Cilícia

De Viquipèdia

Cilícia fou una regió del sud-est del Àsia Menor. Fou satrapia persa i selèucida, i després província romana i bizantina.

La regió es dividida en dos parts: la de fora del Taure i la Cilícia del Taure. La Cilícia del Taure va pertànyer en general a Capadòcia.

La Cilícia pròpia limitava al sud amb la mar Mediterrània, al oest amb Pamfília, al nord amb Licaònia i Capadòcia i el est amb les muntanyes Amanus que arribaven fins el golf d'Issos. Estava dividida en dos subregions, la part occidental muntanyosa, anomenada Cilícia Tràquea (i mes tard Isàuria) i la Cilícia orienta anomenada Cilicia Campestris (la plana).

La frontera entre la Cilícia Tràquea i Pamfília era a Coracesium (Alaya) segons Estrabó i al riu Melas (casi 50 km al oest de Coracesium) segons Plini. Per Mela el cap Anemurium, l'extrem sud d'Anatòlia, era el que marcava el límit. Les dues Cilícies eren separades segons Estrabó pel riu Lamos.

La Cilícia Campestris arribava fins a Soli i després cap al est-sud-est fins el Cap Karadash (antic Magarsos). El riu Cidnos desemboca mes enllà de Tars.

Al nord de Tars les muntanyes del Taure tancaven el país. El pas de Gölek Bógház, es el que va usar Cir II el gran per anar de Capadòcia a Tars, el que va usar Alexandre el gran per entrar a Cilícia i el que Pescenni Níger va fortificar contra Septimi Sever que marxava contra ell des Capadòcia. Però el pas principal, entre Laranda i les Portes Cilícies, que es esmentat per Xenofont fou usat en altres ocasions: Cir el jove el va utilitzar quant va anar de Iconium a Licaònia per aquest pas acompanyat de la reina de Cilícia, Epiaxa, a la que va enviar per aquest pas amb una escorta; i es el pas de millor accés cap a Soli, Pompeiòpolis i Tars. La part mes plana es la regió entre el Saros i el Piramos i es deia Alèion en grec. Els rius principals foren el Cidnos, el Saros (avui Sihun) i el Piramos (Jihun). Cal esmentar les ciutats d'Adana, Mopsuèstia, Lalasis i Anazarbe.

Heròdot diu que la regió fou poblada pels Hipakeis que van agafar el nom de Cilícis per Cilix, fill d'Agenor el fenici. En realitat la regió fou habitada des molt antigament i vers el 2000 aC el regne de Kizzuwatna era un domini hitita. Ja existien Tars (Tarša) i Adana (Adanija). Prínceps hitites de la casa reial van governar el país amb el títol de sacerdots. Llavors la regió era poblada per gent de parla luvita. Vers el final del imperi Hitita a finals del segle XIII aC, es va formar un regne anomenat Tarhuntassa, la capital del qual era a la regió de Pamfília.

Al final del segle XIII aC el debilitament d'Hatti va obligar a fer concessions al rei de Tarhuntassa que es va atribuir el títol de Rei d'Hattusa. el rei hitita Suppiluliuma II aferma en una inscripció haver retornat el regne de Tarhuntassa a l'obediència, però el regne va sobreviure i els seus reis es van continuar titulant reis d'Hattusa igual que ho feren els reis de Karkemish.

Al segle X aC els assiris anomenaren la regió Que (Qu'e) o Awariku (per el nom del seu rei), i tenia els seus propis reis dels quals es coneix a Kateh (vers la meitat del segle IX aC) i Kirri encara dins el mateix segle; mes al oest era el país de Hilakku, del que va derivar Cilícia. Tiglatpileser III (744-727 aC) va sotmetre Que i va nomenar governadors que van residir a Adana, però a la mort de Sargon II, com molts altres territoris va recuperar la independència amb la anterior dinastia reial (la dinastia Muksa, a les fonts fenícies Mpš, possiblement el mitològic cilici grec Mopsos). La regió fou reconquerida per Esarhaddon (680-669 aC) però Hilakku es va mantenir independent i vers finals del segle VIII aC aparegui com a rei Ambarish i mes tard, al començament del segle següent, Sanduarris; fins que deguts als atacs dels cimmeris durant el regnat d'Assurbanipal (668-631 aC) el regne va demanar la protecció assíria. (vers 670 aC) i sota els assiris apareix com a rei (meitat del segle VII aC) Sanasarris.

El 612 aC els babilonis revoltats aliats als medes van ocupar Niniveh, i van posar fi al Imperi assiri que nomes va subsistir en alguns llocs del la part occidental. Es en aquesta època Que i Hikkaku van quedar unides sota un mateix poder reial; els grecs van anomenar el títol dels reis Syennesis i al país Sicília, derivat de Hikkaku. Heròdot esmenta la mediació del rei de Cilícia en un tractat de pau entre Aliates II de Lidia i Ciaxares de Mèdia.

El 547 o 546 aC Cir II el gran va fer campanya a les regions properes i va sotmetre Lídia i segurament també Cilícia. Es possible que el rei (syennesis) de Cilícia, que es deia Appuwašu, quedes sotmès a Pèrsia a la mateixa campanya. El següent nom que s'esmenta com a rei es Oromedon (se sap nomes que fou el pare del següent rei). El va succeir el seu fill, un rei esmentat com Syennesis II (ja que no se sap el seu nom) que va participar el 481 aC a l'atac persa a Atenes al front d'algunes naus, i que la filla es va casar amb Pixodaros, el líder de Cària. La seva capital era Tars. Un altre Syennesis (identificat com el III dels reis dels que nomes es coneix el títol ) apareix a la final del segle V aC i va participar en la guerra civil entre Artaxerxes II de Pèrsia i el seu germà Cir el jove que tenia el suport dels mercenaris grecs entre els que hi havia Xenofont. El syennesis fou forçat a aliar-se amb Cir el jove per la presencia de les seves forces al país, però al ser derrotat a Cunaxa el rei fou destronat i els seus territoris convertits en satrapia. Xenofont parla de la reina Epiaxa però no aclareix si era la dona del rei, una co-reina, o la regent d'un menor. Segurament el rei deposat (com abans els seus antecessors) tenia Tars com a residencia, i allí hi havia una força militar persa. Heròdot parla de la IV satrapia (Cilícia) i diu que el tribut que pagava el regne era de 360 cavalls i 500 talents de plata al any dels que 140 talents foren utilitzats en la cavalleria de guarnició al país i la resta anaven al tresor reial. Heròdot defineix els límits de la satrapia i diu que abraçava al nord del Taure fins al est de Capadòcia (l'Eufrates era el límit entre Cilícia i Armènia) es a dir que la part oriental de Capadòcia pertanyia a la satrapia.

Se sap poca cosa dels sàtrapes de Cilícia però a la satrapia hi havia llocs autònoms com Artemis Peràsia (nom donat pels grecs) o Cibela, que tenia per centre Castabala al nord-est. Aquesta regió precisament es va revoltar durant el regnat de Artaxerxes II de Pèrsia, però foren sotmesos per Datames. Un altre santuari fou Mazaca on s'adorava al foc.

El primer sàtrapa conegut es Tirabazos que ho fou del 384 aC al 380 aC; va seguir Farnabaces i després Datames (la satrapia de Cilícia s'estenia cap a Capadòcia). El babiloni Mazeos (Mazdai) fou sàtrapa del 361 aC al 336 aC, un llarg període per un sàtrapa. El 336 aC fou nomenat governador de Babilònia on era quant hi va arribar Alexandre el gran. El seu successor a Cilícia fou Arshama que fou derrotat per Alexandre el 333 aC el qual va estar un temps a Tars per causa d'una malaltia i després va continuar la lluita contra la gent de Cilícia a les muntanyes. En fou nomenat sàtrapa Balacros que ho va ser fins el 328 aC i va lluitar contra els muntanyesos sense gaire èxit, i el va substituir Filotos. El 321 aC Perdicas va concedir la satrapia de Cilícia i Capadòcia a Èumenes de Cardia que va entrar a Capadòcia i el 319 aC Perdicas va enviar en el seu ajut a Antígon (Antígon Monoftàlmos) sàtrapa de Frígia.

Després del repartiment de Triparadís bona part de Cilícia va quedar dins la satrapia de Capadòcia (el 320 aC) i dins el domini d'Antígon que la va dominar des el 316 aC i la va conservar fins el 301 aC quant, derrotat a Ipsos, Seleuc I Nicàtor i Ptolomeu I Sòter es van repartir el país, quedant-se el egipci amb les ciutat de la zona costera i el selèucida l'interior. Pleistarcos fou nomenat sàtrapa selèucida. Els egipcis van conservar les seves possessions (inclòs durant la segona guerra síria on encara les van augmentar) fins a la cinquena guerra síria (202 aC-198 aC) quant la van perdre a profit dels selèucides. La llengua luvita fou progressivament substituïda pel grec. Demetri Poliorcetes la va dominar del 298 aC al 293 aC i després Cassandre fins el 285 aC, però foren mes ocupacions militars que dominacions.

Diòdot Trifó (140 aC-138 aC) va fortificar Coracesium durant la seva usurpació (com diu Estrabó) del tron selèucida. Antíoc VII Sidetes el va assetjar a la fortalesa (139 aC) on es va suïcidar (138 aC). Estrabó fa responsable a Trifó de que els cilicis començaren a dedicar-se a la pirateria combinat amb la feblesa dels següents reis (això es degut a que la capital dels pirates cilicis fou Coracesium). La gran demanda d'esclaus a Roma i altres grans ciutats (sobretot després de la destrucció de Cartago i Corint) feia molt necessari un tràfic que els pirates feien amb eficàcia i Delos es va convertir en un mercat lliure per tots els esclaus que poguessin agafat i hi podessin portar doncs els pirates allí figuraven com a comerciants d'esclaus legítims. A partir del 110 aC la pirateria va esdevenir la primera ocupació a la regió. Durant la guerra amb Mitridates els pirates van estar al costat del rei, que fou derrotat.

Cilícia fou donada a Antoni el 103 aC i va començar a combatre els pirates però el poder romà mai es va establir. El 92 aC Sul·la va rebre la província sense mes èxit que Antoni. El 80 i 79 aC Dolabella va ser el governador de Cilícia però no se sap que hi fos mai i totes les accions de Verres i Dolabella esmentades per Ciceró foren a Lícia, Pamfília, Psídia i Frígia. Els selèucides van perdre la regió vers el 83 aC davant Armènia, domini que que de fet no es va estendre a totes les regions muntanyoses ja segurament en part fora del control selèucida, sinó nomes a una part.

Els romans van fer alguna expedició contra els pirates (que inclòs havien amenaçat les costes italianes i moltes regions del imperi) sense massa interès fins després del 78 aC. Entre el 78 i el 74 aC Publius Servilius Vatia va ser enviat contra els pirates i va lluitar a Lícia, Pamfília i a Còricos a Cilícia i va sotmetre una part de la Cilícia occidental (per el que va rebre el sobrenom d'Isàuric) però la major part va restar independent en mans dels pirates o sota domini de Tigranes II d'Armènia. El 69 aC encara era un domini armeni i segurament també el 66 aC. Gneu Pompeu fou nomenat el 67 aC comandant de la guerra contra els pirates; fou ell qui va combatre als pirates i els va establir a ciutats i els hi va donar terres (67 aC) i qui va pacificar la Cilícia Tràquea vers el 66 aC. Després d'aquest any Tigranes fou aliat romà i va renunciar formalment a Síria (incloent Cilícia) Commagene, Osroene i Migdònia que el 64 aC foren convertides en província romana. Vers el 65 aC els romans dominaven la la Cilícia plana. Llavors es va organitzar la província amb sis districtes:

• Cilícia Campestre (Cilicia Campestris)
• Cilícia Aspre (Cilicia Aspera)
• Pamfília
• Psídia
• Isàuria
• Licaònia

A mes va incloure una part de Frígia, amb els convents jurídics de Laodicea, d'Apamea i de Synnada. Probablement fou a la Cilícia Aspre que el mes importants dels caps local fou reconegut rei (Tarcondimotus I Filantoni). El 58 aC la illa de Xipre, presa pels romans a Egipte, fou inclosa dins els limites de la província, i encara romania així quant Ciceró en fou procònsol els anys 51 aC i 50 aC. Marcus Tulius Ciceró va dirigir la darrera campanya contra els pirates de Cilícia vers el 50 aC; Ciceró esmenta als habitants de Cilícia que vivien a les muntanyes com Eleutercilicis i que tenien capital a Pindenissos, i al seu temps els habitants de la plana ja estaven hel·lenitzats i la ètnica cilícia amb la seva llengua només es conservava a les muntanyes i districtes allunyats, com les regions de les muntanyes Amanus que Estrabó diu que sempre tingueren varius reis o caps locals que tenien diverses places fortes i al seu temps un d'ells es va imposar al astres i fou designat rei pels romans i que aquest rei es deia Tarcondimotus (que com hem vist era reconegut rei des vers el 64 aC). Tarcondimotus I Filantoni fou rei de Cilícia (el títol era "rei de l'alta Cilícia") del 64 al 31 aC. Tarcondimotus I va estar amb Pompeu a la batalla de Farsàlia, però fou perdonat per Cèsar, i va morir lluitant per Marc Antoni a Accium. La província es va dividir en vuit convents jurídics:

• Tars (feta capital provincial i residencia del governador)
• Forum Iconium (a Licaònia)
• Forum Isauricum (probablement Philormenium)
• Forum Pamphylium, (ciutat desconeguda)
• Forum Cibyraticum o Cibra (a Laodice al Licos)
• Apamea
• Synnada
• Xipre

Vers el 47 aC Cèsar va fer algun canvi: Cibra fou incorporat a la província d'Àsia amb la major part de Psídia i Pamfília; també es creu que li foren incorporats els convents d'Apamea i Synnada. El 41 aC Marc Antoni va fer rei a Polemó, que es va fer dir Antoni Polemó (així apareix a les monedes), amb el títol de sacerdot màxim dels Cennatis, dinastia de la ciutat sagrada dels Olbeis i Lalasseis (el nom Cennatis apareix a les monedes de Diocesarea, on es titulada "metròpolis" dels Cennatis; els Lalaseis son esmentats per Plini i Ptolomeu). El 36 aC Marc Antoni va donar Xipre i Cilícia a Cleòpatra (els regnes van subsistir com a clients d'Egipte), i la Frígia oriental amb Licaònia, Isàuria i Psídia a Amintes rei de Galàcia. August encara la va reduir mes: va reincorporar Cilícia Aspre (on el regne de Tarcondimotus fou abolit) però Xipre fou feta província separada i Pamfília, Isàuria i Psídia després de la mort d'Amintes ja no van tornar i foren constituïdes en província separada, quedant unida Licaònia a la nova província de Galàcia (establerta a la mort d'Amintes). Cilícia va quedar limitada a les Cilícies campestre i aspre.

Havien passat uns vint anys del govern de Ciceró fins que el poder romà es va poder consolidar, ja que a causa de les guerres civils no es van poder enviar mai forces militars suficients. Finalment, després d'Accium, es va poder procedir a una reorganització profunda; Cilícia i Xipre van ser separades de'Egipte; el regne de l'alta Cilícia fou suprimint, però el 25 aC, a la mort d'Amintes de Galàcia, la Cilícia Tràquea fou donada a Arquelau de Capadòcia (que la va posseir per complet amb l'excepció de Selèucia, i que va tenir per capital la illa Eleusis, prop de la desembocadura del riu Lamos, a la que es va donar el nom de Sebaste en honor d'August), i després, el 20 aC, fou donada la administració d'una part a títol de rei a Tarcondimotus II Filopator (fill de Tarcodimotus I) perquè era una regió difícil de governar. També es va consolidar en aquestos anys una dinastia nativa a Olbe (a la muntanya entre Soli i Cyinda) on els reis es van dir casi tots Ajax i Teucer perquè deien ser descendents del mític Ajax (fill de Teucer); y al menys a un altre lloc muntanyós, potser el país dels Cennatis que ja havia estat regne durant uns deu anys (41 a 31 aC). Tarcondimotus II fou rei fins l'any 17 en que va morir, justament al mateix any en que va morir Arquelau (que des l'any 15 era retingut a Roma) i Capadòcia fou feta província de Roma i Cilicia Aspera es va repartir entre aquesta província i la província de Síria (Cilícia Campestre i segurament Isàuria); un rei Arquelau dels Clites es esmentat com a rei d'aquest poble en el regnat de Tiberi (iniciat el 14 dC) i s'ha suposat be que fos un rei diferent del Arquelau de Capadòcia, be que fos un descendent (la família d'Arquelau hauria conservat un poder local) però res es pot afirmar amb seguretat. Els governadors de Síria van combatre a les tribus muntanyeses, com per exemple Lucius Vitelus l'any 36, però cada vegada amb menys dificultat. El 41 Polemó fou nomenat rei de Cilícia (probablement altra cop la Cilícia Aspera) i va conservar el regne fins el 72 quan Vespasià va reunificar Cilícia i la va convertir en província imperial administrada per Llegats (legatus) amb el títol de propretors, i al temps de Caracal·la fou feta província consolar; fou dividida en dos parts per Dioclecià el 293 (la part occidental muntanyosa va esdevenir Isàuria, del poble dels isauris, i la plana va conservar el nom de Cilícia); després del regnat de Constantí el gran , Cilícia fou dividida en dos províncies: Cilícia Primera (Cilicia Prima), amb capital a Tars, sota un cònsol; Cilícia Segona (Cilicia Secunda), amb capital a Anazarbe, sota un praeses; i Isàuria o Cilícia Aspera (capital Selèucia d'Isàuria) es va mantenir governada també per un Praeses. Dintre de Cilícia hi havia sis ciutats lliures, Tars, Anazarbe (metròpolis des el temps de Caracal·la), Còricos, Mopsuètia, Selèucia al Calicadnos (aquesta darrera fou part del regne d'Arquelau però en fou separada pel mateix August) i Agis. Selinos mes tard anomenada Trajanòpolis fou colònia romana.

Al segle VII va esdevenir zona de frontera entre els bizantins i els àrabs. Els àrabs la van ocupar vers el 700 però els bizantins la van recuperar a la seva ofensiva del 965 que els va portar a Àlep i mes lluny. Llavors s'hi van establir molts armenis fins al punt de que el país fou conegut com l'Armènia Menor o la Petita Armènia, i es van formar senyories armènies que van originar un regne, que va existir fins el 1375. Des llavors va passar al Imperi otomà.

Vegeu: Regne d'Armènia Menor

Al final de la primera guerra mundial 1918 fou ocupada pels francesos que la van administrar cinc anys fins que fou evacuada.