Petxeneg
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Petxenegs o Patzinaks (armeni: badzinag, Búlgar/Rus: pechenegi (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, llatí: Расinасае, Turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) eren un poble túrquic semi-nòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg inclosa al grup de les llengües turqueses.
Taula de continguts |
[edita] Orígens i àrea
En les cròniques del segle XI de Mahmud Kashgari Divânü Lugâti't-Türk, al nom de Beçenek es donen dos significats. El primer es refereix a "una nació Turca que viu als voltants del país de Rum", on "Rum" s'utilitzava entre els turcs per referir-se a l'Imperi Romà Oriental. La segona definició de Kashgari era la d'una branca de turcs Oghuz"; i descrivia els Oghuz com una família de 22 branques, sent la 19 l'anomenada Beçenek. Max Vasmer deriva el nom de la paraula turca "cunyat,parent" ("Bacanak" en Turc actual).
Sigui quin sigui l'origen, els petxenegs apareixen tan sols a les fonts escrites de la història als segles VIII i IX, habitant la regió de les valls inferiors del Volga, el Don i les muntanyes dels Urals. Entre els segles IX i X controlaven les estepes del sud-est d'Euràsia i la Península de Crimea. Encara que van representar un poder regional important a la zona, com moltes altres tribus nòmades el seu concepte d'estat no va anar més enllà que la d'efectuar atacs i pillatges ocasionals als pobles veïns i de llogar-se com a mercenaris a altres estats i pobles.
Conforme a les fonts de Constantí Porfirogènit, escrites el 950, Patzinakia, el regne petxeneg, arribava a l'oest fins al riu Siret (i inclús a la franja oriental dels Càrpats), i que estava a quatre dies de marxa de "Tourkias" (i.e. Hongria).
- Tota Patzinakia està dividida en vuit províncies amb el mateix nombre de prínceps. Les províncies són: el nom de la primera és Irtim; de la segona, Tzour; de la tercera, Gyla; de la quarta , Koulpei; de la cinquena, Charaboi; de la sisena, Talmat; de la setena, Chopon; de la vuitena, Tzopon. En el temps en que els petxenegs van ser expulsats del seu país, els prínceps eren, de la província of Irtim, Baitzas; de Tzour, Konel; de Gyla, Kourkoutai; de Koulpei, Ipaos; de Charaboi, Kaidoum; de la província de Talmat, Kostas; de Chopon, Giazis; de la província de Tzopon, Batas."
(Constantine Porphyrogenitus, De Administrando Imperio, c. 950, traducció a l'anglès de R.J.H. Jenkins)
[edita] De les fonts armènies
A les cròniques armènies de Mateu d’Edessa els petxenegs són anomenats un parell de vegades. La primera menció és al capítol 75, on es diu que a l’any 499 (del calendari armeni que correspon als anys 1050-51 del calendari gregorià) el poble Badzinag va atacar diversos estats de Roma, i.e. al territori bizantí . La segona menció es fa al capítol 103, que tracta de la batalla de Manzikert. En aquest capítol es diu que els aliats de Roma, els Padzunak i els Uz (branques dels turcs Oghuz) van canviar de bàndol durant la batalla i van començar a lluitar contra les tropes de Bizanci , (al costat dels turcs Seljúcides). En el capítol 132è es descriu una guerra entre Roma i els Padzinags que segueix amb la derrota de les tropes bizantines, i un setge fracassat contra Constantinobla pels Padzinags. En aquest capítol, els Patzinags es descriuen com una tropa d’arquers. En el capítol 299, el príncep armeni, Vasil, que lluitava a l’exèrcit bizantí, va enviar una expedició de Padzinags (que habitaven la ciutat de Misis, prop de l’actual Adana, molt lluny de les terres que habitaven els petxenegs) a l’ajuda dels cristians
[edita] Aliança amb Bizanci
Al segle IX, els bizantins van aliar-se amb els petxenegs, utilitzant-los per defensar-los d'altres tribus més perilloses com les tribus eslaves i els magiars. Es tracta d'una antiga estratègia romana de dividir i vèncer que va ser continuada pels seus successors bizantins utilitzant les enemistats tribals.
Els Uz, un altre poble turc de les estepes, van ser expulsats pels petxenegs de la seva terra ; degut a això van efectuar pillatges i atacs per aconseguir aliments i altres béns. Una aliança dels Turcs Oghuz, Kimeks i Karluks també van pressionar els petxenegs, però un altre grup, els Samànides, derrotaren aquesta aliança. Pressionats cap a l’oest pels khàzars i els cumans el 889, els petxenegs igualment van empènyer els magiars a l’oest del Dnièper el 892
El 894, els búlgars entraren en guerra contra Bizanci. A principis del 895, l'emperador Lleó VI el Savi va emanar l'ajuda dels magiars, que van enviar un exèrcit sota el comandament de Levente a l'interior de Bulgària. Levente va liderar una campanya excel·lent i va envaïr el cor de Bulgària, mentre que l'exèrcit bizantí va envair Bulgària des del sud. Atrapat en la pinça dels magiars i els bizantins, el tsar Simeó I va adonar-se que no podia lluitar en dos fronts, i ràpidament va concloure un armistici amb l'Imperi Bizantí.
El tsar Simeó va utilitzar els petxenegs per defensar-se dels magiars. Els petxenegs van ser tan efectius que fins i tot van expulsar els magiars de les estepes pòntiques empenyent-los a l'oest del baix Danubi, fins a la planúria de la Panònia, on més tard fundarien el regne d'Hongria.
[edita] Història i decadència
Des del segle IX, els petxenegs van iniciar una relació inestable amb el Principat de Kíev. Durant més de dos segles van efectuar pillatges i atacs a les terres eslaves, que a vegades van esdevenir guerres a gran escala (com la guerra del 920 d'Igor de Kíev recollida a les cròniques), però també van crear-se algunes aliances temporals (e.g. el 943 en la campanya de Igor contra els bizantins).[1] El 968, els petxenegs atacaren i assetjaren la ciutat de Kíev.
Alguns petxenegs acompanyaren el príncep de Kíev Sviatoslav I en la seva campanya contra Bizanci el 970–971, encara que els petxenegs van matar el príncep de Kíev en una emboscada el 972, i d'acord amb les cròniques, el Khan petxeneg Kurya va fer una tassa amb la seva calavera; una costum tradicional dels nòmades de les estepes. La balança de les lluites entre els eslaus i els petxenegs va canviar durant el regne de Vladímir I de Kíev (990–995), qui va fundar la ciutat de Pereyaslav en el lloc de la victoria sobre els petxenegs[2], però va seguir amb la derrota dels petxenegs durant el regnat de Yaroslav I de Kíev (1037). Poc després, els petxenegs van ser reemplaçats de les estepes pòntiques per un altre poble nòmada turc —els Cumans o Polovtsians.
Després de segles de lluites contra tots els seus veïns—l'Imperi Bizantí, Bulgària, el principat de Kíev, Khazària i els magiarss—els petxenegs van ser exterminats com a força independent a la Batalla de Levounion per un exèrcit combinat de Bizanci i dels Cumans sota el comandament de l'emperador Aleix I Comnè el 1091. Atacats un altre cop el 1094 pels Cumans, molts petxenegs van ser assassinats o absorbits. Van ser una altre cop derrotats pels bizantins a la Batalla de Beroia el 1122, al territori de l'actual Bulgària. Durant algun temps, comunitats significatives de petxenegs romangueren enacara a Hongria, però finalment van deixar de distingir-se com a poble per ser finalment assimilats pels seus veïns—búlgars, magiars i Gagaús. Durant el segle XV va haver a Hongria un cert renaixement de gent que addicionava al seu nom el nom de petxeneg. Gran part dels petxenegs vivien a la regió de Tolna. Abu Hamid al Garnathi a finals del segle XII es referia a petxenegs que habitaven a Hongria. Altres van sobreviure com a tribus nòmades de pastors de les terres altes dels balcans Yuruks que van adoptar l'Islam.
[edita] Bibiliografia
- Pálóczi-Horváth, A. (1989). Petxenegs, Cumans, Iasians: Gents de les estepes a l'Hongria medieval. Hereditas. Budapest: Kultúra [distributor]. ISBN 963132740X
- Pritsak, O. (1976). The Pečenegs: un cas de transformació econòmica i social. Lisse, Netherlands: The Peter de Ridder Press.
