Trebisonda
De Viquipèdia
Trebisonda (turc: Trabzon, grec: Τραπεζούντα} és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre. El 2006 tenia 275.137 habitants.
[edita] Història
La ciutat fou fundada el 756 aC per grecs de Milet o de Sinop i la van batejar Trapezus (taula), que podria derivar de la forma que tenia el lloc on s'ubicava, i va formar part d'un conjunt de deu colònies a la regió del Pont.
Xenofont va arribar a aquesta ciutat amb els seus soldats, al final de la retirada, i va ser ben acollit. El territori de les rodalies pertanyia llavors als Colquis, però aviat va passar als Macrons, una tribu pòntica. La ciutat fou una de tantes ciutats gregues sense destacar especialment, i no fou fins que va passar a domini romà que va començar a créixer. Pompeu la va reconèixer com a ciutat lliure durant la guerra contra Mitridates VI del Pont i la van utilitzar com a port per els subministraments als soldats a Armènia. Al segle I era seu de la Primera Legió Pòntica i del seu estat major. En temps d'Adrià ja havia esdevingut la primera ciutat de la costa de l'Euxí, i la va convertir en capital del Pont Capadocic, a mes de construir-hi un nou port (el port de Trebisonda es deia Dafnos). Fou una ciutat fortificada i centre comercial; durant el regnat de Galiè el 256, fou saquejada pels gots, però es va recuperar ràpidament.
Uns anys mes tard s'hi va difondre el cristianisme. Un dels soldats romans, Eugeni, va ser martiritzat per destruir un ídol i va ser fet sant i convertit en patró de la ciutat. Va formar part de la província del Pont Polemoniac (dins la diòcesis del Pont) i militarment depenia d'Armènia i hi havia una legió acantonada. Des el 395 va quedar sota dependència del emperador de Constantinoble. Justinià I en va reparar les muralles (que estaven en relatiu bon estat) i va reforçar la defensa de la ciutat i de les rodalies i va lluitar contra la tribu georgiana dels Tsan, contra els que va enviar al cap militar Tzitas que els va derrotar i va construir a la regió torres de vigilància. Els Tsan després es van fer cristians i van entrar al exercit romà
El 628 l'emperador Heracli va esperar a la ciutat als perses i quant estaven desprevinguts els va atacar i derrotar a la Vall del Tigris. Des el segle IX va esdevenir un gran centre comercial amb l'orient. Basili II va fer servir la ciutat de base per avançar cap a les regions de Ani, Dwin o Kars, a Armènia, i cap a Vaspurakan i altres regions i cap a Geòrgia. El 1021 va reunir tropes per atacar el abasgs (Abkhazs) i mentre va rebre un emissari del rei de Vaspurakan que li cedia el regne (molt amenaçat) a canvi de terres a Anatòlia.
Un segle després la regió fou envaïda pels turcs seljúcides, i el 1071 la batalla de Manzikert va posar fi al domini bizantí a bona part de Anatòlia, però Trebisonda no va poder ser ocupada pels turcs i mes tard els bizantins van recuperar posicions. Cap el 1110 Trebisonda fou conquerida per Malik Shah i l'emperador va enviar a Teodor Gabras a reconquerir-la, i ho va aconseguir i encara va dominar molts territoris de les rodalies, però el 1098 fou derrotat i mort per l'emir de Sivas (Danishmend) al riu Koruk, prop de Bayburt. El seu fill Gregori Gabras que el va substituir, va actuar molt independent dels bizantins i va casar a la seva filla amb l'emir de Sivas (1106). Aquesta virtual independència es va acabar quant l'emperador Joan II Comnè el va fer presoner i el va prendre cap a Constantinoble (1118), on poc després va ser perdonat. Poc després (1119) era governador (dux) de Trebisonda, Constantí Gabras que va governar fins el 1143. Va concertar aliances amb emirs de la zona però fou derrotat per l'emir de Sivas (aliat al de Malatya) prop de Siran . Constantí fou fet presoner i va haver de pagar rescat per la seva llibertat; els vencedors no en van treure profit de la victòria i es van barallar entre ells. El 1139 l'emperador Joan II Comnè va iniciar una campanya contra els danishmèndides i Constantí va negociar amb ell un tractat (garantint la reraguarda) com si fos un sobirà. Joan II no va tardar a marxar al territori del dux de Trebisonda que es va haver de sotmetre, però es va perdre la oportunitat de combatre contra Sivas. Després del 1143 els governadors locals son clarament fidels (el 1143 va ser nomenat Nicefor Paleòleg)
Del 1204 al 1461 fou un imperi d'arrel bizantí, establert amb ajuda georgiana per la família Comnè quant els llatins van conquerir Constantinoble. El primer emperador fou Aleix I Comnè (net del emperador Andrònic I Comnè que va governar del 1183 al 1185, i fill del sebastocrator Manel Comnè) que al entrar els llatins va fugir en vaixell junt amb el seu germà David i varen arribar a Trebisonda on van rebre el suport de la seva parenta la reina Tàmara de Geòrgia. David es va encarregar de conquerir les ciutats del Pont com Amisos (Samsun), Sinope, Kastamunu, Amastris i Heràclea. El 1205, aliat als llatins, va atacar Nicomedia però fou derrotat per Teodor I Lascaris de Nicea; el 1206 David fou de nou derrotat per Teodor i va morir, i el 1208 Teodor Lascaris fou coronat emperador pel patriarca. Entre 1206 i 1214 Nicea va ocupar tots els ports entre Heràclea i Amisos i el 1214 el sultà de Konya va ocupar Sinope i Aleix va haver de pagar tribut al sultà. Aleix va morir el 1222. El seu títol era basileus i la seva bandera era vermella amb un cap d'àguila daurat, i s'anomenaven "Rei i Emperador de tot l'est, Ibèria i Peràteia" (nom que feia al·lusió a la reclamació de Crimea)
El va succeir Andrònic I Gidus. Les naus del Imperi van començar a atacar les del sultà i van recollir molt de botí però abans de tornar a port van ser sorpreses per una tempestat i van haver de recalar a Sinope on el governador se'n va apoderar i va fer presoners als tripulants. Andrònic va haver d'atacar Sinope per alliberar a la seva gent i la va saquejar. El sultà de Konya va bloquejar Trebisonda per mar i la va atacar també per terra el 1228, però es van haver de retirar.
No massa després es va conèixer l'expansió de Djalal al-Din Khwarizmshah i Andrònic se'n va declarar feudatari, però Kai Kobad de Konya el va derrotar a Yassi Cimen el 1230 i ja no va tornar, però si ho van fer uns anys després els mongols que van liquidar el poder del emirat de Konya a la batalla de Kose Dagh el 26 de juny de 1243.
Manel I va arribar al govern el 1238. Trebisonda va conquerir Sinope el 1254 però la va tornar a perdre el 1266 al morir Manel. El 1261 els Paleòlegs de Nicea (successors dels Lascaris) reconqueriren Constantinoble el que deixava al Imperi de Trebisonda en una posició de prestigi secundari. Jordi va intentar expandir-se altra cop cap a Sinope el 1277 però fou derrotat i els turcs van ocupar totes les terres al Oest de Samsun. Cap el 1290 s'havia perdut també la regió de Halibia (avui Unye), i encara es van perdre mes territoris a les campanyes dels emirs turcs del 1313 i 1323. El 1311 Aleix II (1297-1330) es va aliar al emir de Sinope contra els genovesos i el 1313 els va atacar però va ser derrotat i va haver de fer la pau, que fou renovada el 1316. Pocs anys després van començar les lluites contra tribus turcmanes que, dirigides per Hasan Kuyuk van ocupar Amasia i van atacar territori del imperi el 1336, però foren rebutjats,
L'Emperador Basili va morir el 1340 i va esclatar la guerra civil durant deu anys. El turcmans van intentar ocupar el país el 1340 i en un assalt la ciutat fou incendiada. El 1347 Aina Beg de Erzindjan, aliat a Mehmet Beg de Bayburt i a Ali Beg dels Ak Koyunlu ho va tornar a provar sense mes èxit que abans. El 1348 va esclatar un conflicte local amb els genovesos i es va produir una matança d'italians,i els vaixells genovesos no van tardar a destruir la flota del Imperi i ocupar Kerasus, i l'emperador va haver de tornar als genovesos els seus anteriors privilegis. Una plaga de pesta es va produir arrel d'aquestos fets.
El 1349 amb Aleix III va tornar la pau. Va casar-se amb Teodora Cantacuzeno, parenta del emperador bizantí Joan VI. Moltes princeses es van casar amb emirs de la zona, com la seva germana Maria que es va casar amb el fill del emir dels Ak Koyunlu. El 1360 va construir la fortalesa de Gumushane, que dominava la ruta d'accés des Bayburt, però el governador Joan Kabasite fou derrotat per Latif de Bayburt i sols es va evitar el seu avanç per la mort del emir a mans de gent d'un poblet del camí (1361). El 1362 Kilidge Arslan Kelkit, un cap turcman, va conquerir Sebinkarahizar, i va atacar la fortalesa de Siran, i es va fer l'amo de la regió després de les campanyes que va fer entre 1368 i 1374. El 4 de març de 1380 Aleix III va atacar als turcmans que dominaven Sinope, Samsum, Giresun i la vall del Harsit i els va derrotar a Kurtun. A finals de segle va aparèixer per la regió Tamerlà al qui Manel III va pagar tribut. El 1396 es va trencar l'acord amb els genovesos i Manel va haver de donar mes privilegis als venecians.
Baiazed I (1389-1402) cap dels turcs otomans, es va fer l'amo del litoral del Mar negre entre Heràclea i Samsun. Trebisonda es va aliar amb Tamerlà i li va subministrar ajuda, inclosos alguns vaixells, el 1402, quant va guanyar la batalla d'Ankara. Amb Joan IV els otomans ja estaven recuperats i van començar a atacar al Imperi. Un atac turcman separat va arribar a les rodalies de la capital i el cap de la flota, Alexandre, va morir, però Joan IV els va rebutjar amb nomes 50 soldats. El 1442 els otomans van atacar per mar sense èxit, però Joan IV va accedir a pagar tribut al sultà Murat II. Però el seu successor Mehmet II va assetjar Constantinoble i la va prendre el 29 de maig de 1453. Joan IV es va aliar als Ak Koyunlu i va demanar ajuda a França. Però el 1461 Mehmet II va iniciar la conquesta de la regió, primer l'emir de Sinope, i després els altres incloent els Ak Koyunlu. David va oferir un fort tribut però li va ser rebutjat i a l'octubre els otomans assetjaven la ciutat per terra i mar. El setge va durar 21 dies i al final David va demanar la capitulació que va negociar el protovestiarius Giorgios Amoiroutzes a discutir las condiciones de la rendició. Es va acordar el respecte de la vida i els bens dels ciutadans i es permetria sortir de la ciutat a qui ho volgués; David fou autoritzat a establir-se a Serres. Però la realitat va ser que la ciutat fou saquejada i molts ciutadans venuts com esclaus. El metropolità de Trebisonda va perdre els seus drets el 1462. David es va establir a la zona del riu Strimon, però el 1463 es va trobar a Adrianopolis amb Demetri Paleòleg (ex dèspota del Peloponesi) i Mehmet, sospitant una conspiració, el va fer executar amb set dels seus vuit fills, i alguns nebots. La seva dona Irene Paleologina es va morir de pena.
[edita] Llista d'emperadors de Trebisonda
- Aleix I Comnè 1204-1222
- Andrònic I Gidus 1222-1235 (gendre)
- Joan I Axoucos 1235-1238 (fill d'Aleix I)
- Manel I Comneno 1238-1263 (germà)
- Andrònic II Comnè 1263-1266 (fill)
- Jordi Comnè 1266-1280 (germà)
- Joan II Comnè 1280-1284 (germà)
- Teodora Comnè 1284-1285 (germana)
- Joan II Comnè (segona vegada) 1285-1297
- Aleix II Comnè 1297-1330 (fill de Joan II)
- Andrònic III Comnè 1330-1332 (fill)
- Manel II Comnè 1332 (fill)
- Basili I Comnè 1332-1340 (germà d'Andrònic III)
- Irene Paleologina 1340-1341 (dona de Basili)
- Anna Comnena (Anatchoutlou) 1341
- Miquel Comnè 1341 (germà d'Aleix II)
- Anna Comnena (segona vegada) 1341-1342 (germana d'Andrònic III)
- Joan III Comnè 1342-1344 (fill de Miguel)
- Miquel Comnè (segona vegada) 1344-1349
- Aleix III Comnè 1349-1390 (fill de Basili)
- Manel III Comnè 1390-1417 (fill)
- Aleix IV Comnè 1417-1429 (fill)
- Joan IV Comnè 1429-1458 (fill)
- Aleix V Comnè 1458 (fill de Joan IV)
- David Comnè 1458-1461 (germà de Joan IV)
