Miquel VIII Pale??leg

De Viquip??dia

Miquel VIII Pale??leg (????????????? ??? ??????????????????????) (1234-1282) fou emperador de Nicea de Bit??nia i despr??s de Constantinoble del 1260 al 1282. Era fill d'Andr??nic Ducas Comn?? Pale??leg i la seva esposa Teodora Paleologina (n??ta de l'??ltim emperador bizant?? Aleix III ??ngel). Ambd??s descendien directament d'emperadors bizantins i formaven una fam??lia d'origen noble molt influent.

Va n??ixer el 1234 i aviat va destacar pel seu talent. Perseguit pels seus enemics es va haver de refugiar a la cort del sult?? d'Iconium. Despr??s fou nomenat governador de Durazzo, d'eon fou tret en cadenes i portat a Nicea per una denuncia, per?? es va poder justificar davant l'emperador Teodor II L??scaris. Aquest li va concedir el seu favor i quan va morir l'agost del 1259, va deixar nom??s un fill, Joan IV Ducas L??scaris, de 9 anys, sota cust??dia del patriarca Arseni de Constantinoble i del dom??stic Muzal??, que no eren molt impopulars per ser amics dels llatins.

Al cap de nou dies, durant el funeral de Teodor a la catedral de Magn??sia, la gu??rdia imperial va entrar a l'esgl??sia i va matar a Muzal??, als seus germans i als principals partidaris. Miquel Pale??leg, al que Teodor havia nomenat magnus dux, fou escollit per la gu??rdia com a regent, i poc despr??s va agafar el t??tol de d??spota. Amb el tresor imperial va guanyar a la gu??rdia varega, va subornar al clergat i fou finalment proclamat emperador juntament amb Joan IV; els dos foren coronats a Nicea el 1 de gener de 1260.

Baldu?? II, l'emperador llat?? va exigir la cessi?? de les zones de Tr??cia i Maced??nia que pertanyien a Nicea a canvi de recon??ixer com emperador a Miquel VIII. Despr??s els llatins ja es conformaven amb Tessal??nica i despr??s amb Serres per?? Miquel va dir que no a tot. Miquel va fer a l'altre Miquel, d??spota de l'Epir, propostes per mantenir la pau entre els dos estats, per?? l'epirota va preferir l'alian??a amb Acaia o Morea, i amb el rei normand de Sic??lia. Quan els francs van atacar als llatins foren derrotats a Ochrida i Villehardouin, el pr??ncep de Morea, fou fet presoner i portat a Constantinoble. Els epirotes pel seu costat foren derrotats a Tricorifa. Despr??s d'aix?? Miquel VIII va dubtar d'atacar Constantinoble per?? finalment ho va fer i el mateix 1260 Baldu?? II va quedar assetjat, per?? com que no podia conquerir la ciutat va retornar a Nicea.

Llavors va fer alian??a amb els genovesos i el 1261 va tornar a enviar un ex??rcit al B??sfor, i seguia els seus progressos des de la seva residencia al Nimfeum, proper a Esmirna. Estrateg??pulos C??sar dirigia les forces gregues i com que la ciutat tenia defenses molt fortes es va establir el bloqueig. Aix?? estaven les coses quan un comandant grec de nom Cutrizacos, va tenir coneixement de l'exist??ncia d'un pas subterrani entre l'exterior i una casa de l'interior de la ciutat. Va enviar a 50 homes per aquest passatge que van aconseguir obrir una porta propera i els grecs van entrar per all??; era de nit i els grecs de la ciutat donaven de fet suport als assetjadors; els llatins es van dispersar. Baldu?? va sortir de palau i va fugir en una galera veneciana cap a It??lia. El mat?? del 25 de juliol del 1261 la ciutat estava en mans dels grecs, despr??s de 57 anys, 3 mesos i 13 dies de domini llat??.

La noticia fou portada al Nimfeum i fou inesperada. Miquel quasi no la creia. El 14 d'agost de 1261 Miquel feia l'entrada a la capital que si be que havia entrat en franca decad??ncia durant el domini llat??, conservava encara for??a import??ncia. Miquel va confirmar privilegis a pisans, venecians i genovesos i ens hi va donar de nous. Miquel va ser recoronat a la catedral de Santa Sofia i en aquesta coronaci?? no hi era el jove Joan IV, sin?? el seu fill Andr??nic. Amb aquest acte, l'imperi de Nicea i l'imper?? Llat?? es van unir per formar de nou l'Imperi Bizant??.

El Nadal d'aquell any Miquel va fer cegar al seu jove col??lega i el va enviar a una llunyana fortalesa vora el Mar de M??rmara, i les seves germanes foren obligades a casar-se amb pr??nceps estrangers, per tal d'evitar futures reclamacions del tro. Aix?? li va fer perdre suport popular ja que tothom ho va considerar un crim inacceptable. El patriarca Arseni. guardi?? del jove, el va excomunicar immediatament i van passar anys fins que fou readm??s a la comuni?? pel seu successor Josep I Galesiotes.

Una mica despr??s els epirotes van atacar altre cop i van derrotar a Estrateg??pulos al que van fer presoner. Mentre Villehardouin havia estat alliberat a canvi de la cessi?? de part dels seus territoris, i de restar quiet en endavant, per?? r??pidament va reunir un ex??rcit i va avan??ar cap a Constantinoble instigat pel papa Urb?? IV que esperava que una croada llatina portaria a la uni?? de les dues esgl??sies, i que li va aixecar el seu jurament. Villehardouin va obtenir algunes vict??ries per terra i mar per?? Miquel va evitar m??s problemes amb la promesa al papa de discutir la futura uni?? de les dues esgl??sies, i Urb?? va fer la mediaci?? entre les dues parts i es va acordar la pau (1263).

El 1264 es va fer la pau amb Epir i poc despr??s el d??spota Miquel va morir i va repartir els seus dominis: al fill gran Nic??for, casat amb Eul??gia, la germana de l'emperador, li va deixar l'Epir, a al segon fill Joan li va deixar Tess??lia (que era la part m??s gran i m??s rica, ja que era el fill favorit).

El 1265 el patriarca Arseni fou deposat al no voler revocar l'excomunicaci?? de Miquel i els seus seguidors, els arsenites, van constituir una esgl??sia cism??tica que va existir fins el 1312.

El 1269 Miquel va entrar en guerra contra Carles de Sic??lia, que al??legava que volia restaurar al tron a Baldu?? II, i que va obtenir l'alian??a de Joan de Tess??lia. Joan, germ?? de l'emperador, va marxar contra Joan de Tess??lia i fou derrotat (1271) i el tessali va avan??ar cap a Constantinoble. Per?? mentre els bizantins van ocupar Negroponte (Eubea) i van destruir la seva flota de manera que es haver de retirar. Aquesta guerra fou nom??s el preludi d'una croada generals de pr??nceps contra Bizanci. Miquel va tractar d'evitar-la amb les promeses d'uni?? de les esgl??sies i va enviar a Vec (Veccus) i altres eclesi??stics a un concili que es va fer a Li?? el 1274 on es va proclamar la uni?? i la submissi?? de l'esgl??sia grega al papa. Per?? com que els grecs no volien aquesta uni??, fou de fet totalment boicotejada pel clergat i el poble. Miquel va deposar al patriarca Josep que s'oposava a la uni?? i va nomenar a Vec; els opositors a la uni?? foren castigats severament i tot Gr??cia va estar un temps en commoci?? religiosa, per?? la uni?? efectiva mai es va produir i a la mort de Miquel fou totalment oblidada.

Baldu?? havia mort i el seu fill Felip (nominalment Felip I emperador llat??) va assolir el t??tol imperial i va aconseguir una alian??a entre el papa Mart?? IV, Carles d'Anjou rei de Sic??lia, i Ven??cia, amb l'objectiu de reconquerir Constantinoble i repartir-la entre els aliats. El comandament de les forces aliades fou donat a Soliman Rossi un cavaller franc??s que va entrar a l'Imperi pel nord i es va trobar amb els grecs a Belgrad; els grecs estaven manats pel dom??stic Tarcaniotes; va seguir una sagnant batalla en que els invasors foren derrotats (1281); Tarcaniotes va fer una entrada triomfal a Constantinoble. L'emperador va prendre la seva revenja ajudant al rei Pere III a equipar una flota per atacar Sic??lia.

La tardor del 1282 Miquel va atacar a Joan de Tess??lia per?? abans de cap combat es va posar malalt i va morir el 11 de desembre del 1282 als 58 anys. El va succeir el seu fill Andr??nic II Pale??leg.

[edita] N??pcies i descendents

Es va casar el 1253 amb Teodora Ducas Vatatzaina (neboda-n??ta de Joan III Ducas Vatatz??s). Van tenir els seg??ents fills:

• Manel (1254 ??? 1259). Mort infant.
• Andr??nic II Pale??leg, emperador bizant??.
• Constant??.
• Irene Paleologina, casada amb el tsar Ivan Asen III de Bulg??ria.
• Anna Paleologina, casada amb Demetri ??ngel.
• Eud??xia Paleologina, casada amb l'emperador Joan II Comn?? de Trebisonda.
• Teodora Paleologina, casada amb el rei David VI Narin de Ge??rgia.

Va tenir dues filles il??leg??times, fruit de la relaci?? amb la seva amant Diplobatatzaina:

• Eufrosina Paleologina, casada amb Nogai Khan.
• Maria Paleologina, casada amb Abaga Khan.

Precedit per: Constant?? XI el 1205	Emperador bizant?? 1261-1282	Succe??t per: Andr??nic II Pale??leg
Precedit per: Joan IV Ducas	Emperador de Nicea 1261	Succe??t per: -