Dwin

De Viquip??dia

Dwin (armeni Dovin) fou una ciutat d'Arm??nia de la que fou capital des vers el 332 al tomb del any 700.

El seu nom es d'origen part i voldria dir tur??. Fou fundada pel rei Khosrov II d'Arm??nia a la vora del riu Azat, afluent del Araxes, com a nova capital, anomenada per substituir a Valarshapat i Artaxata (vers 332).

El 387 va quedar a la Persarm??nia i el 426 va esdevenir la seu dels marzbans perses. El 481 fou evacuada pel marzban i ocupada pels rebels, i despr??s evacuada per aquestos, per?? finalment es van imposar i s'hi van establir definitivament el 484 quant el marzban Shahpuhr de Rayy va sortir del pa??s despr??s d'una greu derrota dels sass??nides contra els huns heftalites. El patriarca del pa??s va decidir traslladar llavors la seu patriarcal a Dwin. S'hi va celebrar el s??node del any 554 que va trencar amb l'esgl??sia grega i va crear l'esgl??sia arm??nia. L'era arm??nia va comen??ar despr??s d'aquesta decisi?? el 1 de juliol del 552. El 570 (o 571) el marzban Suren va fer matar al cap nacionalista Manel Mamikonian. Aix?? fou un greu error doncs tots els nakharars del partit nacionalista es van revoltar. La direcci?? de la rebel??li?? fou assumida per sa germ?? Vardan III Mamikonian i pel patriarca Hovhannes II Gabelian. Els rebels es van concentrar a Artaxata (primavera del 571 o febrer del 572). El poble de Dwin es va revoltar i el marzban Suren i la seva gu??rdia foren massacrats. La guarnici?? persa va fugir, per?? els perses van tornar i la van recuperar. Els rebels van demanar ajut a Bizanci i l'emperador Justi II els hi va acordar (572). Vardan III va entrar per segona vegada a Dwin, despr??s d'una lluita que va comportar la destrucci?? parcial de la ciutat.

El 590 un ex??rcit bizant?? sota el comandament del patrici Joan ve entrar en Persarm??nia i va assetjar Dwin. Per?? abans de prendre-la el pretendent al tron persa, Cosroes II, fill d'Hormidz IV, es va refugiar a Bizanci i va prometre cedir la Mesopot??mia del nord, part d'Arm??nia i Ib??ria fins a Nisibe als bizantins si l'ajudaven a prendre el poder. Maurici va decidir ajudar-lo i els bizantins van passar a l'ofensiva deixant la lluita davant Dwin. Cosroes II va accedir al tron i el nou rei va complir la seva paraula i va tornar als bizantins (591) els territoris promesos incl??s una part d'Arm??nia fins a Dwin (la frontera entre perses i bizantins es va establir als rius Hurazdan i Azat). Dwin ciutat restava en territori persa i cap al oest era bizant??.

El 602 Maurici fou enderrocat i mort per Focas. Cosroes de P??rsia, aliat de Focas, clamant venjan??a, va declarar la guerra contra l'imperi, guerra que durar?? 25 anys (604 a 629). Ja el 603 un exercit dirigit per Djuanveh (transcripci?? arm??nia) es va establir a Dwin. Els perses van obtenir nombroses victories. El 623 l'emperador Heracli, va iniciar una contraofensiva. Va passar per Teodosi??polis i va anar fins a Dwin ocupant ambdues ciutats i va seguir fins la M??dia arribant prop de Gandja. El 628 es va fer la pau que va restablir les fronteres anteriors.

Vers el 642 els ??rabs van envair a Arm??nia per Taron, Bzuniq, Aliovit i Kogovit i van entrar al Airarat cap a Dwin. El nakharar Vardik de Mokq va guiar als ??rabs. Dwin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Dotze mil armenis foren massacrats i 35.000 foren fets presoners. El governador Te??dor Restuni va intentar atacar-los al retirar-se per?? fou derrotat. Desapareguts els sass??nides, el els bizantins dominaven tota l'Arm??nia. L'emperador Constant?? II el 647 va voler cohesionar el pa??s i va demanar la uni?? de l'esgl??sia arm??nia a l'esgl??sia ortodoxa grega. Un concili es va fer a Dwin vers el 648 per?? la proposta fou rebutjada.

El califa Moawiya va donar a l'Arm??nia autonomia local i set anys d'exempci?? d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata al any i d'aixecar un exercit de quinze mil homes pel califa; cap for??a estrangera podria entrar a Arm??nia per?? els ??rabs no hi enviarien tampoc guarnicions, per?? si exercits si era enva??da pels bizantins. Una assemblea de nakharars va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuni es van constituir en hostatges del califa. Constant?? II va reaccionar i va envair Arm??nia el 654. Es van enviar oficial a detenir al governador Te??dor Reshtuni, per?? aquest els va empresonar i despr??s es va refugiar a l'illa de Althamar al llac Van. L'emperador va entrar a Dwin i s'hi va establir. Mushel Mamikonian fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calced??nia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos. El 655 Un exercit ??rab va fer recon??ixer la sobirania del califa a tots el nakharars. Te??dor va entrar a Dwin amb els ??rabs, que despr??s van tornar a S??ria. El general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una esp??cie d'ambaixador i ??rbitre. Maurianos va contraatacar i va recuperar Dwin per?? quant anava cap a Nakhichevan (656) fou sorpr??s pels ??rabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Ge??rgia i els ??rabs van recuperar Dwin.

El patriarca David I d'Aramuniq (728-741) que residia a Dwin, considerant que la ciutat, que estava esdevenint una ciutat musulmana i era la residencia dels emirs o governadors ??rabs, va decidir traslladar la residencia a la seva vila natal (Aramuniq) i Dwin va comen??ar a declinar com a ciutat arm??nia. Un palau ??rab pel emir (Dar al-Imara), una mesquita, una pres??, i altres edificis hi foren constru??ts pels ??rabs. Vers el 710 fou fortificada,.

Mushel Mamikonian encap??alava la resist??ncia arm??nia a les muntanyes el 771 i va obtenir alguns ??xits notables, essent el principal la derrota de la guarnici?? ??rab de Dwin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que fou obra de Mushel amb nom??s 200 homes

Vers el 813 fou ocupada pel emir qaisita de Manazkert Djahap al-Qaisi. Shapuh, germ?? del cap armeni Ashot I Msaker, fou enviat contra Abd al-Malik, fill de Djahap, i va saquejar la regi?? de Dwin, i quant tornava els ??rabs van sortir de la ciutat per perseguir-lo, moment en que els ??rabs de la ciutat es van revoltar. Segons el historiador Vardan Abd al-Malik fou mort pels rebels (despr??s del 820) per?? el mateix historiador en un altra par??graf diu que la mort del emir fou obra del mateix Ashot Msaker.

Bogha al-Khabir va tenir Dwin com a quarter general per Arm??nia del 852 al 854.

Despr??s del 890 Sembat I el m??rtir va combatre als emirs Muhammad i sa germ?? Umay, d'origen no conegut, que governaven a Dwin als que va derrotar i va enviar al emperador bizant??. De resultes d'aix?? Afshin al-Sadj d'Azerbaidjan va envair Arm??nia i va ocupar Dwin. El 893 la ciutat fou destru??da per un terratr??mol. El palau del patriarca, que des al menys el 886 tornava a ser a Dwin, fou destru??t i el patriarca va traslladar la residencia a la ve??na Eshmiadzin.

El 899 Afshin va instal??lar a Dwin com a governador al seu propi fill Diwdad amb un eunuc de confian??a de nom Yusuf. El rei armeni Sembat es va entrevistar amb l'eunuc Yusuf, i a costa de molts regals va aconseguir que el deixes tranquil en els dominis reials, per?? no va obtenir cap mes promesa per a altres territoris. Yusuf es va enemistar am Afshin, i per por, va fer alliberar als seus hostatges armenis especialment a Ashot Erkath, fill del rei, i la cunyada (esposa de Mushel, germ?? del rei) i va fugir amb ells cap a Arm??nia. El rei li va fer molts regals i el va fer ric i Yusuf se'n va anar a viure a Egipte (on un dia es va saber la seva tra??ci?? i el van matar). Afshin estava reunint a Barda un exercit per castigar a Yusuf quant va morir (mar?? del 901). Diwdad, el seu fill, va tornar precipitadament a Azerbaidjan i les tropes que restaven tamb?? van tornar. Diwdad ben Afshin no va aconseguir el poder doncs fou expulsat pel seu oncle Yusuf al-Sadj (agost del 901). Yusuf va ocupar altra cop Dwin (902) i fins i tot va acabar per matar al rei Sembat I el 914 a la mateixa Dwin.

Vers el 919, presoner Yusuf al-Sadji del califa, el seu lloctinent Subuk (Sbuk o Sunbuk) va exercir el poder a Dwin, va afavorir al anti-rei armeni conegut com Ashot l'sparapet, i va rebutjar (vers 921) un atac bizant??. Subuk va morir el 922 i el va succeir el seu ghulam Nasr Subuki. El 923 el rei d'Arm??nia va decidir anar al Azerbaijan i fer homenatge a Yusuf. Aquest el va recon??ixer i li va donar la corona reial. Li va donar autoritzaci?? per sotmetre a Ashot l'sparapet, que era a Dwin sota la protecci?? de Nasr. Ashot va atacar Dwin per?? fou rebutjat amb moltes p??rdues. El patriarca Hovhannes va ajustar una treva. Des llavors no obstant Ashot ja no va tenir el suport sadjida. El 924 Nasr fou cridat per Yusuf i substitu??t per Bashir o Bishr o Bekr, que va retirar qualsevol suport a Ashot; Bekr va provar de capturar al rei armeni Ashot II Erkath, sense ??xit; els atacs musulmans al Shirak foren contestats pel rei, sobretot per la gent de Georg Marzpetuni, que els va fer retirar cap a Dwin. Vers el 927, al sortir Yusuf per ordre del Califa a lluitar contra els c??rmates, Nasr va recuperar el seu lloc. Vers el 928 va ciutat fou atacada pel bizant?? Joan Corcuas que fou rebutjat per Nasr. Des el 929 tant a Azerbaidjan com a Dwin van governar oficials sadjides dels que no es coneixen els noms. El 941 Dwin pertanyia a Daysam ben Ibrahim al-Kurdi per?? vers el 942 en fou expulsat per Marzuban ben Muhammad ben Musafir, de la dinastia musaf??rida; el 949 dos aventurers Fadl ben Djafar al- Hamdami i Ibrahim al-Dabbi es van fer amb el poder a la ciutat aprofitant la derrota i captivitat de Marzuban davant el buw??yhida Rukn al-Dawla, per?? al cap d'uns mesos tornava a estar en mans de Daysam que va expulsar als dos caps. El 951, sense que se s??piga com, Muhammed ben Shaddad es va fer amb el poder a Dwin i va dominar la regi?? entre el Kura i l'Araxes. Per tres vegades fou atacat Muhammad a Dwin: la primera pel musaf??rida Ibrahim ben Marzuban, que fou rebutjat i llavors Muhammad va construir una fortalesa a les afores de la ciutat; a la segona Ibrahim va aconseguir ocupar la ciutat i posar-hi una guarnici??, per?? al cap d'un temps els habitants es van revoltar i van cridar altra cop a Muhammad. La tercera vegada fou atacada per Ashot III Olormadz d'Ani (953-977) que fou rebutjat. Vers el 954 Marzuban que ja havia estat alliberat i havia derrotat a Daysam ben Ibrahim al-Kurdi al Azerbaidjan, va atacar Dwin. Muhammad va fugir al Vaspurakan i despr??s va passar a Constantinoble buscant ajuda per recuperar el poder per?? va morir el 955. Un dels seus tres fills governar?? aviat a Dwin.

Dwin va restar en mans del musaf??rides fins el 983. Mushel rei de Kars es va aliar vers el 983 al musaf??rida Abul Haidja (Ablhadj) emir de Dwin i Azerbaidjan. Aquest va entrar al Vanad (Kars) per?? hi va fer destruccions d'esgl??sies i en fou expulsat; llavors va atacar al emir de Goltn (Ordubad, al sud-est de Nakhichevan), Abu Dulaf al-Shaybani (probablement seria al-Shaddadi, a les fonts armenies Aputluph), que el va derrotar i li va prendre les seves possessions arm??nies, principalment Dwin.

Vers el 987 l'emir Raww??dida Abul Haidja al-Rawwadi al-Kurdi va derrotar al seu enemic l'emir shadd??dida Abu Dulaf de Goltn i Gandja (el 971 els shadd??dides s'havien apoderat de Gandja i en els seg??ents anys havien dominat entre el Kura i el Araxes a costa del Raww??dides) i va seguir fins a Dwin, que se li va sotmetre. Llavors es va considerar ostikan d'Arm??nia com temps enrere i va emanar el tribut als pr??nceps armenis. Sembat II Tiezerakal d'Ani per evitar la guerra va pagar el tribut demanat i despr??s d'aix?? l'emir va retornar al Azerbaidjan. El 988 l'emir va morir durant una expedici?? a Vaspurakan i el seu fill i successor Mamlam ben Abul Haidja va signar un tractat de pau amb Sembat II, per?? immediatament va perdre Dwin davant Abu Dulaf (vers 989) que la va tenir un temps per despr??s perdre-la vers el 993 a mans de Gagik I d'Ani (989-1020) que davant d'una gran coalici?? arm??nia es va retirar al Arran a les seves possessions de Gandja. El rei Hovhannes-Sembat d'Ani la va perdre el 1021 davant Fadl I ben Abu Dulaf de Gandja, que va imposar tribut a Ani. El seu fill Abul Aswar Shawur fou nomenat governador mentre Fadl I governava a Gandja. Despr??s Abul Aswar (o Abul Uswar) va exercir el domini de totes les possessions shadd??dides del 1049 al 1067. Vers el 1030 l'emir de Dwin Abul Uswar (armeni Apu-Svar, pels bizantins Aplesphares) es va barallar amb el rei de Lori David Anholin, del que era cunyat, i va envair el territori del regne de Lori ocupant una part (el sud) i al cap d'un any es va preparar per atacar el nord. David va demanar ajut a l rei d'Ani que va enviar tres mil homes; al de Siunia (anomenat per Mateu d'Edessa com ???rei de Kapan???) que igualment va enviar tres mil homes; a Bagrat IV de Ge??rgia que va enviar un contingent dirigit per Liparit Orbelian del que feien part uns centenars de soldats del rei de Kakh??tia Kvirike III el gran i uns quants del emir de Tbilisi; i al patriarca Hovseph d'Aghu??nia que dirig??s als religiosos i monjos. Amb aquesta ajuda els musulmans foren derrotats i David va fer molt de bot?? i va recuperar tot el terreny perdut.

Vers el 1044, els bizantins que assetjaven Ani, es van aliar a Abul Uswar de Dwin al que el parakimomene Nikolaos (l'eunuc encarregat de la conquesta d'Ani) va demanar atacar la ciutat a canvi de diners i dignitats per?? l'emir va demanar la possessi?? dels territoris que conquer??s i finalment l'emperador ho va acceptar per un cris??bul segellat amb la gran butlla d'or reservada als caps d'estat aliats. Abul Uswar va atacar Shirak i va conquistar alguna fortaleses i viles (1044). Els nakharars d'Ani, comprenent que el rei Gagik II d'Ani (virtual presoner bizant??) no podria tornar, van estudiar donar la corona al bagr??tida David Anholin de Lori o al emir de Dwin Abul Uswar, casat amb una germana de David Anholin, per?? el patriarca Petros no aprovava cap dels candidats i finalment va acordar l'entrega de la ciutat i altres fortaleses als bizantins, cosa que es va produir el 1045. Miguel Iasites, duc d'Ib??ria fou encarregat del govern i va fer tornar al emir de Dwin les fortaleses que ocupava i que els bizantins havien solemnement prom??s que podria conservar. Per?? no solament aix?? sin?? que van atacar Dwin que esperaven ocupar. Per?? Abul Uswar els hi va preparar un parany i desenes d'arquers amagats a les vinyes de la rodalia van destruir l'ex??rcit grec. El hivern del 1046-1047 els bizantins van tornar a atacar Dwin sense ??xit, per?? van conquerir les fortaleses que abans foren d'Ani: Sourb Mariam, Ampier o Anberd, Hagios Gregorios i Khelidonion (probablement la ciutadella d'Erevan). Abul Uswar de Dwin es va sotmetre el 1055 a Toghrul Beg, i seguidament va dirigir una expedici?? a la ciutat bizantina d'Ani. El selj??cida Alp Arslan, despr??s d'un llarg setge, va ocupar Ani el 16 d'agost de 1064 i la ciutat fou donada en feu a Fadlun ben Abul Uswar, fill del emir de Dwin i Gandja. Quant el pare va morir el 1067 Fadlun va obtenir Dwin el 1072, mentre l'altra branca shadd??dida governava a Gandja.

La branca Shadd??dida de Dwin i Ani va governar fins el 1105 en que Dwin fou capturada per un amir turc per poc temps, per caure despr??s en mans de Tughan Arslan, amir de Bidlis i Arzen i vassall dels ort??kides. Durant les lluites entre Mahmud i Toghrul fou recuperada pel shadd??dida Fadl III, per?? al morir aquest el 1130 fou recuperada per un fill de Tughan Arslan. Fou llavors que l'avi de Salad??, el kurd Shadi, que vivia a Dwin (havia nascut a un llogaret proper) es va traslladar a Takrit.

El 1162 la ciutat fou ocupada i saquejada pels georgians i la mesquita demolida. Per?? la ciutat fou ocupada pels Ildegizides i els successius atacs georgians rebutjats fins el 1203 en que per fi els georgians van poder ocupar la ciutat i conservar-la per mes de 20 anys. El 1225 la va ocupar Djalal al-Din el khwarizmshah. Entre 1236 i 1239 la ciutat fou destru??da pels mongols.

La ciutat tenia molts tallers artesanals, entre ells de teixits amb pel de cabra (anomenats mirizza), teixits anomenats armenis, tints vermells per el quermes (kirmis), teles de seda amb dibuixos anomenats buzyun, i una especialitat local apreciada a tots els pa??sos musulmans: els lla??os de pantal?? (tikha, plural tikak).

Les excavacions fetes el 1953 han posat a la llum el palau dels governadors i altres mes antics, el palau del patriarca (constru??t vers 461-485), i la catedral (destru??da al terratr??mol del 893).