Argisti I

De Viquipèdia

Argisti I fou rei de Urartu del 785 aC al 753 aC.

Va succeir al seu pare Menua I. Durant el seu regnat es va continuar el culte a Khaldi la principal deïtat del urartians, i també a Techeba (sembla que seria el Techub dels hurrites) i Ardini, deïtat de Mutsatsir adoptada per Urartu.

Va fer campanyes militars durant 13 anys: cap el nord va conquerir el actual Sarikamich, Va destronar al rei Ytupurchi de Diaueqi (Vanand o regió de Kars), el país de Akhuriani (regió d'Ani), Etioni (entre Ani i Erevan) on va derrotar al rei Uduri i va fundar la ciutat de Argistiqini (després Armavir), el regne de Eriaqi a la regió de Xirak, el regne Ichqugulu (regió de Alexandropol) i el país de Qiequni (al nord del llac Ixtamani; cap el sud va fer front a les expedicions de la regent Semiramis contra Hubutxkia i Kubutxkia (Djulamerk) cap el 785 o 784 aC, i després de Salmanasar IV el 781, 780, 779, 778, 776 i 774 aC. Per la seva banda Argisti va atacar durant sis anys el regne de Manna, on el rei Aza s’havia aliat amb Assíria, i finalment el rei va ser capturat i Manna establert com a vassall el 780 o 779 aC. També va fer incursions contra Xupa (Sofena) i Khaté (Malatya).

Va morir el 753 aC i el va succeir el seu fill Sarduri II.