T. S. Eliot
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1948) |
Thomas Stearns Eliot, més conegut com T. S. Eliot, ( Saint Louis, EUA 1888 - Londres, Anglaterra 1965 ) fou un poeta, escriptor, dramaturg i professor universitari britànic, d'origen nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1948.
En les seves obres destaca la cura formal i les referències culturalistes. Enquadrat dins el New Criticism, pensava que l'art no havia de ser l'expressió d'experiències personals sinó el treball sobre símbols universals.
Taula de continguts |
[edita] Biogragfia
Va néixer el 26 de setembre de 1888 a la ciutat de Saint Louis, població situada a l'estat nord-americà de Missouri. Va estudiar grec, literatura anglesa i art a la Universitat de Harvard, on es va graduar el 1909. Entre 1910 i 1911 amplià els seus estudis a La Sorbona de París. El 1911 inicià el seu doctorat en filosofia mitjançant l'estudi de Francis Herbert Bradley, el budisme i filologia indoària, però no li fou otorgat aquest títol en no presentar personalment la seva tesi doctoral davant el jurat de Harvard l'any 1916, i moment en el qual coneix Bertrand Russell, que havia acudit com a professor visitant en aquesta universitat, i que considerà el seu millor alumne. Després d'una breu estada a Marburg (Alemanya) gràcies a una beca el 1914 s'instal·la a Anglaterra, on conegué Ezra Pound, Virginia Woolf i James Joyce.
Alterna l'escriptura amb diverses feines, des de professor d'institut fins a banquer. Es converteix a l'anglicanisme, que impreganarà tota la producció literària des d'aquell moment, amb constants cites bíbliques. El 1927 aconseguí la nacionalitat britànica, el 1948 fou nomenat membre de l'Orde del Mèrit per part del rei Jordi VI del Regne Unit. Morí el 4 de gener de 1965 a la ciutat de Londres, després d'una última etapa de la seva vida on patí desordres nerviosos.
El 1983 rebé, pòstumament, dos Premi Tony de teatre per l'obra teatral Cats, l'adpatació que Andrew Lloyd Webber realitzà del seu llibre Old Possum's Book of Practical Cats ("El llibre dels gats hàbils", 1939), un pel llibret musical i l'altre per la música/lletra de l'obra, basada completament en l'obra de T. S. Eliot. Anteriorment l'any 1950 la seva obra The Cocktail Party ja havia estat guardonada amb el Tony a la millor obra dramàtica.
[edita] Obres destacades
La primera obra a destacar és The Love Song of J. Alfred Prufrock ("La cançó d'amor de J. Alfred Prufock"), apareguda l'any 1915, on explica en forma de monòleg poètic la visió que té el protagonista de la seva vida. L'estructura està fortament influenciada per La Divina Comèdia i les tècniques del fluir de la consciència del surrealisme. El poema és l'intent d'un home de mitjana edat amb males experiències amoroses anteriors de formular una pregunta complicada que mai s'escriu directament. El pessimisme existencial gira al voltant de les dones i el deteriorament físic que produeix el pas del temps.
Una altra obra a destacar és The Waste Land (1922), un poema estructurat en cinc seccions, les quatre primeres dedicades als elements naturals. Descriu les diferents cares de la mort amb el símbol del paisatge i encarna la decepció anglosaxona després de la Primera Guerra Mundial. El seu estil es pot enquadrar dins l'avantguardisme i està acompanyat de notes de l'autor per a la seva comprensió, difícil per les nombroses al·lusions i els canvis de narrador.
T.S.Eliot considerava que la seva obra mestra eren els Four Quartets ("Quatre Quartets", 1943), també al voltant dels quatre elements: aire, terra, aigua i foc. Resumeix la seva visió filosòfica, fortament influenciada pel cristianisme (ella va ser un dels traductors oficials de la Bíblia a l'anglès).
Pel que fa al teatre, la seva obra de més èxit és Murder in the Cathedral ("Mort a la Catedral", 1935), on explica la mort de Thomas Becket i les seves temptacions anteriors (en clar paral·lel amb Crist). Critica els governs autoritaris que permeten el crim i l'actuació irracional, en el context històric del feixisme i el nazisme.
L'any 1948 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva contribució excepcional, pionera a la poesia actual.
[edita] Modernisme i religiositat
La poesia de Eliot presenta tres vessants fonamentals, facetes en aparença contradictòries entre si, però que va saber harmonitzar sàviament. La primera, una vena humorística molt sui generis. L'autor era molt aficionat a la sàtira i la ironia, visibles en obres com Prufrock and Other Observations ("Prufrock i altres observacions", 1917) o Old Possum's Book of Practical Cats ("El llibre dels gats hàbils", 1939). La segona, l'arravassat avantguardisme o experimentalisme literari, ja que fou el gran representant del "modernisme" anglès. La tercera és, sens dubte, meditativa i religiosa. El to transcendental i penitencial adquireix una enorme presència al llarg de tota la seva obra, i de la trobada d'elements tan dispars (el sagrat i el profà o la fe i el nihilisme) emanarà, la que és per alguns, la poesia més gran del segle XX.
La seva conversió a l'anglicanisme explica la importància del sentiment religiós a la seva vida, que de manera espontània traslladaria a la seva poesia. Aquest transvasament es plasma, d'entrada, a través de la incorporació d'innombrables cites de la Bíblia, d'obres de sants, de Dante així com de textos sagrats orientals. Són freqüents així mateix les referències a episodis o llocs amb forta significació religiosa. En un temps convuls, cínic i descregut com el que li va tocar viure, marcat a més per dues Guerres Mundials, no es va abstenir de treure a la llum directament un ram de poemes "religiosos", gairebé a imitació del Mester de Clerecia medieval: The Journey of the Magi ("Viatge dels mags", 1927), Ash Wednesday ("Dimecres de cendra", 1930, dedicat a la Mare de Déu), els cors de The Rock ("La pedra", 1934, a favor de la construcció de nous temples religisios), etc. A l'igual que l'espanyol Miguel de Unamuno, Eliot revela un tarannà místic almenys vacil·lant, en el qual la fe s'ha vist considerablement temperada o refredada, si no substituïda, per la desenganyada meditació racional, sempre a vegades amb un tema metafísic de fons: en el cas d'Eliot, l'incomprensible esdevenir del temps.
A l'inici d'un dels poemes purament "religiosos" d'Ash Wednesday, s'observa:
-
- Perquè no tinc esperança de tornar altra vegada
- Perquè no tinc esperança
- Perquè no tinc esperança de tornar...
Aquesta secció conclou molt canònicament:
-
- Prega per nosaltres pecadors, ara i a l'hora de la nostra mort.
Aquests versos no se sap si transllueixen fe o desesperança, si bé l'efecte poètic de contrastos com aquest, unit als atrevits recursos formals utilitzats, lluny de restringir la intensitat lírica l'amplifica notablement. Les seves composicions en imatges brinden originals ressonàncies, profunds i inesperats aspecte espirituals; una riquesa i varietat de registres rara en la poesia del segle XX, si obviem a un dels seus grans contemporanis, el portuguès Fernando Pessoa.
[edita] Obra publicada
[edita] Poesia
[edita] Teatre |
[edita] No-ficció
|
