Bit??nia (prov??ncia romana)

De Viquip??dia

Bit??nia fou una prov??ncia romana ??sia Menor, que ocupava la part oriental de la Prop??ntida i la costa est del B??sfor anomenat B??sfor Traci, i una part de la costa del Eux??. Limitava al oest amb M??sia, al sud amb Fr??gia i Gal??cia, al est amb el Pont (el l??mit probable fou el riu Rhyndacos) i al nord l'Euxi.

El l??mit amb el Pont es incert tota vegada que Estrab?? diu que limitava al est amb els paflagons i els mariandins i un part dels ep??ctetes que eren tamb?? al sud a la Fr??gia Ep??cteta o Helesp??ntica; la ciutat de Prusa era constru??da a M??sia al l??mit entre territori de M??sia i Fr??gia.

Es suposa que els bitinis foren un poble traci de la regi?? del Estrim?? que foren anomenats estrimonis quant vivien en aquest riu per?? que es van dir bitinis al passar al ??sia Menor despr??s de ser expulsats pels Teucris i Misis. Estrab?? diu que foren d???arrel m??sia i es van barrejar amb emigrants tracis (els bitinis i els tinis). Xenofont identifica als bitinis com a tracis i situa a la ciutat d'Heracleia al territori dels mariandins (mariandyni).

El 84 aC el rei Nicomedes III de Bit??nia, fou restaurat pels romans despr??s de la pau que va possar fi a la disputa amb Mitridates del Pont. Nicomedes III va morir sense fills el 74 aC i va deixar el regne a Roma.

El governador rom?? d'??sia, Marcus Junius, fou enviat a Bit??nia a recollir l???her??ncia per?? Mitridates VI del Pont es va anticipar i va ocupar el regne i va annexionar la costa fins a Heracleia, deixant nom??s sense ocupar la pen??nsula de Calced??nia on van arribar milers de refugiats que fugien dels p??ntics. Per?? els consols Cotta i Lucul??le van obtenir diverses vict??ries i l???any seg??ent (73 aC) Bit??nia va quedar totalment ocupada i inclosa dins la prov??ncia romana d'??sia, si be els romans van conservar com a l??mits del districte els darrers, es a dir que van deixar fora Heracleia, i les regions mes al est que van ser considerades dins el Pont. Per?? a la mort de Mitridates la part occidental del Pont (la costa des Heracleia a Sidene, al est de Temiscura) fou incorporada a Bit??nia que va esdevenir prov??ncia romana i Pompeu la va dividir en onze municipalitats entre les quals se sap que hi havia Amisos (de la que depenien Sidene i Temiscura). C. Papirius Carbo fou el primer proc??nsol de Bit??nia conegut.

Pompeu va cedir una part del Pont a P??rgam, concretament una zona del interior a les muntanyes Olgassys incloent Paflag??nia, per?? August la va incorporar a Bit??nia l???any 7 aC juntament amb la ciutat p??ntica d'Am??sia al riu Iris. L???any 63 la prov??ncia fou batejada com Bit??nia i Pont, encara que per el temps que feia que nom??s es deia Bit??nia fou sovint abreviat a aquest sol nom. Plini fou governador de la prov??ncia i diu que Sinope i Amisos eren a la seva jurisdicci??, i parla de les ciutats bit??nies i les ciutats p??ntiques, per lo que sembla que bona part del Pont havia estat afegit a Bit??nia.

Els governadors foren inicialment proc??nsols o mes correctament propretors i durant el govern d'August la prov??ncia va correspondre al Senat per?? va passar al emperador sota Traj?? que va donar a canvi al senat la Pamf??lia; des llavors els governadors foren anomenats llegats augusts i en lloc de propretors foren procuradors. Gneu Pompeu va establir unes lleis pel govern local (Lex Pompeia) segons esmenta Plini el jove.

La capital de la prov??ncia fou Nicom??dia que va tenir el t??tol de metr??polis en temps d'August per?? que en temps de Valentini?? I va passar a Nicea; Nicom??dia era tamb?? la capital de la Bit??nia pr??pia o Bit??nia al oest d'Heracleia. El districte d'Ora P??ntica, distribu??t per Pompeu en 11 municipalitats, va tenir com a capital a Amastris. I el tercer districte (la regi?? de les muntanyes Olgassys i Paflag??nia) tenia com a metr??polis Pompei??polis (a Paflag??nia) i Am??sia (al riu Iris). La resta del Pont comen??ava al sud d'Am??sia, a la ciutat de Zela, fins a les muntanyes al sud i fins Trapezis al est; aquest territori Marc Antoni el va donar el 36 aC al rei Polem??, del qual despr??s va passar a la seva v??dua i al fill Polens?? fins que el 63 aC fou convertit en prov??ncia del Pont (separada de Bit??nia) per Ner??, si be sovint fou unida administrativament a Gal??cia.

Traj?? va fer de Prusa una ciutat aut??noma. Calced??nia, Amisos i Trapezus, foren ciutats lliures, i Apameia, Heracleia i Sinope foren col??nies que van rebre colons romans als que es va donar terres. Sinope fou col??nia des el temps de Juli C??sar el 45 aC. Nicom??dia era col??nia al segle III. Adri?? va concedir a la prov??ncia un festival religi??s com?? que es feia cada any a Nicom??dia.

Al sud del pa??s les ciutats de la prov??ncia eren: Brusa i Hadriani (al sud de l'anterior). Al est de Prusa hi havia Leucae (grec Lefke) prop del Sanarios, per?? no es clar que pertany??s a Bit??nia. Claudi??polis fou una ciutat de Bit??nia que inicialment es deia Bitinium. A la costa les ciutats principals eren Cios, Astacos, Heracleia, Amastris, Sinope i Amisos (Samsun).

Les principals muntanyes foren les del Olimpos que corren cap el est fins el Rhyndacos. Al interior el Ormenion i el Olgassys.

Els llacs principals foren el Sophon (probablement el actual Sanbaja), l'Asc??nia (el mes gran, amb la ciutat de Nicea), el Abullionte i el Apol??loniatos