Kastamonu

De Viquipèdia

Kastamonu (en turc modern Kastamuni) fou un emirat format per les tribus turques a Anatòlia.

El 1291 el general Shams al-Din ben Iaman Djahandar (o Djandar) fou nomenat governador pel il Khan de Persia i de fet va actuar com a sobirà. Va morir el 1301 i el va succeir el seu fill Shudja al-Din Solimà (1301-1340) que va conquerir Sinope vers el 1302. Va deixar tres fills, Ibrahim, Ali Bey i Nasir al-Din (conegut com Nastratios) dels quals el primer va governar efímerament el 1340 però es va imposar Adil Bey (conegut per Ali) que era fill de Amir Iakub (germà de Shudja al-Din Solimà).

Mort Ali, després del 1345, el va succeir el seu fill Djalal a-Din Baiezid (conegut per Koturum), fins que va morir el 1385. El 1384 es va retirar a Sinope i el poder a Kastamonu va quedar en mans del fill Solimà. Va deixar tres fills: Iskandar; Solimà (la filla del qual es va casar mes tard amb el sultà otomà Murad I) que va governar a Kastamonu fins que l'emirat fou conquistat(1392) i fou deposat i mort pels otomans el 1393; i Mubariz al-Din Isfendiyar, que va succeir al seu pare a Sinope i també fou deposat pels otomans el 1393.

El 1402 Tamerlà va restablir els emirats turcs i Isfendiyar fou reinstal·lat a Kastamonu i Sinope. El 1417 va cedir Tosya, Cankiri i Kaledjik als otomans. Va morir el 26 de febrer de 1440 i el va succeir el seu fill Ibrahim. Els seus germans foren Kawan al-Din (que va tenir un fill anomenat Iskander o Mirza Bey), Kasim Bey, Khidir i Murad; una germana anomenada Halima es va casar amb el sultà Murad II.

Ibrahim va morir el 1443 i el va succeir el seu fill Kemal al-Din Abul Hasan Ismail que fou deposat pels otomans el 1460 i l'emirat annexionat. Els seus drets van passar al seu fill Hasan. Germans de Ismail foren Khalidja i Kizil Ahmed; aquest darrer fou el pare de Mehemet Mirza, pare a la seva vegada de Shamsi Pasha i de Mustafà, els darrers membres destacats de la família Djahandar Oghlu (O Djandar Oghlu).