Paflagons

De Viquipèdia

Els paflagons foren un poble de la costa de la Mar Negra, a la regió de Paflagònia. Podrien ser d'origen siri com poble dels leucosiris, o una branca dels capadocis indoeuropeus. En tots cas eren diferents dels seus veïns tracis de Bitínia i dels gàlates celtes.

Heròdot dona alguns noma propis paflagons i Xenofont descriu el seu armament: un tipus especial de elms fets de vímet, protectors, llances curtes, javelines i ganivets. La seva cavalleria era cèlebre pels seus excel·lents cavalls. Xenofont diu que eren supersticiosos però sembla que mes a l'interior que a la costa. Al costat dels paflagons vivien els colons grecs de la costa, el henets i els macrons, aquestos darrers probablement pobles pòntics d'arrel georgiana.

Van ser governat per reis independents fins que foren sotmesos per Cressos de Lídia. Quan aquest regne fou conquerit per Cir II el gran, els paflagons van passar sota autoritat de Pèrsia dins la satrapia III, però degut a la llunyania de la capital van gaudir d'ample autonomia. El regne va subsistir fins a temps d'August.

Vegeu Paflagònia.