Sinope

De Viquip??dia

Sinope (????????????) es un port de la costa de la Mar Negra, capital d???un districte (Il) d???igual nom de Turquia.

Fou una ciutat hitita que apareix sota el nom de Sinuwa.

Al primer mil??lenni aC fou la principal de les col??nies gregues a la costa de l'Eux??, situada a una pen??nsula de la costa de Paflag??nia, propera al Cap Carambis.

La llegenda la relaciona amb els argonautes i amb Sinope, la filla d'Asop. Els habitants al??legaven que havia estat fundada per Aut??licos, un argonauta i company d'H??rcules.

Va ser fundada com a col??nia de Milet per Ambron; els colons en foren expulsats pels cimmeris als que Her??dot assigna la fundaci??. Expulsats els cimmeris s'hi va establir una col??nia d'Efes (632 aC) dirigida per Cous i Cr??tines (Estatius i Esteve Bizant?? l'anomenen Cr??tios de Cos). En els anys seg??ents Sinope va esdevenir una ciutat important molt prospera.

A la segona meitat del segle V aC estaven governat per un tir?? anomenat Timesileon, que fou aliat d'[Atenes] a la guerra del Pelopon??s. Expulsat el tir?? els atenencs hi van enviar un cos de 600 colons. Xenofont la descriu com a rica i florent i diu que el seu territori arribava al riu Halis, exercint influencia sobre les tribus de Paflag??nia i Capad??cia; tenia col??nies a Cerasos, Cotiora i Trapezos (Trebisonda). Amb l'ajut de la ciutat els deu mil van poder embarcar cap a Heracleia P??ntica. Estrab?? diu que la seva flota era de les principals dels grecs i mestressa de l'Eux??, i es repartia amb Bizanci la pesca de tonyina.

Era una republica que el 362 aC es va sotmetre als perses i el 331 fou inclosa en el regne de Capad??cia sotm??s a Alexandre el gran.

Del 322 al 301 aC va passar per mans d???alguns dels di??docs d'Alexandre el gran i el 301 aC s???hi va establir altra cop la tirania amb Escidrotemis (Scydrothemis), pr??ncep que va rebre una ambaixada de Ptolemeu I Soter; el 280 aC fou altra cop rep??blica.

El 220 aC fou atacada pel rei Mitridates del Pont per?? fou rebutjat amb ajut enviat des de Rodes. Un temps despr??s fou atacada per Farnaces, successor de Mitridates, en un atac per sorpresa, i se'n va apoderar (183 aC). Els reis del Pont la van convertir en la seva capital.

Mitridates V Evergetes fou assassinat a la ciutat el 120 aC i el va succeir el seu fill Mitridates VI Eupator anomenat el gran, que havia estat educat a la ciutat i que la va embellir, construint un nou port, arsenals navals, i magatzems per la pesca. Despr??s de la batalla de C??zic, Mitridates va nomenar tir?? de la ciutat a B??quides per?? fou finalment ocupada per Lucul??le (70 aC) que li va restaurar la seva independ??ncia.

Despr??s de la derrota de Farnaces II del Pont a Zela, Juli C??sar va posar la ciutat sota protectorat rom?? i hi va establir una col??nia romana (Colonia Julia Caesaris Felix Sinope).

La ciutat va romandre com a ciutat important i pla??a forta destacada, per?? el seu comer?? va comen??ar a decaure, per?? la pesca de la tonyina encara mantingu?? la seva prosperitat. El problema de la manca d'aigua fou resolt per Traj?? amb la construcci?? d'un aq??educte. Va romandre en poder de Roma i de Bizanci, fins que el 1071 fou ocupada pels selj??cides per?? els bizantins la van recuperar el 1098 i la van conservar fins el 1204. En aquest any, fou ocupada per tropes de la reina Tamara de Ge??rgia que van entregar el poder a David Comn?? que va establir un ef??mer despotat. El 1214 el territori fou repartit entre Nicea i Iconi (que va ocupar la ciutat); el 1243 la regi?? va passar sota sobirania del IlKhan de Persia i vers el 1302 l'emir de Kastamonu (de la dinastia Djahandar Oghlu) la va ocupar. Sota els turcs es va dir Sinab.

Vers la segona meitat del segle XIV les lluites civils van portar a la divisi?? dels dominis dels Djandar Oghlu i alguns dels emirs pretendents va residir a Sinope; aqu?? residia Isfandiyar quant la ciutat fou ocupada pels otomans el 1393. El 1402 Isfandiyar fou restaurat per Timur Lenk (Tamerl??) fins el 1458 en que fou altra cop ocupada pels otomans.

El 1853 es va lliurar a Sinope una batalla naval en la que els russos sota comandament de l'almirall Nakhimov, van destruir la flota otomana.

Van n??ixer all?? el fil??sof Di??genes el c??nic, Bat?? historiador de P??rsia, i D??fil o D??filos, poeta c??mic.