Uigur
De Viquipèdia
|
ئۇيغۇرچە Uyƣurqə уйғурчә |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | república Popular de la Xina, Kazakhstan |
| Regió: | Turquestan |
| Parlants: | 10 milions |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengües altaiques Llengües turqueses |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Regió Autònoma Xinjiang Uigur |
| Regulat per: | Comité de Treball de Llengües Ètniques de Xinjiang |
|
|
|
| ISO 639-1 | ug |
| ISO 639-2 | uig |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | uig |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
L'uigur és una llengua turquesa parlada pels uigurs uns 7.300.000 persones, incloent-n'hi uns 6.000.000 a la regió autònoma de Xinjiang (Xina) i 300.000 al Kazakhstan. L'uigur s'escriu en caràcters ciríl·lics i/o àrabs, tot i que existeixen projectes de conversió a l'alfabet llatí.
L'iugur es divideix en tres dialectes:
- el central, al Nord de Xinjiang (6 milions de parlants),
- el de l'Est o Lop Nor, a la part meridional (40.000 parlants)
- el del Sud, Hotan o Na'tang a Hotan, Qargar i Qarkilik (2.200.000 parlants).
Exemple d'uigur amb traducció al català:
"Pêr l'änguz(a) ishke war nimi-dro. Pêr mla, pêr qïz war nimi-dro"
- Hi havia un marit i una muller. Hi havia un noi i una noia.
|
|
|||
| Túrquic Occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Húnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop| Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaim | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar Tàtar de Crimea¹ | | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús| Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Túrquic Oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs| Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹Es troba en més d'un grup, ²Llengües mixtes, †Extingida | |||
