Tashir

De Viquipèdia

Tashir fou el nom d’una regió d'Armènia.

Vers el segle V el nom s’aplicava a tot el territori fronterer del Gugarq, georgià (iber) però governat per una dinastia armènia dirigida per un bdeashkh, equivalent a marquès. Els perses tenien especial interès en mantenir la lleialtat del territori. El nom amb el temps es va aplicar al Gugarq oriental. Un nakharar local, de nom Vren, de la família Tashiratsi, apareix a la rebel·lió nacional del 451.

Va passar en part als bagràtides i vers el 875 la part occidental del Gugarq la posseïa el curopalata de la Klardjètia i Taiq, y el nom es va aplicar principalment a la part central i oriental fins al Dzoropor i Gardman.

El 909 Yusuf al-Sadj emir sadjida d'Azerbaidjan va envair Armènia i el rei Sembat I el màrtir es va refugiar a la fortalesa d'Odsun, al Tashir (sud-est de Lori) i Yusuf no el va poder capturar.

Vers el 972 o poc després el rei Ashot III Olormadz va cedir al seu fill Gurgen el feu de Tashir amb Lori com a capital (incloent el Tzoroget, el país del Sevordiq i els districtes de Kaien, Kaidzon, Khorkhoruniq i Bazkert, territoris anomenats pels georgians Somkhètia). El 982 va prendre el títol reial (Thagavor = rei). Aquesta dinastia fou anomenada sovint reis de Tashir (foren els reis korikain de Lori i també reis dels Aluanqs o Aghuans i reis de Tzoroget) i va durar del 982 fins a la meitat del segle II. Gurgen va morir vers el 989 i el va succeir el seu fill David Anhelin (989-1048) que fou el rei mes destacat. Amb els mongols i l’establiment de nòmades a la regió el regne va desaparèixer i també el nom de Tashir.