Petxeneg
De Viquip??dia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Petxenegs o Patzinaks (armeni: badzinag, B??lgar/Rus: pechenegi (????????????????), grec: Patzinaki/Petsenegi (????????????????????/????????????????????) o menys freq??ent ????????????????????????, hongar??s: Beseny??, llat??: ??????in????????, Turc antic (suposat): *Be??enek, Turc: Pe??enekler) eren un poble t??rquic semi-n??mada de les estepes de l'??sia Central que parlaven la llengua petxeneg inclosa al grup de les lleng??es turqueses.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens i ??rea
En les cr??niques del segle XI de Mahmud Kashgari Div??n?? Lug??ti't-T??rk, al nom de Be??enek es donen dos significats. El primer es refereix a "una naci?? Turca que viu als voltants del pa??s de Rum", on "Rum" s'utilitzava entre els turcs per referir-se a l'Imperi Rom?? Oriental. La segona definici?? de Kashgari era la d'una branca de turcs Oghuz"; i descrivia els Oghuz com una fam??lia de 22 branques, sent la 19 l'anomenada Be??enek. Max Vasmer deriva el nom de la paraula turca "cunyat,parent" ("Bacanak" en Turc actual).
Sigui quin sigui l'origen, els petxenegs apareixen tan sols a les fonts escrites de la hist??ria als segles VIII i IX, habitant la regi?? de les valls inferiors del Volga, el Don i les muntanyes dels Urals. Entre els segles IX i X controlaven les estepes del sud-est d'Eur??sia i la Pen??nsula de Crimea. Encara que van representar un poder regional important a la zona, com moltes altres tribus n??mades el seu concepte d'estat no va anar m??s enll?? que la d'efectuar atacs i pillatges ocasionals als pobles ve??ns i de llogar-se com a mercenaris a altres estats i pobles.
Conforme a les fonts de Constant?? Porfirog??nit, escrites el 950, Patzinakia, el regne petxeneg, arribava a l'oest fins al riu Siret (i incl??s a la franja oriental dels C??rpats), i que estava a quatre dies de marxa de "Tourkias" (i.e. Hongria).
- Tota Patzinakia est?? dividida en vuit prov??ncies amb el mateix nombre de pr??nceps. Les prov??ncies s??n: el nom de la primera ??s Irtim; de la segona, Tzour; de la tercera, Gyla; de la quarta , Koulpei; de la cinquena, Charaboi; de la sisena, Talmat; de la setena, Chopon; de la vuitena, Tzopon. En el temps en que els petxenegs van ser expulsats del seu pa??s, els pr??nceps eren, de la prov??ncia of Irtim, Baitzas; de Tzour, Konel; de Gyla, Kourkoutai; de Koulpei, Ipaos; de Charaboi, Kaidoum; de la prov??ncia de Talmat, Kostas; de Chopon, Giazis; de la prov??ncia de Tzopon, Batas."
(Constantine Porphyrogenitus, De Administrando Imperio, c. 950, traducci?? a l'angl??s de R.J.H. Jenkins)
[edita] De les fonts arm??nies
A les cr??niques arm??nies de Mateu d???Edessa els petxenegs s??n anomenats un parell de vegades. La primera menci?? ??s al cap??tol 75, on es diu que a l???any 499 (del calendari armeni que correspon als anys 1050-51 del calendari gregori??) el poble Badzinag va atacar diversos estats de Roma, i.e. al territori bizant?? . La segona menci?? es fa al cap??tol 103, que tracta de la batalla de Manzikert. En aquest cap??tol es diu que els aliats de Roma, els Padzunak i els Uz (branques dels turcs Oghuz) van canviar de b??ndol durant la batalla i van comen??ar a lluitar contra les tropes de Bizanci , (al costat dels turcs Selj??cides). En el cap??tol 132?? es descriu una guerra entre Roma i els Padzinags que segueix amb la derrota de les tropes bizantines, i un setge fracassat contra Constantinobla pels Padzinags. En aquest cap??tol, els Patzinags es descriuen com una tropa d???arquers. En el cap??tol 299, el pr??ncep armeni, Vasil, que lluitava a l???ex??rcit bizant??, va enviar una expedici?? de Padzinags (que habitaven la ciutat de Misis, prop de l???actual Adana, molt lluny de les terres que habitaven els petxenegs) a l???ajuda dels cristians
[edita] Alian??a amb Bizanci
Al segle IX, els bizantins van aliar-se amb els petxenegs, utilitzant-los per defensar-los d'altres tribus m??s perilloses com les tribus eslaves i els magiars. Es tracta d'una antiga estrat??gia romana de dividir i v??ncer que va ser continuada pels seus successors bizantins utilitzant les enemistats tribals.
Els Uz, un altre poble turc de les estepes, van ser expulsats pels petxenegs de la seva terra ; degut a aix?? van efectuar pillatges i atacs per aconseguir aliments i altres b??ns. Una alian??a dels Turcs Oghuz, Kimeks i Karluks tamb?? van pressionar els petxenegs, per?? un altre grup, els Sam??nides, derrotaren aquesta alian??a. Pressionats cap a l???oest pels kh??zars i els cumans el 889, els petxenegs igualment van emp??nyer els magiars a l???oest del Dni??per el 892
El 894, els b??lgars entraren en guerra contra Bizanci. A principis del 895, l'emperador Lle?? VI el Savi va emanar l'ajuda dels magiars, que van enviar un ex??rcit sota el comandament de Levente a l'interior de Bulg??ria. Levente va liderar una campanya excel??lent i va enva??r el cor de Bulg??ria, mentre que l'ex??rcit bizant?? va envair Bulg??ria des del sud. Atrapat en la pin??a dels magiars i els bizantins, el tsar Sime?? I va adonar-se que no podia lluitar en dos fronts, i r??pidament va concloure un armistici amb l'Imperi Bizant??.
El tsar Sime?? va utilitzar els petxenegs per defensar-se dels magiars. Els petxenegs van ser tan efectius que fins i tot van expulsar els magiars de les estepes p??ntiques empenyent-los a l'oest del baix Danubi, fins a la plan??ria de la Pan??nia, on m??s tard fundarien el regne d'Hongria.
[edita] Hist??ria i decad??ncia
Des del segle IX, els petxenegs van iniciar una relaci?? inestable amb el Principat de K??ev. Durant m??s de dos segles van efectuar pillatges i atacs a les terres eslaves, que a vegades van esdevenir guerres a gran escala (com la guerra del 920 d'Igor de K??ev recollida a les cr??niques), per?? tamb?? van crear-se algunes aliances temporals (e.g. el 943 en la campanya de Igor contra els bizantins).[1] El 968, els petxenegs atacaren i assetjaren la ciutat de K??ev.
Alguns petxenegs acompanyaren el pr??ncep de K??ev Sviatoslav I en la seva campanya contra Bizanci el 970???971, encara que els petxenegs van matar el pr??ncep de K??ev en una emboscada el 972, i d'acord amb les cr??niques, el Khan petxeneg Kurya va fer una tassa amb la seva calavera; una costum tradicional dels n??mades de les estepes. La balan??a de les lluites entre els eslaus i els petxenegs va canviar durant el regne de Vlad??mir I de K??ev (990???995), qui va fundar la ciutat de Pereyaslav en el lloc de la victoria sobre els petxenegs[2], per?? va seguir amb la derrota dels petxenegs durant el regnat de Yaroslav I de K??ev (1037). Poc despr??s, els petxenegs van ser reempla??ats de les estepes p??ntiques per un altre poble n??mada turc ???els Cumans o Polovtsians.
Despr??s de segles de lluites contra tots els seus ve??ns???l'Imperi Bizant??, Bulg??ria, el principat de K??ev, Khaz??ria i els magiarss???els petxenegs van ser exterminats com a for??a independent a la Batalla de Levounion per un ex??rcit combinat de Bizanci i dels Cumans sota el comandament de l'emperador Aleix I Comn?? el 1091. Atacats un altre cop el 1094 pels Cumans, molts petxenegs van ser assassinats o absorbits. Van ser una altre cop derrotats pels bizantins a la Batalla de Beroia el 1122, al territori de l'actual Bulg??ria. Durant algun temps, comunitats significatives de petxenegs romangueren enacara a Hongria, per?? finalment van deixar de distingir-se com a poble per ser finalment assimilats pels seus ve??ns???b??lgars, magiars i Gaga??s. Durant el segle XV va haver a Hongria un cert renaixement de gent que addicionava al seu nom el nom de petxeneg. Gran part dels petxenegs vivien a la regi?? de Tolna. Abu Hamid al Garnathi a finals del segle XII es referia a petxenegs que habitaven a Hongria. Altres van sobreviure com a tribus n??mades de pastors de les terres altes dels balcans Yuruks que van adoptar l'Islam.
[edita] Bibiliografia
- P??l??czi-Horv??th, A. (1989). Petxenegs, Cumans, Iasians: Gents de les estepes a l'Hongria medieval. Hereditas. Budapest: Kult??ra [distributor]. ISBN 963132740X
- Pritsak, O. (1976). The Pe??enegs: un cas de transformaci?? econ??mica i social. Lisse, Netherlands: The Peter de Ridder Press.
