[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Regne de Lídia - Viquipèdia

Regne de Lídia

De Viquipèdia

Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat del oest de l'Àsia Menor. Fou esmentat per Homer com a Meònia. La seva capital en tots el temps fou Sardes. S'hi parlava el lidi que es va perdre al segle I aC.

Taula de continguts

[edita] Límits

El regne de Lídia va dominar la major part de l'Àsia Menor excepte Cilícia i Lícia

El límits del Regne de Lídia foren modificats sota domini persa , deixant-la reduïda a la part occidental fins al riu Licos (es a dir incloïa una part de Frígia) i amb el Meandre com a límit sud en direcció a Cària. Es possible que les ciutats caries d'Aromata, Tralles, Nisa i Magnèsia del Meandre foren abans de Lídia. Estrabó esmenta el Meandre com a límit entre Lidia i Caria.

Sota domini romà tenia al nord la Mísia o Frígia Hel·lespòntica de la que estava separada pel riu Hermos i al nord-est la Frígia, a les muntanyes Temnos; a l'est la Frígia; i al sud la Cària amb el riu Meandre i les muntanyes Messogis com a límit. Per l'oest tenia la mar Egea, però la Jònia, estrictament parlant formava un districte diferenciat.

[edita] Muntanyes, rius i llacs

Les muntanyes principals del país foren:

  • les muntanyes Messogis
  • la serralada de Tmolos
  • les muntanyes Dracon i Olimpos amb el Puig Sipilos

Els rius mes importants eren:

El llac mes important era el Gygaea Lacus al nord de l'Hermus. Hi havia altres llacs propers d'Efes on s'obtenia bona pesca.

[edita] Economia

Les seves produccions principals eren el vi, el safrà i l'or. La riquesa de Cressos, llegendària, era suposadament deguda a l'or de les arenes del riu Pactolos i de les mines del Tmolos, però s'ha comrpobat que ambdues produien molt poc or. Les planes de la vall del Hermos i del Caystros eren les parts mes fèrtils exceptuant el districte coster de Jònia. Aquestes planes i valls portaven noms característics i els principals foren:

  • La vall Cilbiana
  • La vall Caystriana
  • La vall Hircània
  • I la plana de Catacecaumene

[edita] Història

[edita] Pobles meoni i lidis

El primer que esmenta als lidis fou el poeta líric Mimnermus, la ciutat nativa del qual, Colofó, fou sotmesa pel rei de Lídia. Heròdot diu que el poble s'anomenava originalment meonis, però que va adoptar el nom de lidis per Lidos, fill d'Atis. Però altres autors pensen que meonis i lidis eren pobles diferents, i que els primers foren sotmesos pels segons. La distinció va durar temps i el territori de l'alt Meandre era conegut encara al segle I aC com a Meònia. Ptolemeu ja parla de Meònia com a part de Lídia i situa als maeonii (meonis) entre Filadèlfia i Tralles. Els meonis serien nadius indoeuropeus.

Als lidis se'ls assigna un origen diferent dels meonis; la primera dinastia lidia hauria estat heracliada però l'origen dels lidis no seria pas grec ja que eren diferents en llengua i religió, si be van adoptar institucions semblants a les dels grecs. Heròdot connecta la dinastia amb Assíria. Els lidis, misis i caris haurien tingut un origen comú i compartien algunes característiques religioses i de llenguatge.

[edita] Dinastia mitològica

La història de Lídia ens ha arribat mercès als escrits de Xanthos de Sardes complementat amb les informacions d'Heròdot. Segons això hi va haver una dinastia primitiva de Meònia que va iniciar Lidos fill d'Atis, de la que no es dóna el nombre de reis. Va seguir la dinastia mitològica ja amb el nom de Lídia establerta potser amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita que va començar amb Agron i va acabar amb Candaules (anomenat Mirsilos pels grecs). Heròdot relaciona a aquesta dinastia amb Assíria i la fundació de Nínive bé com a dinastia sotmesa o com a descendent de la família reial. Va durar segons la tradició més de cinc segles.

La darrera part d'aquesta dinastia heracleida és coneguda com a dinastia Sandònida o Tolònida, branca de la heracleida, però millor testimoniada de retruc per les fonts assíries però en part encara casi llegendària, a partir del segle VIII aC, amb Ardis I, Aliates I, Mirsos (Meles) i Candaules (Mirsilos), que va durar gairebé tot el segle.

[edita] Mermnades

A finals de segle va pujar al poder una nova dinastia, els Mermnades, ja millor documentada. La cavalleria lidia era en aquesta època considerada la millor del mon. Segons Xanthos i Heròdot aquesta dinastia va pujar al poder el 713 o 716 aC (Eusebi situa el seu començament vers el 695 o 690 aC. El primer rei Giges va matar a Candaules i es va fer amb el poder. Giges va regnar fins a entre el 682 o 678 aC i va conquerir Mísia, la costa del Hel·lespont, i algunes ciutats gregues com Colofó o Magnèsia. El va succeir Ardis II que va regnar fins a una data entre el 633 i el 629 aC i va continuar les conquestes del seu predecessor; va conquerir Priene, però les seves conquestes foren alterades per l'aparició dels cimmeris sota el rei dels Treres; el va succeir el rei Sadiates, del que res es recordat excepte que va regnar uns dotze anys fins a una data entre el 621 i 617 aC. El seu successor fou Aliates II (vers 621/617 aC a 564/560 aC) que va aconseguir expulsar als cimmeris de l'Àsia Menor i va conquerir moltes ciutats jòniques, arribant a l'est fins el riu Halis on va entrar en contacte amb els medes el rei dels quals era Ciaxares de Mèdia. Cressos, el darrer rei (vers 564/560 fins al 546 aC) va estendre les seves conquestes per tota l'Àsia Menor, excepte Lícia on fou rebutjat, i Cilícia, on no va arribar o no va poder conquerir. Va governar segons sembla amb justícia i moderació i les nacions sotmeses no van intentar rebel·lar-se.

[edita] Domini persa

Article principal: Satrapia de Lídia

Els medes foren substituïts pels perses i nomes el riu Halis separava Pèrsia de Lídia. Després d'una batalla en la que els perses van obtenir el triomf, els perses van entrar a Lídia i van ocupar tot el país; les ciutats, tribus i pobles sotmesos es van sotmetre al rei de Pèrsia (546 aC). Cir II el gran va prohibir al lidis utilitzar armes i els va fer dedicar al cant i la dansa. El seu país fou considerat el centre vital de tota l'Àsia Menor persa. Lídia junt amb Mísia i Meònia va formar la satrapia II (Satrapia de Lídia) i contribuïa al tresor persa amb 500 talents. Sardes la capital reial lidia, va esdevenir la capital del sàtrapa persa que tenia autoritat sobre altres sàtrapes com el de Cària, el de Lícia i el de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. El príncep aquemènida Cir el jove era sàtrapa de Lídia quant es va revoltar amb ajuda dels deu mil mercenaris grecs.

[edita] Període hel·lenístic

El 334 aC va quedar sotmesa a Alexandre el gran. Asandre de Cària en fou nomenat sàtrapa i el 331 aC el va seguir Menandre. A la mort d'Alexandre va conservar la satrapia fins que el 321 aC fou donada a Clitos. El 318 aC fou establerta com a centre del domini d'Antígon el borni que el 306 aC si va proclamar rei. Derrotat i mort Antígon a Issos el 301 aC va passar als selèucides després d'un intent d'Aqueos de mantenir-se independent. Els selèucides la van conservar fins el 189 aC. El Tractat d'Apamea la va cedir al Regne de Pèrgam (188 aC). Fou part principal del regne, i es va incorporar a Roma quant el darrer rei va llegar els seus dominis al Senat romà (133 aC).

[edita] Província romana

Article principal: Lídia (província romana)

Sota domini romà va formar el nucli de la província d'Àsia. En aquest temps la llengua lidia s'havia perdut o estava a punt (Estrabó informa d'aquest fet al segle següent) i el grec era la llengua dominant.

Va formar una província separada en temps de Dioclecià a la seva reforma vers el 296 aC, però de dimensions reduïdes, formada per territori entorn a Sardes.

[edita] Llista de reis

[edita] Reis mitològics

  • Tmolus (fill de Tàntal de Frígia) vers 1300 aC ?

[edita] Dinastia mítica heràclida

  • Hèracles l'heroi (Hèrcules)
  • Molonos
  • Cotis
  • Atis
  • Lidos
  • Aciasmos
  • Ermonos
  • Alkimos
  • Kamblitos
  • Tmolos
  • Teoklemenos
  • Marsios
  • Iardanos
  • Omfalos
  • Filemenos
  • Alkaios
  • Belos
  • Ninos
  • Agrom

[edita] Branca Sandònida o Tolònida

[edita] Dinastia dels Mermnades

[edita] Satrapia de Persia 546-333 aC

[edita] Satrapia de Macedònia (334-301 aC) i del Imperi Selèucida (301-189 aC)

  • Regne de Sardes o d'Àsia Menor 306-301 aC
  • a Seleuc I Nicàtor 301 aC, satrapia selèucida fins el 188 aC
  • A Pèrgam 188-133 aC
  • A Roma 133 aC com a part de la província d'Àsia.


[edita] Bibliografia


 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Regne de Lídia