Harpagos

De Viquipèdia

Harpagos (Ἅρπαγος) fou un general mede que va trair al rei Astíages de Mèdia i el va entregar al seu net rebel Cir II el Gran al qual va proclamar rei.

Era possiblement membre de la casa reial de Mèdia. Heròdot explica que el rei Astíages va tenir el somni de la que seva filla Mandana tindria un fill que seria el rei que l’enderrocaria, i va encarregar a Harpagos de matar a a quest fill. Però el general no va voler matar-lo i el va donar a un pastor anomenat Mitridates que el va criar com a fill seu. Quant anys després Astíages se’n va assabentar va fer matar al fill únic del general i el va presentar per menjar a un banquet al que era present Harpagos, el qual es va limitar a agafar les restes per enterrar-les. Astíages va demanar als mags consell sobre Cir que li van dir que no calia patir doncs com que ja havia jugat a ser rei de la muntanya, no es compliria la profecia de ser rei de Mèdia. Així Astiages va permetre que Cir tornes amb Cambises i Mandana a Anshan.

Heròdot diu que Harpagos va conspirar des llavors amb els nobles de Mèdia i es va mantenir amb contacte amb Cir. Quant li va semblar que els nobles que estaven contra Astíages eren prous, va enviar un missatge a Cir perquè es revoltes, com ho va fer, i Harpagos i els nobles del complot van fer desertar a les tropes i van empresonar al rei, i van proclamar a Cir.

Cir li va donar alts càrrecs al exèrcit i després de la mort del general Mazares, que dirigia el front de Lídia, li va encarregar la conquesta d'Àsia Menor, i va conquerir Lídia, Jònia, Cària, Lícia i altres regions, menys Milet, que fou respectada. Fou el que va idear l'estratagema dels camells per enfrontar-se a la cavalleria lídia.

Contra les ciutats greges va idear un nou mètode de lluita que era desconegut dels grecs aplicat primer a Focea. Es va exigir a la ciutat la rendició i la dedicació d'un edifici en signe de submissió; els foceus van demanar un dia per deliberar i com que Harpagos va decidir l'atac immediat els habitants van fugir de la ciutat amb els seus vaixells i Harpagos i va establir guarnició (els foceus van anar a Còrsega però més tard van tornar, van sorprendre a la guarnició persa i la van massacrar. La següent ciutat fou Teos que es va sotmetre; així va sotmetre diverses ciutats.

Després de sotmetre als jònics del continent , el de les illes també van reconèixer la sobirania de Cir II el gran. Harpagos va poder aixecar un exèrcit amb els jònics i eolis amb els que va atacar als caris, camis i licis i les ciutat dòriques de la costa de Cària. Únicament la ciutat caria de Pedasa o Pedasus va oferir resistència. La colònia espartana de Cnidos es va preparar per resistir mentre Harpagos encara era a Jònia i van fer un canal a la península que els unia amb el continent però després, per mandat de l'oracle de Delfos, es va sotmetre.

Amb els licis va tenir més dificultats ja que li van presentar batalla davant de la capital, Xanthos, però foren derrotats per la superior força d'Harpagos i els sobrevivents es van refugiar amb les famílies i els esclaus a la ciutadella i li van posar foc abans de rendir-se. Una escena d'aquest fets es va trobar a un sarcòfag descobert a Xanthos, i és al Museu Britànic. El nom d'Harpagos apareix suposadament en una inscripció en llengua lícia.

Fou nomenat sàtrapa d'Àsia Menor i els seus descendents (els Harpàgides) es suposa que foren la família reial de Lícia.