Rom?? I Lecap??

De Viquip??dia

Rom?? I Lecap?? o Romanus I Lecapenus (???????????????? ??? ??????????????????) (c. 870 - 15 de juny de 948) fou l'Emperador de Bizanci des del 919 fins a ser derrocat el 16 de desembre del 944. Abans havia compartit el tron de l'Imperi amb Constant?? VII (menor d'edat i casat amb una filla de Rom?? I). Els responsables del seu enderrocament foren els seus fills Esteve i Constant??, cansats de la longevitat del pare. Tot i el cop d'estat, els usurpadors no van obtenir el tron, que qued?? en mans de Constant?? VII.

Era fill de Teofilacte Abastacte, un notable militar que havia salvat la vida a l'emperador Basili I. Va servir a la flota imperial i es va distingir per la seva valentia. Va matar a un lle?? que va atacar a un dels seus homes. Quan Constant?? VII Porfirog??nit va pujar al tron, Rom?? era almirall i dirigia la flota del Danubi en la guerra contra Bulg??ria i sobtadament va retirar la flota i es va dirigir a Constantinoble.

Fou llavors acusat de tra??ci?? per Lle?? Focas per?? segurament havia actuat a la busca del tron com havien fet altres; va estar a punt d'esclatar la guerra civil per?? Rom??, ajudat per l'emperadriu, va agafar al camarlenc Constant??, un dels majors partidaris de Focas; aquest va venjar la captivitat del seu amic agafant les armes contra Rom??. Aquest fou nomenat Magnus Heteriarca o comandant en cap de la gu??rdia imperial, va derrotar a Focas i fou fet c??sar el setembre i coronat august i emperador el 17 de desembre del 919. La seva filla Helena es va casar amb l'emperador Constant?? i al pujar al tron va nomenar augusts al seu fill Crist??bal Lecap?? i a la seva esposa Teodora. De fet fou Rom?? el que va exercir el poder encara que nominalment era col???lega de Constant??.

Els principals esdeveniments del seu regnat son: el cisma de l'esgl??sia que durava des de la deposici?? del patriarca Eutimi va acabar finalment el 920 amb la intervenci?? del Papa Joan X i per un edicte de Constant?? Porfirog??nit que va declarar antican??nic el quart matrimoni, i el va convertir en objecte de c??stig.

El 921 va esclatar una guerra contra els b??lgars que van assolar Tr??cia; el 923 Sime?? de Bulg??ria es va aliar als ??rabs; el 926 una entrevista entre Rom?? i Sime??, rei dels b??lgars davant les muralles de Constantinoble va acabar temporalment amb la lluita. Poc abans, el 925 el patrici Joan Rad?? va destruir la flota del fam??s Lle?? de Tr??poli, pirata que havia saquejat Tessal??nica 22 anys abans. El 927 va morir el rei Sime?? de Bulg??ria i el va succeir el seu fill Pere i va entrar al territori bizant?? al front d'un ex??rcit exigint a l'emperador, si volia la pau, de donar-li la seva neta en matrimoni, proposta que Rom?? va acceptar ja que necessitava totes les seves forces contra els ??rabs. Tamb?? les possessions a It??lia van necessitar protecci?? contra els petits pr??nceps llombards.

El 931 va morir el seu fill Crist??bal que estava casat amb Sofia, filla de Nicetes el magister palatii (enviat poc abans a un convent per conspirar contra l'emperador). El 933 va fer al seu fill Teofilacte el 60?? patriarca de Constantinoble amb perm??s del papa Joan XI. Del 934 al 940 l'imperi va gaudir de pau, excepte a It??lia on hi van haver atacs dels pr??nceps llombards. El 941 la flota dels russos amb 10000 naus va apar??ixer a Constantinoble, dirigida pel pr??ncep Ingor que va ancorar a l'entrada del B??sfor i les tropes el qual van asolar el territori ve??. Rom??, amb 15 galeres al Corn d'Or, va atacar als russos i va destruir gran nombre de les seves naus obligant-lo a retirar-se; una mica despr??s va derrotar a la resta de la flota russa a la costa Tr??cia i els invasors van retornar a R??ssia on Ingor va morir poc despr??s i el 945 la seva v??dua Olga va anar a Constantinoble per ser batejada i va rebre el nom d'Helena (es venerada a l'esgl??sia ortodoxa russa).

Constant?? Porfirog??nit nom??s gaudia del t??tol doncs estava privat de tot poder i va decidir agafar aquest. Va excitar l'ambici?? dels dos fills de Rom??, Esteve i Constant??, que tenien el t??tol d'augusts, que estaven farts de l'autoritarisme del seu pare, i van entrar en una conspiraci??; els dos pr??nceps van obtenir el suport de diversos notables. Un dia Esteve va detenir al seu pare (16 de desembre del 944) i el va enviar a l'illa de Protea a l'entrada de la Prop??ntida, on fou ingressat a un convent i on fou afaitat al cap per quedar inhabilitat per regnar (20 de desembre del 944).

Per?? ni Esteve ni Constant?? es van aprofitar de la seva tra??ci?? ja que Constant?? Porfirog??nit fou proclamat emperador ??nic despr??s de cinc setmanes en que Esteve va gaudir del t??tol de coemperador. Llavors Esteve i el seu germ?? foren detinguts i enviats a Protea on es van reunir amb el seu pare. Esteve va morir al cap de 19 anys i Constant?? al cap de dos anys (va morir en un intent de fugida).

Rom?? va romandre com a monjo i va morir de mort natural el 15 de juny del 948.

Durant el seu regnat va procurar limitar l'acumulaci?? de latifundis per part dels grans terratinents de l'Imperi.