Yusuf al-Sadj

De Viquipèdia

Abul Kasim Yusuf ben Abul Sadj Diwdad (conegut com Yusuf al-Sadj, es a dir Yusuf el Sadjida) fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.

Va succeir (juliol o agost del 901) el seu nebot Diwdad II, o Diwdad ben Afshin, enderrocat als pocs mesos de ser proclamat emir.

Va traslladar la capital de Maragha a Ardabil. Les seves lluites amb el rei d'Armènia Sembat I el màrtir poden seguir-se en detall al article sobre aquest rei.

Yusuf es va rebel·lar el 905 contra el califa Moktafi, però la revolta no va durar gaire i fou confirmat com a governador. El 912 es va repelar contra Moktadir que l'havia confirmat al càrrec de governador d'Armènia, Azerbaidjan i Arran. Però una vegada mes hi va haver reconciliació gracies als bons oficis del visir abbàssida Ibn al-Furat.

Després del 917 va conquerir la Pèrsia del nord: Zandjan, Abhar, Kazwin i Rayy que pertanyien als samànides que hi tenien un governador anomenat Muhammad bel Ali Suluk. Altre cop enfrontat al Califa, aquest va enviar al Azerbaidjan un exercit dirigit per Munis al-Muzaffar que va derrotar a Yusuf el 919 i el va portar presoner a Bagdad i va romandre tancat tres anys, però després fou alliberat i restaurat en el seu govern d'Azerbaidjan així com al govern de Rayy i el Djibal (Hamadan). Durant la seva absencia el seu lloctinent Sunbuk va exercir el govern, i va restablir relacions d'amistat amb els armenis. Fou Sunbuk qui va establir un emir a Goltn.

El 926 el califa el va cridar per encarregar-li el comandament de l'expedició contra els Càrmates, i en aquesta expedició fou derrotat i mort prop de Kufa pel cap càrmata Abu Tahir al-Djannabi (febrer del 928). Les tropes turques de Yusuf van passar al servei del Califa i van formar un regiment especial anomenat dels Sadjiyya.

El va succeir el seu nebot de Yusuf, Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin.