Vaspurakan

De Viquipèdia

Vaspurakan fou un dels territoris senyorials d'Armènia que mes tard va ser elevat a regne quant el regia la família Artzruni (Ardzruni)

Els Artzruni es van crear un gran principat que va culminar el 908 anant del llac Van al llac Urmia (Kaputan) i al nord fins l'Araxes, reconeixen l'alta sobirania del rei d'Ani. Va rebre el títol reial el 908. El 1021 va ser annexionat a Bizanci després de véncer els Turianians.

[edita] Història

Vers el 698 el Vaspurakan apareix en part en mans de la dinastia Bagràtida, per mitja de Sembat Bagratuni.

Vers el 700 una expedició àrab que havia entrat al Vaspurakan fou derrotada a Kugank per Vard Reshtuni.

El 705 el nou califa Abd al-Walid va decidir eliminar als nakharars armenis. El príncep Sembat II Bagratuni, assabentat del projecte, va demanar ajut a Bizanci. Forces gregues i de Sembat es van ajuntar i van avançar cap a Vanand però foren desfetes per Muhammad ben Merwan prop de Drakhpet. El califa va encarregar llavors de l'eliminació dels nakharars al governador de Nakhichevan, Qasim. 1200 nakharars van ser cridats i per sorpresa tancats a una església de Nakhichevan i una de Khram (al sud de Nakhichevan, a la riba del Araxes) a les que es va posar foc. Entre els morts estava Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, Grigor i Kurion Ardzruni i Varaz Shapuh Amatuni.

Després del triomf abbàssida el 750, els Bagràtides, considerats lleials als omeies, van veure confiscades part de les seves possessions al Taiq, Dariunq, Khelat i Vaspurakan. Els Mamikonian, que encapçalaven la resistència, nomes es van aprofitar de la desgracia dels Bagratuni ocupant alguns territoris del Taiq a la frontera amb Bizanci. Vaspurakan fou donat als Ardzruni (abans del 754) i Khelat va passar als àrabs. El 754 el ostikan Yazid ben Useid al-Sulami va decidir donar el títol de patrici i generalíssim a Sahak Bagratuni, de la branca de Taron, que l'havia servit lleialment, però Vaspurakan sota els Ardzruni no va reconèixer al govern del patrici. L'ostikan i va dirigir una expedició devastadora. Sahak i Hamazasp Ardzruni li van fer front però foren derrotats i Hamazasp fou greument ferit i després mort. Sahak va morir combatent. Però un tercer germà, Gagik Ardzruni es va apoderar del ostikan i el va matar.

Gagik Ardzruni es va tancar a la fortalesa de Nekhan i es va dedicar a fer incursions a les províncies veïnes (Her, Urmia, Zarevan o Zaharevan), però derrotat a Her va ser assetjat durant un any a Nekhan. Gagik fou capturat a traïció i va morir de les tortures, mentre els seus fills Hamazasp i Sahak van ser fets presoners però mes tard Hamazasp va poder recuperar els dominis que el seu pare havia estès cap el Llac Urmia i cap el Llac Van.

A la rebel·lió del 771-772 Hamazasp Ardzruni (ja alliberat i que havia retornat als seus dominis a la vila de Dariunq) no participava inicialment i romania amb les tropes pròpies al Vaspurakan junt amb les dels Amatuni i Teruni mentre la resta dels rebels assetjava Karin. El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan (772) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat, però els rebels no ho sabien (una confidència no fou creguda) i el setge va seguir. Per la seva banda Hamzasp Ardzruni (que tenia per vassalls als Amatuni, Reshtuni i Teruni) ajudat principalment pels Amatuni i per Vasak Bagratuni de Taron (germà del generalíssim Sembat III) es va decidir finalment a intervenir i va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnició àrab. Vers allí va marxar Amr o Amru que va infringir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els àrabs es van desplaçar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la noticia de la derrota arribava a Karin el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a morir en batalla a Bagrevand on van arribar el 25 d'abril del 772 i van morir casi be tots en batalla. Els dos fills del nakharar Mushel Mamikonian es van refugiar al Vaspurakan on Hamazasp Ardzruni els va fer matar.

El increment dels impostos va provocar l'emigració en massa dels armenis (791) dirigits per Shapuh Amatuni i el seu fill Haman Amatuni, que es van establir a territori bizantí, i amb els que va acabar el domini dels Amatuni a l'Aragadzotn (amb la capital Osakan) conservant només el Maku com a vassalls dels Ardzruni de Vaspurakan.

El 806, el califa, per contraposar un poder al poder dels Ardzruni de Vaspurakan, va nomenar a Ashot I Msaker com a príncep d'Armènia, encara que supeditat al ostikan de Dwin. El príncep Ashot I, per obtenir la bona voluntat dels Ardzruni va donar la ma de la seva filla, Rhipsima, al príncep Hamazasp II de Vaspurakan (807).

El 849 el nou califa Al-Mutawakkil va enviar un exèrcit a Armènia sota el comandament del nou ostikan Abu Said Muhammad ben Marwazi. Aquest va exigir un fort tribut al nakharars armenis, que feia un temps que de fet no pagaven. L'emir qaisíta de Manazkert, Ala al-Djahapi, ara sotmès al califa, fou encarregat de fer operacions militars al Vaspurakan. Ala va saquejar els districtes de Albag i sud-est del llac Van i després va entrar al Vaspurakan i es va instal·lar a Ardjudj (Ardjesh), però fou sorprès pel príncep Ashot Ardzruni que el derrotà completament. Ala va fugir i es va refugiar a Berkri (850); en aquesta victòria va destacar Gurgen, fill d'Abulbedj Ardzruni, que tenia el feu de Mardastan. Un altre emir, Musa ben Zorara d'Arzen fou encarregat de recollir el tribut de Bagrat I Bagratuni però aquest, amb ajut dels Ardzruni, va derrotar al emir al Altzniq (850).

El 852 el Califa Al-Mutawakkil el va enviar a Armènia amb la missió de fer tornar a l'obediència als emirs musulmans i als prínceps armenis al general Bogha al-Khabir. Es va instal·lar a Khelat d'on va passar a Taron per fer presoners als fills de Bagrat I Bagratuni, Ashot i David. A la regió va matar a trenta mil persones. Va saquejar l'Apahuniq, al nord del Llac Van mentre el seu lloctinent Zirak devastava la part sud (el Reshtuniq), els habitants del qual es van refugiar al Mokq on els va perseguir i en va matar centenar i va fer molts presoners que foren convertits en esclaus. Després va atacar la ciutat de Van que va incendiar. Ashot de Vaspurakan es va tancar a la fortalesa (Dleak) de Nkan (Nekhan) on fou assetjat per Bogha que va establir el seu camp a Lokoravat. Dos lloctinents d'Ashot, Mushel Vahevuni i Vahan Truni es van aliar secretament a Bogha. Ashot es va haver de rendir i fou empresonat amb el seu fill Grigor Derenik i altres familiars i enviats a Samarra. Jordi Haketsi i Khosro Gabelian, que van tractar d'alliberar-los, foren capturats i executats.

Llavors Bogha es va llançar contra Gurgen Ardzruni, germà d'Ashot , Aquest es va refugiar al Orsitaniq (al Albag) a la vila de Thov a la vall del Arianlidj (Llac de la sang). Gurgen va encarregar a sa mare Rhipsime de negociar, però no va reeixir i finalment va haver de presentar combat. Els armenis, combatent amb la desesperació de la situació, desferen l'exèrcit musulmà. Llavors va demanar audiència a Bogha i aquest el va reconèixer com a príncep de Vaspurakan al lloc de sa germà Ashot. Només proclamat Bogha va fer traïció i el va fer agafar i carregar de cadenes i el va enviar a Samarra junt amb la mare Rhipsime. Grigor Ardzruni, germà de Gurgen, va fugir a Abkhàzia. La branca menor dels Ardzruni, representada per Gurgen fill d'Abubeldj, va fugir a terres del seu oncle matern Kurdik Mamikonian al Bagrevand. Bogha va anar allí i va capturar al fill de Kurdik, Grigor Mamikonian, que també fou enviat a Samarra, i Kurdik va haver de fugir a Sper, el principat bagràtida protegit dels bizantins. Així a Samarra foren hostatges Ashot Ardzruni de Vaspurakan, el seu fill Grigor, i el seu germà Gurgen. Gurgen fill d'Abubeldj, va tornar aviat i es va fer amb el poder (vers 855).

El 858 el califa va enviar al Vaspurakan, per governar-lo, al jove Grigor Derenik, sota la tutela de son oncle Gurgen Ardzruni. Un altra Gurgen Ardzruni (el fill de Abubeldj) estava de fet exercint el govern a Vaspurakan, però va accedir a la restauració de la branca legitima sense lluitar, i va abandonar el país per anar a servir al emperador de Bizanci. Però de camí va passar per Arzen, on fou fet presoner i entregat a Ashot. L'emir de Tbilisi va exigir l'entrega de Gurgen i Ashot no va tenir mes remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan que tenia el mateix nom va morir vers el 860, repenedit de haver-se convertit al islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder i va començar a aixecar el país. Això va durar fins el 862 quant Gurgen fill d'Abubeldj es va escapar de la presó de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron al Vaspurakan, on fou derrotat per dues vegades, i fet presoner essent tancat a Hadamakert. Ashot I el gran príncep d'Armènia va imposar un arbitratge al Vaspurakan on Gurgen fill d'Abubeldj fou alliberat per son cosí Grigor Derenik i va rebre el feu de Mardastan, a la costa oriental del Llac Van (al nord de la ciutat de Van), vers 863.

Vers 864 la guerra va esclatar entre el príncep Ashot I el gran i Grigor Derenik i Ashot va fer presoner a Grigor en un combat prop de la ciutat de Van. Ashot va annexionar el Reshtuniq. Gurgen fill d'Abubeldj, príncep de Mardastan, mentrestant s'havia apoderat (vers 863) de Taron (o al menys d'una part) durant l'absència dels bagràtides d'aquesta branca presoners a Samarra. Havia tingut el suport de Bizanci que el 863 havien derrotat decisivament al emir de Melitene i als paulicians de Tefricia. Quant va saber que Ashot havia annexionat el Reshtuniq es va presentar allí i va presentar batalla al príncep dels prínceps prop de Noragiul. Però Ashot no va voler lluitar i va fer les paus. A mes va alliberar a Grigor Derenik i li va donar com a dona a la seva filla Sofia, enllaç que es va fer a Bagaran. Des llavors les cases de Bagaran i Vaspurakan van estar reconciliades.

Vers el 869 el príncep Ashot I el gran va ajudar al príncep Ashot de Vaspurakan (retornat del exili a Samarra) i al seu fill Grigor Derenik, contra el príncep de Mardastan, però la guerra es va resoldre en un acord de pau (sobre la base de mantenir lstatu quo), acord que fou propiciat per Ashot I el gran.

Abans del 870 els àrabs de la tribu d'Othman s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk., i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El nakharar Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Ashot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l'ajut d'Ashot I van poder conquerir la fortalesa; però Ashot si que va conquerir un altra fortalesa, la de Varag, on un grup d'àrabs s'havia fet fort i des allí saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prínceps Ardzruni de Vaspurakan (el abat superior del monestir era presoner d'aquestos àrabs). Els othmanides i l'emir de Manazkert i d'Apahuniq (que el historiador Tomàs Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir àrab de Diyar Bakr, Isa ben Shaikh al Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia (871-882). Isa ben Shaikh va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambdós exercits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Ashot, però els àrabs eren 15.000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exercits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar hostatges, Ashot de Vaspurakan fou deixat en pau i Isa es va traslladar a Bardaa on va fixar la seva residencia. Ashot Ardzruni va morir el 27 de maig del 874.

El rei Ashot I el gran estava assetjant Manazkert (vers 884) quant va haver-ho de deixar per anar al Taron on el seu gendre Grigor Derenik havia estat fet presoner per Ashot Bagratuni, príncep de Taron, aliat amb Hasan, un nebot de Grigor. Ashot va imposar a Hasan la llibertat de Grigor. Al ser alliberat Grigor va empresonar a Hasan i li va confiscar les terres, però poc després li va prometre la llibertat si es desfeia del germà petit Gagik Abu Morvan, cosa que Hasan va aconseguir, i Gagik Abu Morvan fou empresonat. Això fou desaprovat per Ashot I. El 887 quant Grigor Derenik va iniciar una campanya contra els caps àrabs de Her (Khoi) i Zarevan, Ashot no el va ajudar. L'emir d'Her es va sotmetre. Grigor va entrar en el territori musulmà i va arribar a una ciutat que es deia Pherotak, on un emir de nom Abelbers li va parar una emboscada i Grigor va morir de cops de llança, quant tenia uns 40 anys.

Girgor nomes deixava fills petits: Sargis (Sargis-Ashot), Gagik (Khatshik-Gagik) i Gurgen; el mes gran havia nascut el 877 i tenia uns 9 anys, i els altres havien nascut dos i quatre anys després. El ara rei Ashot I va enviar al seu propi fill Shahpuh per confiar l'administració del Vaspurakan al jove Sargis o Sargis-Ashot però sota la regència del seu oncle Gagik Abu Morvan, que es va casar amb la filla de Shahpuh. La princesa vídua Sofia, que fou qui a la mort del marit havia fet alliberar a Gagik Abu Morvan, va rebre el consol personal d'Ashot I el gran, i va morir pocs anys després potser de pena. El país es va repartir: la major part va correspondre a Sargis, fins al Nakhichevan; Gagik el Reshtuniq (al sud del Llac) amb el que pogués conquerir al Mokq (governat per Sembat Bagratuni, oncle i homònim del rei Sembat I Bagratuni) i Gurgen l'Albag. Tots tres van quedar sota la regència d'Abu Morvan. Gurgen, fill d'Abubeldj, governava el Mardastan al est del llac Van. Abu Morvan va aconseguir per mitja d'intercanvis dominar estratègicament el país en benefici propi. A Sargis li va donar el Djahuk amb la fortalesa d'Agarak a canvi d'obtenir per ell mateix el districte de Djovash amb la fortalesa de Shamiram i el districte Thornavan amb la fortalesa de Nkan; Sargis fou casat amb Iseta, filla de Abu Morvan. Poc després Sargis es va declarar vassall d'Afshin al-Sadj al que va visitar al Azerbaidjan, visita i submissió que també va fer el gran ishkhan de Siunia.

Després de la guerra lliurada amb els sadjides el rei va decidir atacar a Sargis i al seus dos germans. Va demanar la col·laboració de Gurgen de Mardastan i Abu Morvan de Djahuk i Thornavan. La ciutadella de Van, on residia la princesa (filla de'Abu Morvan), fou assetjada i després d'una breu resistència el seu defensor, de la família Akeatsi, la va entregar. Sargis va demanar ajuda a Afshin. Llavors Abu Morvan va deixar la coalició i Gurgen va quedar sol. Els dos exercits es van trobar a Karkinian, a la vall del Kulan, però allí Abu Morvan va imposar la seva medicació: Gurgen es va retirar als seus feus, amb residencia a la fortalesa de Kanguar, i després es va dedicar a fer la guerra a Mushel de Mokq, fill de Sembat, que va morir en combat, però Gurgen va morir poc després de la caiguda d'un cavall (vers 897). El seu fill Atom es va acontentar en mantenir el feu de Mardastan sense pretendre en cap moment el Vaspurakan.

Abu Morvan va considerar el moment de desfer-se dels seus tres pupils. Els va convidar al castell de Kotor o Kotorots i els va fer presoners. Sargis fou enviat a Nkan, Gagik a la fortalesa de Sevan i Gurgen a las masmorres de Kotor o de Shamiran. Molts feudals van fer submissió llavors a Atom de Mardastan al que van retre homenatge a la seva residencia de Kangovar o Kanguar. Atom, tot i així, no va disputar Vaspurakan i va reconèixer a Abu Morvan quant va ser proclamat pel rei Sembat I. Així els feudals mes lleialistes se'n van anar a Amida (Diyar Bakr) residencia del emir Shaybànida Ahmed ben Isa ben Shaikh, ara governador de Djazira i Diyar Bakr i ex governador d'Armènia (885-886). L'emir va decidir atacar per Arzanene (Aldzniq), emirat musulmà (Arzen) on l'emir i classe dirigent ja estava armenitzada. Va ocupar l'emirat i també el principat de Taron (897 o 898). Quant el rei armeni va acudir, amb tots els seus vassalls (Siunians, aghuans, georgians i de Vaspurakan) el príncep Abu Morvan va fer defecció durant la batalla (lliurada a Tukh) i va provocar la derrota de Sembat I.

Abu Morvan es va establir a la ciutat de Van (Dosp) i va fer alliberar al príncep Khatshik-Gagik, un dels tres prínceps, que tenia uns 15 anys (al que va deixar en llibertat vigilada) però va mantenir tancats als altres dos. Però Gagik es va entendre amb alguns senyors lleialistes, especialment els germans Shahpuh i Vahan Amatuni, i Abou Sakr Vahuni i tots junts van assassinar a Abu Morvan durant una festa. Gagik va fer alliberar als seus germans. Els tres germans Ardzruni van reconèixer al germà gran, Sargis, com a príncep de Vaspurakan (vers 900). El rei Sembat, després de la traïció de Abu Morvan, va reconèixer a Sargis i li va enviar les insígnies de príncep, va nomenar a Gagik con sparapet de la “Gran Armènia” i va nomenar al germà petit Gurgen com a marzban, títol que devia ser només honorífic.

Vers el 899 l'emir Afshin al-Sadj d'Azerbaidjan va atacar Vaspurakan. El príncep Sargis, al arribar l'emir per la part de Thornavan, va decidir no lluitar i va anar a retre-li homenatge. Va haver d'entregar com hostatge un dels seus germans, que primer fou Gagik (per sis mesos) i després (per un any) el petit Gurgen, que foren portats a Bardaa. Vers el 900 Gurgen (amb el seu company hostatge Shahpuh Amatuni) es va escapar de Bardaa i va tornar a Vaspurakan. Furiós Afshin va marxar contra Van. Sargis i els seus germans es van retirar cap el petit Albag. Van fou ocupada i s'hi va instal·lar un eunuc de confiança, un renegat d'origen grec de nom Safi; un altre eunuc fou instal·lat a Ostan. Hasan, fill d'un príncep Ardzrunida conegut com a Vasak el renegat, es va convertir en el principal assessor d'Afshin. També va entrar al Mardastan on va instal·lar una guarnició a Hambairazan.

Afshin va anar en persona al Albag en persecució dels prínceps. Va arribar fins al sud, a Adamakert; prop de allí s'havia fet fort Sargis a Kakenik. Afshin hi va enviar al seu eunuc Hivor. Es va lliurar un combat de resultat incert, ja que el historiador Tomàs Ardzruni diu que van ser derrotats, fets presoners i morts mentre que l'anomena't “el continuador de Tomàs” diu que els musulmans es van retirar. Afshin va deixar guarnicions al Vaspurakan i va tornar a Bardaa per reunir un exercit per anar a castigar a Sembat que havia acollit al eunuc traïdor Yusuf (que s'havia refugiat al territori del rei amb els hostatges armenis) però va morir el març del 901.

Les tropes d'ocupació van deixar el país i Sargis va recuperar el control i la primera mesura fou castigar als col·laboracionistes, com Hasan, que es va tancar a la fortalesa de Sevan. Sargis va acampar allí prop a la vila de Phlovank. Hasan va anar allí de nit per matar al príncep però fou fet presoner; la fortalesa, defensada per la seva mare, fou intimada a la rendició sota càstig de matar a Hasan. Llavors va intervenir el rei d'Armènia que va enviar al patriarca Hovhannes V (el historiador Joan Katholikos) que va obtenir una transacció: Hasan seria alliberat i la fortalesa es rendiria; però Sargis, una vegada la fortalesa es va rendir, va fer agafar a Hasan i el va fer cegar. Hasan es va fer monjo i va viure cristianament la resta dels seus dies.

El 903 el rei Sembat va atacar Siunia on el príncep Sembat de la Siunia Oriental no pagava el tribut. Sembat de Siunia era cunyat de Sargis, que va fer de mediador i va aconseguir la pau. La vila de Nakhichevan, arrabassada el 902 als qaisites de Manazkert, fou entregada al príncep Sembat. Segons Tomàs Ardzruni la vila fou dels Ardzruni fins el 704 en que va passar als àrabs i depengué mes tard del emir de Manazkert; segon Joan Katholikos la vila sempre fou dels Ardzruni i del Vaspurakan i els qaisites nomes l'haurien ocupat molt recentment (cal suposar que el 900 durant l'atac de Afshin al-Sadj a Vaspurakan); d'altra banda Esteve Orbelian, historiador de Siunia, diu que Nakhichevan sempre fou de Siunia, i era la capital del Vaiots Tzor. Fos com fos aviat Vaspurakan va reclamar la “devolució” de Nakhichevan.

El 13 de novembre del 904, d'una malaltia, va morir Sargis als 29 anys. El va succeir el seu germà Gagik mentre una part del país fou donat al germà petit Gurgen. El príncep Gagik va rebre el nord-est i el nord-oest (Djuashrot, Thornavan, Artaz, Mardastan, Darni, Arberani, Alandrot, Barilovit, Paluniq, Medznuniq, Tosp, Reshtuniq, Boguniq, i Gugan Artashesian). Gurgen va rebre el sud-est (Antzevatsiq, Kordjuniq, Kulanovit, Mardastan propi, Ardjishakovit, Arnoiotn, Gran Albag, Petit Albag, Ake-Tamber, Tagrian, Erna i Zarehavand). Gagik va fer construir una fortalesa a Marakan (al Djuashrot, al sud-est de Djulfa) que havia d'impedir qualsevol atac musulmà des Azerbaidjan.

Va sotmetre a dos rebels (Shahpuh fill de Maimank, revoltat a Agarak; i Grigor Abu Hamza, fill de Vasak, revoltat a la fortalesa d'Ardjudj)

Els dos germans van procedir a alguns intercanvis de territori. El país de Mokq romania sota la seva dinastia particular i Gagik va voler conquerir aquesta regió i hi va fer una expedició que es presentada amb moltes victòries però de la que no es pot dir el resultat final concret.

Després va decidir posar fi al othmanides d'Amiuk, enclavament musulmà que existia des feia mes de 130 anys (771-905). Amb un atac sorpresa a la nit va ocupar Amiuk i els seus habitants degollats. Això va provocar l'aixecament dels camperols i pobladors musulmans de zones properes que estaven sotmesos als Ardzruni. La revolta es va iniciar a Salamas o Salmas (al nord-oest del llac Urmia, regió de Zarehavan). Una incursió musulmana va arribar fins prop de Van i fou rebutjada per Thadeos Akeatsi governador de Shamiram (es a dir de Van) i del districte de Djuash (al nord-est de Vaspurakan) a la batalla de Phaitakshtan; un altra combat va tenir lloc a Gerat. La rebel·lió es va estendre per la regió del llac Urmia (principalment per Zarevand al nord-oest) i Shahpuh Akeatsi, un germà de Thadeos, va morir en un combat lliurat a Liugik.

Gurgen d'altra banda, es va establir a Adamakert (al Albag), i va lluitar igualment contra els musulmans sobretot a Kordjaiq . El 906 va fer una incursió al Zarehavan on va destruir un camp musulmà on es preparaven per fer incursions, però després foren sorpresos pels musulmans i molts armenis van ser massacrats

Amiuk fou confiada a Abou Sakr Vahuni, però aquest la va cedir al rei Sembat. El rei la va tornar a Gagik però a canvi d'una forta compensació. Això va ser el inici de la desconfiança entre el rei i el príncep de Vaspurakan.

La reclamació de Nakhichevan va portar un conflicte amb el rei d'Armènia. Gagik llavors es va declarar vassall de Yusuf al-Sadj del Azerbaidjan al que va anar a visitar, i l'emir li va lliurar la corona reial elevant Vaspurakan a regne (908). El rei armeni va enviar una ambaixada, potser per protestar, dirigida pel Patriarca Hovhannes V que després d'un temps amb Yusuf, fou posat sota custodia i aviat tancat a una masmorra.

El 909 Yusuf va entrar a Siunia Oriental i va arribar a Nakhichevan on el van anar a trobar Gagik i Gurgen de Vaspurakan. El príncep de Siunia, Sembat, va portar a la fortalesa d'Erendshank a sa mare Shushan i a la seva dona Sofia (germana de Gagik) i va anar a demanar asil al Vaspurakan, a Gagik, que com sabia era aliat de Yusuf i de fet el seu enemic, però el nou rei Gagik no va gosar refusar-li aquesta petició. Llavors Yusuf va ocupar la Siunia Occidental on el príncep Grigor Supan II fou derrotat (909) i va haver de sotmetre's a Yusuf, que ja era a Dwin.

Khatshik Gagik es va anar separant de l'aliança amb Yusuf. Durant un temps es va dedicar a recuperar pel seu regne la regió de Kogovit, Dariunq, Artaz i la ciutat de Maku. Quant fou cridat per Yusuf per anar a combatre a Ashot, fill de Sembat I el màrtir, que havia recuperat part d'Armènia, es va excusar. Per por de les represàlies del emir es va retirar amb els seus soldats al districte de Mokq on hi havia unes gorgues inaccessibles. El ishkhan de Mokq, Grigor, i el seu germà Gurgen, els van acollir i Joan Katholikos deixa entendre que li estaven sotmesos. Amb ell es va unir el gran ishkhan de la Siunia Oriental, Sembat.

La pressió de Yusuf es va afluixar quant l'emir va estar tres anys presoner a Samarra després de revoltar-se contra el califa. Això va ser aprofitat per reprendre l'ofensiva conqueridora cap a Her, Zarevand i en direcció de Marand (sud-est de Nakhichevan) però els eunucs i caps militars turcs van romandre lleials a Yusuf i els atacs foren rebutjats. Fins i tot un contraatac va arribar fins el Mardastan, a la vora del llac Van. Atom de Mardastan i Grigor de Mokq van ajudar a Gagik en aquestes lluites que van tenir lloc vers 920-921

El 923, havent retornat Yusuf, Gagik es va retirar a Kogovit i Dzalkotn, a les muntanyes. També Atom de Mardastan i Antzevasiq es va refugiar a una fortalesa inaccessible dels seus dominis, tot i que quant Yusuf va arribar al seu principat, va oferir-li el tribut pendent ja que no podia fer altra cosa. El rei de Vaspurakan també va pagar i Yusuf es va retirar, passant per Her, al Azerbaidjan, d'eon vers el mateix 923 va passar al Irak Adjemí. Yusuf va deixar encarregat dels afers politics armenis a Nars (Subuk), que fou ostikan a Dwin però que per un temps va establir la seva residencia a Nakhichevan, vila que es disputaven Siunia i Vaspurakan. Nasr era hàbil i va jugar amb les rivalitats dels tres prínceps de Siunia: el gran Sembat dominava la major part del país amb el Vaiots Tzor; el segon, Sahak, tenia com a feu la part oriental del principat fins al riu Hakar; i el tercer, Babgen, tenia un petit feu en torn de Balk (Shusha). Atrets a Nakhichevan tant Sahak com Babgen amb la promesa de mes territoris, foren portats a Dwin i empresonats, i es va demanar un rescat al germà gran. Com que no va pagar va enviar la Siunia (vers 925) però fou rebutjat per Sembat i Nars va haver d'accedir als dos germans presoners.

Vers el 924 o 925 el patriarca armeni Hovhannes V es va establir al país, concretament al monestir de Tzoroivanq o Tzorovanq (Monestir de la Vall), avui Salnabad, prop de la ciutat de Van, i mes tard (928) a l'illa d'Althamar, a la riba sud-est del llac (on va morir el 931).

A una data no coneguda però abans del 930 va morir Gurgen, germà del rei, i aquest va heretar els seu feu reunint així tot el Vaspurakan.

Vers el 937 el rei encara va derrotar als sadjides que havien envaït el territori reial d'Armènia, al turó de Gino, prop dels pous de sant Gregori (Khrvirap) a la riba esquerra del Araxes i al sud-oest de Dwin. Els presoners foren portats a Dariunq, al Kogovit.

Gagik va morir després del 937 i el va succeir el seu fill Derenik-Ashot. El general Abul Kharib Havhuni, lloctinent del seu pare, fou destituït i nomenat en lloc seu un tal Sargis, un nakharar. Abul Kharib es va ofendre i es va aliar amb els emirs musulmans de Her i Zarevand. L'exèrcit del rei de Vaspurakan fou sorprès pels musulmans (amb la traïció de Abul Kharib) i derrotat, i el rei fou fet presoner i portat a Her. Al saber-se la traïció Abul Kharib fou excomunicat, i llavors va acceptar de fer el possible per alliberar al rei. L'emir de Her, Abul Hadji, va deixar llibertat de moviments al rei però sense poder sortir del emirat i Abul Kharib va aprofitar per alliberar-lo. El rei va poder tornar i Abul Kharib restablert al seu lloc.

Vers el 938 o poc després els dailemites van arribar fins a la regió i van saquejar Adamakert i l'Albag, estenent-se fins a l'Antzevatsiq, on foren atacats per la cavalleria del rei que els va derrotar. Dirigia l'expedició Lashkari ben Mardi (antic lloctinent de Wunshmgir, emir ziyàrida del Irak Adjemí, que havia estat expulsat per aquest). Al Antzevatsiq governava Atom fill de Gurgen, que va comprar la retirada del atacant i quant es retiraven foren atacats pels soldats de Vaspurakan i d'Atom i Lashkari va morir. La resta dels soldat dailemites foren massacrats en una emboscada.

Derenik-Ashot va morir el 953 i el va succeir el seu germà Abusahl Hamazasp (953-972). A la seva mort el 972 el país es va repartir entre els seus tres fills Ashot-Sahak (la major part del regne), Gurgen-Khatshik ( Antzevatsiq) i Senaquerim-Hovhannes (Reshtuniq). El primer, protector del patriarca armeni dissident Vahanik, va morir sense fills el 983 i Gurgen-Khatshik el va heretar.

El 983 l'emir de Goltn, Abu Dulfa al-Shaybani va derrotar al musafírida d'Arran i Dwin, Abul Haidja, i li va prendre Dwin i tot seguir va atacar el Vaspurakan on regnava Ashot-Sahak que li va oposar les seves forces dirigides pel príncep Abel Kharib, el príncep Grigor i el marzban Tigranes que es van estacionar al Djuash, al sud del Araxes en front a Goltn, on foren sorpresos pel shaybànida i van quedar assetjats a la propera fortalesa de Bakear. Van negociar i van obtindré sortida lliure sense armes, i al sortir foren massacrats, i els tres caps mantinguts presoners per ser alliberats després contra un fort rescat (vers 983 o 984).

El 988 l'emir d'Her fou assassinat quant travessava de viatge el Vaspurakan, segons els historiadors armenis perquè havia segrestat dos infants cristians. El pare del emir assassinat va cridar a Abul Haidja (al que va oferir cedir l'emirat) i el musafírida va tornar al Vaspurakan on ara regnava Gurgen-Khatshik, però va morir durant la invasió. El va succeir el seu fill Mamlan ben Abul Haidja, però Abu Dulaf de Goltn, el seu vell rival, va recuperar Dwin.

Gurgen Khatshik va morir el 1003 i els seus tres fills ((Derenik, Gagik i Ashot) foren eliminats pel seu germà Senaquerim-Hovhannes que va ocupar tot el poder i va reunficar el regne. La branca llegitima, en concret Derenik, va rebre l'Antzevasiq en feu el 1004.

Vers el 1018 i 1021 els Dailemites van assolar el país. El fill del rei, David, fou enviat contra els invasors i va patir una derrota, però els atacants no van poder conquerir les fortaleses. Les incursions van seguir, sobretot de bandes turques irregulars. En aquestes circumstancies l'emperador bizantí va oferir al rei el intercanvi de Vaspurakan contra un domini tranquil al Àsia Menor. A finals del 1021 David, enviat a Trebisonda, va signar l'acord amb Basili II per el qual Vaspurakan era cedit al Imperi i el rei Senaquerim-Hovhannes rebia a canvi la dignitat de magistros i la regió de Sebaste fins al Eufrates, amb les ciutats de Sebaste, Larissa i Abara (a la Sargarosene). David va rebre l'oferta de passar al servei del rebel Nicèfor Focas, aixecat contra l'emperador, però el impetuós armeni va rebutjar i va matar al rebel (1022) i per aquest servei l'emperador va ampliar el territori del regne amb Cesarea de Capadòcia, Tzamandos i Gabadonia.

El rei, els seus familiars, els nobles i la seva família, en total unes 50.000 persones, van emigrar al nou regne. El territori va esdevenir el catepanat imperial de Basprakabia o Asprakania. Tenia 72 fortaleses , 4000 poblets, 10 ciutats i 75 monestirs. Anava de la vila d'Ostan al sud del Van cap el est fins a les muntanes que encara avui son frontera entre Turquia i Iran (no incloïa Her o Khoi, Salamas ni Zarevand) i arribava al Araxes pel districte de Djashrot. Les principals ciutats eren Ostan i Van. Van quedar incloses al catepanat algunes viles del antic emirat Qaisita (en armeni els emirs Kaisik), com Manazkert, Ardjesh (conquerida pel segon catepà bizanti, Nicèfor Comnè, 1023-1026) i Berkri (conquerida el 1034 pel catepà Constantí Kabasilas al emir Abul Haidja, nebot del musafírida Wahsudan ben Mamlan).

Senaquerim-Hovhannes va tenir quatre fills: David, Atom, Abushal i Constantí. David va tenir una filla que es va casar amb Gagik II, rei d'Ani. La branca de David va governar al regne de Sebaste.

Un altra branca esmentada cap el 1040 està representada per Khatshik anomenat el gros que tenia tres fills: Hasan, Djendjluk i Ishkhanik, el primer dels quals va tenir un fill anomenat Abelgharib, la filla del qual es va casar amb el rei David d'Ani.

[edita] Prínceps i reis

• Hamazasp II, circa 800 - 836. Casat amb una filla d'Ashot el Carnívor dels Bagratuni.
• Ashot I Abulabus Ardzruni, príncep 836-852 (fill)
• Gurgen I Ardzruni, princep 852-853 (germà)
• Abu Djafar Ardzruni, princep 853-854 (probablement germà)
• Gurgen II Ardzruni de Mardastan 854-857 (parent llunyà)
• Grigor Derenik Ardzruni, príncep 857-868 Es va casar amb Sofia, filla de Ashot I Bagratuni el Gran, gran príncep d'Armènia. (fill d'Ashot I)
• Ashot I Abulabus Ardzruni, príncep 868-874 (segona vegada) (pare)
• Grigor Ardzruni, príncep 874-887 (segona vegada) (fill)
• Sargis Ashot, princep 887-897 (fill)
• Gagik Abu Morvan Ardzruni, regent 887-897, princep 897-898 (sogre)
• Sargis Achot, princep 898-900 (segona vegada)
• al emir Afshin al-Sadj 900
• Safi, governador (resident a Van) 900-901
• L'eunuc, governador (resident a Ostan) 900-901
• Sargis Ashot 901-904]]
• Khatshik Gagik III (senyor de Rechtuniq 887-897), princep de Vaspurakan 904-908 (al nord-oest), rei 908-943 (germà de Sargis)
• Gurgen III Ardzruni (senyor de Parskahaiq 887-897), princep 904-925 (al sud-est) (germà)
• Derenik Ashot III rei 943-953 (fill)
• Abushal Hamazasp III 953-[[972 (germà)
• Ashot Sahak 972-983 (fill)
• Gurgen Khatshik 983-1003]] (senyor de Antzevaziq 972-983) (germà)
• Seneqerim Ioan 1003-22 (senyor de Rechtuniq 972-1003) (germà), després rei de Sebaste 1022-1026
• David (fill) 1026-1065]]
• Atom (fill) 1065-1083
• Abusahl (germà) associat 1065-1083
• Ocupació seldjúcida 1083

[edita] Divisió Administrativa

El Vaspurakan estava dividit en els següents districtes i subdistrictes:

• Garni
• Artaz
• Mardastan
• Arberaniq
• Barilovit
• Boguniq
• Paluniq
• Tosp (Van)
• Ardjishakoit (Ardjesh)
• Metsnuniq
• Krjuniq
• Alandrot
• Artashisian
• Gukan
• Andzakht Tzor
• Kuganovit
• Bazhuniq
• Reshtuniq
• Erevark
• Tornavan
• Antzevasiq
• Ervaduniq
• Trpatuniq
• Mets
• Albak (Gran Albag)
• Arnoiotn
• Ake
• Djuash o Djuashrot
• Mardpetakan
  • Tajgrian
  • Gabitian
  • Bakan
  • Artavanian
  • Gazrikan
• Regió mes enllà del Araxes
  • Goltn
  • Nakhjavan (Nakhichevan)