Ashot III Olormadz
De Viquipèdia
Ashot III Olormadz fou rei d'Armènia del 953 al 977.
Al iniciar el seu regne els bizantins estaven en expansió a la zona del Tigris. La frontera al 960 passava per Arsamosata o Shimshat, Romanòpolis (al altra costat de Melitene), Karkaron, Samòsata (Sumaisat, ocupada vers el novembre del 958), Behesni, Kokusos (Goksun), Comana i Podandos (Bozanti) i s'havien creat themes als territoris reconquerits de Mesopotàmia, Anzitene, Likandos, Melitene, Samosata i Cilícia occidental (Selefke).
Des el 958 es va acabar la dissidència de les esglésies de Siunia i Aghuània. Es va reunir un Sínode a Kapan a la Siunia. Vahan o Vahanik de Vahanuvanq, fill del príncep Djevansher de Balk (que el 967 serà patriarca d'Armènia), fou nomenat bisbe cap de l'església de Siunia, amb seu a Tathev. A Aghuània Ananià va nomenar katholikos a David de Khotakerats, també lleial a l'església armènia.
La reina Khosrovanush va fundar alguns monestirs (Sanahin i Halbat) en territori dels Sevordiq (961 i 967)
Ashot es va fer consagrar a Ani l'any 961 i va donar a sa germà Mushel la regió de Kars (Vanand) que havia estat la capital del seu pare, com a feu, amb el títol de rei (961 o 962). vegeu: Regne de Kars
El 962 les fonts armènies diuen que un tal Hamdan, un antic general del califa Moti es va revoltar contra aquest, i amb les seves forces es va apoderar del Altzniq però fou mort pel rei d'Armènia. El 973 encara dominava a Amida o Diyar Bakr. Es possible que sigui una confusió amb l'emir Hamdànida de Mosul Nasir al-Dawla (929-968) o d'Alep, Saif al-Dawla (947-967), si be cap d'ells va morir en lluita contra els armenis. Fou en aquest any 962 quant el general bizantí Nicèfor Focas (després emperador) va conquerir Anazarbe i Sis i els passos del Amanos, a Cilícia, que eren del emir Hamdànida d'Alep, i després (963) van seguir Marash, Duluk, Aintab i Menbidj i van arribar fins a les afores d'Alep. Ja emperador Nicèfor va conquerir Adana, Mopsuestia o Mamistra (965) i Tarse (16 d'agost del 965). Tanmateix Amida, Dara, Nisibe i Mayyafariquin van ser amenaçades en els següents anys. Cilícia fou repoblada amb molts armenis.
Vers el 965 va morir el patriarca Ananià. Es va reunir un concili a Shirakavan presidit per Hovhannes, patriarca d'Aghuània i pel bisbe de Siunia Vahanik (el petit Vahan) que finalment fou elegit patriarca. Aquest tenia certes simpaties per les tesis calcedonianes i per posar-hi fi el rei va convocar un concili a Ani. El patriarca es va refugiar a Vasporakan i el concili va elegir al seu lloc a Esteve de Sevan (Esteve III) que fou consagrat pel patriarca d'Aghuània Hovhannes el 969. El patriarca va anar a Vaspurakan a demanar l'adhesió de Vahanik, però protegir pel rei d'aquest país fou empresonat i va morir el 971. Al seu lloc fou elegit Khatshik I d'Arsharuniq, nebot d'Ananià. Vahanik va morir algun temps després al Vaspurakan, quant ja Khatshik havia estat generalment reconegut.
El 968 els bizantins van arribar a Manazkert sota la direcció del general Bardas Focas (nebot del emperador Nicèfor Focas) i encara el 969 (29 d'octubre del 969) van conquerir Antioquia.
Vers el 969 el príncep de Siunia Oriental, Sembat (963-997), volia ser rei. Estava casat amb Shahandkht, filla del rei d'Aghuània, Sevada. Va aliar-se als emirs de Tauris (Azerbaidjan) i d'Arran i el 970 va prendre el títol reial. Ashot III no va tenir cap reacció.
El 972 els bizantins va reprendre l'ofensiva contra el Hamdànides sota la direcció del general d'origen armeni Mleh. Aquest fou capturat prop d'Amida el 4 de juliol del 973 i l'emperador Joan Tzimisces va anar personalment a la zona. Els prínceps armenis van témer per la seva sort i es van agrupar entorn de Ashot III, començant per Gurgen, el seu fill, que havia rebut el feu de Tashir al Gugarq, amb capital a Lori, i seguit per el rei de Kars, el de Siunia, el de Vaspurakan i altres. Van reunir un exercit que es va concentrar a Harq entre Manazkert i Zernaq. Es va enviar una ambaixada al emperador que de seguida va assegurar les seves intencions favorables a Armènia i es va establir una aliança formal. L'emperador va entrar a Much, capital del Taron, recentment incorporat. Allí fou hostilitzat pels muntanyesos de Sasun, hostils a l'annexió. L'acord amb els armenis es va mantenir després de complicades negociacions. Finalment l'emperador va baixar cap a Mesopotàmia, va incendiar Mayyafarikin, i va ocupar Diyar Bakr i Nisibe. Després va retornar a Constantinoble per celebrar el triomf. Va tornar l'any següent (975) i se li va sotmetre Homs, ocupant Baalbek el 20 de maig del 975. L'emir de Damasc li va fer submissió. Els imperials van arribar fins a Galilea.
Ashot III va morir el 977. El va succeir el seu fill gran Sembat II Tiezerakal.
