Tian Shan

De Viquipèdia

Posta de sol al Khan Tengri

El Tian Shan (en xinès: 天山; en pinyin: Tiān Shān; "muntanyes celestials"), també conegut com a Tien Shan i Tangri Tagh ("muntanyes dels esperits") en llengua uigur, és una serralada muntanyosa situada a l'Àsia Central. El nom Tian Shan, usat àmpliament a la majoria de llengües del món, és una traducció al xinès del nom original uigur. La serra s'estén al nord i oest del desert del Takla Makan, a la regió fronterera amb el Kazakhstan, Kirguizistan i la província autònoma xinesa de Xinjiang. Al sud s'uneix a les muntanyes del Pamir. També s'estén a les àrees més al nord del Pakistan i a l'estat Indi de Jammu i Kaixmir, on es troba amb l'Hindu Kush. És una de les cadenes muntanyoses més llargues de l'Àsia Central, amb uns 2.800 km de llargària des de Taixkent, a l'Uzbekistan, fins a l'extrem est.

A la cartografia d'occident el límit est del Tian Shan és habitualment considerat just a l'oest de la ciutat d'Ürümqi, mentre que la serralada que continua cap a l'est d'aquesta ciutat és coneguda amb el nom de Bogda Shan. En canvi, a la cartografia xinesa, i ja des dels temps de la dinastia Han fins als nostres dies, el Tian Shan també inclou el Bogda Shan i la serralada de Barkol.

El Tian Shan forma part del cinturó orogènic de l'Himàlaia, que es va formar per la col·lisió e les plaques tectòniques Índia i Eurasiàtica a l'era cenozoica.

El pic més alt del Tian Shan és el Jengish Chokusu, que amb 7.439 m. és també el punt més alt del Kirguizistan, fronterer amb la Xina. Jengish Chokosu significa independència en idioma kirguís. Tanmateix va ser conegut com a Pic Pobedy (de la Victòria) mentre el territori va pertànyer a l'URSS, essent Tömür el nom oficial a la Xina (uigur). El segon pic en alçària és el Khan Tengri (Senyor dels esperits), amb 7.010 m., que fronterer amb el Kazakhstan i el Kirguizistan. Es tracta dels dos pics amb alçada superior als 7.000 metres situats en les latituds més septentrionals del globus terrestre.

Un dels primers europeus que van visitar la serralada en detall fou l'explorador rus Peter Semenov al 1850.

[edita] Entorn físic i natural

Els rius més importants que neixen al Tian Shan són el Syr Darya, l'Ili i el Tarim, que passen per entre alguns dels boscos més frondosos del món de Picea schrenkiana, a alçades superiors als 2.000 m. Els vessants més baixos presenten boscos salvatges de nogueres i pomeres. El congost del riu Aksu és un punt destacat del nord-oest del Tian Shan. El pas Torugart a 3.752 m es troba localitzat a la frontera entre el Kirguizistan i la província xinesa de Xinjiang. La boscosa serra d'Alatau, de menor alçada i situada a la part nord del Tian Shan, és habitada per tribus de pastors que parlen llengües turqueses.