Manazkert
De Viquipèdia
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772. La capital fou la ciutat de Manazkert, l'antiga Arzachku que fou la primera capital d'Urartu, al nord del llac Van a uns 30 km de la costa, i que en armeni s'anomenava també Manavazakert.
Amb l'enfonsament dels Mamikonian, una filla era la darrera de la branca principal de la nissaga, i es va casar-se amb un capitost àrab de nom Djahap al-Qaisi que havia obtingut el domini del districte d'Arsharuniq i altres antigues possessions de la família i volia a la dona per legitimar el seu poder. Els Gnuni van perdre part dels seus dominis de l'Aliovit davant el mateix capitost àrab Djahap al-Qaisi i mes tard el seu fill Abd al-Malik i es van refugiar amb els Bagratuni a Taiq. Djahap va fundar la dinastia Qaisita que de moment va restar supeditada al Califat.
El 806, el califa, per contraposar un poder al poder dels Ardzruni de Vaspurakan, va nomenar a Ashot I Msaker com a príncep d'Armènia, encara que supeditat al ostikan de Dwin. La tasca principal del príncep fou la lluita contra l'emir Qaisita Djahap al-Qaisi. Ashot li va prendre la part del Arsharuniq (que posseïa com marit de la darrera princesa Mamikonian des el 772). Després li va ocupar el districte d'Ashotz, el Taiq oriental (on va construir la fortalesa de Kalmakh a la riba del riu Tshorokh, i Taron on va fundar la fortalesa d'Audz.
El 813 l'emir de Manazkert es va declarar contrari al califa Al-Mamun, i va marxar a Dwin (dominada per lleials al anterior califa) que va ocupar. Va morir poc després i el va succeir el seu fill Abd al-Malik ben Djahap, que vers el 813 o 814 ja va provar d'ocupar Bardaa, feu dels partidaris de Al-Mamun. Després del 820 va morir a Dwin on la població es va revoltar, i que va tornar a la fidelitat al Califa.
El va succeir suposadament Sevada al-Djahapi que apareix lluitant a Bardaa el 821 o 822 i el 824 es esmentat expressament com emir de Manazkert rebutjant un atac armeni. El 826 es va sotmetre al ostikan però vers el 830 es va tornar a rebel·lar. Va morir vers el 832.
Vers el 844 apareix com a emir Ablhert en una expedició a la Siunia, i vers el 850 Ala al-Djahapi en una expedició al Vaspurakan. Djahap II ben Sevada apareix vers el 864 quant dominava Dwin que va perdre després d'una greu derrota davant el príncep d'Armènia Ashot I el gran (Mzed). L'emir següent, Abelbar, va conspirar contra Ashot el 878 i fou assetjat per aquest príncep a la seva capital el 884, setge que Ashot va haver d'aixecar per atendre afers al Vaspurakan.
Des el 886 corresponia al emir esser vassall del rei d'Armènia Ashot I el gran, cosa que gairebé no va respectar.
El 902 l'emir qaisita de Manazkert governava a Manazkert, Ardjesh, Khelat i Berkri) i no pagava el impost ni aportava contingents militars i el rei va decidir castigar-lo. Els contingents del rei, entre els quals els de Vaspurakan, i els de Grigor Bagratuni de Mokq es van concentrar a Oshagan (al Aragadzotn) i van avançar cap al Apahuniq on molts turcs i àrabs s'estaven unint al exercit del emir. Els armenis van arribar a Manazkert i la van assetjar. L'emir va demanar la pau que li fou acordada mitjançant el pagament del impost endarrerit, entrega d'hostatges i la fortalesa d'Erikan (a la vall de Halatsovit, antic feu dels Gnuni). Nakhichevan havia passat als qaisites de Manazkert en una època incerta però possiblement en els darrers anys, i tradicionalment Nakhichevan havia pertanyut a Vaspurakan, però el 902 va quedar en poder del rei que el 903 el va cedir a Siunia Oriental que potser l'havia posseit en alguns moments en lluita amb els musulmans.
[edita] Llista d'emirs
- Djahap al-Qaisi 872-813
- Abd al-Malik ben Djahap 813-821
- Sevada al-Djahapi 821-832
- Ablhert vers 844
- Ala al-Djahapi vers 850
- Djahap II ben Sevada vers 864
- Abelber vers 880
