Xanthos (ciutat)
De Viquipèdia
Xanthos (llatí Xanthus) fou la capital de Lícia i era situada propera a la desembocadura del riu Xanthos. Els edificis principals eren el temple de Sarpedon i el d'Apol·lo de Lícia. No gaire lluny hi havia el santuari de Leto, a la riba del riu. El seu nom lici era Arñna, i els hitites la van conèixer com Arinna.
La ciutat fou atacada pel general persa Harpagos, al servei de Cir II el gran. El habitants es van defensar heroicament i finalment van cremar la ciutat abans de caure en mans dels perses (vers 544-543 aC). Mes tard fou reconstruïda i uns vint anys després es van emetre monedes a la ciutat. Fou inclosa a la primera satrapia de Darios I de Pèrsia, on es coneix el tribut assignat. L'arqueologia demostra que fou destruïda altra cop durant les lluites entre perses i grecs vers el 475-470 aC, per uns o altres o per causes naturals, i una vegada mes fou reconstruïda. Abans del 400 aC Xanthos va incorporar Telmessos.
Es esmentada com a ciutat de Lícia per escriptors grecs i romans. Alexandre el gran va ocupar la ciutat però no es clar si per la força (com diu Apià) o voluntàriament (com diu Arrià). Després de la mort d'Alexandre va pertànyer a Antígon del que va passar a Ptolomeu I Sòter, i del que mes tard va passar als selèucides el 272 aC i el 188 aC va ser inclosa en el regne de Pèrgam per la pau d'Apamea. El 133 aC el regne de Pèrgam va passar a Roma per llegat i així Xanthos va esdevenir ciutat romana.
Després del assassinat de Juli Cèsar la ciutat fou atacada per l'exèrcit de Brut, però els habitants van resistir i fou ocupada al assalt, continuant la lluita als carrers i morint la major part abans de rendir-se i quedant destruïda la ciutat pels incendis (vers 42 aC). D'aquesta segona destrucció ja no es va recuperar. Apià diu que fou reconstruïda per Marc Antoni, però en tot cas ja fou un lloc sense importància.
Les seves ruïnes foren descobertes per Sir C. Fellows. Son properes a Kinik i contenen temples, tombes, arcs triomfals, muralles, i teatre com elements principals. Una part dels objectes trobats foren portats a Anglaterra el 1842 i 1843 i son al Museu Britànic.
