Teodosiòpolis d'Armènia
De Viquipèdia
Teodosiòpolis (Theodosiopolis) fou una ciutat d'Armènia, antiga Karin, refundada per Teodosi II i engrandida per l'emperador Anastasi. Justinià I la va fortificar.
El 387, a la partició d'Armènia, Karin va quedar a l'Armènia romana. Vers el 415 l'emperador Teodosi va permetre difondre el nou alfabet armeni per les províncies armènies de Bizanci, i va fer reconstruir Karin a la que es va donar el nom Teodosiòpolis. Els perses van atacar l'Armènia bizantina especialment Teodosiòpolis i Martiriòpolis (armeni Neferkert, modern Mayyafariquin) el 502. El 18 de març del 536 es va crear la província d'Armènia Prima amb Teodosiòpolis i la seva regió fins al Pont oriental, incloent Satala, Nicòpolis, Trebisonda i Kerasunte.
El 577 Cosroes va enviar un exercit a Armènia sota la direcció de Tahm-Khusro. L'exèrcit va triomfar a Bolorapahat (a Basean) i a Kethin (Bagrevand) i va arribar fins a Teodosiòpolis, on fou rebutjat pel comte bizantí Maurici.
El 591 amb els nous territoris cedits per Pèrsia la província d'Armènia Prima va desaparèixer i es van crear dos províncies noves: Armènia interior (l'antiga Armènia Prima engrandida amb territoris cedits pels perses entre Karin i Kars) i Armènia Inferior (entre Kars i el Llac Sevan i fins al Araxes i al Kura).
El 603 va esclatar la guerra entre Bizanci i Pèrsia. El 607 les forces perses, manades pel general Ashtat Djestavar, van obtenir una gran victòria a la regió de Dou (nord-est de Teodosiòpolis) i un altra a Udru, al Basean, es a dir ambdues entre el Basean i la regió de Karin, i va arribar fins a Satala. Teodosiòpolis fou assetjada i es va rendir quant els perses van presentar a un home que deia ser el fill del emperador Maurici i clamava contra la usurpació de Focas. Llavors la ciutat es va dir Karin.
Heracli el 623 va desembarcar a Trebisonda va travessar el Pont i va entrar a Armènia. Va passar per Karin, que va ocupar i llavors va recuperar el nom de Teodosiòpolis, i va anar fins a Dwin ocupant també aquesta ciutat. Els perses la van retornar defintivament pel tractat de pau del juny del 628.
A Teodosiòpolis es va reunir un sínode (631) per buscar d'unitat de les esglésies grega i armènia. Finalment, després de mesos de discussió, la qüestió del concili de Calcedònia es va ometre per motius de conveniència i el sínode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i així el patriarca armeni Ezr va poder adherir a les formules que se li presentaven i els grecs el van poder considerar admès a l'ortodòxia (632).
El 653 fou ocupada pels àrabs. Constantí II va envair Armènia el 654. Es va establir a Teodosiòpolis i molts nakharars armenis van anar allí i li van fer submissió. Però la va perdre el 656. Els bizantins la tornaven a dominar el 686 i els àrabs el 700. El àrabs la van anomenar Kali o Kalikala (o Karnoy Kalat).
Els bizantins van envair Armènia el 751 i van ocupar Melitene, Clàudia i Teodosiòpolis però no podien mantenir-les i les van evacuar el 752 després de destruir-les completament. Tota la població fou traslladada a territori imperial mes al oest. El 753 el governador d'Armènia Yazid va anar a Teodosiòpolis i la va reconstruir però la va poblar d'àrabs i li va donar el nom de Kali.
A la rebel·lió general dels nakharars del 771 una assemblea va decidir atacar Karin (Kali), menys defensada que Dwin i mes propera a la frontera bizantina. La ciutat fou assetjada però no va poder ser conquerida. El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan (772) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat (Akhlat). Aquesta arribada fou advertida secretament als rebels, però no van creure l'avís i el setge de Karin va seguir. Per la seva banda Hamzasp Ardzruni va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnició àrab. Vers allí va marxar Amr o Amru que va infringir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els àrabs es van desplaçar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la noticia de la derrota arribava a Karin el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a morir en batalla a Bagrevand on van lliurar i perdre la batalla que va posar fi a la revolta (25 d'abril del 772)
Els àrabs la van conservar fins el 949 en que fou ocupada pels bizantins i va recuperar el seu anterior nom. Va esdevenir la capital del Thema de Teodosiòpolis, i Basili II la va fer servir de quarter durant la seva guerra amb David de Geòrgia el 1021.
Va aguantar alguns atacs dels turcs oghuz fins que fou ocupada el 1080 pel amir Ahmed que va crear l'emirat dels Saltúkides. En aquest temps va agafar el nom de Erzurum de Arzen i Rum (la ciutat havia estat el refugi de molta gent d'Arzen i de molts rum es a dir romans). El 1201 va ser ocupada pels seljúcides d'Anatòlia i fou seu d'un malik (príncep) de la família que la posseïa com a feu.
Vegeu: Erzurum
