Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Regne de Capad??cia - Viquip??dia

Regne de Capad??cia

De Viquip??dia

El Regne de Capad??cia exist?? de fet o de dret des el 331 aC fins l'any 17.

Els antecedents del regne cal buscar-los al s??trapa Datames, primer rei de la dinastia dels Datamides. Mort Datames el 361 aC el va succeir com a s??trapa el seu fill Ariamnes, que va restar lleial a P??rsia. Vers el 350 aC va morir Ariamnes, i el va succeir el seu fill Ariarates. Despr??s de tot el que havia passat amb Datames, pare d'Ariamnes, els s??trapes que el seguiren semblen haver estat en bons termes amb el rei de P??rsia. El 333 aC despr??s de la batalla d'Issos, Ariarates va restar de fet independent. Els macedonis no es van acostar al pa??s i a finals del 331 aC, probablement despr??s de rebre les not??cies de la batalla de Gaugamela o d'Arbela, Ariarates va prendre el t??tol de rei.

No fou fins el 322 aC que els macedonis es van decidir a entrar al pa??s. Perdicas va enviar all?? a Ant??gon, s??trapa de Fr??gia, i al s??trapa de Fr??gia Hel??lesp??ntica, en ajut d'??umenes de Cardia, a qui havia concedit el territori. Per?? Lleonat, s??trapa de M??sia, havia anat a Europa (on volia casar-se amb Cle??patra, la germana d'Alexandre el gran i filla de la reina Ol??mpia, i llavors proclamar-se rei; ??umenes va advertir a Perdicas del complot i va rebre Capad??cia en premi per la seva confid??ncia) i havia mort all??, i doncs de fet la satrapia estava vacant ja que el seu lloctinent no tenia prou autoritat; d'altra banda Ant??gon no va fer cap cas de l'ordre rebuda. Tot i aix?? ??umenes, amb una for??a redu??da, va derrotar a Ariarates I en una primera batalla, i va delmar l'ex??rcit capadoci?? en el segon i decisiu encontre. Ariarates I fou fet presoner i crucificat. El seu fill Ariamnes va poder fugir cap Arm??nia amb el seu germ?? Holofernes, i un fill, el futur Ariarates II que no es clar si ho era d'Ariamnes o d'Holofernes. Ol??mpia va oferir la ma de Cle??patra a Perdicas, que havia negociat abans el seu enlla?? amb Nicea, filla d'Ant??pater, i durant un temps Perdicas va dubtar. En mig de tot aix?? Perdicas va decidir sotmetre al d??scol Ant??gon de Fr??gia. Llavors es va formar una amplia coalici?? contra Perdicas que nom??s tenia el suport d'??umenes. El rei de Bit??nia, Bias o Bas, va envair Capad??cia i en va apoderar d'algunes regions al nord de Paflag??nia. ??umenes va atacar (321 aC) Arm??nia on estava Neopt??lem que s'havia declarat per la coalici??, i que davant aquest atac nom??s es va poder reunir a les forces col??ligades amb uns pocs soldats. Les forces de Neopt??lem i de Cr??ter es van reunir i van quedar enfront d'??umenes. Aquest disposava d'una for??a amb molts macedonis i els col??ligats van pensar que desertarien, per?? la millor for??a d'??umenes eren els capadocis, i la deserci?? no es va produir. ??umenes va aconseguir una gran vict??ria i els dos caps col??ligats van morir per?? Perdicas, que lluitava a Egipte, fou assassinat per uns conspiradors. Ant??pater va aconseguir a la reuni?? de Triparadisos ser nomenat regent de Maced??nia, la condemna a mort d'??umenes i la destituci?? de Perdicas com a comandant en cap de l'ex??rcit (substitu??t per Ant??gon per?? amb Cassandre, fill d'Ant??pater, com a adjunt amb el t??tol d'hiparc); Capad??cia fou donada a Nic??nor nominalment, per?? ??umenes s'hi va mantenir i tenia l'ajut d'Alcetes (germ?? de Perdicas), ??tal (cunyat de Perdicas) i Docim s??trapa de Babel (satrapia donada al general Seleuc que no l'havia pogut ocupar). El 320 aC Ant??gon va atacar Capad??cia i es va lliurar la batalla de Orc??nia, guanyada per Ant??gon gracies a la tra??ci?? d'un dels oficials d'??umenes. Aquest va aconseguir castigar al tra??dor, i va tornar al camp de batalla per rendir honors als morts (cosa que era molt important pels macedonis) i aix?? li va fer guanyar molt de prestigi. Per?? per mantenir la lluita ??umenes va haver de recorre a l'expropiaci?? de terres als senyors perses el que minava el seu suport local. A l'hivern, esgotats els recursos, ??umenes es va tancar a la inexpugnable fortalesa de Nora, on fou assetjat per Ant??gon que li va oferir la pau, per?? ??umenes va exigir conservar Capad??cia a lo que Ant??gon es va negar i les negociacions es van trencar. Ant??gon va deixar algunes forces assetjant Nora i va anar a Babel contra Docim (amb el que estaven Alcetes i ??tal). Docim i els seus companys foren derrotats prop d'Antioquia i Docim i ??tal van caure presoners; Alcetes va intentar sollevar Termeso contra Ant??gon, per?? va fracassar i es va su??cidar.

L'any seg??ent els esdeveniments a Maced??nia van cridar l'atenci?? d'Ant??gon i va fer la pau amb ??umenes reconeixent-li la satrapia de Capad??cia per?? com a tributari. ??umenes va fer el jurament davant els soldats per?? va canviar el nom d'Ant??gon pels d'Ol??mpia, Filip III i Alexandre IV al??legant que Ant??gon nom??s era el seu representant, i els soldats ho varen acceptar i van marxar de Nora. Aix?? ??umenes, que realment no havia jurat fidelitat a Ant??gon, va poder reclutar forces sense trencar cap promesa. El nou regent Polisperc?? i la reina mare Ol??mpia van demanar el seu suport com a cap d'operacions a ??sia i ??umenes va acceptar, i tot es va capgirar ja que llavors Ant??gon va passar a ser un rebel. Poliperc?? va encap??alar el partit democr??tic mentre Cassandre va tenir el suport dels oligarques. L'almirall Clit, expulsat de la seva satrapia de L??dia, es va aliar a Polisperc?? i va conservar el control de la flota amb la que va impedir que Ant??gon desembarques a ??sia. ??umenes va entrar a S??ria i se'n va apoderar i va arribar fins a Fen??cia. ??umenes havia creat una for??a molt ben organitzada anomenada els Argiraspides (els "escuts de plata"), formada sobretot per macedonis que li havien estat enviats als darrers temps. Per?? el 318 aC Clit?? fou derrotat i mort per Ant??gon a la batalla de l'Hel??lespont (naval) i ??umenes va quedar a??llat. Llavors va fer una alian??a amb Mitridates rei del Pont i va negociar amb els s??trapes Pit?? (Pithon) de Media (Atropatene) i Seleuc de Babel, que no van voler unir-se a ell. ??umenes va planejar l'atac a Media per?? Pit?? va rebre l'ajut del seu germ?? ??udemes de P??rtia, que havia retornat de l'??ndia (on havia matat al rei Poros) aix?? que va atacar Babel. Seleuc va haver de fugir, i alguns s??trapes es van passar al b??ndol d'??umenes. Van seguir uns mesos de lluita en general favorables a ??umenes, i finalment la decisiva batalla de la regi?? dels Gabenis, on la defecci?? de Peucestes de Persis quant estava a punt de guanyar, va provocar la seva derrota. El campament dels argiraspides, on estaven les dones i fills dels combatents, fou ocupat i Ant??gon va exigir el lliurament d'??umenes a canvi d'aquestos hostatges. El gener del 317 aC els argiraspides van entregar a ??umenes, que fou executat . El s??trapa Pit??, que havia perdut la Media Atropatene davant ??umenes i no l'havia pogut recuperar, fou executat pel temor que inspiraven els seus canvis de b??ndol, i el seu germ?? ??udemes de Partia va haver de fugir. A Seleuc no li va ser retornada la satrapia de Babel degut als desacords amb Ant??gon, i va haver de fugir a Egipte. Ant??gon es va assegurar la possessi?? de tot ??sia fins a l'??ndia, confiant les satrapies als seus col??laboradors m??s fidels (solsament una part de Fen??cia i Palestina restaren en poder de Ptolomeu). Per?? aquest poder d'Ant??gon no va tardar a provocar la creaci?? d'una nova coalici?? contra ell que van formar Cassandre de Maced??nia, Lis??mac de Tr??cia, el general Seleuc exiliat a Egipte amb molts contactes per ??sia, Tolomeu d'Egipte i Asandre de C??ria. Aix?? el 315 aC Ariaramnes, fill de l'ex rei de Capad??cia Ariarates, va retornar al seu pa??s des el seu exili a Arm??nia (amb el suport m??s o menys obert de Cassandre) i va aixecar al poble al seu favor. El s??trapa local, Amiertes o Amintes, nomenat per Ant??gon, va morir als combats i Ariaramnes es va proclamar rei i va associar al tron al seu suposat fill Ariarates II (algunes fonts el fan nebot). Les redu??des forces maced??nies foren expulsades del pa??s. Durant uns anys Ant??gon, molt ocupat, no va atacar el pa??s; finalment el 301 aC Ant??gon i el seu aliat Demetri Poliorcetes ("assetjador de ciutats") foren derrotats a Ipsos. Ant??gon va morir i els guanyadors es van repartir ??sia. Capad??cia va quedar inclosa en els territoris que van correspondre a Seleuc, si b?? de moment restava independent. En aquestos anys el rei del Pont s'havia apoderat d'una part dels territoris de Capad??cia, i per evitar problemes amb els nou amo de la regi??, el rei Ariaramnes va oferir tribut a Seleuc amb lo que va garantir la continu??tat din??stica.

Ariaramnes va morir en una data no coneguda probablement vers el 290 aC i el seu suposat fill Ariarates II Nic??tor ("el victori??s") va pujar al tron. El 281 aC, al con??ixer la mort de Seleuc I Nic??tor a Lisim??quia, va proclamar la independ??ncia i es va aliar amb Arm??nia. Per?? el fill de Seleuc, Ant??oc I Soter ("el Salvador") va continuar l'obra del seu pare i fou reconegut a tots els seus dominis; el 280 aC va enviar un exercit a Capad??cia i va ocupar el pa??s. Ariarates II va fugir a Arm??nia on va rebre l'ajut del rei Adrat. Finalment el rei siri?? va accedir a nomenar s??trapa al fill, Ariaramnes II, que no va portar pas el t??tol reial (fou s??trapa), per??, mantenint la fidelitat als sel??ucides, va conservar el poder fins a la seva mort, ja vell, el 230 aC, en que el va succeir el seu fill Ariarates III que ja estava associat al tron (incl??s s'havia encunyat moneda amb la seva cara).

El poder dels sel??ucides ja no era el mateix des la partici?? del 244 aC, i el rei Ant??oc Hierax ("el Volt??") acabava de ser derrotat a la lluita contra el rei de P??rgam, ??tal II, qui li retreia el suport donat als g??lates en els saquejos a territori de P??rgam, i el germ?? d'Hierax, el rei Seleuc II Cal??l??nic de S??ria no havia gosat intervenir. Hierax fou expulsat dels seus territoris el 227 aC i quant va intentar apoderar-se d'altres territoris del seu germ?? fou derrotat per aquest i va fugir per acabar morint en circumstancies desconegudes, i el propi Seleuc II va morir el 226 aC en que el va succeir el seu fill Alexandre amb el nom de Seleuc III Ceraune ("el Llamp"). Es probable que Ariarates III no fos massa fidel als sel??ucides perqu?? quant es parla del seu fill i successor Ariarates IV es diu que es va aliar als sel??ucides cosa innecess??ria si ja era fidel. Tot i aix?? probablement Ariarates III va morir de mort natural (vers el 224 aC o poc despr??s) sense perill pel seu govern; el seu t??tol no es clar per?? a les monedes apareix amb la diadema reial. El seu fill Ariarates va pujar molt jove al tron, probablement com a menor d'edat, i aix?? devia ajudar a l'increment de l'influencia sel??ucida. Apareix tamb?? a les monedes amb la diadema reial, el que suggereix una consolidaci?? del t??tol. Quant el 190 aC els sel??ucides van entrar en guerra amb Roma, es va formar una poderosa coalici?? contra Ant??oc III el gran en la que van entrar Maced??nia, P??rgam, Cartago i Egipte; Ant??oc nom??s tenia com aliats segurs als etolis de Gr??cia, als G??lates i a Ariarates IV de Capad??cia, i a aquest rei li va donar en matrimoni una filla seva. La decisiva batalla de Magn??sia del Sipilos, que va guanyar el rom?? Cneu Domici Aenobarb, va deixar l'??sia menor en mans dels romans, retirant-se Ant??oc m??s enll?? del Taure. Ariarates IV es va veure for??at a una alian??a amb el rei de P??rgam, que havia demanat als romans que li donessin Capad??cia en pagament del seu ajut a la guerra. Finalment, al tractat d'Apamea, Capad??cia va restar independent i aliada a P??rgam (que va incorporar el Querson??s Traci, Fr??gia, Lica??nia, Pis??dia o Ps??dia i Pamf??lia). A la mort del rei el 163 aC el va succeir el seu fill Ariarates V Philopator que va renovar l'amistat amb Roma a la que va enviar emissaris per comunicar el seu adveniment i el seu desig d'amistat.

El 158 aC Demetri I Soter, fill de Seleuc IV Philopator i net d'Ant??oc III el gran, del partit enemic de Roma, que havia arribat al poder el 162 aC, decideix controlar Capad??cia i va envair el pa??s col??locant al tron a Holofernes (Orofernes), que fou presentat com a membre de la fam??lia reial per?? que no se sap si ho era realment. El rei deposat va demanar ajut a Roma i el Senat rom?? va decretar el seu restabliment el 157 aC. Ariarates V fou restablert amb l'ajut de P??rgam, Roma i Egipte. Despr??s el rei Capadoci va col??laborar en trobar un rival de Demetri, Alexandre I Balas, que deia ser fill d'Ant??oc IV, que amb el suport del rei de Capad??cia, de Tolomeu VI d'Egipte, i d'??tal II de P??rgam va desfermar la guerra civil al Imperi Sel??ucida. L'any 130 aC el rei Ariarates V va marxar junt amb el proc??nsol Cras (Crassus) contra el rebel Arist??nic, fill natural del rei de P??rgam i germ?? d'??tal III, que reclamava el regne del seu pare, administrat temporalment pel senat de Roma a l'espera de nomenar successor. Arist??nic fou derrotat i capturat pel c??nsol Perpenna i enviat a Roma (on es va su??cidar) per?? Ariarates V va morir el mateix any. La viuda Nisa (Nysa) va fer matar als cinc fills gran i va proclamar rei al sis?? fill, un menor, sota el nom d'Ariarates VI (conegut per Epiphanes o Philopator) sota la seva reg??ncia; durant algun temps es van produir desordres al regne fins al 124 aC en que, proper a la majoria d'edat, Nisa va tractar de matar a Ariarates VI; l'intent va fracassar i la reina va morir a mans del poble aixecat. Un temps despr??s Ariarates VI va assolir la majoria d'edat i es va casar amb una filla del rei Mitridates V Evergetes del Pont de nom Laodice. A la seva prematura mort vers el 116 aC el va succeir el seu fill gran Ariarates VII que va morir jove el 99 aC suposadament enverinat per un emissari de Mitridates VI Eupator del Pont, i el va succeir el seu germ?? Ariarates VIII que aviat va entrar en guerra amb Bit??nia per la possessi?? de Paflag??nia. Poc temps despr??s el rei Mitridates del Pont va entrar al pa??s suposadament per ajudar al regne del seu nebot contra Bit??nia, per?? en realitat amb intenci?? d'ocupar-lo. Ariarates VIII se'n va adonar aviat i li va declarar la guerra, per?? despr??s d'unes setmanes de lluita ambd??s reis es van reunir a una tenda per negociar la pau; en aquesta tenda Mitridates, ajudat pel seu fidel Gordi, va assassinar a Ariarates VIII, amb el que la dinastia es va extingir. Mitridates va proclamar rei al seu fill de 8 anys amb el nom d'Ariarates IX, sota la reg??ncia de Gordi, per?? els notables del pa??s no el reconeixeren. El Senat rom?? va donar perm??s al poble de Capad??cia per governar-se en la forma que lliurement escollissin, per?? una delegaci?? va ser enviada a Roma per demanar un rei, doncs consideraven que nom??s un rei podia assegurar l'estabilitat. El Senat va accedir a recon??ixer el nomenament que fes el poble i aix?? fou elegit Ariobarzanes I Philoromaios el 95 aC. Mitridates del Pont el va combatre i amb l'ajut del rei Tigranes II d'Arm??nia el va foragitar del pa??s, per?? el 92 aC fou restaurat per Luci Corneli Sul??la. El 88 aC Mitridates el va expulsar de nou, i encara que nominalment fou restaurat el seu fill, al poc temps va proclamar l'annexi?? del regne al Pont, per?? Ariobarzanes fou de nou restaurat el 84 aC pels romans. Durant un temps va poder governar sempre fidel a Roma (socius populi Romani atque amicus) per?? el 66 aC fou enderrocat altre cop per Mitridates que acabava de retornar l'any anterior i tenia l'ajut d'Arm??nia. L'any seg??ent els romans van restaurar al rei i li van cedir la Gordiene i la Sofene, arrabassades a Arm??nia (i alguns territoris a Cil??cia). Ariobarzanes I va abdicar el 63 aC en el seu fill Ariobarzanes II. El 62 aC la Gordiene va ser retornada a Arm??nia. Quant Cicer?? fou proc??nsol a Cil??cia el 51 aC, regnava un Ariobarzanes que era probablement el fill de l'anterior (seria doncs Ariobarzanes III, fill d'Ariobarzanes II i de la seva dona Athenais Philostorgos II, filla de Mitridates Eupator, rei del Pont) i tenia el seu suport com a fidel aliat rom??. El rei va contraure deutes amb creditors romans i era un rei pobre que no tenia tresor ni recollia taxes regulars, fins al punt que Cicer?? li va donar diners per pagar als creditors (Gneu Pompeu i Juni Brut). Vers el 48 aC Farnaces del Regne del B??sfor va arrabassar territoris de Capad??cia a la regi?? del Pont, per?? Ariobarzanes III els va recobrar l'any seg??ent per decisi?? de Juli C??sar que li havia perdonat la seva anterior alian??a amb els pompeians. El 45 aC Ariobarzanes III va ocupar territoris armenis, segurament amb l'autoritzaci?? de Juli C??sar. El 42 aC el rei fou assassinat per ordre de Quasius, que era a la zona reclutant soldats per la guerra contra Antoni i Octavi, acusat de conspirar contra ell; els assassins li van prendre al cad??ver tot el que tenia valor. Fou proclamat rei el germ?? Ariarates X per?? va sorgir un pretendent de nom Sisinnas, i aquest va obtenir el suport de Marc Antoni, que fou influ??t per Glaphyre, mare del pretendent i dona de gran bellesa. Una guerra civil poc cruenta va seguir en la que Sisinnas va portar la pitjor part, fins que el 36 aC Antoni va fer matar a Ariarates X i va donar el regne a Arquelau, descendent d'un altre Arquelau que fou general de Mitridates (el 88 aC) que fou el primer rei a portar un nom que no era d'origen persa. Arquelau va tenir un llarg regnat de m??s de 50 anys. Ja molt vell fou cridat a Roma vers el 15 dC, on va ser retingut, i acusat (era enemic de Tiberi des el temps del seu exili a Rodes) i va morir all?? del disgust vers el 17 dC. El seu fil Sifinna, que actuava com a regent, es va proclamar rei, per?? el Senat rom?? va disoldre el regne que fou incorporat com a prov??ncia romana.

[edita] S??trapes

[edita] Reis de Capad??cia

[edita] Deus