Tokhari
De Viquipèdia
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu • Societat • Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
El tokhari és una antiga branca de l'oest de l'actual Xina de la família indoeuropea. Hi ha poques restes d'aquests idiomes ja extingits: són documents administratius escrits amb un sistema sil·làbic propi.
L'ensems de llengües tocàries és la branca més desconeguda de les llengües indoeuropees. És format per dos idiomes mútuament inintel·ligibles, tocari A (turfani, arsi o tocari oriental) i tocari B (kutxeu o tocari occidental). Aquestes llengües es parlaren aproximadament entre els segles VI i VIII, abans que s'extingissin a l'assimilar-se els seus parlants amb les tribus uigurs.
Ambdues llengües es van parlar a la Conca Tarima l'Àsia central, on avui hi ha la província xinesa de Xinjiang. El nom prové dels tocaris (en grec: Τόχαροι, "Tokharoi") i el terme Tocaristan normalment fa referència a la Bàctria del primer mil·leni. Un text turquès es refereix al llenguatge Turfani (Tocari A) com twqry. La seva interpretació es difícil, però F.W.K.Müller l'ha associat amb el nom dels tokharoi de Bàctria.
Comparteix trets amb les llengües romàniques, cèltiques i indoàries.
