Bardaa
De Viquip??dia
Bardaa (armeni Partav, ??rab Bardha, turc Barda) fou una ciutat del Arran, a uns 20 km del Kura i a la vora d'un riu anomenat Terter (armeni Trtu), suposadament constru??da pels sass??nides (rei Kubad 488-531) segons el historiador Al-Baladhuri. Efectivament es sap que vers el 518, per fer front a atacs dels huns, el rei de P??rsia va fer fortificar la ciutat de Pertav a l'Aghu??nia, que ja existia, i que va prendre el nom de Peroz-Kavadh que no va conservar molt de temps. El nom podria venir del persa Bardahdar que vol dir "Lloc de captius".
Fou capital del regne d'Aghu??nia i seu dels patriarques d'Aghu??nia sota depend??ncia del patriarcat d'Arm??nia.
Fou conquerida per el general del califa Salman ben Rabia al-Bahili vers el 651, despr??s d'una breu resist??ncia.
Va fer part del govern d'Arm??nia o d'Azerbaidjan o d???ambd??s units durant el per??ode dels omeies i dels abb??ssides. Durant el califat de Abd al-Malik les seves muralles foren reconstru??des i reformades per Abd al-Azis ben Hatim i una mica mes tard encara millorades per Muhammad ben Marwan.
Harith ben Amru fou enviat a Arm??nia el 723 per combatre als kh??zars i va fixar la seva residencia a Bardaa d???eon va ocupar Bab al-Abwad on va derrotar als kh??zars dirigits per Bardjik, fill del khakan (Khan dels kh??zars) i va ocupar Balandjar i Walandar, ciutats dominades per ells, arribant fins a Samandar, probablement Kizliyar al Terek, i llavors es va retirar a Bardaa.
El 729 Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan fou nomenat governador d'Arm??nia i Azerbaidjan i va seguir residint a Bardaa. El 730 es va enfrontar amb els kh??zars a Arbabil durant uns quants dies de novembre i desembre del 730, batalla que va perdre i en la que va morir. Els kh??zars van ocupar Azerbaidjan temporalment i varen atacar Bardaa. Marwan ben Muhammad, governador d'Arm??nia vers el 732, va lluitar tamb?? contra els kh??zars contra els que va dirigir una expedici?? el 737 amb el suport de la cavalleria arm??nia, i va arribar fins a Balandjar al nord de Derbent i van fer molt de bot?? que fou transportat a Bardaa.
El 813, enderrocat el califa Al-Amin per son germ?? Al-Mamun, aquest va enviar al seu lloctinent Tahir ben Muhammad a Arm??nia i es va establir a Bardaa. Les forces arm??nies del ostikan Ishak ben Sulaiman (lleial a Al-Amin) el van assetjar a Bardaa, per?? finalment les forces del ostikan van passar al b??ndol de Al-Mamum i es va acabar la lluita. El 814 o 815 Bardaa fou atacada per l'emir qaisita de Manazkert Abd al-Malik ben al-Djahap que es considerava el governador leg??tim d'Arm??nia (Bardaa era el feu dels partidaris de Al-Mamun).
Nerseh fill de Felip de Siunia Oriental va v??ncer el 821 al pr??ncep d'Aghu??nia Varaz Terdat (de la dinastia Mihrakan) a Morgog i despr??s (828) ve v??ncer tamb?? a Esteve (fill de Varaz Terdat). La viuda de Varaz va casar a la seva filla Sprham a un pr??ncep de Siunia de nom Aternerseh, de la Siunia Occidental, que va regnar despr??s amb residencia a Khatshen (al sud-oest de Bardaa).
Bogha al-Khabir, nomenat governador, es va establir a Bardaa el 852. El 855 va sotmetre als pr??nceps armenis de la regi?? i la vila de Shamkor, a la riba del Kura, que havia estat destru??da un temps abans pels kh??zars, fou repoblada de musulmans, per formar amb Gandja i Bardaa la triada de ciutats que havien de vigilar l???Arm??nia oriental.
El 872 fou nomenat governador Isa ben Shaikh ben al-Salil, emir shayb??nida de Diyar Bakr, i va enviar el seu lloctinent Muhammad al-Yemen?? a Bardaa. Muhammad es va revoltar el 877 i es va fer l???amo de la ciutat i les rodalies. Durant un any Isa va tractar d???expulsar-lo de Bardaa sense ??xit.
Vers el 900 el governador sadjida Afshin al-Sadj, que residia a Bardaa, hi va tenir com hostatges als pr??nceps de Vaspurakan Gagik (per sis mesos) i Gurgen (per un any) , deixats pel seu germ?? gran Sargis com a penyora de la seva submissi?? al emir. Vers el 901 Gurgen (amb el seu company hostatge Shahpuh Amatuni) es va escapar de Bardaa i va tornar a Vaspurakan. Furi??s Afshin va atacar Vaspurakan, per?? va morir de pesta al tornar a Bardaa.
La ciutat va arribar al seu maxim esplendor al segle X quant era tant gran com Rayy o Isfahan. El 943 fou conquerida pels russos de Kiev que van derrotar a l'emir musaf??rida del Azerbaidjan Mazurban ben Muhammad i hi van romandre casi be un any. Quant van arribar els russos ja estava en decad??ncia doncs els alts impostos (imposats pels musaf??rides que afavorien la ciutat d' Arbela) havien fet marxar molts comerciants, i despr??s de l???ocupaci??, amb el creixement de Gandja on regnaven els Shadd??dides, la sortida es va fer mes gran, i la decad??ncia va ser mes rapida.
Al segle XI es va recuperar lleugerament i fou atacada per Bagrat IV de Ge??rgia (vers 1066) el que va provocar les repres??lies d'Alp Arsland (1068).
Amb els turcs i mongols va perdre despr??s la seva import??ncia.
La moderna Barda es una petita ciutat d???uns 30.000 habitants capital d'un districte de la Rep??blica d'Azerbaidjan.
