Constantí VII

De Viquipèdia

Constantí VII (Flavi Porfirogènit Constantí en llatí Flavius Porphyrogenitus Constantinus, Πορφυρογέννητος), fou emperador bizantí del 911 al 959.

Era fill de Lleó VI de Bizanci el filòsof, i de la seva quarta dona Zoe, i va néixer el 905. El seu sobrenom Porfirogènit Πορφυρογέννητος, que vol dir "nascut en la porpra" fou degut a que va néixer en un apartament del palau imperial anomenat πόρφυρα, en el que era confinada l'emperadriu.

Va succeir al seu pare el 911 i va regnar sota regència del seu oncle patern Alexandre II de Bizanci, que ja era august, el qual va morir el 912, i el govern fou assolit per Romà I Lecapè, que va excloure a Constantí del govern, i el va limitar a un retirament honorari a palau. Roma I va governar fins el 944 quan fou deposat i exiliat pels seus fills i augusts Esteve Lecapè i Constantí Lecapè que esperaven ser reconeguts emperadors, però l'exèrcit i el poble van donar suport a Constantí que va sortir del seu retirament per agafar el poder, va detenir als colpistes i els va desterrar.

Durant els anys de retirament havia estudiat molt però no per això fou un gran emperador. Tenia bones qualitats, com humanitat, amor a la justícia, sentit de l'ordre, passió per les arts i la literatura, però no tenia capacitat de comandament, i va donar càrrecs a moltes persones que no ho mereixien, encara que també va tenir ministres i generals competents. L'administració fou en general millor del que calia esperar.

La guerra amb els àrabs de Síria fou victoriosa, dirigida per Lleó i Nicèfor els fills de Bardas Focas; a Ibèria es va reconèixer la supremacia bizantina, i es van concertar aliances amb petxenegs i búlgars. Ambaixadors del califa de Bagdad i del califa fatimita foren rebuts a palau, igual que de l'emperador germànic Otó el gran (l'ambaixador Luitprand va deixar escrita una relació de la seva ambaixada coneguda com Annales Luitpranli). Constantí va restaurar als propietaris d'hisendes que havien estat expropiats durant les revoltes i estaven en poder d'usurpadors o lladres, o de gent sense títol.

Va morir enverinat pel seu fill Romà II el 16 de novembre del 959. Estava casat amb Hel·lena amb la que va tenir a Romà II, a una filla de nom Teodora que es va casar amb Joan Zimisces, i a un tercer fill de nom desconegut.

Va deixar escrit:

• Ἱστορικ? διήγησις τοῦ βίου καί πράξεων τοῦ Βασιλείου τοῦ ἀοιδίμου βασιλέως (Vita Basilii), la vida de Basili I Macedó, el seu avi
• Περί τῶν Θεμάτων, "De Thematibus" (El origen i significat del nom Δέμα com a nova denominació de les províncies)
• "De Administrando Imperio" escrit per donar a conèixer al seu fill l'estat de l'Imperi
• Βιβλίον Τακτικὸν, τάξιν περιέχον τῶν κατὰ Δάλατταν καὶ γῆν μαχομένων, normalment anomenat "Tactica" (Tàctica), un assaig en l'art de la guerra per terra i mar.
• Βιβλίον Στρατηγικὸν περὶ ἐθῶν διαφόρων ἐθνῶν normalment anomenat "Strategica" (Estratègia) un tractat sobre les formes de fer la guerra a les diferents nacions.
• Ἔκθεσις τῆς Βασιλείου Τάξεως "De Ceremoniis Aulae Byzantinae", un tractat sobre les cerimònies imperials.

No ho va escriure ell mateix però va fer compilar algunes obres:

• "Collectanea et Excerpta Historico-Politica et Morali" de la que es conserven dos llibres, el 27è, Περὶ Πρεσβειῶν ("De Legationibus") i el 50è, Περὶ Ἀρετῆς καὶ Κακίας, "De Virtute et Vitio"
• Ἱππιατρικά, "De Medicina Veterinaria"
• Γεωπονικά, "De Re Rustica", atribuït a Bas Cassià

Els annals de Theophanes foren continuats per ordre de Constantí que va induir també a Josep Genesi (Josephus Genesius) a escriure els seus annals entre Lleó l'Armeni i Basili Macedó.