Germ??nic
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ??Germ??nic (desambiguaci??)??. |
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Lleng??es indoeuropees |
| Alban??s ??? Armeni ??? B??ltic C??ltic ??? Eslau ??? Germ??nic ??? Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos ??? Arm??nics B??ltics ??? Celtes ??? Eslaus ??? Escites ??? Germ??nics Grecs ??? Indo-aris Ir??nics ??? Llatins Hist??rics: Anat??lics (Poble hitita, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu ??? Societat ??? Religi?? |
| Urheimat |
| Hip??tesis kurgana ??? Hip??tesis anat??lica Hip??tesis arm??nica ??? Teoria ??ndia ??? TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Els germ??nics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi Rom?? i que van contribuir decisivament a la seva caiguda. En la seva expansi??, van formar els regnes de l'Edat Mitjana a Europa.
Aquestes tribus eren origin??ries d'Escandin??via i parlaven lleng??es germ??niques, una branca de la fam??lia indoeuropea. Tenen una mitologia pr??pia coneguda des de l'Antiguitat. Ja des del segle II aC van tenir disputes i batalles amb els romans, que els anomen??ven despectivament b??rbars i que els van donar nom com a col??lectiu (Germania era una de les prov??ncies imperials).
El concepte d'identitat ??tnica "germ??nica" ??s primer intu??da pel ge??graf grec Estrab??, que disting?? un grup de b??rbars al nord d'Europa, similar als celtes, per?? no part d'aquests. Posidoni, segons sabem, ??s el primer d'haver fet servir aquest nom, cap a l'any 80 aC, en el seu 30?? llibre. Aix?? ho sabem gr??cies al quart llibre d'Ateneu, qui cap a l'any 190 va citar Posidoni de la seg??ent manera: "Els Germani al migdia serveixen carn rostida amb llet, i beuen vi sense diluir".
El terme llat?? Germani fou usat per primer cop per Juli C??sar, i ??s creu que es tracta d'un manlleu de les lleng??es c??ltiques, en les quals aquest mot ??s un ex??nim. Els escrits de C??sar, T??cit i d'altres autors romans indiquen una divisi?? dels pobles germ??nics en grups tribals:
- entre els rius ??der i V??stula, actual Pol??nia (germ??nics orientals).
- el baix Rin (Istvaeones),
- el riu Elba (Irminones),
- Jutl??ndia i les illes daneses (Ingvaeones).
Les migracions m??s nombroses van tenir lloc al segle V, a causa dels canvis pol??tics del continent i l'augment demogr??fic. Els l??ders de cada grup van esdevenir sovint els nobles del feudalisme i atorgaven protecci?? a una determinada regi?? sobre la qual tenien tot el poder. Molts d'ells es van convertir al cristianisme, que va suposar la uni?? cultural i religiosa d'Europa enfront la fragmentaci?? pol??tica creixent.
