Urartu
De Viquipèdia
Urartu fou un regne a la zona del llac Van a Armènia
Taula de continguts |
[edita] Història
Les fonts hitites esmenten alguns països a la zona de Urartu: Haiasa, Azzi, Suhma, Isuwa i Altxe (cap el 1388 aC a 1320 aC). Els assiris van atacar la regió el 1114 aC i van arribar al llac Van, i esmenten que el país, que es deia Nairi, tenia 23 reis. Cap el any 880 aC aquestos 23 principats ja estan unificats sota el rei de Biaini (es a dir del llac Van) que les fonts assíries denominen Rei de Urartu (en les seves inscripcions els reis de Urartu es titulen reis de Nairi si escriuen en assiri i reis de Biaini i senyors de Tushpa si ho fan en urartià). El primer rei fou Arame titulat erili-erilave (rei de reis) que va donar el seu nom a la província de Aramili (mes tard coneguda com Apahuniq), que va tenir com a capital Arzachkun (suposadament Manazkert).
[edita] Període d'expansió
Sarduri I, potser un usurpador, va fundar una dinastia i va traslladar la capital a Tushpa (la moderna moderna Van), a la vora del Llac Van, i la va fer fortificar. El seu fill Ishpuini va incorporar al regne el país de Musasir, del que va fer governador al seu fill (el futur Sarduri II), però fou atacat per Shamshi-Adad V d'Assíria. El seu successor Menua, va expandir el regne. Argisti I encara va ampliar més els dominis a la regió de l'Araxes i el llac d'Erevan, a més d'aconseguir rebutjar els atacs de Salmanassar IV d'Assíria.
[edita] Període de decadència
A la meitat del segle VIII aC es va enfrontar amb el regne de Mana, i a finals del segle van començar els atacs dels cimmeris. Simultàniament els assiris, lierats per Sargon II van atacar el regne. Rusa I fou derrotat per Sargon II al llac Úrmia. Les invasions escites van continuar i a finals del segle VII aC gairebé havien destruït el regne (les excavacions arqueològiques mostren un alt nivell de destrucció per foc). Entre el 612 aC i el 585 aC el país va ser conquerit per tribus traco-frígies (que acabarien formant el futur poble dels armenis), que destruïren el regne. L’últim rei de Urartu o un dels primers reis dels invasors armenis es va sotmetre als medes.
 Urartu del 860 al 840 aC |
 Urartu del 840 al 820 aC |
 Urartu del 820 al 785 aC |
 Urartu del 785 al 753 aC |
 Urartu del 753 al 743 aC |
 Urartu: maxima expansió el 743 aC |
 Urartu del 743 al 735 aC |
 Urartu del 735 al 715 aC |
 Urartu del 715 al 713 aC |
 Urartu del 713 al 680 aC |
 Urartu del 680 al 610 aC |
 Urartu del 610 al 585 aC |
[edita] Reis de Urartu o Biaini
- Arame 880-844
- Sarduri I 844-828
- Ishpuini 828-805
- Menua I 805-785 (associat abans de 805)
- Argisti I 785-753
- Sarduri II 753-735
- Rusa I 735-713
- Argisti II 713-680
- Rusa II 680-675
- Erimena 675-670
- Rusa III 670-646
- Sarduri III 646-vers 620
- Irgia vers 620-c. 600
- Menua II vers 600-c. 585
[edita] Arqueologia
El descobriment de la civilització es va fer el 1827 per Friedrich Eduard Schulz de la societat francesa d'orientalistes. Schulz fou assassinat per bandits kurds el 1829. Van seguir altres troballes i intents de traducció de les inscripcions alguns dels quals van tenir la mateixa fi que Schulz. A partir de 1870 les ruïnes de la zona foren saquejades pels residents per vendre els objectes als exploradors europeus. La primera catalogació de les inscripcions es va fer per Sir Archibald Henry Sayce i Karl Sester a la darrera part del segle XIX. L'estela de Rusa fou descoberta el 1891. La regió va passar a control rus el 1915 i Nikolai Jakovlevich Marr i Iosif Abgarovich Orbeli van fer algunes troballes rellevants, especialment els anals de Sarduri II. Al llarg del segle XX es van fer nombroses troballes primer a la Armènia soviètica i després també a la part turca.
[edita] Llocs arqueològics
- Altintepe
- Toprakkale
- Patnos
- Cavustepe
- Van
- Armavir
- Erebuni (Erevan)
- Anzaf
- Cavustepe
- Başkale
- Argishtiqinili
- Teishebaini
[edita] Economia
La població del país es dedicava a l'agricultura i la ramaderia. Treballaven la pedra i els metalls i exportaven gerres i pots de metall a Frígia.
[edita] Administració
El rei tenia el poder suprem i era a més a més gran sacerdot de Khaldi, la principal deïtat del país. Alguns temples de Khaldi formaven part del complex del palau reial i n'hi havia d'altres separats.
[edita] Religió
La principal deïtat era Khaldi però la religió dels urartians era politeista Altres deïtats inclouen Teisheba, deu dels cels, Teshshub, deïtat hurrita, i Khurits i Shiwini, deesses del sol.
[edita] Llengua i escriptura
El llenguatge d'Urartu es aglutinatiu i emparentat amb l'hurrita estant classificat al grup hurrita-urartià de llengües; cronològicament la llengua sembla ser una continuació dels dialectes hurrites; no presenta influencies semites ni indoeuropees però si amb algunes llengües del Caucas, emparentat amb la família de llengües alaròdies. Els georgians li atribueixen també una connexió amb el georgià.
Per escriure es va utilitzar un sistema local jeroglífic però mes tard van adoptar el cuneïforme assiri limitant l'ús del sistema nacional que al segle VIII va quedar reduït a escrits religiosos i contables.
