Ardzruni
De Viquip??dia
Els Ardzruni o Artzruni foren una fam??lia arm??nia que va governar diversos territoris, i principalment des el segle VIII el Vaspurakan, on van assolir el t??tol reial. Duien el t??tol hereditari d'Ardzuvuni, equivalent a porta-??ligues.
El seu ancestre llegendari fou Sanasar. Els pr??nceps Ardzruni eren els encarregats de portar les ins??gnies reials al regne d'Arm??nia
Despr??s del 340 Zora Reshtuni, en protesta per el tracte que el rei donava a l???esgl??sia, es va revoltar contra Tigranes VII d'Arm??nia. Els Ardzruni, dirigits per Vash??, es van unir a la revolta. Tigranes va atacar a Zora al Timoriq (prov??ncia de Kordjaiq o Gordiene) i aquest, abandonat per els seus soldats, es va rendir. Tigranes va ordenar l???extermini de las fam??lies Reshtuni i Ardzruni dels que nomes es van salvar dos membres, Tadjat Reshtuni (nebot de Zora) i Shavasp Ardzruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian.
Vers el 368 Merujan Ardzruni (junt amb Vahan Mamikonian) va passar a P??rsia amb Shapur II (310-379). El 363 la tra??ci?? de Merujan Ardzruni, que va guiar als perses cap Arm??nia, els va permetre atacar per el sud per Altzniq i Dzophq, i van saquejar les tombes reials i van ocupar Tigranocerta. Merujan fou governador d'Arm??nia del 368 al 369. Segons Mois??s de Khoren, Sembat Bagratuni, lloctinent de Mushel Mamikonian el cap nacional, va fer presoner a Merujan Ardzruni i el va castigar posant-li una corona de ferro ardent al cap que el va matar, per?? segons Fauste de Bizanci, Merujan es va penedir abans de la batalla i va retornar al camp armeni, i no va morir fins for??a despr??s.
El 482 els Ardzruni, despr??s de vacil??lacions, van entrar a la rebel??li?? nacional.
Vers el 596 el nakharar Vardan Ardzruni, i molts altres, foren cridats a la cort del rei persa. Aquests nakharars van ajudar al rei a combatre al seu oncle rebel Vishtahm, que fou derrotat en una batalla prop de Rayy. Vers el 598 Varazshapuh Ardzruni tamb?? combatia pel rei persa.
En la guerra entre P??rsia i Bizanci, els perses van fer presoner al nakharar Vasak Ardzruni, que havia pres partit pels bizantins, i que fou crucificat a la ciutat de Cesarea de Capad??cia (611) que despr??s fou evacuada a l???arribada d'un exercit grec.
El 656 els Ardzruni que havien estat lleials als ??rabs en la lluita contra els bizantins, van veure incrementat el seu patrimoni, i els abans poderosos Reshtuni van perdre el Bznuniq i van quedar com a vassalls dels Ardzruni.
El 705 el Califa va decidir eliminar als nakharars i entre els assassinats hi havia Grigor i Kurion Ardzruni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana (706).
Vers el 752 el governador ??rab, Al-Mansur, que era germ?? del califa, va donar las possessions dels bagr??tides al Vaspurakan als Ardzruni, que ja hi tenien possessions, i que des llavors hi van exercir l???hegemonia.
El 773 els Amatuni i els Teruni van esdevenir els seus vassalls.
Per l'historia posterior, vegeu Vaspurakan.
[edita] Llista de nakharars ardzruni
- Vatsh??, vers 320-345
- domini de la corona vers 345-355
- Shavasp (fill de Vatsh??), vers 355-360
- Merujan (fill), vers 355-369 o 371
- Babken o Babik (fill), vers 369 o 371-410
- Vasak, vers 390
- Alan (fill) ?
- Vatsh?? (fill), vers 410-430
- Mershapuh (fill), vers 430-460
- Shavasp, vers el 415
- Vatsh??, vers el 428 spandarat vers el 428
- Nershapuh, vers 440
- Shavasp, vers 450
- Arshavir, vers 450
- Merujan, vers 451
- Khoren, vers 451
- Apersam, vers 451
- Shengin, vers 451
- Barkev, vers 451
- Tadjat, vers 451
- Iashkur, vers 483
- Sahak, vers 485
- Desconeguts vers 500-596
- Vardan, vers 596
- Varashapuh, vers 598
- Vasak, mort el 611
- Desconeguts vers 600-680
- Grigor, vers 680-705
- Korion, mort el 705
- Vahan (fill de Grigor) vers 705-742
- Sahak (fill) 742-768
- Hamazasp (germ??) vers 754-768
- Hamazasp (fill de Sahak) 768-786
- Gagik (germ?? de Sahak i Hamazasp) 768-?
- Hamazasp (fill), vers 771-778 (sol 772-773)
- Sahak (germ??), vers el 771-772 i 773-778 (mort 778)
- Merujan (germ??) vers 773-778, sol 778-785
- vacant 785-788
- Diversos pr??nceps 788-826
- Ashot (fill d'Hamazasp) vers 826-852 i 859-875
- Gurgen (germ??) 852-853
- Vasak Kovaker (fill) 854
- Gurgen Apupelsh (fill d'Ashot) 854-857
- Grigor Derenik (germ??) 857-859
- Ashot (restaurat) 859-875
- Grigor Derenik (segona vegada) 875-885
- Sargis-Ashot (fill) 885-904
- Gagik Abu Morvan, regent i usurpador 885-897
- Gagik (germ?? de Sargis Ashot) 904-936, rei des el 908
- Gurgen (germ??) 904-916
- Ashot-Derenik (fill de Gagik) 936-953
- Hamazasp-Abusahl (germ??) 953-972
- Ashot-Sahak (fill) 972-983
- Senaquerim (fill) 983-1028 (rei a Sebaste 1022-1026)
- Gurgen-Kashik (germ??) (de Mardastan i Antzevatsiq 963-997)
- Atom (fill) (al Antzevasiq del 997 fins al menys fins el 1023)
- Nic??for Komnin (regent al Vaspurakan 1022-1027)
- David (fill de Senaquerim) 1026-1065
- Atom (fill) 1065-1081
- Abusahl (germ??) 1065-1081
- Ocupaci?? bizantina 1081-1083
- Ocupaci?? selj??cida 1083
[edita] Branca d'ishkhans a Karin i Sasun
-
- Desconeguts 1021-1160
- Qurd vers 1160-1190
- Sadun vers 1190-1210
- Sherbaruk vers 1210-1230
- Sadun vers 1230-1260
- Ocupaci?? dels mongols 1260
