Xinjiang

De Viquipèdia

uigur: شىنجاڭ ئۇيغۇر ئاپتونوم رايونى
Shinjang Uyghur Aptonom Rayoni
xinès:新疆维吾尔自治区
Xīnjiāng Wéiwú'ěr Zìzhìqū

Abreviació(ns): 新 (pinyin: Xīn)
Origen del nom	新 xīn - nova 疆 jiāng - frontera "nova frontera"
Tipus d’administració	Regió autònoma
Capital i Principal Ciutat	Ürümqi
CPC Xinjiang Secretari de Comité	Wang Lequan
Governador	Ismail Tiliwaldi
Àrea	1,660,000 km² (1st)
Població (2004)  - Densitat	19,630,000 (24th) 11.8/km² (29th)
PIB (2004)  - per càpita	CNY 220.0 bilions (25th) CNY 11,200 (13th)
HDI (2005)	0.757 (14th) — medium
Nacionalitats principals (2000)	Uigurs - 45% Han - 41% Kazakh - 7% Hui - 5% Kirguisos - 0.9% Mongol - 0.8% Dongxiang - 0.3% Tajik - 0.2% Xibe - 0.2%
Nombre de prefectures	14
Nombre de comtats	99
Nombre de ciutats (31 de desembre, 2004)	1005
ISO 3166-2	CN-65
website: http://www.xinjiang.gov.cn (Simplified Chinese)
Font de població i PIB: 《中国统计年鉴—2005》/ China Statistical Yearbook 2005 ISBN 7503747382 Font de les dades de nacionalitats : 《2000年人口普查中国民族人口资料》/ Tabulation on nationalities of 2000 population census of China ISBN 7105054255

Quan al comtat de la província de Shanxi, veure Comtat de Xinjiang.

Xinjiang (uigur: شىنجاڭ (Shinjang); xinès: 新疆; Pinyin: Xīnjiāng; Wade-Giles: Hsin1-chiang1; Postal Pinyin: Sinkiang), nom sencer Regió Autònoma Xinjiang Uigur (uigur: شىنجاڭ ئۇيغۇر ئاپتونوم رايونى (Shinjang Uyghur Aptonom Rayoni); Xinès simplificat: 新疆维吾尔自治区; Xinès tradicional: 新疆維吾爾自治區; pinyin: Xīnjiāng Wéiwú'ěr Zìzhìqū), és una regió autònoma de la República Popular de la Xina. La capital és Ürümqi. Se li va concedir la categoria de Regió Autònoma l'1 d'octubre de 1955.

"Xinjiang" en mandarí , i "Hissi Jecen" en manxú, volen dir literalment "Nova Frontera", nom donat durant la dinastia Qing i considerat xinocèntric per molts defensors de la independència que prefereixen usar noms històrics o ètnics com, Turquestan Oriental o Uiguristan.

[edita] Història

[edita] La lluita entre els Xiongnu i la Xinesa Han

Al començament de la dinastia Han (206 a. de C. - 220 d. de C.) la regió depenia dels Xiongnu, un poderós poble nòmada radicat en l'actual Mongòlia. En el segle segon abans de Crist va arribar a la zona Zhang Qian, enviat dels Han, el que seria el començament de diverses dècades d'enfrontaments amb els xiongnu pel domini de la regió que van acabar amb la victòria dels Han. En l'any 60 a. de C. van establir el Protectorat de les Regions Occidentals (西域都護府) en Wulei (烏壘; prop de l'actual Luntai) per a supervisar tota la regió fins al Pamir.

Durant la usurpació de Wang Mang a Xina, els estats depenents del Protectorat es van rebel·lar i van tornar sota dominació xiongnu en l'any 13 d. de C. Durant el següent segle, els Han van enviar diverses expedicions a la regió, restablint el Protectorat durant els períodes 74-76, 91-107 i des del 123 fins ara. Després de la caiguda de la dinastia Han (220 d. de C.), el protectorat es va mantenir sota la dinastia Wei i la dinastia Jin Occidental.

[edita] Una successió de pobles

La dinastia Jin Occidental va sucumbir davant les successives onades invasores dels nòmades del nord al començament del segle IV. Els següents regnes que van governar el nord-oest de Xina, Liang Anteriors, Qin Anteriors, Liang Posteriors i Liang Occidentals, van intentar mantenir el Protectorat amb diferent èxit. Després de la reunificació final del nord de Xina sota la dinastia Wei del Nord, el Protectorat abastava el terç suroriental de l'actual Xinjiang. Estats locals com Shule, Yutian, Guizi i Qiemo controlaven la meitat occidental, mentre que la zona central entorn a Turpan estava controlada pels Gaochang, descendents dels Liang del Nord que un dia governaren part del que ara és la província de Gansu.

[edita] L'imperi Turc

A la fi del segle V els Tuyuhun i els Rouran van començar a envair la regió i a fer valer el seu poder en les zones sud i nord de Xinjiang, respectivament, i el Protectorat xinès va desaparèixer un cop més. Al segle VI, els turcs aparegueren a la regió d'Altai com a vassalls dels Rouran, als quals un segle després derrotarien, establint un vast imperi que s'estenia per la major part d'Àsia Central, més enllà del mar d'Aral per l'oest i del llac Baikal per l'est. El 583 l'imperi Turc es va dividir en dues meitats, l'occidental i l'oriental, quedant Xinjiang a la meitat occidental. El 609, sota la dinastia Sui, Xina va vèncer als Tuyuhun, prenent el control de la zona sud-oriental de Xinjiang.

[edita] La dinastia Tang i els khanats

La dinastia Tang, establerta en 618, fou una de les més expasionistes de la història xinesa. A partir de l'any 620 va enviar una sèrie d'expedicions contra els turcs, forçant la rendició dels turcs occidentals en 657. Xinjiang va ser posat sota el Protectorat Anxi (安西都護府; "Protectorat Pacificador de l'Oest"). El Protectorat no va sobreviure en caure la dinastia en el segle VIII. Durant la devastadora Rebel·lió Anshi, Tibet va envair la Xina Tang per un ampli front que abastava des de Xinjiang a Yunnan, saquejant la capital en 763 i prenent control del Xinjiang Meridional al final de la centúria. Al mateix temps, el khanat uigur va prendre control del Xinjiang Septentrional, com també d'una gran part de l'Àsia Central, incloent Mongòlia.

Tant el Tibet com el khanat uigur van declinar a mitjans del segle IX, entrant la zona en una era de fragmentació. El khanat Kara-Khanid controlava el Xinjiang Occidental durant els segles X i XI mentre que branques dels uigurs es van establir en el Xinjiang central en aquesta mateixa època. En 1132, el que quedava de l'Imperi Khitan de Manxúria va entrar en Xinjiang fugint dels violents atacs dels Jurchen. Van establir un règim en l'exili, el khanat Kara-Khitan, que va unificar l'actual Xinjiang durant un segle.

[edita] L'arribada dels mongols

L'Imperi Mongol de Gengis Khan va conquistar el Kara-Khitan en 1218. Després de la desintegració de l'Imperi, Xinjiang va ser governat pel khanat Txagatai, un dels estats successors de l'Imperi. En el segle XV el Khanat Chagatai es va desintegrar en els estats de Gulja, Yarkand i Turfan. En el segle XVII els dzungar (oirats, calmucs) van establir un imperi sobre gran part de la regió. Els calmucs controlaven una vasta regió coneguda a Occident com a Gran Tartària de l'Imperi Calmuc, que s'estenia des de la Gran Muralla fins al riu Don i des de l'Himalaia fins a Sibèria.

[edita] L'Imperi Manxú

L'Imperi Qing, establert pels manxú, va prendre control sobre el Xinjiang Oriental després de la derrota dels dzungar en 1697. En 1755, l'imperi manxú va atacar Gulja i va capturar al khan dels dzungar. En 1759, una rebel·lió al sud de les muntanyes Tian va ser sufocada i va cimentar el poder manchú sobre Xinjiang. Els manxú van establir la caserna general de la zona en Gulja.

A mitjans del segle XIX, l'Imperi Rus va començar a envair la Xina Qing per la seva frontera nord. En 1864 la major part del Xinjiang noroccidental, fins al llac Balkhash, va ser cedida a l'Imperi Rus pel tractat de Tacheng. Aquesta zona constituïx actualment parteix de Kazakhstan, Kirguizistan i Tadjikistan. Aquest mateix any les rebel·lions es van succeir per tot Xinjiang, incloent Kucha, Khotan, Kasghar, Turpan i altres zones. En la primavera de 1865, Yaqub Beg, senyor del veí khanat de Kokand, va entrar a Xinjiang via Kashgar i va conquistar gairebé tota la província durant els següents sis anys. En 1871, Rússia es va fer amb la vall del ric Ili, incloent Gulja. En aquells dies, Xina mantenia només uns pocs baluards, incloent Tacheng. El govern de Yaqub Beg va durar fins que el general Zuo Zongtang (també conegut com General Tso) reconquerí la regió entre 1875 i 1877 per als Qing, que en 1881 van recuperar la regió de Gulja. En 1884 es va establir Xinjiang ("Nova Frontera") com província dintre del sistema polític xinès.

[edita] Després de la dinastia Qing

En 1912 la dinastia Qing va ser reemplaçada per la República de Xina. Yuan Dahua, el governador de Xinjiang, va reconèixer la República el març d'aquest mateix any. Després de la insurrecció contra el governador Yang Zengxin al començament dels anys trenta, una rebel·lió a Kashgar va dur a l'establiment de la primera República del Turquestan Oriental en 1933. Xinjiang va caure sota el control del senyor de la guerra Sheng Shicai, que va governar la província durant la següent dècada. Una Segona República del Turkestán Oriental (també coneguda com la Revolució dels Tres Districtes) va existir entre 1944 i 1949 amb el suport de la Unió Soviètica al que ara és la Prefectura Autònoma Kazakh al nord de Xinjiang. La Segona República del Turquestan Oriental va arribar a la seva fi quan l'Exèrcit d'Alliberament Popular (EAP) va entrar a Xinjiang en 1949. Segons la interpretació habitual en la República Popular Xinesa, aquesta Segona República era la Revolució de Xinjiang, part de la Revolució Comunista; la República va accedir a això i va donar la benvinguda al ELP, procés que ara es coneix com l'Alliberament Pacífic de Xinjiang. No obstant això, els defensors de la independència veuen la Segona República com un esforç per establir un estat independent i l'entrada del ELP com una invasió. La Regió Autònoma es va establir l'11 d'octubre de 1955, reemplaçant a la Província. La primera prova nuclear de la RPC va tenir lloc el 16 d'octubre de 1964 en Lop Nor.

[edita] Les tensions continuen

Les tensions continuen en la regió a causa de les aspiracions independentistes dels uigurs, i a allò que Amnistia Internacional i Human Rights Watch descriuen com a repressió de la cultura no Han. Per contra, molts xinesos Han perceben la política de automia ètnica de la RPC com a discriminatòria contra ells. Els defensors de la independència consideren que el govern xinès sobre Xinjiang és imperialisme xinès. Aquestes tensions provoquen ocasionalment greus incidents i xocs violents, com l'Èxode dels Kazakhs de Xinjiang (1962), durant el qual 60.000 refugiats fugiren a la Unió Soviètica; els disturbis de la ciutat de Baren (5 d'abril de 1990) en els quals van morir cinquanta persones; el disturbi de Gulja (5 de febrer de 1997) que va tenir com resultat almenys 9 morts [1] o els autobusos bomba d'Ürümqi (25 de febrer de 1997), amb nou morts i 68 ferits.

[edita] Subdivisions

Xinjiang està dividit en 2 Ciutats de Nivell de Prefectura, 7 Prefectures i 5 Prefectures Autònomes. Dues de les set Prefecturas formen ara part de la Prefectura Autònoma d'Ili. Per sota d'elles hi ha 11 Sectors, 20 Ciutats de Nivell de Districte, 62 Districtes i 6 Districtes Autònoms. Quatre de les Ciutats de Nivell de Districte no pertanyen a cap Prefectura i són administrades de facto pel cos de Producció i Construcció de Xinjiang.

[edita] Geografia

La regió té frontera amb Rússia, Mongòlia, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Pakistan i Afganistan. Limita també amb les províncies de Gansu, Qinghai i amb la regió autònoma del Tibet. Té una extensió de 1.600.000 km², que la converteix en la província més gran de Xina, amb un sisè del total de la seva superfície i una quarta part de les seves fronteres. Està dividida en dues conques per les muntanyes Tian Shan: la conca dzungariana al nord i la del Tarim al sud. Aquesta cadena muntanyenca delimita també la seva frontera amb Kirguizistan, on es troba el pas de Torugart (3.752 m). El punt més baix de la província, que també ho és de la RPC, es troba situat a 155 m sota el nivell del mar. El més elevat és el K2, amb una altura de 8.611 m i situat a la frontera amb el Caixmir. També es troba aquí el punt del planeta més llunyà al mar (46º 16.8' N, 86º 40.2' I), al Desert de Dzoosoton Elisen, a 2.648 km del mar. L'autopista del Karakorum uneix Islamabad, Pakistan, amb Kashgar a través del pas de Khunjerab. El principal riu és el Tarim.

[edita] Economia

Xinjiang és coneguda per les seves fruites, especialment raïms i melons. També produïx cotó, blat, seda i nous. Destaca la criança de bestiar boví. Hi ha importants dipòsits de minerals i de petroli. El Producte Interior Brut (PIB) va ser aproximadament de 187.000 milions de RMB en 2003, que es van incrementar fins als 220.000 milions gràcies a la política de desenvolupament de Xina Occidental introduïda pel consell d'Estat. La renda per cápita en 2003 va anar de 9.710 RMB. La indústria d'extracció de petroli i gas d'Aksu i a Karamay experimentarà una gran emrbanzida a causa del projecte de gasoducte i oleoducte fins a Shanghai. El 2004 Xinjiang va exportar per valor de 3,047 bilions de dòlars mentre que les importacions van ascendir a 2,589 bilions. La major part del volum d'importacions i exportacions es dirigeix a i des de Kajakhstan a través del Pas d'Ala. La primera frontera de lliure comerç de Xina va ser establerta en la ciutat d'Horgos (Zona de lliure comerç d'Horgos). Horgos és el major port terrestre de la Xina occidental i té fàcil accés als mercats d'Àsia Central. El 2006 es va obrir un segon pas cap a Kazakhstan, la zona comercial de la frontera de Jeminay.

[edita] Composició ètnica

En Xinjiang hi ha diversos grups turcs musulmans, com els uigurs i kazakhs. Altres grups minoritaris són els hui, kirguisos, mongols, russos, xibe, tadjiks, usbecs, tàtars i manxú. El percentatge de l'ètnia Han ha augmentat des del 6% en 1949 fins a l'actual 40%, segons les dades oficials. Aquesta dada no inclou al personal militar ni a les seves famílies ni als molts treballadors immigrants no registrats. Una gran part d'aquesta transformació pot ser atribuïda al Cos de Producció i Construcció de Xinjiang, una organització semimilitar de colons que ha construït granges, pobles i ciutats en diverses parts de la província. Aquesta transformació demogràfica és vista per alguns com una amenaça per al manteniment de la cultura dels uigurs i altres ètnies distintes de l'han, de manera similar al que passa al Tibet.

Mapa de Xinjiang indicant la nacionalitat principal a cada prefectura: Uigurs en blau, kazakhs en groc i han (xinesos) en vermell

No inclou els membres de l'Exèrcit Popular d'ALliberament (EPA) en servei actiu.
Font: Departament d'Estadística de Població, Social, Científica i Tecnològica de l'Oficina Nacional d'stadística de Xina (国家统计局人口和社会科技统计司) i Departament de Desenvolupament Econòmic de la Comissió Estatal Xinesa d'Afers Ètnics (国家民族事务委员会经济发展司), ed. Tabulació de Nacionalitats del cens de població de 2000 de Xina (《2000年人口普查中国民族人口资料》). 2 vols. Beijing: Editorial de les Nacionalitats (民族出版社), 2003. (ISBN 7105054255)

En general, els uigurs són l'ètnia majoritària en la part occidental de Xinjiang, incloent les Prefectures de Kashgar i Khotan, la Prefectura Autònoma Kirguís de Kizilsu i Aksu, així com a la Prefectura de Turfan, al Xinjiang oriental. Els Han són l'ètnia majoritària en el Xinjiang oriental i septentrional, incloent les ciutats d'Ürümqi, Karamay, Shihezi i les Prefectures de Changji, Börtala, Bayin'gholin, Ili (especialment la ciutat de Kuitun) i Kumul. Els kazakhs es concentren principalment en la Prefectura d'Ili, en el nord de Xinjiang.

1— La P.A. de Ili està composta per la C.D.A.N.D. de Kuitun, la P. de Tacheng i la P. Aletai, així com de l'antiga P.A. d'Ili. La P. de Ili ha estat dissolta i la seva antiga regió és ara directament administrada per la P.A. d'Ili. Font: 2000年人口普查中国民族人口资料，民族出版社，2003/9 (ISBN 7105054255) No inclou als membres de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPL) en servei actiu. P = Prefectura; P.A. = Prefectura Autònoma; C.N.P. = Ciutat del Nivell de Prefectura; C.D.A.N.D. = Ciutat Directament Administrada del Nivell de Districte.

Alguns estudiosos Uigurs afirmen descendir dels uigurs turcs i dels tokharis preturcs, el llenguatge dels quals era indoeuropeu, i els ulls, pèl i pell relativament clars, així com uns altres dels anomenat trets físics caucasoïdes, no són rars entre ells. En general els uigurs s'assemblen als pobles que viuen al seu voltant en Afganistan, Kirguizistan, Uzbekistan, Kazakhstan i Pakistan. En 2002, hi havia 9.632.600 homes (taxa de creixement de l'1%) i 9.419.300 dones (taxa de creixement del 2,2%). La taxa de creixement total de la població era del 10,9‰, amb un 6,3‰ de taxa de naixements i un 5,4‰ de taxa de mortalitat.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xinjiang

• Xinjiang en el China Internet Information Center (en espanyol)
• Começ en Xinjiang (en espanyol)
• Govern de Xinjiang (中国新疆政府网) (en anglès)
• Mapa de Xinjiang (en anglès)
• Subdivisions (en xinès simplificat)
• TianshanNet (portal de notícies en uigur, xinès i rus)
• Oficina de comunicacions de Xinjiang (a xinès i uigur)
• Universitat de Xinjiang (en xinès)

República Popular de la Xina | Organització territorial
Províncies: Anhui | Fujian | Gansu | Guangdong | Guizhou | Hainan | Hebei | Heilongjiang | Henan | Hubei | Hunan | Jiangsu | Jiangxi | Jilin | Liaoning | Qinghai | Shaanxi | Shandong | Shanxi | Sichuan | Yunnan | Zhejiang Regions autònomes: Guangxi | Mongòlia Interior | Ningxia | Tibet | Xinjiang Municipis: Pequín | Chongqing | Xangai | Tianjin Regions administratives especials: Hong Kong | Macau