Imperi Part

De Viquipèdia

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins l'any 231 dC. Fou l'etern enemic oriental de Roma. El seu rei era "rei de reis" i per això el nom d'imperi que sovint se li dóna es pot considerar encertat.

Els parnis o aparnis eren una tribu nòmada del Àsia central, d'origen escita. Vers la meitat del segle III aC van entrar en la Selèucia del Tigris i s'hi van establir creant la regió de la Pàrtia, un petit regne governat per Arsaces I a partir de 249 aC) quan deposà al sàtrapa Andragores. A Arsaces el va succeir poc després el seu germà Tiridates que es convertiria en Arsaces II; per aquest motiu la dinastia s'anomena arsàcida. Vers el 237 aC es van apoderar de la Hircània afavorint la independència del poble dels amardis, nòmades dedicats al bandidatge.

Arsaces II va morir el 214 aC i el va succeir el seu fill Artaban I, que regnaria amb el nom d'Arsaces III. El 209 aC el selèucida Antíoc el Gran va fer una brillant campanya militar a Pàrtia, va ocupar la capital Hekatompilos, i va obligar a Artaban a respectar la seva autoritat. Artaban va morir cap el 196 aC i el va succeir el seu fill Fraapatios. El 189 aC els selèucides van patir una derrota decisiva a la batalla de Magnèsia del Sipilos i el 188 aC es va signar el tractat d'Apamea. Això va suposar de fet el restabliment de la independència del regne de Pàrtia.

Posteriorment els intents del rei selèucida per dominar-los no van reeixir. El rei Fraapatios va morir vers el 181 aC i el va succeir el seu germà Fraates I. El 178 aC els amardis van quedar subjectes als parts i al mateix temps es van expandir cap al regne oriental de Bactriana. Fraates I va morir cap el 173 aC i el va succeir el seu germà Mitridates I el Gran (o el Diví) que es va apoderar aviat de la part occidental de la Bactriana i Alexandria d'Ària (actual Herat).

El 164 aC Mitridates I va entrar a la Mèdia Atropatene, i el sàtrapa Baccasis, que s'havia proclamat rei, fou derrotat, i va haver de reconèixer la sobirania del rei dels parts, si bé després, vers el 149 aC el rei d'Armènia hi va imposar la seva pròpia sobirania. Vers el 162 aC els parts van imposar el seu domini a la part sud d'Iran i a la Elimiade. El 148 aC van dominar bona part de Bactriàna menys la conca de l'Indus i el Kabulistan i poc després la seva frontera ja era al Tigris i Eufrates i van entrar a la província de Babilònia ocupant Selèucia del Tigris (141 aC) i Babel (juliol de 141 aC). El contraatac del rei Demetri li va permetre recuperar Babel i mantenir el territori de la Caracene (també anomenat Mesene que correspon a la part nord). Però al any següent els parts van recuperar Babel (probablement per poc temps) i van arribar a Dura Europos. Demetri II fou apressat en les lluites i fou tractat amb gran correcció i se li va oferir de casar amb la princesa parta Rodegundis. Vers aquest any van fundar Ctesifont. En aquest moment (vers 139 aC) alguns territoris es van independitzar dels selèucides, en concret el territori dels jueus (Judea) i Osroene.

Vers el 136 aC va morir el rei Mitridates i el va succeir el seu fill Fraates II. El 130 aC Antíoc VII Sidetes va organitzar una expedició contra els parts als que va derrotar al riu Licos (el Zab). Armènia, Mèdia Atropatene i la Pèrsis es van revoltar. El rei part va alliberar llavors a Demetri II amb l'idea de que al reclamar el tron causaria disturbis al Imperi Selèucida.

El 129 aC els parts van iniciar una ofensiva a Mesopotàmia i Antíoc VII fou derrotat i va morir a la lluita i el seu fill Seleuc fou fet presoner. Babel fou ocupada poc després al sàtrapa de Caracene que s'havia fet independent. Un sàtrapa part es va establir a Mesene. Això serà origen de dos regnes feudataris del imperi que subsistiran molts anys.

El 127 aC Fraates II va morir en la lluita contra la devastadora invasió dels Sakes (escites). El va succeir el seu oncle Artaban II germà de Mitridates I. El 124 aC el nou rei va organitzar una expedició contra els tocaris i va morir en els combats. El va succeir el seu fill Mitridates II que va haver de fer front als atacs dels Sakes des Bactriàna. Mitridates va organitzar les seves forces i va derrotar als sakes i va obligar al seu rei (anomenat pels parts Sahanu Sahi, es a dir rei de reis) a fer-se vassall dels parts. El 123 aC el sàtrapa part de Mesene, Himeros, es va revoltar i es va voler independitzar, i el sàtrapes selèucida d'Adiabene i Gordiene va fer el mateix vers el 122 aC. Mitridates va sotmetre a Himeros i al rei de Caracene Hyspaosines. El 119 aC Mitridates havia netejat de sakes el país i els havia reduït a la regió del Sakastan (Sistan) com a teòrics vassalls, tot i que el rei Azes es va alliberar d'aquesta tutela uns anys després.

Vers el 90 aC Gotarces I un membre de la família arsàcida es va revoltar i es va proclamar rei i va dominar una part del Imperi. La guerra civil va durar uns cinc anys. Això fou aprofitat per Tigranes II d'Armènia que va sotmetre els reis de Gordiene, Adiabene, Atropatene i va adquirir algun territoris abans perduts. El 87 aC va morir Mitridates II en un combat contra els armenis a la riba del Araxes, i no va deixar fills. Maukisres o Muaskires, oncle de Mitridates de 90 anys (germà de Mitridates I i d'Artaban II), es va proclamar rei, però contra ell es va alçar Sanatroikes, germà de Fraates II.

Gotarces va morir el 80 aC però el seu fill Orodes I va continuar la lluita. Sanatroikes, ja d'edat avançada, va derrotar al encara mes vell Maukisres i es va fer amb el poder a la part del imperi que dominava associant de seguida al seu fill Fraates III. Sanatroikes va restablir el poder del rei part, va imposar-se a Orodes i va sotmetre a vassallatge al rei saka Azes II (que uns mesos abans havia succeït al seu pare Maues). Sanatroikes va morir el 69 aC i el seu fill i col·laborador Fraates III va quedar com únic rei. La seva aliança amb Tigranes II d'Armènia contra Roma va arribar tard i el rei d'Armènia fou derrotat. Però aquesta derrota va servir perquè el rei d'Adiabene hagués de reconèixer la sobirania del rei part (65 aC). No així Gordiene que va romandre subjecte a Armènia tot i les reclamacions dels parts. Atropatene estava lligada també a Armènia per vincles de parentesc però des llavors l'influencia principal fou la del Imperi Part.

Fraates III va ser assassinat pel seu fill Mitridates III que es va proclamar rei. El nou rei es va imposar a l'Atropatene i va obligar al rei de Gordiene a pagar tribut. Osroene també va haver de reconèixer la sobirania del rei part. Mitridates es va mostrar cruel amb els notables del regne i aquestos van decidir eliminar-lo, aixecant bandera pel seu germà Orodes II. Mitridates va quedar relegat a la zona de Babilònia i Selèucia. El 52 aC Orodes II va entrar a Babilònia i va capturar a Mitridates III que fou executat. El 40 aC els parts van fer una expedició a territori romà i van guanyar combats a Apamea i Antioquia. Els governs locals de Síria i Fenícia (menys Tir) es van sotmetre al rei part, que va arribar fins a Cilícia. A Judea el candidat part, Antígon, va obtenir el tron enderrocant a Hircanos II. El general rebel romà Labienos, aliat als parts, fou derrotat i mort (39 aC) als passos del Amanos a Cilícia pel general Ventidius i els parts van haver d'evacuar els territoris ocupats l'any anterior. El 38 aC el candidat romà al regne de Judea, Herodes el gran, es va imposar a Antígon amb l'ajut de les tropes romanes sota comandament de Silus. A Síria els parts van patir una derrota decisiva a la batalla de la fortalesa de Guindaros (9 de juny del 38 aC) en la que a mes va morir l'hereu part Pacoros que havia estat associat al poder pel seu pare. Després d'aquestes derrotes Orodes va abdicar el 37 aC en favor del seu fill Fraates IV

El 35 aC el regne d'Armènia, un noble part rebel de nom Monoses i els romans van atacar als parts per la banda de l'Atropatene; la capital Fraaspa fou assetjada per Oppius Estaciannus. El rei d'Atropatene, Artavasdes, amb ajut dels parts va poder rebutjar l'atac. Tot seguit els parts van entrar a Armènia i van col·locar al tron a un príncep de la nissaga arsàcida, Arsaces I, fill de Fraates IV, que fou aviat assassinat i Artavasdes III va recuperar el poder però va haver de reconèixer la sobirania del rei part. Això va provocar la reacció romana el 34 aC quant Marc Antonio va deposar a Artavasdes III d'Armènia i va proclamar rei al seu fill Ardaxes II fins que al cap d'uns mesos Marc Antoni va donar al tron al seu propi fill infant Alexandre Heli (Helios) i Ardaxes II va fugir a Pàrtia. En canvi Artavasdes d'Atropatene, davant l'amenaça romana, es va aliar a Roma i va permetre l'entrada al país de soldats romans que una vegada dins el van deposar i van donar el regne també a Alexandre Helios nominalment sota control dels generals lleials a Marc Antoni. Els parts van recuperar Atropatene el 33 aC i van entrar a Armènia on van massacrar a la guarnició romana però es van retirar.

El 32 aC Roma va donar suport a les reclamacions del tron part fetes per Tiridates (II). Va entrar al país i fou reconegut en alguns territoris. El 30 aC Artaxes II d'Armènia va recuperar el tron ajudat per un exercit part. L'any següent Fraates IV va fer fugir a Tiridates però va tornar amb ajut romà el 28 aC. El 20 aC els romans van imposar al seu candidat Tigranes III a Armènia, expulsant a son germà Ardaxes II.

El 2 aC Fraates fou assassinat per el seu fill Fraataces i la mare d'aquest Musa (una italiana no romana). Fraataces es va proclamar rei amb el nom de Fraates V.

El 2 dC es va signar un tractat entre Roma i Partia (Tractat del Eufrates) per el qual Armènia quedaria sota influencia romana. La corona fou donada a un príncep capadoci de nom Ariobarzanes, però el país es va rebel·lar l'any següent i va buscar l'ajut dels parts. El rei va morir el 4 dC en les lluites contra una tribu del est del país i el seu fill Artavasdes VI es va declarar lleial a Roma. Els parts davant la potencia del exercit romà va haver de acceptar, però la noblesa armènia va resistir i va cridar al govern a la ex reina Erato. Caius, net d'August, va morir d'una ferida rebuda a traïció durant el setge de Artixera (?) governada per Addon i la rebel·lió d'Erato es va estendre.

L'any 5 una revolta popular va enderrocar a Fraates V i fou nomenat rei un parent de nom Orodes III la relació del qual amb els altres reis no es coneguda. Orodes es va trobar també amb disturbis i motins i finalment fou assassinat l'any 7 i fou proclamat Vonones I, fill de Fraates IV que estava a Roma i estava romanitzat, el qual no va arribar a Pàrtia fins l'any següent i aviat es va enemistar amb la noblesa per les seves costum romanes. Artaban, d'una línia col·lateral femenina, que ara era rei de la Mèdia Atropatene, es va rebel·lar el 10 dC i Vonones, que no tenia suport popular o nobiliari, va fugir a Armènia i va abdicar l'any següent.

El 18 Artaban va signar un tractat amb Germànic, nebot de Tiberi, per compte d'aquest, en el qual era reconegut amic i aliat de Roma, però renunciava a mantenir al seu fill Orodes com a rei d'Armènia, regne que va passar a Zenó del Pont fill del rei Polemó I, que ja governava una part d'Armènia (la part de la Petita Armènia als límits del Pont).

A la mort de Zenó o Artaxes III d'Armènia 34 va tornar la qüestió d'Armènia. El rei Artaban va posar al tron al seu propi fill Arsaces (Arshak d'Armènia) però aquest va ser mort pel candidat romà el príncep d'Ibèria Mitridates l'any 35. Llavors els romans van donar suport a un candidat al tron part, Fraates, fill de Fraates IV (probablement el ex rei Fraates V) però aquest va morir abans de poder actuar. El 36 va tornar a provar de dominar Armènia enviant al seu fill Orodes (36) que ja n'havia estat rei, però Mitridates, amb ajut de mercenaris albans i sàrmates el va rebutjar i Orodes va morir a la lluita. Això havia de portar a la guerra amb Roma, i els nobles parts van decidir enderrocar al rei i van demanar al emperador romà Tiberi el nomenament d'un noi rei de la nissaga dels arsàcides, i Tiberi va nomenar al net de Fraates IV, Tiridates III, i va enviar a Lucius Vitelius (el pare del futur emperador Viteli) a posar-lo al tron. Viteli va fer les operacions el mateix any 36 i ràpidament, amb el suport de la noblesa, i molt poca lluita, va col·locar al tron de Ctesifont a Tiridates III, però Artaban va fugir a Hircània i, a la part oriental del imperi va aixecar als nòmades escites en favor seu i va retornar al cap de pocs mesos. Tiridates III (que havia elegit malament als seus consellers i ministres i practicava costums romanes) va perdre el suport i Artaban va recuperar el poder. Va intervenir a la ciutat autònoma grega de Selèucia del Tigris, favorable a Tiridates, en favor del partit oligàrquic partidari seu, i va reconèixer un estat format per bandits jueus a Neerda, als pantans de Babel probablement com a forma de debilitar al seu rival.

L'any 37 Cal·lígula, en una de les seves bogeries, va cridar al rei d'Armènia Mitridates a Roma, i el va declarar desposseït, i l'Armènia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el país i el van annexionar. Els romans van reiniciar les operacions a la zona de Mesopotàmia, i el rei dels parts una vegada mes va perdre el suport dels nobles, que no volien la guerra amb Roma, i fou enderrocat en un cop d'estat i proclamat rei el noble Cinmamos. Artaban va fugir a la cort del rei Izates II d'[Adiabene], el qual, després de fer moltes promeses al nobles, va aconseguir l'abdicació de Cinmamos, i la restauració d'Artaban (40). Nisibe, que era domini reial part, fou cedit a Adiabene en agraïment. Molt poc després Artaban va adoptar coma fill a Gotarces, fill de Gev (germà de Vonones I de Pàrtia) però aquest, que era ambiciós, va fer matar a Artaban, el fill del rei, i això va aixecar a tothom contra ell, i el rei el va desheretar (41). Artaban III va morir el 42 i el va succeir el seu fill Vardanes I. El mateix 42 el regne d'Armènia governat per la noblesa nacional amb aliança amb l'imperi Part fou ocupat pels romans. L'emperador Claudi va enviar al ex rei Mitridates cap Armènia i fou establert al poder (42). Una guarnició romana es va instal·lar a Garni, prop d'Erevan.

La ciutat de Selèucia s'havia revoltat en temps d'Artaban, i després de uns set anys es mantenia rebel. El nou rei va marxar contra la ciutat al començar el seu regnat. El atac a Selèucia fou frustrat per la rebel·lió de Gotarces. Vardanes va derrotar a Gotarces prop d'Ecbatana i Gotarces va fugir a la regió de Bukhara. A finals d'any (desembre) Vardanes va tornar contra Selèucia, pero Gotarces havia reunit un nou exèrcit la primavera del 43 i altra cop Vardanes va haver de deixar el setge de Selèucia. Com que la força dels dos exercits era anivellada, els dos rivals van acordar un repartiment: Gotarces va rebre Hircània i la part oriental i Vardanes la resta. Finalment Vardanes va tornar contra Selèucia que fou ocupada el juliol del 43.

L'any 45 Vardanes, va voler reconquerir Armènia però Gotarces II d'Hircània es va rebel·lar altre cop aliat a Izates II d'Adiabene. Vardanes va marxar contra el rebel, al que va derrotar a la riba del riu Carinda (a la costa sud de la mar Càspia). Gotarces va fugir al territori del escites Dahan i Vardanes el va empaitar i va obtenir varies victòries però no el va poder atrapar. El 46 el rei preparava una expedició contra Adiabene quant els nobles i mags el van assassinar. Però llavors els assassins es van dividir en faccions cada una afavorint a un candidat diferent: Meherdates o Mitridates, fill d'un ex rei, que era hostatge a Roma, afavorit pels romans, va obtenir el major suport, però Gotarces, que ja era al país amb el seu exèrcit escita es va fer reconèixer per la noblesa. Però entre la noblesa va restar un fort partit partidari del altre candidat, Meherdates, fill de Vonones I de Pàrtia, que era hostatge a Roma. Meherdates amb permís de Roma es va presentar a la frontera de Pàrtia a l'Eufrates i fou proclamat rei pels seus partidaris (49) entre ells el rei Abgar V d'Osroene que era en secret fidel a Gotarces. Abgar V va aconsellar al pretendent que enlloc de marxar directament contra Selèucia i Ctesifont, passés per Niniveh i la riba esquerra del Tigris; Gotarces, informat per Abgar, va sorprendre a Mitridates prop de Niniveh, el va derrotar i fer presoner; llavors li va fer tallar les orelles, cosa que l'inhabilitava per a ser rei. Mort Gotarces (51) sense fills, els nobles van proclamar rei a Vonones II que era rei d'Atropatene, regne que davant la seva renúncia passaria al seu fill Pacoros.

A la seva mort al cap de dos mesos el va succeir el seu fill Vologès I. A la part oriental, a la Pàrtia pròpia (a la actual regió de Merw) s'han trobat monedes d'un rival de nom Sanabares datades entre el 51 i el 65, es a dir durant casi tot el regnat de Vologès. El rei Vologès I de Pàrtia va reiniciar la reclamació del regne d'Armènia i va envair aquest país l'any 53, va conquerir Artaxata i va proclamar rei al seu germà Tiridates I (any 53), però al hivern, al retirar-se els soldats parts per una epidèmia i el rei armeni Radamist va recuperar el poder. Una revolta dels nobles favorables als parts va triomfar i Tiridates va tornar a ser rei (55). El 55 es va rebel·lar Vardanes, fill de Vologès I, que es va proclamar rei (Vardanes II) però fou derrotat al cap de tres anys (58). La primavera del 58 el general Corbuló, amb plens poders, va entrar a l'Armènia des Capadòcia i va avançar vers Artaxata, mentre que Farasmanes o Pharsman I d'Ibèria atacava pel nord, i Antíoc de Commagena atacava pel sud-oest. Tiridates va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbuló i incendiada. Al estiu Corbuló va avançar cap a Trigranocerta, en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa al assalt. Roma va poder imposar el seu candidat a Armènia.

La guerra es va reiniciar aviat i el governador de Capadòcia Petus, fou derrotat pels parts a Rhandeia, a la vora del Arsanies (avui Murad Su), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat per el qual els romans evacuaven Armènia (62). Aquest tractat fou modificat, però signat altra cop a Rhandeia, amb Corbuló, l'any 63, i el prorromà Tigranes VI va haver de renunciar a la corona que va retornar a Tiridates. El pacta establia un rei arsàcida a Armènia pero client dels romans; nomes una guarnició romana romandria al país, i estaria a la Sofene, i Artaxata (destruïda) seria reconstruïda.

El 72 els alans van fer una assoladora incursió a la Mèdia Atropatene. Pacoros, rei d'Atropatene, va fugir a la cort del seu pare Vologès I. L'any 77 va morir Vologès i el va succeir el seu fill Vologès II. Pacoros, potser el mateix rei d'Atropatene, es va rebel·lar i va obtenir el suport de bona part de la noblesa. Després de dos anys de guerra civil Vologès II fou enderrocat i fou proclamat rei Pacoros (78-105). Va tenir dos rivals al tron, només coneguts per les monedes que han quedat: Artaban III, vers el 80–90 i Vologès III, vers el 105. Pacoros va morir el 105 i el va succeir son germà Osroes I (Khusro I).

Ja abans de la mort del rei Pacoros s'havia alçat contra ell Vologès III, a la part oriental. El 111 un nombre important de nobles van oferir el suport a Vologès III. El 113 el rei Axidares d'Armènia, possible fill del ex rei part Pacoros II de Pàrtia, que no satisfeia ni a parts ni a romans, fou deposat per Osroes I que va nomenar a un nebot seu, Partamisiris, que seria germà de Axidares. Però aquesta decisió fou mal acollida a Roma que el 114 va declarar la guerra al Pàrtia, i va annexionar Armènia convertida en província. Tanmateix va dominar Albània del Caucas, Atropatene, Adiabene i altres regions com el Pont oriental.

El 115 Trajà va entrar en territori part, va baixar el Tigris i va atacar Hatra (actual Al-Hadhr) on governava un príncep local àrab que va oposar forta resistència. Després va ocupar Hit, Babel i altres ciutats i va arribar al golf pèrsic. Totes aquestes regions van esdevenir província romana (Mesopotàmia). Mitridates IV, germà d'Osroes, es va proclamar rei junt amb el seu fill Sanatroikes II (que també es va titular rei) i van combatre sense massa èxit als romans. Trajà va entrar a Selèucia i Ctesifont el 116, quant el rei Osroes II ja havia fugit. Els romans van proclamar rei a Partamaspades, que es suposa era net del ex rei Pacoros II i fill d'Axidares d'Armènia. Aquest rei, amb ajut romà va entrar a Ctesifont.

El 117 Trajà va tornar a Hatra per reduir el principat però es va posar malalt durant l'atac i va haver d'abandonar el setge. Va arribar fins s Selinunte on va morir el 8 d'agost del 117. El seu successor i fill adoptiu, Adrià, pacifista i homosexual, va signar immediatament un tractat amb Osroes I per el qual els romans evacuaven les regions ocupades menys Osroene. Partamaspades, abandonat dels romans, fou derrotat i Osroes va recuperar la seva capital. Partamaspades va fugir a territori romà i Adrià li va concedir (118) el vacant tron d'Osroene.

Osroes va morir el 129 i la noblesa s'inclinava pel reconeixement de Vologès III que dominava la part oriental, però Mitridates IV es va tornar a alçar i durant 20 anys va dominar algunes regions occidentals. Va morir el 140 durant un atac a la província romana de Commagena. El seu fill Sanatroikes II el va precedir en la mort també en lluita contra els romans. Llavors la noblesa va reconèixer rei a Volagès III de la Pàrtia Oriental on s'havia proclamat abans del 105 que per set anys va reunficar l'imperi. Va morir el 147 i el va succeir el seu fill Vologès IV (que algunes fonts donen com a fill de Mitridates IV).

Vologès IV vers el 150 va sotmetre el regne de Caracene que probablement es mantenia independent des el 115 o 116. Consolidat al poder, el 161 es va decidir a entrar a Armènia, on va deposar al rei Sohemo i va col·locar al tron al seu fill Pacoros. Això va suposar la guerra amb Roma. El 162 el governador de Capadòcia va envair Armènia però fou derrotat a Elegeia i es va suïcidar. El 163 un rei de nom Wael es va fer amb el poder a Osroene i va rebre suport part. El mateix any l'emperador Marc Aureli va enviar al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. Artaxata fou destruïda i fou substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kainèpolis, que podria correspondre a Valarshapat (segons Moisès de Khoren); allí es va instal·lar una guarnició romana que al menys hi va romandre fins el 185. Tot seguit, el 165, elrs romans va ocupar Osroene i Manu VIII fou restablert com a rei. El 166 els romans dirigits per Avidius Cassius van entrar a Mesopotàmia creuant l'Eufrates i després el Tigris, arribant fins a Susa. Selèucia fou ocupada i l'exèrcit romà va entrar a la capital Ctesifont que fou saquejada. Els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) queden sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, doncs les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs del Imperi. Vers el 190 es va rebel·lar Orodes II a l'Atropatene, però a la mort del rei el 191 el seu fill Vologès V es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.

Vologès V (191-208) va passar a l'ofensiva vers el 193 i els parts van entrar a Mesopotàmia i la van arrabassar als romans que només van conservar l'Osroene. Armènia fou ocupada i col·locat al tron un rei arsàcida de nom Sanatruk (Sanatroikes). El 195 Sèptim Sever va entrar a Mesopotàmia i la va reconquerir fàcilment i la va convertir en província amb capital a Nisibis. El 197 els romans van tornar a Mesopotàmia, i van derrotar als parts ocupant altra cop Ctesifont i Selèucia. El rei Sanatruk (Sanatroikes) d'Armènia no va intentar ajudar als parts i va morir aquell mateix any i llavors fou nomenat rei el seu fill Valarsaces o Valarshak (que segons Moisès de Khoren fou qui va rebatejar Kainèopolis com Valarshapat), i que es va posar al costat dels Parts, fins que a la seva derrota i llavors va haver d'oferir hostatges i tributs a Roma. La guerra amb els parts va seguir fins el 202 i va deixar Mesopotàmia sota control romà, enxamplant la província romana.

[edita] El final de l'imperi

Vologès V va morir el 208 o 209 i el va succeir el seu fill gran Vologès VI, però un altre fill, Artaban V es va revoltar i es va apoderar de la part occidental deixant a Vologès la part oriental.

El 216 l'emperador Caracal·la va demanar a Artaban la ma de la seva filla, però Artaban va desestimar la petició. Això va irritar a Caracal·la que amb diversos pretextes va buscar la guerra amb els parts, i va entrar en el seu territori devastant la província d'Assíria i la de Mèdia Atropatene. Caracal·la va ser assassinat el 8 d'abril del 217 i des llavors els parts van passar al contraatac. La gran batalla de Nisibis, va durar dos dies i els parts obtingueren dos victòries seguides. El nou emperador Macrí va comprar la pau per cinquanta milions de dracmes.

Artaban va afavorir la rebelió de la família persa de Sassan a la Perside iniciada ver el 209, i va perdre la Caramània vers el 224 contra el rebel Ardashir I de Pèrsia a la Batalla d'Hormazan qui va fomentar una rebel·lió de nobles a l'Atropatene. Artaban finalment fou mort a la Batalla d'Hormizdegan prop d'Ormuz, entre Bebehan i Shushtar (Sosirate) a finals del 226. Es va proclamar rei el seu fill Artavasdes o Artabaces que va rebre el suport del rei àrab de Hatra (amb el que estava emparentat) pero va acabar perdent també la Bactriana vers el 228 i en pocs anys el rebel Ardashir I de Pèrsia es va apoderar de la resta del Imperi Part i fundà l'imperi sassànida.

[edita] Llista de reis

• Arsaces I 249-247 aC
• Arsaces II o Tiridates I 247-214 aC
• Artaban I 214-196 aC
• Fraapatios 196-181 aC
• Fraates I 181-173 aC
• Mitridates I el gran 173-136 aC
• Fraates II 136-127 aC
• Artaban II 127-124 aC
• Mitridates II 124-87 aC
  • Gotarces I 90-80 aC pretendent
• Maukisres 87-77 aC
  • Orodes I 80-? pretendent
• Sanatrokes I 77-69 aC
• Fraates III 69-57 aC
• Mitridates III 57-52 aC
• Orodes II 52-37 aC
• Pacoros I 42-38 aC (associat)
• Fraates IV 37-2 aC
  • Tiridates II 32-29 aC i 28-26 aC, pretendent
• Fraates V 2 aC-5 dC
• Orodes III 5-7
• Vonones I 7-10
• Artaban III (primera vegada) 10-36
• Tiridates III 36-37
• Artaban III (segona vegada) 37-39
• Cinmamos 39-40
• Artaban III (tercera vegada) 40-42
• Vardanes I 42-46
• Gotarces II 47-51
• Vonones II 51
• Vologès I 51-77
  • Sanabares 51-65 pretendent
  • Vardanes II 55-58 pretendent
  • Meherdates o Mitridates IV 49 pretendent
• Vologès II 77-79
• Pacoros II 79-105
  • Artaban IV 80-90, pretendent
• Osroes I (primera vegada) 105-115
  • Mitridates IV (primera vegada) 115-116 pretendent
  • Sanatrokes II (primera vegada) 115-116 (associat)
• Partamaspades 116-117
• Osroes I (segona vegada) 117-129
• Mitridates IV (segona vegada) 129-140
• Sanatrokes I (segona vegada) 129-139 (associat)
• Vologès III 140-147 (rei a les regions orientals 105-140)
• Vologès IV 147-191
  • Osroes II 190 pretendent
• Vologès V 191-208 o 209
• Vologès VI 208 o 209-228 (al Orient)
• Artaban V 209-226 (al Occident)
• Artavasdes 226-231

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Part