Alb??nia del Caucas

De Viquip??dia

Alb??nia del Caucas es el nom del pa??s equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l?????poca romana.

Estrab?? indica els seus l??mits: al est la mar C??spia (llavors mar Alb?? segons Plini el vell), al nord el Caucas (Ceranius Mons) i mes enll?? la Sarm??cia asi??tica; al oest l'Ib??ria, i enmig un districte de poblaci?? ibera i aluanq de nom Vall de Cambises o Cambisene; i al sud el riu Kura (Curus). Mes tard altres ge??grafs, fan el riu Alazan el l??mit occidental i l???estenen mes al nord; Tolomeu posa el l??mit nord al riu Sulak un afluent del Terek.

Di?? Cassi diu que la seu del aluanqs era Albana (Derbent) a les Caspiae Pylae (Portes de Derbent). Gangara o Gaetara, esmentada per Tolomeu, era probablement Baku, famosa per la seva nafta. Plini esmenta com a capital la ciutat de Cabalaca, al interior del pa??s, probablement Kapalak.

Els aghuans o Aluanqs eren un poble independent del Caucas i el seu pa??s fou conegut pels romans com Alb??nia si b?? correctament hauria d'estar Alu??nia o Aghu??nia. Alguns etn??logues pensen que eren escites, relacionats amb els masagetes i sobretot amb els alans. No es segur que foren aut??ctons del Caucas. Feien algunes incursions de pillatge cap Arm??nia perqu?? eren sempre pobres ja que enterraven els morts amb totes les seves possessions d'algun valor. Vers el 84 aC van acceptar la sobirania del rei Tigranes II d'Arm??nia.

Pompeu, amb la neutralitat de Tigranes, va poder derrotar als albans o aluanqs del Baix Kura (hivern del 66 aC) i als ibers (65 aC). Aquest fou el primer contacte dels romans amb els aluanqs, que eren mes civilitzats que els ibers. Tenien un exercit de 60.000 infants i 20.000 cavallers. Estrab?? diu que estaven subjectes a un sol rei per?? es dividien en 26 grups i dotze tribus entre elles els Legai (Lesguians o Lezguin), Gelai (Gilanians) i Gerrhi o Gerroi (a la zona del riu anomenat Gerrhus)

Els aluanqs tenien un deu principal i adoraven tamb?? al sol i la lluna (la principal de??tat, amb un temple prop de la frontera amb Ib??ria). El pont??fex m??xim era la segona autoritat del pa??s despr??s del rei i posse??a un estens domini territorial pel seu manteniment i tamb?? molts temples.

Despr??s del 65 aC el rei es va fer client de Roma, per?? va romandre tant independent com abans i els romans mai van fer res per imposar una influ??ncia efectiva. L'any 4 van fer un atac a Arm??nia, sota influ??ncia romana, el que pressuposa que ja no es consideraven clients de Roma.

Grigor, fill del patriarca Vartanes (333-341), va anar a Ib??ria per evangelitzar el pa??s i va anar tamb?? a Aghu??nia (Alb??nia del Caucas) per?? fou martiritzat pel pr??ncep ars??cida Sanatruk (Sanesan) pr??ncep de la regi?? de Phaitarakan que restava fidel al paganisme.

Vers el 370 el rei Unair era vassall de P??rsia. Bizanci i P??rsia eren en guerra i la batalla decisiva es va lliurar a les fonts del Murad Su i al peu de les muntanyes de Nebad (Nifates) al nord-est del llac Van, a la prov??ncia de Bagravand. El rei d'Alb??nia Urnair, al servei dels perses, tenia el comandament de la for??a auxiliar persa i fou fet presoner per?? Mushel Mamikonian li va perdonar la vida, i a mes va deixar marxar a les dames perses que havia fet presoneres. Els districtes de Uti (Bardaa), Sakasene (Gandja) i Gardman (part oriental del llac Sevan) que pertanyien a Alb??nia, foren incorporats a Arm??nia que tamb?? va incorporar el districte de Goltn (sud de Siunia, regi?? de Nakhichevan) del que no consta que fos dels aghuans tot i que hi havien viscut anteriorment; el riu Kura fou establert com a frontera.

Per l???historia posterior vegeu Aghu??nia.