Trebisonda
De Viquip??dia
Trebisonda (turc: Trabzon, grec: ??????????????????????} ??s una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre. El 2006 tenia 275.137 habitants.
[edita] Hist??ria
La ciutat fou fundada el 756 aC per grecs de Milet o de Sinop i la van batejar Trapezus (taula), que podria derivar de la forma que tenia el lloc on s'ubicava, i va formar part d'un conjunt de deu col??nies a la regi?? del Pont.
Xenofont va arribar a aquesta ciutat amb els seus soldats, al final de la retirada, i va ser ben acollit. El territori de les rodalies pertanyia llavors als Colquis, per?? aviat va passar als Macrons, una tribu p??ntica. La ciutat fou una de tantes ciutats gregues sense destacar especialment, i no fou fins que va passar a domini rom?? que va comen??ar a cr??ixer. Pompeu la va recon??ixer com a ciutat lliure durant la guerra contra Mitridates VI del Pont i la van utilitzar com a port per els subministraments als soldats a Arm??nia. Al segle I era seu de la Primera Legi?? P??ntica i del seu estat major. En temps d'Adri?? ja havia esdevingut la primera ciutat de la costa de l'Eux??, i la va convertir en capital del Pont Capadocic, a mes de construir-hi un nou port (el port de Trebisonda es deia Dafnos). Fou una ciutat fortificada i centre comercial; durant el regnat de Gali?? el 256, fou saquejada pels gots, per?? es va recuperar r??pidament.
Uns anys mes tard s'hi va difondre el cristianisme. Un dels soldats romans, Eugeni, va ser martiritzat per destruir un ??dol i va ser fet sant i convertit en patr?? de la ciutat. Va formar part de la prov??ncia del Pont Polemoniac (dins la di??cesis del Pont) i militarment depenia d'Arm??nia i hi havia una legi?? acantonada. Des el 395 va quedar sota depend??ncia del emperador de Constantinoble. Justini?? I en va reparar les muralles (que estaven en relatiu bon estat) i va refor??ar la defensa de la ciutat i de les rodalies i va lluitar contra la tribu georgiana dels Tsan, contra els que va enviar al cap militar Tzitas que els va derrotar i va construir a la regi?? torres de vigil??ncia. Els Tsan despr??s es van fer cristians i van entrar al exercit rom??
El 628 l'emperador Heracli va esperar a la ciutat als perses i quant estaven desprevinguts els va atacar i derrotar a la Vall del Tigris. Des el segle IX va esdevenir un gran centre comercial amb l'orient. Basili II va fer servir la ciutat de base per avan??ar cap a les regions de Ani, Dwin o Kars, a Arm??nia, i cap a Vaspurakan i altres regions i cap a Ge??rgia. El 1021 va reunir tropes per atacar el abasgs (Abkhazs) i mentre va rebre un emissari del rei de Vaspurakan que li cedia el regne (molt amena??at) a canvi de terres a Anat??lia.
Un segle despr??s la regi?? fou enva??da pels turcs selj??cides, i el 1071 la batalla de Manzikert va posar fi al domini bizant?? a bona part de Anat??lia, per?? Trebisonda no va poder ser ocupada pels turcs i mes tard els bizantins van recuperar posicions. Cap el 1110 Trebisonda fou conquerida per Malik Shah i l'emperador va enviar a Teodor Gabras a reconquerir-la, i ho va aconseguir i encara va dominar molts territoris de les rodalies, per?? el 1098 fou derrotat i mort per l'emir de Sivas (Danishmend) al riu Koruk, prop de Bayburt. El seu fill Gregori Gabras que el va substituir, va actuar molt independent dels bizantins i va casar a la seva filla amb l'emir de Sivas (1106). Aquesta virtual independ??ncia es va acabar quant l'emperador Joan II Comn?? el va fer presoner i el va prendre cap a Constantinoble (1118), on poc despr??s va ser perdonat. Poc despr??s (1119) era governador (dux) de Trebisonda, Constant?? Gabras que va governar fins el 1143. Va concertar aliances amb emirs de la zona per?? fou derrotat per l'emir de Sivas (aliat al de Malatya) prop de Siran . Constant?? fou fet presoner i va haver de pagar rescat per la seva llibertat; els vencedors no en van treure profit de la vict??ria i es van barallar entre ells. El 1139 l'emperador Joan II Comn?? va iniciar una campanya contra els danishm??ndides i Constant?? va negociar amb ell un tractat (garantint la reraguarda) com si fos un sobir??. Joan II no va tardar a marxar al territori del dux de Trebisonda que es va haver de sotmetre, per?? es va perdre la oportunitat de combatre contra Sivas. Despr??s del 1143 els governadors locals son clarament fidels (el 1143 va ser nomenat Nicefor Pale??leg)
Del 1204 al 1461 fou un imperi d'arrel bizant??, establert amb ajuda georgiana per la fam??lia Comn?? quant els llatins van conquerir Constantinoble. El primer emperador fou Aleix I Comn?? (net del emperador Andr??nic I Comn?? que va governar del 1183 al 1185, i fill del sebastocrator Manel Comn??) que al entrar els llatins va fugir en vaixell junt amb el seu germ?? David i varen arribar a Trebisonda on van rebre el suport de la seva parenta la reina T??mara de Ge??rgia. David es va encarregar de conquerir les ciutats del Pont com Amisos (Samsun), Sinope, Kastamunu, Amastris i Her??clea. El 1205, aliat als llatins, va atacar Nicomedia per?? fou derrotat per Teodor I Lascaris de Nicea; el 1206 David fou de nou derrotat per Teodor i va morir, i el 1208 Teodor Lascaris fou coronat emperador pel patriarca. Entre 1206 i 1214 Nicea va ocupar tots els ports entre Her??clea i Amisos i el 1214 el sult?? de Konya va ocupar Sinope i Aleix va haver de pagar tribut al sult??. Aleix va morir el 1222. El seu t??tol era basileus i la seva bandera era vermella amb un cap d'??guila daurat, i s'anomenaven "Rei i Emperador de tot l'est, Ib??ria i Per??teia" (nom que feia al??lusi?? a la reclamaci?? de Crimea)
El va succeir Andr??nic I Gidus. Les naus del Imperi van comen??ar a atacar les del sult?? i van recollir molt de bot?? per?? abans de tornar a port van ser sorpreses per una tempestat i van haver de recalar a Sinope on el governador se'n va apoderar i va fer presoners als tripulants. Andr??nic va haver d'atacar Sinope per alliberar a la seva gent i la va saquejar. El sult?? de Konya va bloquejar Trebisonda per mar i la va atacar tamb?? per terra el 1228, per?? es van haver de retirar.
No massa despr??s es va con??ixer l'expansi?? de Djalal al-Din Khwarizmshah i Andr??nic se'n va declarar feudatari, per?? Kai Kobad de Konya el va derrotar a Yassi Cimen el 1230 i ja no va tornar, per?? si ho van fer uns anys despr??s els mongols que van liquidar el poder del emirat de Konya a la batalla de Kose Dagh el 26 de juny de 1243.
Manel I va arribar al govern el 1238. Trebisonda va conquerir Sinope el 1254 per?? la va tornar a perdre el 1266 al morir Manel. El 1261 els Pale??legs de Nicea (successors dels Lascaris) reconqueriren Constantinoble el que deixava al Imperi de Trebisonda en una posici?? de prestigi secundari. Jordi va intentar expandir-se altra cop cap a Sinope el 1277 per?? fou derrotat i els turcs van ocupar totes les terres al Oest de Samsun. Cap el 1290 s'havia perdut tamb?? la regi?? de Halibia (avui Unye), i encara es van perdre mes territoris a les campanyes dels emirs turcs del 1313 i 1323. El 1311 Aleix II (1297-1330) es va aliar al emir de Sinope contra els genovesos i el 1313 els va atacar per?? va ser derrotat i va haver de fer la pau, que fou renovada el 1316. Pocs anys despr??s van comen??ar les lluites contra tribus turcmanes que, dirigides per Hasan Kuyuk van ocupar Amasia i van atacar territori del imperi el 1336, per?? foren rebutjats,
L'Emperador Basili va morir el 1340 i va esclatar la guerra civil durant deu anys. El turcmans van intentar ocupar el pa??s el 1340 i en un assalt la ciutat fou incendiada. El 1347 Aina Beg de Erzindjan, aliat a Mehmet Beg de Bayburt i a Ali Beg dels Ak Koyunlu ho va tornar a provar sense mes ??xit que abans. El 1348 va esclatar un conflicte local amb els genovesos i es va produir una matan??a d'italians,i els vaixells genovesos no van tardar a destruir la flota del Imperi i ocupar Kerasus, i l'emperador va haver de tornar als genovesos els seus anteriors privilegis. Una plaga de pesta es va produir arrel d'aquestos fets.
El 1349 amb Aleix III va tornar la pau. Va casar-se amb Teodora Cantacuzeno, parenta del emperador bizant?? Joan VI. Moltes princeses es van casar amb emirs de la zona, com la seva germana Maria que es va casar amb el fill del emir dels Ak Koyunlu. El 1360 va construir la fortalesa de Gumushane, que dominava la ruta d'acc??s des Bayburt, per?? el governador Joan Kabasite fou derrotat per Latif de Bayburt i sols es va evitar el seu avan?? per la mort del emir a mans de gent d'un poblet del cam?? (1361). El 1362 Kilidge Arslan Kelkit, un cap turcman, va conquerir Sebinkarahizar, i va atacar la fortalesa de Siran, i es va fer l'amo de la regi?? despr??s de les campanyes que va fer entre 1368 i 1374. El 4 de mar?? de 1380 Aleix III va atacar als turcmans que dominaven Sinope, Samsum, Giresun i la vall del Harsit i els va derrotar a Kurtun. A finals de segle va apar??ixer per la regi?? Tamerl?? al qui Manel III va pagar tribut. El 1396 es va trencar l'acord amb els genovesos i Manel va haver de donar mes privilegis als venecians.
Baiazed I (1389-1402) cap dels turcs otomans, es va fer l'amo del litoral del Mar negre entre Her??clea i Samsun. Trebisonda es va aliar amb Tamerl?? i li va subministrar ajuda, inclosos alguns vaixells, el 1402, quant va guanyar la batalla d'Ankara. Amb Joan IV els otomans ja estaven recuperats i van comen??ar a atacar al Imperi. Un atac turcman separat va arribar a les rodalies de la capital i el cap de la flota, Alexandre, va morir, per?? Joan IV els va rebutjar amb nomes 50 soldats. El 1442 els otomans van atacar per mar sense ??xit, per?? Joan IV va accedir a pagar tribut al sult?? Murat II. Per?? el seu successor Mehmet II va assetjar Constantinoble i la va prendre el 29 de maig de 1453. Joan IV es va aliar als Ak Koyunlu i va demanar ajuda a Fran??a. Per?? el 1461 Mehmet II va iniciar la conquesta de la regi??, primer l'emir de Sinope, i despr??s els altres incloent els Ak Koyunlu. David va oferir un fort tribut per?? li va ser rebutjat i a l'octubre els otomans assetjaven la ciutat per terra i mar. El setge va durar 21 dies i al final David va demanar la capitulaci?? que va negociar el protovestiarius Giorgios Amoiroutzes a discutir las condiciones de la rendici??. Es va acordar el respecte de la vida i els bens dels ciutadans i es permetria sortir de la ciutat a qui ho volgu??s; David fou autoritzat a establir-se a Serres. Per?? la realitat va ser que la ciutat fou saquejada i molts ciutadans venuts com esclaus. El metropolit?? de Trebisonda va perdre els seus drets el 1462. David es va establir a la zona del riu Strimon, per?? el 1463 es va trobar a Adrianopolis amb Demetri Pale??leg (ex d??spota del Peloponesi) i Mehmet, sospitant una conspiraci??, el va fer executar amb set dels seus vuit fills, i alguns nebots. La seva dona Irene Paleologina es va morir de pena.
[edita] Llista d'emperadors de Trebisonda
- Aleix I Comn?? 1204-1222
- Andr??nic I Gidus 1222-1235 (gendre)
- Joan I Axoucos 1235-1238 (fill d'Aleix I)
- Manel I Comneno 1238-1263 (germ??)
- Andr??nic II Comn?? 1263-1266 (fill)
- Jordi Comn?? 1266-1280 (germ??)
- Joan II Comn?? 1280-1284 (germ??)
- Teodora Comn?? 1284-1285 (germana)
- Joan II Comn?? (segona vegada) 1285-1297
- Aleix II Comn?? 1297-1330 (fill de Joan II)
- Andr??nic III Comn?? 1330-1332 (fill)
- Manel II Comn?? 1332 (fill)
- Basili I Comn?? 1332-1340 (germ?? d'Andr??nic III)
- Irene Paleologina 1340-1341 (dona de Basili)
- Anna Comnena (Anatchoutlou) 1341
- Miquel Comn?? 1341 (germ?? d'Aleix II)
- Anna Comnena (segona vegada) 1341-1342 (germana d'Andr??nic III)
- Joan III Comn?? 1342-1344 (fill de Miguel)
- Miquel Comn?? (segona vegada) 1344-1349
- Aleix III Comn?? 1349-1390 (fill de Basili)
- Manel III Comn?? 1390-1417 (fill)
- Aleix IV Comn?? 1417-1429 (fill)
- Joan IV Comn?? 1429-1458 (fill)
- Aleix V Comn?? 1458 (fill de Joan IV)
- David Comn?? 1458-1461 (germ?? de Joan IV)
