Aliates II
De Viquipèdia
Aliates II (Alyates, Ἀλυάττης) fou rei de Lídia de la dinastia dels Mermnades, vers 621-564 aC (o 618-561 aC). Va succeir a Sadiates. El seu nom voldria dir "lleó" (lídi walwi).
Taula de continguts |
[edita] Família
Aliates es va casar al menys dos cops: una vegada amb una princesa cària amb la que va tenir a la seva filla Arienis (casada amb el rei dels medes) i al seu fill Cressos; i un altra vegada amb una dona grega amb la que va tenir un fill anomenat Pantaleó.
[edita] Primeres campanyes
Les seves primeres campanyes foren contra Milet quant encara era príncep i van durar sis anys abans de ser rei i cinc després. Segons Heròdot va guanyar una gran batalla a un port prop de Milet, i un altra a la plana del Meandre. Va incendiar un temple a Atenea i va demanar consell al oracle de Delfos però aquest no li va voler donar fins que no reconstruís el temple. Finalment es va acordar la pau, que permetia a Milet restar independent i els lidis s'oferien a reconstruir el temple, el que va fer vers el 613 aC).
Si Lídia en va treure alguna aventatge no es conegut, i podria ser que la guerra no hagués estat tant favorable finalment o be que calgués assegurar aquesta frontera davant del perill dels medes. Aliates va enviar una gran ofrena a l'oracle de Delfos. En aquest mateix període va conquerir Esmirna, fet testimoniat per l'arqueologia. Un atac a Clazòmenes va fracassar però els lidis van tenir el control dels ports d' Esmirna i Colofó i potser alguna avantatge a Milet, i controlaven les valls del Meandre, el Caystros i el Hermos, i tota la Troade.
[edita] Aliates a l'Àsia Menor Oriental
Cap a l'est Aliates va conquerir Gordium antiga capital del Regne de Frígia on va edificar una fortalesa. Els cimmeris dividits en tribus nòmades en procés de sedentarització que vivien al centre de l'Àsia Menor, foren derrotats i després d'aquesta derrota els nòmades foren molt menys actius.
La guerra amb els medes de Ciaxares de Mèdia va durar cinc anys (590-585 aC). Fou provocada perquè alguns escites es van refugiar a la cort del rei després de ofendre al rei dels medes. Totes dues parts van aconseguir algunes victòries no decisives. Un dia els dos exercits es van enfrontar a la vora del riu Halis i de repent es va produir un eclipsi que va espantar als combatents i ràpidament es va acordar la pau en la que van entrar el synnesis (rei) de Cilícia i Labinetos (potser Nabònides) de Babilònia i es van establir matrimonis entre les dues parts: la filla d'Aliates, Arienis, es va casar amb Astíages, fill del rei mede Ciaxares. La frontera es va fixar al riu Halis. Tales de Milet va establir la data exacta de l'eclipsi el 28 de maig del 585. La batalla fou coneguda com "Batalla de l'eclipsi".
Després va combatre als cimmeris, va ocupar Esmirna i va atacar Clazòmenes.
[edita] Pobles sotmesos
Heròdot dóna una llista dels pobles que estaven sotmesos al rei Cressos, el successor d'Aliates, la majoria de les quals ja estaven sotmesos a Lídia abans d'arribar a rei, i per tant en temps d'Aliates: lidis, frigis, misis, mariandins, calibes, paflagons, tinis i bitinis, caris, jònics, doris, eolis i pàmfils. De tots aquest pobles només els darrers podrien ser una conquesta de Cressos, i la resta ja eren governats per Aliates, com a conquesta pròpia o heretada. De Cària es sap que el rei Aliates va fer un enllaç matrimonial amb una princesa cària que segurament va implicar una mena de dependència.
[edita] Successió
Va morir el 561 o 560 aC després d’un regnat de 57 anys i el va succeïr el seu fill Cressos, que als darrers anys ja estava associat al pare en el govern. Aliates fou enterrat a la plana de Sardes, a la vora del llac Gygae al cementiri reial de Bin Tepe; la tomba, descrita per Heròdot, fou anomenada la "tomba del cortesà" i té una circumferència de 1,5 km.
La successió no fou tranqui-la i Cressos i Pantaleó es van disputar la corona, però Cressos finalment va triomfar.
