Tessalònica
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Tessalònica (desambiguació)». |
Tessalònica o Salònica és una ciutat de Grècia, a la regió de Macedònia, cap del nomós de Tessalònica. Té al tomb de mig milió d'habitants i és situada al centre del Golf Thermaic o Termaic (antigament Thermaicus Sinus), prop de la desembocadura de l'Axiós. És el primer centre industrial de Grècia, i té un port important, obert el 1901. Té universitat. És seu d'un arquebisbe. L'aeroport es troba a les rodalies de la ciutat i és de categoria internacional. Al punt més alt hi ha la ciutadella d'Heptapurgion.
Taula de continguts |
[edita] Història
La ciutat de Therme o Therma ja s'esmenta durant la invasió persa de Xerxes, que es va aturar a aquesta ciutat, i les forces de terra van acampar entre Therme i el riu Axiós, mentre els vaixells romanien al golf Thermaic (480 aC).
El 421 aC la ciutat fou ocupada pels atenencs però dos anys després fou cedida a Perdicas.
Uns anys després, vers els inicis del segle IV, fou ocupada pel rei espartà Pausanies.
No s'esmenta després fins que ho fa Polibi amb el seu nou nom de Tessalònica.
Tessalònica fou fundada (segons Estrabó) per Cassandre el 315 aC (el mateix any que va fundar la ciutat de Cassàndria) al lloc (o pròxima) de l'antiga Therme o Therma, al districte anomenat Mygdònia o Migdònia, i li va donar el nom de la seva muller Thessalònica, germana d'Alexandre el gran. Un altra versió (recollida per Constantí Porfirogènit) diu que la fundar Filip, el pare d'Alexandre, per commemorar una victòria sobre els tessalis; i una tercera versió diu que fou fundada per Filip però que li va donar el nom de la seva filla. La ciutat fou poblada amb la gent de Therme i de tres ciutats més petites de la seva rodalia (Anèia, Cissos i Calastra). No consta que Therme hagués estat destruïda, i no se sap tampoc si va perdre immediatament la seva condició de ciutat en favor de la nova o van restar ambdues, o be si fou més aviat un reanomenament.
Aviat va esdevenir un port militar i la ciutat es va fer més gran. Es va rendir als romans després de la batalla de Pidna i va esdevenir capital d'un dels quatre districtes de Macedònia (el districte segon). Quant Macedònia fou convertida en província romana Tessalònica va esdevenir capital provincial tot i que fins més tard no fou esmentada com a metròpolis. Ciceró es va refugiar a la ciutat, a la casa del qüestor romà, durant el seu exili. A la primera guerra civil fou el quarter general del partit pompeià i del senat. A la segona guerra civil va prendre partit per Octavi August i Marc Antoni i va obtenir la condició de ciutat lliure. S'han trobat algunes monedes amb la inscripció Eleutherias que deu fer referència a aquest fet.
Durant l'imperi va continuar creixent i va esdevenir encara més important per la seva situació estratègica i d'enllaç entre Roma i les províncies orientals. Fou el lloc de sortida de l'anomenada Via Egnàtia entre la mar Adriàtica i l'Hel·lespont i estava a uns 50 km de Pella i a uns 100 km de [Amfípolis]. La ciutat fou governada per sis magistrats que es deien Politarques. El sistema polític era la democràcia. El segle III va esdevenir colònia romana
Sota els emperadors orientals va conservar la seva importància i fou de fet la capital de Grècia i Il·líria. Va ser una posició essencial per fer front als atacs dels gots (que van atacar la ciutat el 252, 262 i 269) i d'altres pobles. El port fou ampliat suposadament per Constantí que va passar allí un temps després d'una victòria sobre els sarmates. Després, el 390 es va revoltar contra Teodosi, que en represàlia va ordenar una matança. Va començar llavors una certa decadència que es va accentuar amb els atacs d'huns, avars i sobretot els eslaus; els atacs dels búlgars i altres eslaus van afectar a la regió des la meitat del segle VI fins al segle VIII (foren les sis guerres anomenades Guerres Esclavoniques).
El 29 de juliol del 904 fou ocupada pels àrabs que havien enviat una flota, després de pocs dies de lluita. Milers de ciutadans foren fets presoners i venuts com esclaus. Llavors devia tenir una població d'uns dos-cents mil habitants.
El 1185 fou capturada pels normands de Sicília dirigits per Tancred d'Hauteville que havien desembarcat al Peloponès i van avançar cap al nord per la Via Egnàtia, en direcció a Dyrrachium i Tessalònica. La ciutat fou capturada el 15 d'agost del 1185 i els grecs foren tractats bàrbarament pels conquistadors segons descriu Nicetes Coniates i l'arquebisbe de la ciutat Eustatios. Els normands no van romandre a la ciutat.
Després del 1204 fou atribuïda a Bonifaci de Montferrato com a regne junta amb tota la Macedònia bizantina i la Tessàlia. Bonifaci, però, era feudatari pel seu regne de l'Emperador Llatí de Constantinoble i a la seva vegada va repartir feus als barons llatins. Bonifaci va morir el 1207 i el va succeir el seu fill Demetri sota regència de la seva mare Maria d'Hongria, fins que el 1224 el regne fou conquerit pel dèspota bizantí del Epir Teodor Àngel Comnè que va crear un Regne de Tessalònica que van regir el seu germà Manel I (1230-1241) i els seus fills Joan I (que va acceptar la sobirania de l'emperador de Nicea) i Demetri I. El 1246 va passar a l'emperador de Nicea Joan III Ducas Vatatzes. L'imperi bizantí fou restaurat el 1261 en la persona de Miquel VIII Paleòleg. En aquest període fou anomenada Salonichi o Saloniki pels italians (llatí Salonícia) i Salnek pels germans, però el nom tradicional es va mantenir.
Els almogàvers van ser a la ciutat de l'estiu del 1307 fins a la primavera del 1309. Els almogàvers van atacar el monestir d'Athos per apoderar-se de les seves riqueses però el rei català Jaume II va fer gestions amb Bernat de Rocafort i va aconseguir que es respectessin els monestirs. El setge de la ciutat (1309) fou alçat i els catalans es van retirar cap a Tessàlia.
El 1380 la ciutat fou ocupada pels otomans (els otomans la van anomenat Selanik) i saquejada, i el 1387 els otomans la van tornar a ocupar i s'hi van establir. La van abandonar més tard i l'emperador la va vendre als venecians, però finalment els otomans la van ocupar el 1429 i s'hi van establir definitivament, els fets son explicats per Joannes Anagnostes. Sota els turcs la ciutat va decaure encara més i la població fou substituïda progressivament per turcs i jueus (encara hi resta una important colònia sefardita).
La pau de Bucarest del 10 d'agost de 1913 la va assignar a Grècia.
[edita] Religió
La ciutat fou aviat poblada per alguns jueus després de la seva refundació per Cassandre el 315 aC i formaven una bona part de la població al segle I. Fou Sant Pau qui hi va predicar el cristianisme i, de fet, el text cristià més antic conegut és la primera carta de Sant Pau als fidels de Tessalònica, datada a l'hivern de l'any 50 ó 51 dC. Teodosi fou batejat pel bisbe de la ciutat. El segle VII encara s’esmenta la comunitat jueva quant ja la població era cristiana i era seu patriarcal. El patró local era Sant Demetri. Es torna a fer esment dels jueus en segles posteriors. Eustatios era arquebisbe el 1185 i la llista d’arquebisbes llatins del 1205 al 1408 fou recopilada per Le Quien a “Ofriens Christianus”. Simó de Tessalònica, un mestre de ritus ortodoxes, va morir a la ciutat el 1429. De la ciutat era natural Teodor de Gaza, que va fugir el 1429 vers Itàlia.
El segle XV els jueus foren expulsats de Castella i Aragó i molts es van establir allí (es diu que uns trenta mil amb 22 sinagogues, però probablement foren només la meitat). Una comunitat sefardita va viure allí molts anys, però fou delmada pels nazis i desprès del 1945 una bona part va emigrar a Israel.
[edita] Edificis i monuments
Resten dos arcs connectats amb la Via Egnàtia i restes d’aquesta via. A la part oest hi ha la porta anomenada Vardár que es diu així per estar a la riba del Vardár o Axiós, un arc que potser fou erigit en honor d’Octavi i Antoni. L’arc conté el nom dels politarques de la ciutat. Un altra arc més a l'est es creu que commemora la victòria de Constantí sobre Licini o sobre els sarmates. Entre els dos arcs hi ha quatre columnes corínties damunt les quals hi ha les Cariàtides, i son les restes de la casa d’un jueu (els sefardites l’anomenen Las Incantadas i els turcs Sureth-Maleh).
Una antiga mesquita coneguda com la Rotunda fou abans un temple cristià (Eski-Metròpoli) i abans un temple construït de forma similar al Panteó de Roma. Un altra mesquita es diu Eskí-Djumà i es creu que abans fou un temple dedicat a Venus.
Queden restes de les muralles una part de les quals foren portades a Constantinoble el 1430. Una de les torres (la Torre de l’Estàtua) te una figura colossal de Thessalònica.
Hi ha també un castell en part grec i en part venecià. Algunes restes antigues al castell semblen ser l’antic temple d’Hèrcules, amb un arc triomfal erigit en temps de Marc Aureli en honor d’Antoninus Pius i la seva filla Faustina.
L’església cristiana principal, Santa Sofia, obra de l’arquitecte Antemios, fou reconvertida a mesquita durant l’època otomana. L’església de San Demetri (que també fou mesquita) es encara més gran i es creu que data del segle VII però d’altres la situen al segle XIII.
[edita] Links
