Caucas
De Viquipèdia
El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi. En formen part les repúbliques d'Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan, que conformen laTranscaucàsia; i la resta pertany a Rússia anomenat Caucas del Nord o Ciscaucàsia, amb les repúbliques autònomes del Daguestan, Txetxènia, Ingúixia, Ossètia del Nord - Alània, Karatxai-Txerkèssia, Kabardino-Balkària i Adiguèsia, i algunes regions de la Rússia pròpiament dita. El pic més elevat del Caucas és el mont Elbrús de 5.642 m.
- Al vessant sud o Caucas del Sud (la Transcaucàsia), coexisteixen dos estats independents cristians, Geòrgia i Armènia, i un de musulmà, l'Azerbaidjan.
- El vessant nord o Caucas del Nord (Ciscaucàsia o Circàssia), que pertany a la Federació Russa, es divideix en set repúbliques autònomes: Txetxènia, Ossètia del Nord - Alània, Ingúixia, Kabardino-Balkària, Karatxai-Txerkèssia, Adiguèsia i el Daguestan.
[edita] Esdeveniments històrics
- Les guerres arabokhàzars.
- En l'Edat Antiga, la regió va estar dominada per grecs, perses (només al sud, al nord de l'Iran) i, més tard, pels romans.
- Durant els segles VIII i IX, restà sota la protecció de Pèrsia, de Bizanci i del califat àrab.
- Al segle XIII i XIV, foren els tàtars els qui envairen la regió, especialment l'actual regió de Geòrgia.
- Conquesta del Caucas per Rússia. Durant els segles XVI i XVIII fou motiu de disputes entre Pèrsia i Turquia, però el 1783, pel Tractat de Gueorguievsk, l'Imperi Rus va prendre part de la regió sota el seu protectorat. A partir d'aquest tractat, el govern rus prohibí els idiomes regionals i hi imposà el rus, i començà reformes malgrat la forta resistència de la població.
- Durant la Primera Guerra Mundial, hi tingueren lloc les batalles entre Rússia i Turquia, en què moltes ètnies lluitaren al costat dels turcs.
- 1915: genocidi d'armenis a mans dels turcs; rebel·lions kurdes a Turquia i l'Iran, etc.
- 1944-1957: deportació dels txetxens i ingúixos a l'Àsia central.
- 1991: restabliment de la independència d'Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan. Txetxènia declara la seva independència, cosa que provocà que molts habitants no txetxens fugissin.
- 1992. A penes un any després de la dissolució de la antiga URSS, començaren les escaramusses per motius interètnics entre els ingúixos i els ossets del nord, que provocaren que al voltant de 50.000 ingúixos hagueren de fugir de la zona en conflicte, Prigorodni, a Ossètia del Nord.
- El 1993 començaren les hostilitats entre el govern central txetxè i l'oposició. Això provocà que, el 1994, Rússia decidís intervenir directament, amb intensos bombardeigs sobre la capital Grozni, que van provocar una gran destrucció i la sortida del país d'unes 200.000 persones.
Tots aquests conflictes han deixat a la regió un estigma similar al que pateixen altres parts del món que tenen guerres oblidades: les mines terrestres.
La situació actual (2004) és la d'una regió amb diversos conflictes nacionals i ètnics. A Rússia es pateixen freqüents atacs per part dels milicians txetxens que busquen la sortida de les tropes russes del país. Conflictes entre Armènia i l'Azerbaidjan pel territori de l'Alt Karabagh i intents de secessió de la regió georgiana d'Abkhàzia.
[edita] Mitologia
- En la mitologia grega, el Caucas, o Kàukasos, era un dels pilars que suportaven el món. Prometeu hi fou encadenat per Zeus.
