteix en canalitzar els desitjos (pulsions fetes conscients) que es consideren inacceptables cap a activitats que es consideren sublims, ??s a dir, que reben un gran reconeixement. Per exemple, una persona sent desitjos de matar al seu germ??, i ho canalitza en escriure una novel??la on el protagonista mata al seu germ??.

2.Racionalitzaci?? : consisteix en intentar trobar una explicaci?? racional i argumentada als nostres desitjos o actes

3.Negaci?? : consisteix en negar experi??ncies que s??n desagradables o massa doloroses per poder competir amb elles.

[edita] El superjo

Per ??ltim hi ha el superjo, al qual hav??em fet refer??ncia abans. Aquest element integrant de la personalitat el podr??em equiparar amb el paper que desenvolupa la societat sobre les persones. ??s l'encarregat de reprimir i controlar les pulsions, i podr??em dir que ??s el fruit de la pressi?? social imposada sobre les persones. Es forma a trav??s de l'educaci?? de la persona que inclou l'adquisis?? de models de conducta, costums,control individual,etc. El seu paper fonamental ??s decidir el que ??s acceptable del que no ho ??s per tal que l'individu es pugui adaptar en la societat que viu. El superjo el podr??em dividir en dues parts :

1.Consci??ncia moral : correspondria a la part que internalitza els costums, els c??stics, les restriccions morals, etc.

2.Ideal del jo : correspondria a un model de persona, ??s a dir, a la recerca de la perfecci??. Quan una persona intenta seguir aquest ideal est?? satisfeta amb ella mateixa, per?? en canvi, si fa alguna cosa incompatible amb ell es sent culpable.

Freud creia que la gent viu en societat perqu?? els interessa, per?? aix?? provoca que les persones hagin de restringir les seves pulsions, ja que sin?? la conviv??ncia seria impossible. Per aix?? diu en el seu llibre El malestar en la cultura que "el sentiment de culpabilitat ??s el preu de la cultura i el de ser civilitzats".

Un Jo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar amb el m??n exterior d'una manera que sigui c??mode per a l'All?? i el Superjo. En general, l'afirmaci?? de que la ment no ??s una cosa monol??tica i homog??nia segueix tenint una enorme influ??ncia sobre la gent fora del camp de la psicologia. Malgrat tot, molts han q??estionat o rebutjat aquesta teoria que afirma que la ment est?? dividida en aquests tres components. Freud estava especialment interessat en la din??mica relaci?? entre aquestes tres parts de la ment. Argument?? que aquesta relaci?? est?? influenciada per factors o energies innats, que va anomenar pulsions. Per?? tamb?? explic?? com canviava segons el context depenent dels canvis en les relacions socials. Alguns han criticat a Freud per donar molta m??s import??ncia a un o a un altre d'aquests factors, i molts dels seguidors de Freud s'han concentrat sols en un o en un altre d??ells.

A la descripci?? que Freud va fer de la sexualitat inclo??a tots els instints reproductors, per?? la sexualitat no es limitava a aix?? (recordem que segons ell la tenim des que naixem) sino que aquesta representa la b??squeda del plaer (el qual pot ser de molt tipus, per exemple est?? el plaer oral que es el primer que s??experimenta, i consisteix en que el nen o nena troba plaer a ficar-se coses a la boca). La pulsi?? de vida i mort representa un instint que ens indueix a tornar a l'estat de calma del que provenim (a la no exist??ncia) i est?? basat en els seus estudis de protozous (llegiu el text "M??s enll?? del principi de plaer"). Molts han q??estionat les bases cient??fiques d'aquesta afirmaci??.

Freud tamb?? creia que la sexualitat o libido madurava en els individus per mitj?? del canvi del seu objectiu. Argumentava que els humans naixen ??polim??rficament perversos??, en el sentit de que una gran varietat d'objectes poden ser una font de plaer. Despr??s va dir que mentre les persones van desenvolupant-se van fixant-se sobre diferents objectes (o objectius) espec??fics: primer oral (exemplificats pel plaer dels nadons en la lact??ncia), despr??s anal (exemplificat pel plaer dels nens al controlar les seves defecacions) i per ??ltim genital.

Freud digu?? que llavors els nens passen a una fase a on es fixen en el progenitor del sexe oposat al seu. Freud busc?? como encabir aquest patr?? de desenvolupament en la din??mica de la ment. Cada fase ??s una progressi?? cap a la maduresa sexual, caracteritzada per un fort Jo i l'habilitat per retardar la necessitat de gratificacions (llegiu: "Tres assajos per a una teoria sexual".)

El model psicosexual que desenvolup?? Freud ha sigut criticat des de diferents fronts. Alguns han atacat l'afirmaci?? de Freud sobre l'exist??ncia d'una sexualitat infantil (i, impl??citament, l'expansi?? que va fer Freud en la noci?? de sexualitat). Altres han acceptat la noci?? de sexualitat de Freud, per?? han argumentat que aquest patr?? de desenvolupament no ??s universal, ni necessari en el desenvolupament de la salut mental. En canvi, fan enfasi en seguir endavant en els patrons de les fonts del desenvolupament social i ambiental. M??s encara, publiciten que sigui menyspreada o ignorada la din??mica social de Freud (com a classe de relaci??).

Freud esperava provar que el seu model, basat en observacions de la classe mitja austr??aca, fos universalment v??lid. Va utilitzar la mitologia grega i la etnografia contempor??nia com a models comparatius. Per a indicar fins a quin punt desitgem l'incest, i com ??s reprimit aquest desig es va fixar en les trag??dies gregues ??dip (Rei de S??focles)i Electra. El complex d'??dip fou descrit com una fase del desenvolupament psicosexual i de la maduresa. Tamb?? es va fixar en els estudis antropol??gics de totetisme i argument?? que el totetisme reflectia una costum ritualitzada d'un complex d'??dip tribal (llegeixi: ???T??tem i Tab??). Encara que molts estudiants d'avui dia estan interessats en reanalitzar el material cultural de Freud, la gran majoria ha rebutjat les seves interpretacions.

Freud esperava que la seva investigaci?? proporcion??s una s??lida base cient??fica per al seu m??tode terap??utic. L'objectiu de la ter??pia freudiana, o psicoan??lisi, era portar al conscient els pensament i sentiments reprimits i aix?? permetre al pacient desenvolupar un Jo m??s fort. B??sicament, es tracta de portar els pensaments i sentiments de l'inconscient al conscient induint al pacient a parlar mitjan??ant l'???associaci?? lliure??? i a parlar dels seus somnis. Un altre element important d la psicoan??lisi ??s la relativa falta d'implicaci?? per part del psicoanalista, per tal que el pacient projecti els seus pensaments i sentiments sobre l'analista. A trav??s d'aquest proc??s, anomenat transfer??ncia, el pacient pot reconstruir i resoldre conflictes reprimits (causants de la seva malaltia), especialment conflictes de la inf??ncia amb els seus pares.

??s menys conegut l'inter??s de Freud per la neurologia. Anteriorment va ser investigador de la par??lisi cerebral. Va publicar nombrosos articles m??dics en aquest camp. Tamb?? va mostrar que la malaltia existia molt abans de que altres investigadors del seu temps tinguessin not??cia de la mateixa i la estudiessin. Tamb?? va suggerir que era erroni que aquesta malaltia que va descriure William Little , cirurgi?? ortop??dic brit??nic, tingu??s com a causa una falta d'oxigen durant el naixement. En canvi, va dir que les complicacions al part s??n nom??s un s??mptoma del problema. No va ser fins la d??cada de 1980 quan les seves especulacions varen ser confirmades per investigadors m??s moderns.

Des del punt de vista de la medicina oficial (i, per tant, majoritari) es diria que la teoria i la pr??ctica freudiana han sigut substitu??des pels descobriments emp??rics al llarg dels anys. Algunes persones segueixen aprenent, i practicant, la psicoan??lisi freudi?? tradicional, per?? la majoria dels psiquiatres rebutgen avui la majoria del treball de Freud per no estar recolzat en evid??ncies cient??fiques i ??s utilitzat, m??s aviat, com a inspiraci?? o com a estudi hist??ric. Malgrat que Freud va desenvolupar el seu m??tode per al tractament de la neurosi, avui en dia algunes persones busquen en la psicoan??lisi no una cura per a una malaltia, sin?? una part del seu proc??s d'autoconeixement.

En l'??mbit de la psicoan??lisi moderna, Freud ??s considerat el pare d'aquesta ci??ncia. Les seves teories s??n constantment actualitzades. Encara que la psicoan??lisi se segueix rebutjant, aix?? com va passar en vida de Freud.