Llengües indoàries

De Viquipèdia

Temes indoeuropeus
Llengües indoeuropees
Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec Indoiranià (Indoari, Indoirànic) Itàlic extingides: Llengües anatòliques Paleobalcànic (Dàcic, Frigi, Traci) • Tokhari
Pobles indoeuropeus
Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) Celtes (Galàcia, Gals) • Germànics Ilírics • Indo-iranics (Tribus iraniques) Itàlics • Sàrmates • Tracis • Tocaris
Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu • Societat • Religió
Urheimat
Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT)
Estudis indoeuropeus

Les llengües indoàries són una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees. Van originar-se al voltant dels Urals i es van expandir cap al Sud, les terres de l'actual Índia.

Entre les llengües indoàries destaquen el sànscrit (molt usat en lingüística comparada), l'urdu o idioma oficial del Pakistan, l'hindi (la llengua més usada pels indis), el romaní o llengua original dels gitanos i el persa, tot i que és una de les famílies amb més representants. Els seus escrits es remu⇔nten al 2000 aC, sobretot en obres administratives, literàries i religioses.