Shaddàdides

De Viquipèdia

Els Shaddadides foren una dinastia (Dinastia Shaddàdida) que va governar a Gandja i a Dwin i mes tard una branca a Ani.

Els Shaddadides eren probablement d'origen kurd si be van portar alguns noms daylamites, però també algun nom armeni.

Vers el 951 apareix un aventurer de nom Muhammad ben Shaddad que es va apoderar de Dwin mentre l'ostikan, el musafírida d'Azerbaidjan Marzuban ben Muhammad estava absent en lluita conra diversos enemics (els russos, els kurds, els hamdànides, grups daylamites, i sobretot els buwàyhides que finalment el van fer presoner). No la va dominar molt de temps i es va refugiar al Vaspurakan.

Però el seu fill Lashkari es va apoderar de Gandja el 971 i mes tard es va estendre a Shamkor, Goltn i Bardaa. Va morir el 978 o 979 i el va succeir el seu germà Marzuban que va tenir un regnat d'uns set anys i el va succeir el seu germà Fadl I (986-1031), que va conquistar alguns territoris al prínceps armenis i va ocupar Dwin el 1022 i també el Shakshen o país dels Sevordiq al oest de Shamkor. Vers 1011, Bagrat III l'unificador de Geòrgia va decidir castigar un atac del emir shaddàdida a l'Herèthia i va demanar la col·laboració de Gagik I d'Ani. Van passar per el regne de Tashir o Lori, i van entrar als dominis de Fadl I (Fadlun). Els armenis i georgians van assetjar Shamkor al nord-oest de Gandja; a punt de prendre-la Fadlun va demanar la pau i va oferir a Bagrat de pagar-li el kharadj (tribut) vitalíciament i de combatre a les seves guerres. Va combatre també contra David Anholin de Tashir o Lori però fou derrotat a la vora del Kura. El 1027 va construir un pont a l'Araxes per preparar una incursió contra el Rawwàdides que no es va portar a terme.

El següent emir fou Abul Fath Musa (1031-1034) i el va seguir Ali Lashkari ben Fadl (1034-1049). Vers el 1046 Gandja fou atacada pel turc seljúcida Kutlumush ben Arslan Israil. El 1049 els oghuz van tornar a Gandja que fou assetjada i es va lliurar per la oportuna arribada de forces bizantines i georgianes. El va succeir el seu fill Anushirvan.

Abul Aswar, germà de Lashkari, va rebre el govern de Dwin el 1022 com emir vassall de Fadl I. El 1044 va conquistar, aliat als bizantins, part del regne d'Ani, fortaleses que segons l'aliança s'havia de quedar, però que els bizantins li van obligar a retornar el 1046. El 1049 va enderrocar a son parent Anushirvan de Gandja i va reunir altre cop els dos emirats. Casat amb una germana del rei David Anholin, va tenir un fill de nom Ashot, però va lluitar sovint contra els armenis. El 1054 es va haver de declarar vassall de Toghrul Beg. Va morir el 1067 i el va succeir el seu fill Fadl II que va ser fet presoner pels georgians i Arran va passar al Sirwanshah Fariburz ben Salar. Al any següent el general eunuc Sawytigin (dels seljúcides) va anar a Arran i va trobar una família dividida però Fadl II ja tornava a governar però el 1073 el va succeir Fadl III. El 1075 Sawtigin hi va tornar i va deposar a Fadl III i els seus dominis annexats al Imperi seljúcida (el Gran Saldjuk).

El 1064 els seljúcida Alp Arslan va entrar a Ani i probablement va donar el govern al shaddàdida Manushihr ben Abul Aswar que va morir vers el 1118. Va governar també a Dwin fins el 1104. Va combatre als ortúkides (Ilghazi de Mardin) i els seus vassalls (com Kizil Arslan al-Sabu (el lleó vermell) de la regió al sud del llac Van. El seu fill Abul Aswar Shawur II el va succeir; el rei georgià David va ocupar Ani, però el seu fill Fadl III la va recuperar així com Dwin i Gandja. Va morir el 1130 i Ani va tornar als georgians el 1161, expulsant a Fadl IV ben Mahmud ben Manushihr, i poc després també van saquejar Dwin i Gandja. Ilghazi de Mardin va ocupar Ani el 1164 i va retornar el seu govern als Shaddadides (Shahanshah ben Mahmud ben Manushihr) però el 1174 o 1175 els georgians van tornar a ocupar la ciutat. Després d'això els shaddàdides van desaparèixer de l'història.