Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Feudalisme - Viquip??dia

Feudalisme

De Viquip??dia

Aquest article ??s un candidat per a la ??contribuci?? de la quinzena??.
Vegeu la candidatura per apuntar-vos com a voluntari o per discutir-hi sobre el tema.

El feudalisme (segles XI-XIII) ??s el sistema pol??tic, econ??mic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecci?? als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'esgl??sia i tenien una relaci?? de depend??ncia m??s o menys forta amb el rei de cada regi??.

Taula de continguts

[edita] Or??gens del feudalisme

Durant el Baix Imperi Rom?? la vida urbana decau. Als segles IV-V es produeix un replec demogr??fic i una ruralitzaci?? amb gran latifundisme, sistema que d??na una tend??ncia a l'autosufici??ncia. En aquesta ??poca es desenvolupen les lleis del colonat, que convertiran els esclaus en colons, persones lliures per?? vinculades a la terra. Aquest proc??s de ruralitaci?? ??s producte de la creixent inseguretat, car les ciutats s??n objectiu preferent de les incursions b??rbares, per?? tamb?? va associat a l'escassetat de moneda, a la seva continua p??rdua de valor i a la seva poca circulaci??. La fi de l'expansi?? romana a m??s havia provocat una certa escassetat d'esclaus i la seva pujada de preu, per la qual cosa es va haver de buscar una altra alternativa que assegur??s fins a cert punt l'estabilitat de la m?? d'obra, i en aquest sentit vincular-la a la terra era una bona opci??.

Al??legoria de la societat feudal: un monjo, un cavaller i un camperol, els tres ordres socials.
Al??legoria de la societat feudal: un monjo, un cavaller i un camperol, els tres ordres socials.

Es pot considerar el feudalisme des de sota, ??s a dir, que els camperols (i els que abandonen la ciutat) busquen seguretat i la troben en el vassallatge. Per?? tamb?? es pot considerar des de dalt, pel clientelisme merovingi i carolingi, que hi veia una forma d'assegurar el poder; i per l'obtenci?? de m?? d'obra per treballar els grans latifundis. En qualsevol cas, sembla fora de dubte que la g??nesi del feudalisme es troba en les primeres clienteles merov??ngies, que generalitzen el benefici i la tend??ncia a convertir els latifundis del Baix Imperi en dominis senyorials. El benefici o beneficium era una instituci?? romana consistent en l'atorgaci?? per part d'un individu del domini i el gaudi d'un b?? a un altre. Aquest b?? acostumava a ser una terra, per tamb?? podia ser un c??rrec o un dret. La seva duraci?? podia ser indefinida, per?? sempre era de car??cter personal i, per tant, acabava en qualsevol cas amb la mort d'un dels dos implicats: atorgador o beneficiat. A m??s era molt f??cilment revocable. Es tractava d'una forma habitual de premiar els veterans de guerra, donant-los-hi terres en regions frontereres, de manera que al mateix temps es refor??ava la dominaci?? romana sobre aquella zona; per?? sempre es tractava d'un premi a posteriori, per serveis prestats. Per?? els merovingis comen??aran a donar-lo a priori, com a recompensa a la fidelitat.

Als segles VIII-IX, en ??poca carol??ngia,les nombroses guerres civils multiplicaran el nombre de guerrers i vassalls, i ser?? en aquest context que es produir?? la uni?? de vassallatge i benefici, doncs aquest ja no es donar?? per serveis prestats, sin?? per assegurar la fidelitat i que quan se???l necessiti acudeixi, o fins i tot per pagar els funcionaris davant l'escassetat de moneda.

Carlemany segons Albrecht D??rer (1511)
Carlemany segons Albrecht D??rer (1511)

Carlemany crea la figura del vassi dominici, el vassall del senyor; per?? aquests crearan al seu torn els seus propis vassalls, la qual cosa debilita l'Imperi, que es va atomitzant a la vegada que els s??bdits s??n substitu??ts per vassalls. I si b?? en un principi la uni?? de vassallatge i benefici ho ser?? de facto, amb el temps esdevindr?? de jure. I el mateix passar?? amb la immunitat senyorial, que era el fet que el domini nom??s depengu??s del senyor. ??s tamb?? ara quan apareix el jurament de fidelitat. I el 877, per fi, el benefici esdev?? hereditari mitjan??ant la capitular de Quiercy de Carles II el Calb. Una vegada aix?? hagi passat, el sistema feudal es consolidar??. Al segle X el benefici ser?? substitu??t pel feu, apareixer?? l'homenatge, augmentar?? la complexitat del contracte... per?? per a molts historiadors el moment clau ??s el 877, quan el benefici s???ha tornat hereditari.

[edita] L???economia feudal

En el Baix Imperi i fins i tot durant l'??poca merov??ngia es mantenia la distinci?? entre esclaus i homes lliures, tant si aquests eren colons com propietaris al??lodials. Per?? el continu descens del nombre d'esclaus va fer disminuir la productivitat, de manera que va acabar per augmentar el nombre de lliures vinculats a la terra, fins al punt que en ??poca carol??ngia menys del 15% dels camperols eren esclaus. Per?? aquesta majoria lliure s???havia anat vinculant a la terra mitjan??ant els colonat, a la vegada que disminu??a la propietat privada, b?? per deutes, b?? per la lliure comenda a un gran senyor en busca de protecci??, o b?? per la viol??ncia dels grans senyors. Fins el segle XII el burg ??s nom??s la resid??ncia del bisbe o, per extensi??, d'un gran senyor. ??s part d'un senyoriu i no t?? poder econ??mic. Els comerciants s??n escassos i ??s el propi camperol qui ven els seus productes als mercats setmanals, encara que el comer?? de luxe es mant??, sobretot vinculat als jueus. Els artesans s??n ocasionals. Els instruments de producci?? es construeixen al taller senyorial, mentre que el t??xtil ??s confeccionat a la llar del camperol. L???estructura econ??mica feudal de l'Europa medieval t?? com a c??l??lula b??sica el senyoriu, que tendeix a l'autosufici??ncia. Hi ha dos grans centres comercials: el comtat de Flandes, que controla el mar del Nord, i Ven??cia, que controla el comer?? amb Bizanci. Des d'aqu?? i des d'Al-Andalus arriben productes ex??tics i de luxe per a la noblesa, per?? no ??s l'??nic comer?? que hi ha: tamb?? es comercia amb els productes que el senyoriu no pot produir, com la sal, i per compensar en ??poques de pen??ria o d'abund??ncia. Per?? tot i aix?? el comer?? ??s esc??s, ja que a la dificultat de les comunicacions s???hi ha d'afegir la baixa demografia i el desordre monetari: encara que la plata ??s abundant, gaireb?? no hi ha or, i existeix una muni?? de monedes, per?? no totes s???accepten a tot arreu. A m??s, el seguit d'invasions que s???havien anat produint des del Baix Imperi (musulmans, magiars, v??kings...) havien creat un clima d'inseguretat que s???havia tradu??t en una por a viatjar que havia redu??t encara m??s el comer??. El rendiment del senyoriu ??s molt baix, per sota dels dos grans recollits per cada un plantat. La manca d'abonament obliga a practicar el guaret i els instruments de producci?? s??n rudimentaris: arades sense giradores ni fulles ni rodes, fetes de fusta; escasses fal??s i aixades; poques dalles; etc??tera. Existeixen les terres comunals, fonamentalment praderies i boscos dels quals recollir fusta i glans i on portar a pasturar la ramaderia. Per?? a partir del segle XII els senyors se n???aniran apoderant de mica en mica mitjan??ant cercats. Per?? al marge d'aquestes terres comunals hi ha un altre tipus, els propis senyorius, que es dividien en mansos i terra indominicata. Els mansos tenien te??ricament l'extensi?? suficient per alimentar una fam??lia, i la terra indominicata era la reserva senyorial. Es tractava de les millors terres i en elles hi havia la seva resid??ncia i els establiments com el mol??, la farga, el forn... pels quals el camperol havia de pagar i, sovint, tenia la obligaci?? d'utilitzar.

[edita] Factors que propicien el canvi cap al capitalisme

Coincidint amb l'esplendor del feudalisme cl??ssic comencen a donar-se canvis que acabaran propiciant la crisi del sistema. Es poden agrupar en tres factors principals, tot i que de fet s???influeixen uns als altres.

[edita] L???expansi?? agr??ria

Des de mitjans segle IX assistim a una expansi?? agr??ria relacionada amb millores t??cniques fonamentalment. S???usar?? la for??a motriu de l'aigua per instal??lar molins de gr?? i d'oli ja des del segle X i, all?? on no se???n puguin posar d'aigua, se???n posaran de vent, provocant desforestacions. Aquests molins alliberaran una part de la m?? d'obra, especialment quan des del segle XII els molins tamb?? s???usin per treballar el ferro. D???altra banda, els sistemes d'enganxament tamb?? milloren, i amb ells ho fa la tracci?? animal, fenomen relacionat amb l'extensi?? del cavall en detriment del bou. El jou equ?? s???havia inventat a l'??sia i al segle VII per fi es va anar difonent per Occident. Aquest jou permetia al cavall de carregar fins a cinc vegades m??s que abans. L???inconvenient era que el cavall necessitava civada, aix?? que la seva difusi?? nom??s va ser possible per la invenci?? del guaret triennal. Amb la invenci?? del balanc?? al segle XI, que permetia les longae carretae, la necessitat del cavall encara va augmentar m??s, per?? ara vinculat al comer??. El guaret triennal nom??s era possible al nord del Loira, ja que a l'??rea mediterr??nia la sequera estival l'impedia. Aquest sistema permetia dues collites anuals: a la primavera, blat, s??gol i ordi; a la tardor, llegums i civada. Aquest sistema aportava nitrogen al s??l i augmentava les prote??nes de la dieta, i com que donava dues collites en ??poques diferents augmentava la seguretat. A m??s a m??s donava civada pels cavalls i redu??a la superf??cie en guaret, augmentat la productivitat. L???utillatge tamb?? va millorar amb la substituci?? de la fusta pel ferro i amb la difusi?? del rastrell. L???arada pesada, amb rodes i orellons, va ser inventada pels eslaus al segle VI, per?? no ser?? fins el X que es generalitzi. Aquest nou tipus pot amb els s??ls durs i amb els orellons remou els solcs, creant llargues fileres que s???usen com canals de drenatge i fent innecessari el conreu creuat. L???inconvenient ??s que en comptes de dos bous en necessita vuit per tirar-ne, de manera que nom??s les grans explotacions la podien utilitzar abans de la difusi?? del cavall, tot i que a Alemanya estan documentats casos de comunitats que la van adoptar mitjan??ant sistemes cooperatius vinculats a l'aparici?? de consells als pobles. De fet, tot plegat es tracta de la creaci??, per fi, d'una agricultura adaptada a les terres n??rdiques. Tant bon punt com els pillatges de v??kings i magiars van haver acabat, cap al segle X, es van comen??ar a notar els beneficis.

[edita] La producci?? i la poblaci??

Totes aquestes innovacions t??cniques i d'altres, i sobretot la seva difusi??, van augmentar la productivitat. Aix??, les prestacions en treball necess??ries van disminuir, i els senyors van comen??ar a cobrar-les en diners, de manera que la seva capacitat de compra va augmentar, estimulant el comer??. D???altra banda, una major productivitat del camp i la repartici?? de la collita en dues ??poques van fer disminuir les fams, de manera que les grans fams catastr??fiques gaireb?? van desapar??ixer. L???alimentaci?? va millorar amb m??s varietat de productes, augmentant aix?? l'esperan??a de vida. Tot plegat va fer que entre l'any 1000 i la Pesta Negra la poblaci?? europea es tripliqu??s. De fet, l'augment poblacional ja havia comen??at abans de manera molt lenta, per?? ara portar?? a la busca de noves terres. Per aix?? es practicaran rompudes, desemboscs, desmunts, dessecacions... sobretot entre els segles X i XI. El paradigma d'aquest fenomen ??s el Drang nach ??sten alemany. Justament quan el nord atura el seu moviment innovador, It??lia en pren el relleu. Al segle XI es crea una xarxa de canals al nord d'It??lia que permeten introduir animals i cultius asi??tics. Arriben aix?? els b??fals, amb la llet dels quals es far?? la famosa mozzarella; i els cucs de seda; per?? tamb?? els esp??rrecs, els albercocs, les mores i les carxofes. Aix?? d??na una m??s gran varietat a la dieta i estimula profundament el creixement demogr??fic i el comer??.

[edita] El renaixement comercial

Els desemboscs, les rompudes, les dessecacions van millorar els camins, la qual cosa va facilitar el comer?? a la vegada que augmentava el tr??fec de peregrins. Aix?? es va reflectir en el sorgiment de nous mercats i el desenvolupament de les viles situades en els tres grans camins de peregrinaci??: a Roma, a Jerusalem i a Santiago de Compostela. L???aliatge de les monedes es va empobrir, en part degut a l'escassetat d'or. Encara que aix?? va provocar una lenta inflaci??, va tornar molt m??s manejables les monedes, estimulant aix?? la seva circulaci??. Els mercaders van prosperar tant que van comen??ar a associar-se en gildes i hanses, a la vegada que les viles creixien com a centres d???emmagatzematge vinculades a aquests comerciants. El renaixement comercial es va donar en dos pols diferenciats: It??lia i el Mar del Nord.

  • Ven??cia i G??nova basaven la seva economia en el comer?? mar??tim, per la qual cosa el fenomen de les croades va estimular enormement el seu creixement. La creaci?? de la xarxa de canals des del segle XI va fer que, a m??s d'importadors, fossin tamb?? productors, aconseguint aix?? una posici?? privilegiada. Fins el 1300 mantindran vincles comercials amb el Mar del Nord fent servir la Xampanya com a intermedi??ria, per?? despr??s s???hi establiran directament. I al segle XIII aconseguiran accedir al Mar Negre, fins a aquell moment monopoli bizant??.
  • A la zona del Mar del Nord, fonamentalment a Flandes, s???hi fabricaven teles en petits obradors, destinades al comer?? lluny??. Aix?? va estimular el sorgiment de grans comerciants que controlaven tamb?? la producci??, la qual cosa va acabar provocant greus conflictes socials al segle XIII. Les f??ries regionals flamenques es van centrar a Bruges, on s???hi comerciava sobretot amb llana anglesa i colorant normand, fins el segle XII. Per?? les ciutats alemanyes que s???anaven fundant al B??ltic tenien un important comer?? i en aquest segle els seus comerciants es van associar per controlar el tr??fic mar??tim des de Visloi. Al segle XIII se???ls hi afegiran un gran nombre de ciutats, convertint-se aix?? en la Hansa o Lliga Hanse??tica. ey putes folleu am mi

[edita] El debat historiogr??fic

El terme feudalisme va comen??ar a utilitzar-se per part dels juristes francesos i anglesos de l'Edat Moderna, per referir-se a les relacions d'obligaci?? existents entre l'aristocr??cia gerrera medieval, per?? va ser gr??cies a Montesquieu i el seu ??s al llibre De l'Esprit des Lois (Sobre l'esperit de les lleis) que es va fer popular i general. El concepte ??s conflictiu i no tothom el concep igual. Els revolucionaris de 1789 hi van englobar tots els privilegis aristocr??tics, d'on se???n deriv?? la concepci?? jur??dico-institucional decimon??nica, que el defineix com un Estat basat en vinculacions personals. Per?? aix?? nom??s ??s estudiar una part del fenomen. El materialisme hist??ric considera en canvi el feudalisme com un mode de producci?? entre l'esclavisme i el capitalisme, la qual cosa els porta a preguntar-se per la seva durada i per la naturalesa de la seva transici?? al capitalisme. I Marc Bloch i l'Escola dels Annales, en estudiar la societat feudal, ja no se centren en l'economia i les institucions, sin?? que veuen el feudalisme com un tipus de societat, no d'institucions. El debat, doncs, afecta a la mateixa definici?? del concepte, per?? tamb?? al seu origen i les seves fronteres espacials i temporals, aix?? com a la transici?? al capitalisme. El concepte ha estat vist de diferents maneres. Per al marxisme es tracta d'un sistema econ??mic de base agr??cola, fonamentat en el domini senyorial, ??s a dir, en l'explotaci?? del serf pel senyor. En canvi, per a la historiografia del dret, amb autors com Ganshof, es tracta d'un conjunt d'institucions que creen i regeixen obligacions d'obedi??ncia i servitud per part d'un home lliure, el vassall, vers un altre home lliure, el senyor, i obligacions de protecci?? i sosteniment del senyor vers el vassall. Aix??, la seva caracter??stica principal seria el desenvolupament dels lla??os de depend??ncia, amb guerrers especialitzats en la c??pula jer??rquica, per?? en tindria d'altres: la possessi?? de la terra com a font de poder pol??tic, la fragmentaci?? extrema del dret de propietat, la jerarquia dels drets sobre la terra i la fragmentaci?? del poder p??blic. La visi?? de la hist??ria socioecon??mica, especialment de Marc Bloch i els annals, destaca la supremacia d'una classe social de guerrers professionals i la subjecci?? de la poblaci?? rural. Tamb?? destaca el gaudi de terres, drets, c??rrecs i funcions p??bliques a canvi de fidelitat i serveis, molt lligat a l'exist??ncia de relacions de depend??ncia pels vincles d'obedi??ncia i protecci??. Per?? per a la teoria pol??tica el que ??s fonamental ??s el fraccionament territorial i el desmembrament dels poders, en total oposici?? a l'Estat centralitzat. I encara hi ha qui considera que l'??nica caracter??stica realment imprescindible ??s l'exist??ncia d'una forta aristocr??cia militar. Pot semblar una baralla d'acad??mics, per?? l'estudi del feudalisme varia molt segons quina definici?? se???n faci. Autors com Cahen consideren que no ha existit de fet cap societat ??ntegrament feudal, seria nom??s un constructe. La societat que m??s s???acostaria al model seria l'Europa occidental medieval, per?? hi hauria altres societats amb trets feudals, com el Jap?? del shogunat o els khanats mongols. Garc??a Valdeavellano en el seu llibre El feudalismo hisp??nico va demostrar que l'eterna controv??rsia entorn a l'exist??ncia de feudalisme a l'Espanya medieval o no (fora de Catalunya, on no hi ha cap dubte per la seva pertinen??a a la monarquia franca) de fet nom??s era el reflex de l'oposici?? entre dues formes d'entendre el feudalisme: la jur??dico-institucional (exemplificada per les tesis de Claudio S??nchez Albornoz i la socioecon??mica. Fins i tot dins les diferents escoles hi ha hagut diferents tend??ncies. Dins el materialisme hist??ric alguns autors com Dobb caracteritzen el mode de producci?? feudal per tres aspectes b??sics:

  • La servitud, l'obligaci?? imposada per la for??a al productor de prestar serveis i/o pagar quantitats en diners o en esp??cie. Aquesta coerci?? ??s exercida pel poder militar, per?? tamb?? per la llei i el costum, amb el suport d'algun procediment jur??dic. A difer??ncia de l'esclavisme, en la servitud el productor directe ??s el propietari dels mitjans de producci??; per?? a difer??ncia del capitalisme t?? depend??ncia, no pot triar el seu patr??.
  • L???esc??s desenvolupament de les forces productives. La producci?? ??s individual i amb estris senzills i econ??mics; i el seu desenvolupament ser?? un dels factors de la crisi del sistema.
  • La descentralitzaci?? pol??tica extrema.

Per?? si en aquesta caracteritzaci?? el marxisme no ha divergit gaire, en parla de la transici?? al capitalisme s?? ho ha fet. El propi Dobb va plantejar una causa end??gena: la inefic??cia del feudalisme com a sistema de producci??. Sweezy, en canvi, en va apuntar una d'ex??gena: l'aparici?? d'una economia monet??ria vinculada al comer?? a llarga dist??ncia i la creaci?? en els centres de distribuci?? d'aquest comer?? de centres de producci??. I Pierre Vilar apunt?? que, de fet, s???hi donen les dues causes, per?? que el pas al capitalisme nom??s ??s decisiu quan hi ha revolucions pol??tiques que el sancionen. O el que ??s el mateix, quan noves classes dominen l'Estat. Com veiem, es tracta d'un debat historiogr??fic fonamental, potser el segon m??s tractat despr??s del de la Revoluci?? Francesa.

[edita] Vegeu-ne tamb??

[edita] Enlla??os externs