Sembat I el màrtir
De Viquipèdia
Sembat I el màrtir fou rei d'Armènia del 890 al 914
[edita] Antecedents
Era fill d'Ashot I el gran qui abans del 885 havia donat el govern de Kars i Gugarq al seu germà Abas, sparapet d'Armènia. Abas es va absentar el 888 i durant la seva absència es va revoltar la província de Gugarq (Somkhètia). El fill d'Ashot el gran, Sembat, fou qui va sufocar la revolta i estava precisament allí el 890 quant va morir Ashot a Bagaran i Sembat i va acudir ràpidament i va recollir la successió. Es va establir a Shirakavan (Erazgavorq).
[edita] Aspiracions d'Abas de Gugarq al tron
El seu oncle, l'sparapet Abas, també aspirava a la successió. La mediació del patriarca Jordi II va portar a un acord, aviat trencat. Abas va retenir al curopalata georgià Adarnases II, vassall de Sembat, quant el va anar a visitar al castell de Kars. Sembat el va anar a assetjar. Abas va alliberar a Adarnases II a canvi del perdó (892). Poc després Sembat va rebre la confirmació del càrrec del califa Al-Motamid i del emperador Lleó VI. La corona califal li fou remesa per Afshin al-Sadj, governador del Azerbaidjan i ostikan d'Armènia.
[edita] Shake es proclama regne
El ishkhan de Shake (a l'Aghuània), Hamam, també va voler el títol reial i el va agafar unilateralment el 893, però va mantenir la lleialtat a Sembat.
[edita] Primeres lluites amb Afshin al-Sadj
El 893 va enviar una ambaixada a Bizanci per retre homenatge de vassall al emperador. Al mateix temps l'emperador va acollir al príncep Ashot de Taron, fill de David Arqaik, establert a Constantinoble.
Afshin va considerar l'ambaixada una traïció i va preparar una expedició. Sembat va reunir un exercit i ambdós parts es van trobar a la frontera, al districte de Radokq. Sembat va explicar que la seva amistat amb Bizanci era en interès del Califat, amb certa decadència i a qui interessava un estat tampó i fins i tot una bona relació comercial. Afshin i Sembat van fer les paus.
[edita] Doble destrucció de Dwin
A la seva tornada Sembat va passar per Dwin on governava un emir depenent d'Afshin per ser vassall del Califa i del rei d'Armènia per estar dins als seus territoris, i que en aquest moment era governada per dos germans que es deien Muhammad i Umai, que li van tancar les portes. Sembat va atacar la ciutat que va patir destruccions importants; els dos emirs es van escapar de nit però foren capturats i enviats a la cort de Bizanci (la caiguda de Dwin està datada el divendres sant del any 893). Aquest mateix any Dwin fou destruïda per un terratrèmol que va fer setanta mil morts. El patriarca Jordi II que va resultar il·lès, es va establir a Norkalak (Etxmiadzin).
[edita] Segon conflicte amb Afshin
Durant els següents anys Armènia va prosperar, i Afshin per la seva banda va esdevenir de fet independent (dinastia Sadjida o dels Sadjides), i un dia va envair Armènia des el Nakhichevan i va ocupar Dwin abans de que Sembat pogués reaccionar. Sembat va concentrar forces a Vazdan al peu de la muntanya Aragadz (Alagoz). El patriarca Jordi II va tractar de fer de mediador i fou fet presoner per Afshin. Les forces de Afshin i Sembat van xocar a Tols o Dols, prop de la muntanya Aragadz i l'emir fou rebutjat, i va demanar la pau però no va voler tornar a Jordi mes que contra un fort rescat.
[edita] Traïcions de Siunia i Vaspurakan
Durant la guerra, Sargis de Vaspurakan i el gran ishkhan de Siunia van fer acte de vassallatge al emir Sadjida. Acabada la guerra el siunià va demanar perdó al rei que li va concedir, però en canvi va decidir atacar a Sargis de Vaspurakan i al seus dos germans. Va demanar la col·laboració de Gurgen de Mardastan i Abu Morvan de Djahuk i Thornavan. La ciutadella de Van, on residia la princesa (filla de'Abu Morvan), fou assetjada i després d'una breu resistència el seu defensor, de la família Akeatsi, la va entregar. Sargis va demanar ajuda a Afshin. Llavors Abu Morvan va deixar la coalició i Gurgen va quedar sol. Els dos exercits es van trobar a Karkinian, a la vall del Kulan, però allí Abu Morvan va imposar la seva medicació: Gurgen es va retirar als seus feus, amb residencia a la fortalesa de Kanguar, i després es va dedicar a fer la guerra a Mushel de Mokq, fill de Sembat, que va morir en combat, però Gurgen va morir poc després de la caiguda d'un cavall (vers 897). El seu fill Atom es va acontentar en mantenir el feu de Mardastan sense pretendre en cap moment el Vaspurakan. Un dia Abu Morvan va fer empresonar als seus tres pupils i els va deposar. Probablement tenia l'aprovació del rei, tot i que molts feudals no hi van estar d'acord. Sembat una mica després el va reconèixer com a príncep de Vaspurakan.
[edita] Shaybanides de Diyar Bakr
El 897 l'emir de Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh, cridat pels feudals de Vaspurakan, va atacar l'emirat d'Arzen Abul Makhra ben Musa ben Zorara (lleial al rei d'Armènia) i el principat de Taron, en mans d'una branca dels Bagràtides, on ara (des el 895) regnava Gurgen, fill d'Ashot de Taron, que havia derrotat al altra pretendent de nom també Ashot (fill de David Arqaik). Gurgen va morir en la lluita contra l'emir Ahmed que va annexar Taron. També l'emirat d'Arzen i les muntanyes de Khoit i Sasun (que abans havien estat de Taron però ara pertanyien a Abul Makhra) fou atacat i annexionat.
[edita] Lluites pel Taron
L'hereu de Taron, Ashot (fill de David Arqaik) que era gendre de Shahpuh (germà del rei Sembat I), va demanar l'auxili del rei que va reunir un exercit (en el qual hi havia contingents georgians, aghuans i de Vaspurakan) i va marxar al sud, va travessar l'Apahuniq, va passar prop del llac Van pel Bznuniq i de allí va entrar al Taron oriental. L'emir Ahmed va venir a trobar-lo des la part occidental. En quest moment Abu Morvan va canviar de bàndol i secretament es va aliar al emir i va portar l'exèrcit reial per contrades inadequades. Al pou d'aigua de Thukh, on l'exèrcit armeni va arribar en malt estat, l'emir va passar al atac. L'exèrcit armeni va aguantar però l'abandó del camp per Abu Morvan va portar al abandó d'altres i l'emir va obtenir la victòria. Molts soldats i nakharars van morir y entre ells Ashot, germà de Grigor Supan II de Gelarquniq o Siunia Occidental.
[edita] Tercera intervenció d'Afshin
La derrota del rei fou seguida amb atenció per Afshin al-Sadj d'Azerbaidjan.. Els seus intents de que els prínceps de Kartli i de Gugarq trenquessin amb Sembat no van reeixir. Afshin llavors va envair Armènia (vers 898) i va assetjar Kars on era la reina (l'esposa de Sembat) amb d'altres princeses. El intendent reial que defensava Kars, Hasan Kentuni, després de força resistència, es va rendir en condicions honorables. Quant Afshin va sortir de Kars la ciutat tornà a caure en mans de Sembat I però estava molt damnada i va passar el hivern a la fortalesa de Kalzovan al districte de Eraskhadzor, des on va enviar missatgers a Afshin per intentar l'alliberament de la seva muller. L'emir va exigir a canvi una filla del rei i una de son germà Sahak. Finalment els hostatges foren Sembat (fill de Sahak) i Ashot (fill del propi rei, conegut després com Ashot II Erkath). Una filla de Shahpuh (un altra germà del rei) fou donada en matrimoni al emir. No fou fins a la primavera que Shahpuh (que ja era el sogre del emir) va anar a la residencia d'Afshin i va poder emportar-se a la reina i altres princeses.
[edita] Patriarcat de Joan Katholikos
El 898 va morir el patriarca Jordi II de Garni (durant un viatge al Vaspurakan) i fou enterrat a Dsoroivanq (Salnabad, al Vaspurakan), prop de Van. El rei va fer nomenar a un religiós que vivia retirat al llac Sevan, Mashtots I d'Elivard, que va morir al cap de set mesos (13 d'octubre del 899). Llavors va ser elegit el seu deixeble Hovhannes de Drashkhonakert (es a dir de prop de Dwin) amb el nom de Hovhannes V, conegut com Patmaban (el historiador) i que ha passat a l'història com Joan Katholikos (es a dir Joan el Patriarca). Ocuparà la seu fins a la seva mort el 931.
[edita] Relacions amb el curopalata bagràtida de Klardjètia
L'aliança del curopalata de Kartli (Geòrgia), que sempre va ser lleial a Sembat, fou premiada el 899, segons el historiador Joan Katholikos, amb la corona reial que Sembat va donar a Adarnases II (amb el títol de “rei d'Ibèria”), però les fonts georgianes diuen que Adarnases es va proclamar rei dels Kartvels (Ibers) vers el 888, i la corona que li va donar Sembat, si realment va anar així, fou un reconeixement mes que una instauració.
[edita] Quarta i darrera intervenció d'Afshin
Un temps després Afshin va ocupar Tbilisi i des allí va envair el Shirak, domini personal del rei Sembat, que es va retirar al Taiq i de allí a Geòrgia. Afshin va entrar a Dwin, on va instal·lar com a governador al seu propi fill Diwdad amb un eunuc de confiança de nom Yusuf. En aquesta situació la mare del rei fugit va anar a veure al emir per demanar la llibertat del seu net (fill de Sembat) Ashot Erkath, i altres hostatges com un altra net, Sembat, fill de Sahak, i l'emir va alliberar a Sembat.
El rei Sembat va tornar i prop d'Ani es va entrevistar amb l'eunuc Yusuf, i a costa de molts regals va aconseguir que el deixes tranquil en els dominis reials, però no va obtenir cap mes promesa per a altres territoris. Yusuf va saquejar poc després la província d'Uti a l'Aghuània i el país dels Sevordiq, (entre Shamkor i Gugarq). El nakharar dels Sevordiq, Jordi (Georg) va resistir l'atac però fou derrotat i fet presoner essent enviat a Phaitakaran on hi havia Diwdad, que va oferir alliberar-lo si es convertia, i com que no ho va fer el va fer matar.
Yusuf l'eunuc es va enemistar am Afshin, i per por del seu cap, va fer alliberar als seus hostatges armenis especialment a Ashot Erkath, fill del rei, i la cunyada (esposa de Mushel, germà del rei) i va fugir amb ells cap a Armènia. El rei li va fer molts regals i el va fer ric i Yusuf se'n va anar a viure a Egipte, on un dia es va saber la seva traïció i el van matar.
Afshin estava reunint a Bardaa un exercit per castigar a Yusuf quant va morir (març del 901). Diwdad, el seu fill, va tornar precipitadament a Azerbaidjan i les tropes que restaven (principalment al Vaspurakan) també van tornar. Diwdad ben Afshin no va aconseguir el poder doncs fou expulsat pel seu oncle Yusuf al-Sadj (agost del 901).
[edita] Sembat i Yusuf al-Sadj
Sembat va renovar llavors el vassallatge (nominal) al Califa que va enviar la tradicional corona reial i li va permetre de lliurar-se del vassallatge envers l'emir d'Azerbaidjan. Això va enfurir a Yusuf que va envair l'Armènia per Phaitakaran i Uti arribant al Tashir (a la província de Gugarq (Somkhètia), però el passos cap a la vall del Akhurean foren tallats per Sembat. Yusuf va poder passar i va arribar al Shirak i es va establir a Dwin, vila de població musulmana amb un emir local (902) nomenat pels sadjides.
[edita] Emirat qaisita de Manazkert
El 902 l'emir qaisita de Manazkert (que governava a Manazkert, Ardjesh, Khelat i Berkri) no pagava el impost i no aportava contingents militars i el rei va decidir castigar-lo. Els contingents del rei, entre els quals els de Vaspurakan, i els de Grigor Bagratuni de Mokq (que vers el 896 havia succeït a Mushel Bagratuni quant aquest va morir) es van reunir. L'exèrcit es va concentrar a Oshagan (al Aragadzotn) i va avançar cap al Apahuniq on molts turcs i àrabs s'estaven unint al exercit del emir. Els armenis van arribar a Manazkert i la van assetjar. L'emir va demanar la pau que li fou acordada mitjançant el pagament del impost endarrerit, entrega d'hostatges i la fortalesa d'Erikan (a la vall de Halatsovit, antic feu dels Gnuni).
[edita] Primeres lluites amb Yusuf al-Sadj
En front de Yusuf al-Sadj el rei va prendre posicions a la muntanya Aragadz (Alagodz) i l'emir finalment va decidir fer la pau. El rei armeni es va establir a Erazgavorq (Shirakavan) al Shirak on va rebre l'ambaixada de Yusuf que va entregar a Sembat una corona pel hereu Ashot Erkath al que a mes va dona el títol d'ishkhan dels ishkhans. Això va suposar el restabliment del vassallatge nominal d'Armènia als Sadjides.
[edita] El rei a la Siunia
El 903 el rei va haver d'anar a la Siunia Oriental on el príncep Sembat no pagava el tribut pel districte de Vaiots-Tzor i fins i tot havia fet acte de vassallatge al emir d'Azerbaidjan. Davant l'exèrcit reial, Sembat es va sotmetre i va enviar al seu germà Sahak a pagar el tribut i fer acte d'homenatge al rei, que va perdonar a Sembat. El príncep siunià era casat amb la germana de Sargis de Vaspurakan, que va fer de mediador. Segons Brosset el príncep va rebre la vila de Nakhichevan que havia pertanyut als qaisites de Manazkert fins l'any anterior.
[edita] Lluita amb Constantí d'Abkhàzia
El 904 el príncep Constantí d'Abkhàzia (governava a Mingrèlia) va intentar conquerir Gugarq, província que reconeixia la sobirania del rei armeni. Això va suposar el trencament entre Sembat i Constantí abans en bones relacions. Adarnases dels Kartvels i curopalata va prendre partit per Sembat i va fer presoner a Constantí durant unes negociacions, i el va tancar a Ani. Segons les cròniques armènies Sembat el va alliberar i li va donar el títol de rei. Això va molestar a Adarnases i des llavors es van trencar de fet les bones relacions entre ambdós reis.
[edita] Conflicte amb Vaspurakan
El príncep de Vaspurakan va conquerir als musulmans la fortalesa d'Amiuk que fou confiada a Abu Sakr Vahuni vers 905, però aquest la va cedir al rei Sembat. El rei la va tornar al príncep Gagik però a canvi d'una forta compensació. Això va ser el inici de la desconfiança entre el rei i el príncep de Vaspurakan que a mes a mes reclamava Nakhichevan.
[edita] Segon conflicte amb Yusuf al-Sadj
El 905 l'emir Yusuf d'Azerbaidjan es va revoltar contra el califa Moktafi. El califa va demanar l'ajut de Sembat que era vassall d'ambdós. Però l'emir i el califa van fer les paus i llavors el califa va demanar als armenis de pagar els tributs endarrerits a Yusuf. Això va provocar malestar entre els nakharars i entre ells el principal nakharar del Vanand, Hasan Havnuni que es va posar a conspirar i es va aliar amb Adarnases de Kartli. Hasan va encarregar a son sogre assassinar al rei i el 907, aprofitant una absència del rei, nakharars rebels van entregar Ani i Erazgavorq a Adarnases (amb part del tresor reial). El rei va tornar i Adarnases es va retirar corrent cap al Taiq, on el rei el va perseguir. Adarnases va sol·licitar el perdó que li fou concedit deixant com hostatge el seu fill. Hasan i altres nakharars foren cegats.
[edita] Yusuf conquesta les Siunies
El 909 Yusuf va envair les dos Siunies, aliat amb el regne de Vaspurakan (elevat a regne el 908 per el propi Yusuf). Sembat, sense aliats d'importància, va oferir una forta contribució a Yusuf per fer les paus i es va refugiar a la fortalesa de Kelardjq (Gelardjq) o (mes probablement) a Odsun (al Tashir). Yusuf no el va poder capturar i va anar a Tbilisi i després a Dwin. Aquí el va vindre a trobar el nebot del rei, Ashot, nakharar de Bagaran i Kolb (fill de Shahpuh el germà del rei Sembat) que li va retre homenatge. Hovhannes va ser alliberat i es va refugiar amb l'ishkhan Sahak d'Aghuània i mes tard en terres del curopalata i rei Adarnases II de Kartli establint-se temporalment al Gugarq sota la seva protecció.
[edita] Yusuf conquesta Armènia
El 910 Yusuf i Sembat es van preparar a combatre. Sembat va donar la direcció del exercit als seus dos fills Ashot Erkath i Mushel. El combat es va lliurar a Nig, al nord d'Erevan, al lloc concret de Tzknavadjar ("el mercat de peixos") i Yusuf va obtenir la victòria al desertar els contingents dels Sevordiq d'Uti. Mushel i el príncep de Siunia Grigor Supan II caigueren presoners i foren enverinats per ordre del emir. Yusuf va quedar amo absolut del nord d'Armènia. Mentre el germà de Grigor Supan II, Vasak, presoner des feia un any de Yusuf, va aconseguir escapar. El seu germà Sahak i la mare Miriam (germana del rei Sembat, morta vers 912) es van refugiar a Gardman. Yusuf va fer assetjar Valarshapat, setge que va fracassar segons Joan Katholikos, però segons Asolik fou ocupada (910) si be aquest diu que no fou Valarshapat sinó Valarshakert al Bagrevand.
[edita] Captura i martiri del rei
Sembat es va refugiar a la fortalesa de Kapuit-Berd (Castell Blau) al Arsharuniq. Després d'un temps assetjat va decidir a anar ell mateix a demanar la pau a Yusuf (vers 913) que des uns mesos abans estava revoltat contra el Califa Moktadir. Rebut per l'emir es va acordar la pau però va haver-se d'escapar del campament quant se'l anava a fer presoner, i va marxar al Shirak. Yusuf va mantenir la paraula donada però va fer buscar al rei que fou capturat i portat a la fortalesa d'Erendjak a Siunia on estava Yusuf assetjant a Shushan, la mare del fugit príncep Sembat de Siunia Oriental i va fer torturar al rei fins que Shushan es rendís, però no ho va fer. Sembat va aguantar les tortures i finalment, mes mort que viu, fou executat (crucificat) el 914. Per això se li va dir Sembat I el màrtir (Sembat Nahadak). La fortalesa va caure per fi i els defensors massacrats. Shushan fou empresonada a Dwin on va morir. Sembat va deixar dos fills: Ashot conegut per Ashot Ferro (Ashot II Erkath) i Abas I (el fill Mushel havia mort el 910) i varies filles.
