Xinjiang

De Viquip??dia

uigur: ???????????? ???????????? ???????????????? ????????????
Shinjang Uyghur Aptonom Rayoni
xin??s:????????????????????????
X??nji??ng W??iw??'??r Z??zh??q??

Abreviaci??(ns): ??? (pinyin: X??n)
Origen del nom	??? x??n - nova ??? ji??ng - frontera "nova frontera"
Tipus d???administraci??	Regi?? aut??noma
Capital i Principal Ciutat	??r??mqi
CPC Xinjiang Secretari de Comit??	Wang Lequan
Governador	Ismail Tiliwaldi
??rea	1,660,000 km?? (1st)
Poblaci?? (2004)  - Densitat	19,630,000 (24th) 11.8/km?? (29th)
PIB (2004)  - per c??pita	CNY 220.0 bilions (25th) CNY 11,200 (13th)
HDI (2005)	0.757 (14th) ??? medium
Nacionalitats principals (2000)	Uigurs - 45% Han - 41% Kazakh - 7% Hui - 5% Kirguisos - 0.9% Mongol - 0.8% Dongxiang - 0.3% Tajik - 0.2% Xibe - 0.2%
Nombre de prefectures	14
Nombre de comtats	99
Nombre de ciutats (31 de desembre, 2004)	1005
ISO 3166-2	CN-65
website: http://www.xinjiang.gov.cn (Simplified Chinese)
Font de poblaci?? i PIB: ????????????????????????2005???/ China Statistical Yearbook 2005 ISBN 7503747382 Font de les dades de nacionalitats : ???2000??????????????????????????????????????????/ Tabulation on nationalities of 2000 population census of China ISBN 7105054255

Quan al comtat de la prov??ncia de Shanxi, veure Comtat de Xinjiang.

Xinjiang (uigur: ???????????? (Shinjang); xin??s: ??????; Pinyin: X??nji??ng; Wade-Giles: Hsin1-chiang1; Postal Pinyin: Sinkiang), nom sencer Regi?? Aut??noma Xinjiang Uigur (uigur: ???????????? ???????????? ???????????????? ???????????? (Shinjang Uyghur Aptonom Rayoni); Xin??s simplificat: ????????????????????????; Xin??s tradicional: ????????????????????????; pinyin: X??nji??ng W??iw??'??r Z??zh??q??), ??s una regi?? aut??noma de la Rep??blica Popular de la Xina. La capital ??s ??r??mqi. Se li va concedir la categoria de Regi?? Aut??noma l'1 d'octubre de 1955.

"Xinjiang" en mandar?? , i "Hissi Jecen" en manx??, volen dir literalment "Nova Frontera", nom donat durant la dinastia Qing i considerat xinoc??ntric per molts defensors de la independ??ncia que prefereixen usar noms hist??rics o ??tnics com, Turquestan Oriental o Uiguristan.

[edita] Hist??ria

[edita] La lluita entre els Xiongnu i la Xinesa Han

Al comen??ament de la dinastia Han (206 a. de C. - 220 d. de C.) la regi?? depenia dels Xiongnu, un poder??s poble n??mada radicat en l'actual Mong??lia. En el segle segon abans de Crist va arribar a la zona Zhang Qian, enviat dels Han, el que seria el comen??ament de diverses d??cades d'enfrontaments amb els xiongnu pel domini de la regi?? que van acabar amb la vict??ria dels Han. En l'any 60 a. de C. van establir el Protectorat de les Regions Occidentals (???????????????) en Wulei (??????; prop de l'actual Luntai) per a supervisar tota la regi?? fins al Pamir.

Durant la usurpaci?? de Wang Mang a Xina, els estats depenents del Protectorat es van rebel??lar i van tornar sota dominaci?? xiongnu en l'any 13 d. de C. Durant el seg??ent segle, els Han van enviar diverses expedicions a la regi??, restablint el Protectorat durant els per??odes 74-76, 91-107 i des del 123 fins ara. Despr??s de la caiguda de la dinastia Han (220 d. de C.), el protectorat es va mantenir sota la dinastia Wei i la dinastia Jin Occidental.

[edita] Una successi?? de pobles

La dinastia Jin Occidental va sucumbir davant les successives onades invasores dels n??mades del nord al comen??ament del segle IV. Els seg??ents regnes que van governar el nord-oest de Xina, Liang Anteriors, Qin Anteriors, Liang Posteriors i Liang Occidentals, van intentar mantenir el Protectorat amb diferent ??xit. Despr??s de la reunificaci?? final del nord de Xina sota la dinastia Wei del Nord, el Protectorat abastava el ter?? suroriental de l'actual Xinjiang. Estats locals com Shule, Yutian, Guizi i Qiemo controlaven la meitat occidental, mentre que la zona central entorn a Turpan estava controlada pels Gaochang, descendents dels Liang del Nord que un dia governaren part del que ara ??s la prov??ncia de Gansu.

[edita] L'imperi Turc

A la fi del segle V els Tuyuhun i els Rouran van comen??ar a envair la regi?? i a fer valer el seu poder en les zones sud i nord de Xinjiang, respectivament, i el Protectorat xin??s va desapar??ixer un cop m??s. Al segle VI, els turcs aparegueren a la regi?? d'Altai com a vassalls dels Rouran, als quals un segle despr??s derrotarien, establint un vast imperi que s'estenia per la major part d'??sia Central, m??s enll?? del mar d'Aral per l'oest i del llac Baikal per l'est. El 583 l'imperi Turc es va dividir en dues meitats, l'occidental i l'oriental, quedant Xinjiang a la meitat occidental. El 609, sota la dinastia Sui, Xina va v??ncer als Tuyuhun, prenent el control de la zona sud-oriental de Xinjiang.

[edita] La dinastia Tang i els khanats

La dinastia Tang, establerta en 618, fou una de les m??s expasionistes de la hist??ria xinesa. A partir de l'any 620 va enviar una s??rie d'expedicions contra els turcs, for??ant la rendici?? dels turcs occidentals en 657. Xinjiang va ser posat sota el Protectorat Anxi (???????????????; "Protectorat Pacificador de l'Oest"). El Protectorat no va sobreviure en caure la dinastia en el segle VIII. Durant la devastadora Rebel??li?? Anshi, Tibet va envair la Xina Tang per un ampli front que abastava des de Xinjiang a Yunnan, saquejant la capital en 763 i prenent control del Xinjiang Meridional al final de la cent??ria. Al mateix temps, el khanat uigur va prendre control del Xinjiang Septentrional, com tamb?? d'una gran part de l'??sia Central, incloent Mong??lia.

Tant el Tibet com el khanat uigur van declinar a mitjans del segle IX, entrant la zona en una era de fragmentaci??. El khanat Kara-Khanid controlava el Xinjiang Occidental durant els segles X i XI mentre que branques dels uigurs es van establir en el Xinjiang central en aquesta mateixa ??poca. En 1132, el que quedava de l'Imperi Khitan de Manx??ria va entrar en Xinjiang fugint dels violents atacs dels Jurchen. Van establir un r??gim en l'exili, el khanat Kara-Khitan, que va unificar l'actual Xinjiang durant un segle.

[edita] L'arribada dels mongols

L'Imperi Mongol de Gengis Khan va conquistar el Kara-Khitan en 1218. Despr??s de la desintegraci?? de l'Imperi, Xinjiang va ser governat pel khanat Txagatai, un dels estats successors de l'Imperi. En el segle XV el Khanat Chagatai es va desintegrar en els estats de Gulja, Yarkand i Turfan. En el segle XVII els dzungar (oirats, calmucs) van establir un imperi sobre gran part de la regi??. Els calmucs controlaven una vasta regi?? coneguda a Occident com a Gran Tart??ria de l'Imperi Calmuc, que s'estenia des de la Gran Muralla fins al riu Don i des de l'Himalaia fins a Sib??ria.

[edita] L'Imperi Manx??

L'Imperi Qing, establert pels manx??, va prendre control sobre el Xinjiang Oriental despr??s de la derrota dels dzungar en 1697. En 1755, l'imperi manx?? va atacar Gulja i va capturar al khan dels dzungar. En 1759, una rebel??li?? al sud de les muntanyes Tian va ser sufocada i va cimentar el poder manch?? sobre Xinjiang. Els manx?? van establir la caserna general de la zona en Gulja.

A mitjans del segle XIX, l'Imperi Rus va comen??ar a envair la Xina Qing per la seva frontera nord. En 1864 la major part del Xinjiang noroccidental, fins al llac Balkhash, va ser cedida a l'Imperi Rus pel tractat de Tacheng. Aquesta zona constitu??x actualment parteix de Kazakhstan, Kirguizistan i Tadjikistan. Aquest mateix any les rebel??lions es van succeir per tot Xinjiang, incloent Kucha, Khotan, Kasghar, Turpan i altres zones. En la primavera de 1865, Yaqub Beg, senyor del ve?? khanat de Kokand, va entrar a Xinjiang via Kashgar i va conquistar gaireb?? tota la prov??ncia durant els seg??ents sis anys. En 1871, R??ssia es va fer amb la vall del ric Ili, incloent Gulja. En aquells dies, Xina mantenia nom??s uns pocs baluards, incloent Tacheng. El govern de Yaqub Beg va durar fins que el general Zuo Zongtang (tamb?? conegut com General Tso) reconquer?? la regi?? entre 1875 i 1877 per als Qing, que en 1881 van recuperar la regi?? de Gulja. En 1884 es va establir Xinjiang ("Nova Frontera") com prov??ncia dintre del sistema pol??tic xin??s.

[edita] Despr??s de la dinastia Qing

En 1912 la dinastia Qing va ser reempla??ada per la Rep??blica de Xina. Yuan Dahua, el governador de Xinjiang, va recon??ixer la Rep??blica el mar?? d'aquest mateix any. Despr??s de la insurrecci?? contra el governador Yang Zengxin al comen??ament dels anys trenta, una rebel??li?? a Kashgar va dur a l'establiment de la primera Rep??blica del Turquestan Oriental en 1933. Xinjiang va caure sota el control del senyor de la guerra Sheng Shicai, que va governar la prov??ncia durant la seg??ent d??cada. Una Segona Rep??blica del Turkest??n Oriental (tamb?? coneguda com la Revoluci?? dels Tres Districtes) va existir entre 1944 i 1949 amb el suport de la Uni?? Sovi??tica al que ara ??s la Prefectura Aut??noma Kazakh al nord de Xinjiang. La Segona Rep??blica del Turquestan Oriental va arribar a la seva fi quan l'Ex??rcit d'Alliberament Popular (EAP) va entrar a Xinjiang en 1949. Segons la interpretaci?? habitual en la Rep??blica Popular Xinesa, aquesta Segona Rep??blica era la Revoluci?? de Xinjiang, part de la Revoluci?? Comunista; la Rep??blica va accedir a aix?? i va donar la benvinguda al ELP, proc??s que ara es coneix com l'Alliberament Pac??fic de Xinjiang. No obstant aix??, els defensors de la independ??ncia veuen la Segona Rep??blica com un esfor?? per establir un estat independent i l'entrada del ELP com una invasi??. La Regi?? Aut??noma es va establir l'11 d'octubre de 1955, reempla??ant a la Prov??ncia. La primera prova nuclear de la RPC va tenir lloc el 16 d'octubre de 1964 en Lop Nor.

[edita] Les tensions continuen

Les tensions continuen en la regi?? a causa de les aspiracions independentistes dels uigurs, i a all?? que Amnistia Internacional i Human Rights Watch descriuen com a repressi?? de la cultura no Han. Per contra, molts xinesos Han perceben la pol??tica de automia ??tnica de la RPC com a discriminat??ria contra ells. Els defensors de la independ??ncia consideren que el govern xin??s sobre Xinjiang ??s imperialisme xin??s. Aquestes tensions provoquen ocasionalment greus incidents i xocs violents, com l'??xode dels Kazakhs de Xinjiang (1962), durant el qual 60.000 refugiats fugiren a la Uni?? Sovi??tica; els disturbis de la ciutat de Baren (5 d'abril de 1990) en els quals van morir cinquanta persones; el disturbi de Gulja (5 de febrer de 1997) que va tenir com resultat almenys 9 morts [1] o els autobusos bomba d'??r??mqi (25 de febrer de 1997), amb nou morts i 68 ferits.

[edita] Subdivisions

Xinjiang est?? dividit en 2 Ciutats de Nivell de Prefectura, 7 Prefectures i 5 Prefectures Aut??nomes. Dues de les set Prefecturas formen ara part de la Prefectura Aut??noma d'Ili. Per sota d'elles hi ha 11 Sectors, 20 Ciutats de Nivell de Districte, 62 Districtes i 6 Districtes Aut??noms. Quatre de les Ciutats de Nivell de Districte no pertanyen a cap Prefectura i s??n administrades de facto pel cos de Producci?? i Construcci?? de Xinjiang.

[edita] Geografia

La regi?? t?? frontera amb R??ssia, Mong??lia, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Pakistan i Afganistan. Limita tamb?? amb les prov??ncies de Gansu, Qinghai i amb la regi?? aut??noma del Tibet. T?? una extensi?? de 1.600.000 km??, que la converteix en la prov??ncia m??s gran de Xina, amb un sis?? del total de la seva superf??cie i una quarta part de les seves fronteres. Est?? dividida en dues conques per les muntanyes Tian Shan: la conca dzungariana al nord i la del Tarim al sud. Aquesta cadena muntanyenca delimita tamb?? la seva frontera amb Kirguizistan, on es troba el pas de Torugart (3.752 m). El punt m??s baix de la prov??ncia, que tamb?? ho ??s de la RPC, es troba situat a 155 m sota el nivell del mar. El m??s elevat ??s el K2, amb una altura de 8.611 m i situat a la frontera amb el Caixmir. Tamb?? es troba aqu?? el punt del planeta m??s lluny?? al mar (46?? 16.8' N, 86?? 40.2' I), al Desert de Dzoosoton Elisen, a 2.648 km del mar. L'autopista del Karakorum uneix Islamabad, Pakistan, amb Kashgar a trav??s del pas de Khunjerab. El principal riu ??s el Tarim.

[edita] Economia

Xinjiang ??s coneguda per les seves fruites, especialment ra??ms i melons. Tamb?? produ??x cot??, blat, seda i nous. Destaca la crian??a de bestiar bov??. Hi ha importants dip??sits de minerals i de petroli. El Producte Interior Brut (PIB) va ser aproximadament de 187.000 milions de RMB en 2003, que es van incrementar fins als 220.000 milions gr??cies a la pol??tica de desenvolupament de Xina Occidental introdu??da pel consell d'Estat. La renda per c??pita en 2003 va anar de 9.710 RMB. La ind??stria d'extracci?? de petroli i gas d'Aksu i a Karamay experimentar?? una gran emrbanzida a causa del projecte de gasoducte i oleoducte fins a Shanghai. El 2004 Xinjiang va exportar per valor de 3,047 bilions de d??lars mentre que les importacions van ascendir a 2,589 bilions. La major part del volum d'importacions i exportacions es dirigeix a i des de Kajakhstan a trav??s del Pas d'Ala. La primera frontera de lliure comer?? de Xina va ser establerta en la ciutat d'Horgos (Zona de lliure comer?? d'Horgos). Horgos ??s el major port terrestre de la Xina occidental i t?? f??cil acc??s als mercats d'??sia Central. El 2006 es va obrir un segon pas cap a Kazakhstan, la zona comercial de la frontera de Jeminay.

[edita] Composici?? ??tnica

En Xinjiang hi ha diversos grups turcs musulmans, com els uigurs i kazakhs. Altres grups minoritaris s??n els hui, kirguisos, mongols, russos, xibe, tadjiks, usbecs, t??tars i manx??. El percentatge de l'??tnia Han ha augmentat des del 6% en 1949 fins a l'actual 40%, segons les dades oficials. Aquesta dada no inclou al personal militar ni a les seves fam??lies ni als molts treballadors immigrants no registrats. Una gran part d'aquesta transformaci?? pot ser atribu??da al Cos de Producci?? i Construcci?? de Xinjiang, una organitzaci?? semimilitar de colons que ha constru??t granges, pobles i ciutats en diverses parts de la prov??ncia. Aquesta transformaci?? demogr??fica ??s vista per alguns com una amena??a per al manteniment de la cultura dels uigurs i altres ??tnies distintes de l'han, de manera similar al que passa al Tibet.

Mapa de Xinjiang indicant la nacionalitat principal a cada prefectura: Uigurs en blau, kazakhs en groc i han (xinesos) en vermell

No inclou els membres de l'Ex??rcit Popular d'ALliberament (EPA) en servei actiu.
Font: Departament d'Estad??stica de Poblaci??, Social, Cient??fica i Tecnol??gica de l'Oficina Nacional d'stad??stica de Xina (?????????????????????????????????????????????) i Departament de Desenvolupament Econ??mic de la Comissi?? Estatal Xinesa d'Afers ??tnics (??????????????????????????????????????????), ed. Tabulaci?? de Nacionalitats del cens de poblaci?? de 2000 de Xina (???2000??????????????????????????????????????????). 2 vols. Beijing: Editorial de les Nacionalitats (???????????????), 2003. (ISBN 7105054255)

En general, els uigurs s??n l'??tnia majorit??ria en la part occidental de Xinjiang, incloent les Prefectures de Kashgar i Khotan, la Prefectura Aut??noma Kirgu??s de Kizilsu i Aksu, aix?? com a la Prefectura de Turfan, al Xinjiang oriental. Els Han s??n l'??tnia majorit??ria en el Xinjiang oriental i septentrional, incloent les ciutats d'??r??mqi, Karamay, Shihezi i les Prefectures de Changji, B??rtala, Bayin'gholin, Ili (especialment la ciutat de Kuitun) i Kumul. Els kazakhs es concentren principalment en la Prefectura d'Ili, en el nord de Xinjiang.

1??? La P.A. de Ili est?? composta per la C.D.A.N.D. de Kuitun, la P. de Tacheng i la P. Aletai, aix?? com de l'antiga P.A. d'Ili. La P. de Ili ha estat dissolta i la seva antiga regi?? ??s ara directament administrada per la P.A. d'Ili. Font: 2000????????????????????????????????????????????????????????????2003/9 (ISBN 7105054255) No inclou als membres de l'Ex??rcit Popular d'Alliberament (EPL) en servei actiu. P = Prefectura; P.A. = Prefectura Aut??noma; C.N.P. = Ciutat del Nivell de Prefectura; C.D.A.N.D. = Ciutat Directament Administrada del Nivell de Districte.

Alguns estudiosos Uigurs afirmen descendir dels uigurs turcs i dels tokharis preturcs, el llenguatge dels quals era indoeuropeu, i els ulls, p??l i pell relativament clars, aix?? com uns altres dels anomenat trets f??sics caucaso??des, no s??n rars entre ells. En general els uigurs s'assemblen als pobles que viuen al seu voltant en Afganistan, Kirguizistan, Uzbekistan, Kazakhstan i Pakistan. En 2002, hi havia 9.632.600 homes (taxa de creixement de l'1%) i 9.419.300 dones (taxa de creixement del 2,2%). La taxa de creixement total de la poblaci?? era del 10,9???, amb un 6,3??? de taxa de naixements i un 5,4??? de taxa de mortalitat.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Xinjiang

• Xinjiang en el China Internet Information Center (en espanyol)
• Come?? en Xinjiang (en espanyol)
• Govern de Xinjiang (?????????????????????) (en angl??s)
• Mapa de Xinjiang (en angl??s)
• Subdivisions (en xin??s simplificat)
• TianshanNet (portal de not??cies en uigur, xin??s i rus)
• Oficina de comunicacions de Xinjiang (a xin??s i uigur)
• Universitat de Xinjiang (en xin??s)

Rep??blica Popular de la Xina | Organitzaci?? territorial

Prov??ncies: Anhui | Fujian | Gansu | Guangdong | Guizhou | Hainan | Hebei | Heilongjiang | Henan | Hubei | Hunan | Jiangsu | Jiangxi | Jilin | Liaoning | Qinghai | Shaanxi | Shandong | Shanxi | Sichuan | Yunnan | Zhejiang Regions aut??nomes: Guangxi | Mong??lia Interior | Ningxia | Tibet | Xinjiang Municipis: Pequ??n | Chongqing | Xangai | Tianjin Regions administratives especials: Hong Kong | Macau