Lícia
De Viquipèdia
Lícia (Lycia, Λυκία) fou una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Paflagònia. La capital fou Xanthos. El seu nom anterior fou Lukka i els grecs que l'anomenaven com Termilis, esmenten alguns reis llegendaris, entre ells Licos, que hauria donat nom al país. Els noms de sobirans de la mitologia grega son Iòbates, Bellerofó el Corinti, Diplococ, Glaúcos, Sarpedó, Megarió i Licos. El país es anomenat pels turcs com Tekke o Tekeh.
Taula de continguts |
[edita] Límits i descripció física
Limitava a l'oest amb Cària, al nord amb Frígia i Psídia, a l'est amb Pamfília i al sud amb la mar Mediterrània (aquesta part es sovint anomenada mar de Lícia). La frontera occidental la formava el riu Glaucos i les muntanyes Daedala; la nord la formava les muntanyes del Taure; i la de l'est les muntanyes Climax.
Els país a la seva part nord era muntanyosa amb les serralades de Daedala, Cragos, i Massictes, que en alguns punts ronden els 3000 metres, i a l'est la serralada de Climax. La plana produïa vi, gra, i fruites, a mes de fusta de cedre. Pel seu caràcter volcànic també tenia fonts de nafta; a Deliktash hi ha un crater d'eon surt sempre foc, al sortir gas inflamat, i que probablement es l'origen de l'historia de la Quimera
Els rius principals son el Xanthos a l'oest i el Limiros (Limyros) o Aricandos a l'est. El llac mes important es el actualment anomenat Avlan Golu, i també cal esmentar al Yazer Golu
[edita] Història
[edita] Relats mitològics
Homer esmenta al país així com el riu Xanthos i el cap Quimera. Heròdot diu que el seu antic nom fou Milyas (Μιλυάς) i els seus habitants es deien solymi (Σόλυμοι) i tremilae o termilae (Τρεμίλαι o Τερμίλαι) probablement dos tribus del mateix poble. Segons la llegenda els tremiles o termiles foren sotmesos per una banda de cretencs dirigits per Sarpedon, germà del mític Minos que va formar un regne que va anomenar de Sarpedon, i que durant el seu govern hi va anar una colònia d'atenencs dirigida per Licos, fill de Pandion, expulsat d'Àtica per son germà Egos. Sarpedon va canviar el nom del país a Lícia en honor del seu amic Licos. El nom Milyas (llatí Milyae) fou restringit a la part muntanyosa al nord del país on van viure els sòlims (solymi), mentre els termiles van passar a dir-se licis.
[edita] Període hitita
Sota el rei Telepinus es conserva la crònica d'una campanya contra Luhha, probablement Lukka, en la que el rei hitita s'atribeix la victòria, pero els habitants de lukka, de vegades aliats a Arzawa i altres vegades independents, sempre van es van resistir a la dominació dels hitites. A Lukka era on estava un santuari d'una de les deïtats principals hitites, la deessa solar d'Arinna.
Sota Muwatallis II, Lukka va donar suport al rei hitita i van enviar un contigent a la Batalla de Cadeix (vers 1390 aC). La regió apareix després sota domini hitita fins a la guerra civil entre Mursilis III i Hattusilis III. La situació es poc coneguda però aparentment hi van haver desordres i la regió es va posar sota direcció d'un home anomenat Tawagalawa, germà del rei d'Ahhiyawa. Tawagalawa ha estat identificat amb l'homèric Eteocles, fill d'Andreos d' Orcomen; Tawagalawa va començar a atacar territori hitita de manera que Hattusilis III va perdre aviat el control de la situació al sud-oest i la gent de Lukka va arribar al riu Hulaya, districte fronterer amb capital a Hawaliya i als districtes veïns de Natas, Parha (després Perge a Pamfília), Harhasuwanta i altres de manera que tota la costa fins a Kizzuwatna va quedar fora del control del rei hitita. Els districtes fronterers de Wasuwatta i Harputtawana van caure en mans de rebels ajudats per Lukka.
L'aventurer Piyama-radu de Lazba va envair territori hitita des Millawanda (el rei era el seu sogre) i va conquerir la terra del riu Hulaya arribant fins a la Terra Baixa Hitita fins a Nahita. Hattusilis va marxar contra els col·ligats i els va expulsat de la Terra Baixa i el riu Hulaya però sense arribar a la costa occidental ni probablement Pamfília. Llavors va nomenar al seu nebot Ulmi-Tesup (Kurunta), fill de Muwatallis II, rei d'un gran regne del sud-oest, amb capital a Tarhuntasa que va governar sota el nom de Kurunta. El regne limitava al nord i oest amb Pitassa, Ussa i terres hitites, i cap al sud i sud-oest eren terres a dominar "en direcció a la ciutat de Saranduwa a la terra del riu Hulaya". En els següents anys Kurunta va dominar fins a la costa al sud, i a l'oest fins el riu Kastaraya (Kestros) i la ciutat de Parha (Perge) a la plana pamfília.
Kurunta de Tarhuntasa es va entrevistar amb el rei d'Ahhiwaya a Millawanda i es va acordar la retirada dels aqueus de Lukka, que va retornar a control hitita i els caps locals es van afanyar a proclamar la seva lleialtat al rei de Tarhuntasa i al gran rei hitita.
A Lukka es va lliurar segurament una batalla naval contra els pobles de la mar en la que els hitites foren derrotats. La segona derrota a terra, a Lawasanda, va posar fi al seu imperi.
[edita] Domini persa
No hi ha fonts escrites per coneixer el que va passar a la regió després del 1200 aC i si be s creu que Cresos de Lídia no va poder dominar el territori, res mes es sap cert fins que va ser conquerit per Pèrsia el 546 aC i els licis van oferir ferotge resistència al general Harpagos, i la ciutat de Xanthos va preferir l'aniquilament (la seva gent assetjada va calar foc a la ciutat que va quedar destruïa) abans de rendir-se. A començaments del segle V aC els licis es van unir a la revolta de Jònia però foren sotmesos igualment que els jonis i el país fou inclòs dins la Satrapia I (Lídia) en temps de Darios I el gran, dins de la qual formava una subsatrapia. Quant Cària (un altra subsatrapia) va esdevenir satrapia separada, Lícia en va formar part però va tenir alguns moments d'autonomia amb Zopiros i amb Kherei a la segona meitat del segle V aC, i Pèricles a principis del segle IV aC. Es possible que les ciutats lícies paguessin algun tipis de tribut a Atenes durant la guerra del Peloponès. La seva historia detallada sota domini persa no es prou coneguda, però a grans trets es pot dir que va conservar una certa autonomia pagant tribut i proveint soldats.
[edita] Domini macedoni
Després del 334 aC es va produir la conquesta d' Alexandre el Gran que va pasar de Cària a Psídia i Frígia a través de Lícia. Els licis no van oferir resistència als macedonis, o en van oferir molt poca. Xanthos, Pinara, Patara, i unes trenta ciutats mes es van rendir sense lluitar. La confederació lícia es va constituir o reconstituir en aquesta època; era una confederació de ciutats lliures, (organització que segons Estrabó ja existia des el temps de Cresos quant les ciutats es van confederar per resistir a aquest rei, i que s'hauria mantingut al menys parcialment sota domini persa). Estrabó esmenta la confederació i la seva constitució i diu que estava formada per 23 ciutats de les quals sis eren les principals: Xanthos (llatí Xanthus), Patara, Pinara, Olimpos (Olympus), Mira (Myra) i Tlos; cadascuna tenia tres vots al consell federal; altres ciutats mes petites en tenien dos; i la resta un de sol. El poder executiu de la confederació era en mans del Liciarca (Λυκιάρχης), d'elecció anyal al començament del congres que també elegia als altres membres executius. Els jutges i magistrats eren elegits per cada ciutat segons el seu numero de vots i les taxes i altres deures públics seguien el mateix principi. El congres decidida sobre la pau, la guerra i les aliances. Sota el poder romà fou Roma la que tenia el control d'aquests afers.
Alexandre la va donar a Nearcos, el seu almirall. Nearcos la va posseir també sota Antígon, uns dels diàdocs d'Alexandre, després del 323 aC i que el 305 aC es va proclamar rei de Sardes. Va passar als selèucides el 301 aC i als Ptolomeus el 295 aC, tornant als selèucides el 272 aC.
[edita] Confederació lícia independent
La regió va quedar incorporada al regne de Pèrgam després del tractat d'Apamea el 188 aC quant per concessió romana a Rodes però les ciutats lidies amb suport secret de Pèrgam van resistir als rodis amb les armes i finalment els romans, enemistats amb els rodis, van restaurar la seva independència i fou en aquest període que va arribar a la seva màxima prosperitat i desenvolupament. A la guerra de Mitridates les ciutats lícies foren neutrals. No fou excessivament afectada per les incursions dels pirates cilicis.
A la guerra civil que va seguir a la mort de Juli Cèsar a la meitat del segle I aC, Brutus i Cassius van atacar al país que afavoria segons sembla al partit d'Octavi i Marc Antoni. Quant Brutus va atacar Xanthos (42 aC) la ciutat va tornar a oferir una resistència obstinada i quant Brutus va poder entrar a la ciutat per un engany, altra cop la ciutat fou destruïda pels seus propis habitants. La seva caiguda fou seguida per la rendició de Patara i altres ciutats i Brutus i va imposar grans contribucions. Mes tard Marc Antoni va concedir a Lícia l'exempció de taxes en consideració a aquests sofriments i va fer reconstruir Xanthos.
[edita] Província romana
Però ja les coses eren diferents i les lluites politiques van crear inestabilitat fins que l'any 43 el país fou convertit en província per l'emperador Claudi. Plini diu que la província tenia 70 ciutats (incloent Pamfília) però que al seu temps s'havien reduït a 26. Adrià la va convertir en província de rang senatorial.
Ptolemeu diu que en el seu temps era una província separada però segurament va romandre unida a Pamfília fins al temps de Teodosi el gran ja que hi ha al menys una inscripció que parla de “procos. Lyciae et Pamphyliae” i els dos territoris tenien un únic governador encara en temps de Constantí el gran. Sota Teodosi, Lícia i Pamfília foren separades. La capital provincial fou Mira (Myra).
[edita] Exploració
Fou un país que va romandre inexplorat pels occidentals fins que fou visitat per Sir Charles Fellows el 1838.
