Akhlat
De Viquip??dia
Akhlat (armeni Khelat o Khilat) fou una ciutat de la punta nord-est del Llac Van.
Fou una petita ciutat que en temps del califa Umar va fer un tractat amb Iyad ben Ghamn, que va permetre l'arribada d'??rabs, i el 772 va integrar-se en els dominis de l'emir qaisita de Manazkert.
El 918 fou atacada pel bizant?? Joan Curcuas. El 939 va entrar a la ciutat Sayf al-Dawla. El 964 fou ocupada per Nadja.
El marw??nida Badr la va ocupar el 983 i va restar a les seves mans fins el 1071 any en qu??, despr??s de la batalla de Manzikert, fou ocupada personalment pel selj??cida Alp Arslan.
El 1100 fou ocupada pel turc Sukman al-Kutbi i durant m??s d'un segle va ser possessi?? dels Shah Armen fins el 1207 en qu?? la va ocupar l'ayy??bida Al-Awhad, fill d'Al-Adil; a la seva mort el 1212 va passar al seu fill Al-Ashraf, per??ode durant el qual fou ocupada temporalment per dues vegades (1208 i 1210) pels georgians.
El 1230 fou ocupada pel Khwarizmshah Djalal a-Din Mangburni, per?? el 1232 fou derrotat per Al-Ashraf, aliat amb el selj??cida Ala al-Din Kaikubad I a Erzindjan i el 1233 aquest darrer va ocupar la ciutat.
Fou ocupada pels mongols el 1244 i concedida en feu a una princesa georgiana. Va patir un terratr??mol el 1246. Despr??s de la conquesta de Bagdad el 1258 els mongols van incorporar aquestes terres i tota la regi??. Akhlat va quedar en el domini dels IlKhan, i despr??s dels seus successors els Jala??rides i Ak Koyunlu.
El 1548 va ser ocupada pels otomans per?? despr??s la van perdre davant el perses (Shah Thamasp I) i fou arrasada. Els otomans la van recuperar i hi van construir una ciutadella acabada vers el 1555 i van reconstruir la ciutat. En els seg??ents anys la ciutat va estar sota domini de caps kurds dependents del sult??, fins que fou posada sota administraci?? directa el 1847. Fou cap d'un Kada (Il??e) o districte del vilaiat de Bitlis.
A la ciutat es conserven nombroses tombes dels segles XVI (i d'altres temps) i alguns monuments. La tomba de Ertoghrul, suposat pare d'Othman (l'ancestre dels Otomans) ??s de dubtosa identitat.
