Flavi Arrìa

De Viquipèdia

Flavi Arrìa o Arrià de Nicomèdia (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) fou un historiador i filòsof grecoromà.

Deixeble d'Epíctet mercès el qual va esdevenir partidari de la filosofia estoica. Va publicar les cartes del seu mestre. Va treballar a Atenes. Els atenencs li deien el jove Xenofont perquè el seu estil d'escriure era similar a aquell.

El 124 es va fer amic de l'emperador Adrià quan aquest era a Grècia i va rebre la porpra romana i va agafar el prenom Flavi. El 136 fou nomenat prefecte de Capadòcia que durant el seu govern va patir atacs dels alans o dels masagetes als que va derrotar en una decisiva batalla.

Sota Antoní Pius fou promogut al consolat el 146.

El 147 es va retirar a la vida privada i el 150 vivia a Nicomèdia com a sacerdot de Demeter i Persèfon. Va morir a avançada edat.

Entre altres treballs, va escriure una relació de l'expedició d'Alexandre el gran que es la millor obra sobre el tema.