Kabardino-Balkària

De Viquipèdia

Кабарди́но-Балка́рская Респу́блика (Kabardino-Balkàrskaia Respúblika) Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ Къабарты-Малкъар Республика
Informació
Capital:	Nàltxik
Població  - Total  - Densitat de població	901,494 h. (2005) 72,1 hab/km²
Superfície	12.500 km²
Governador	Arsen Kanokov
Idiomes oficials	Rus, kabardí i karatxai-balkar
Lloc web	Govern

La República de Kabardino-Balkària (rus Кабарди́но-Балка́рская Респу́блика Kabardino-Balkàrskaia Respúblika; kabardí: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; karatxai-balkar: Къабарты-Малкъар Республика) és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació Russa.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Rius 1.2 Llacs 1.3 Muntanyes 2 Demografia 3 Enllaços

[edita] Geografia

Limita al nord amb el Territori de Stàvropol, al sud i est amb Ossètia del Nord - Alània i al nord i oest amb Karatxai-Txerkèssia. Està situada al Caucas septentrional, és formada al NE per una plana estèpica i al sud-oest per la serralada del Gran Caucas, amb els pics més alts (com l'Elbrus (X,was¯hemaxwe), 5.642 m) i Kazbek (5.033 m). Hi abunden els boscos de faig i el regadiu.

[edita] Rius

Els principals rius són:

• Terek (623 km)
• Malka (216 km)
• Txerek (131 km)
• Txegem (102 km)
• Argudan
• Baksan
• Kurkuzhin
• Lesken
• Urukh

[edita] Llacs

Hi ha uns 100 llacs a la república, cap d'ells gaire gran. Molts d'ells (55) es troben entre els rius Baksan i Malka, mentre que els més grans ocupa una àrea no superior a 0.01 km². Alguns dels llacs són:

• Tserikkel (amb una àrea de 26,000 m²; 368 m profunditat)
• Baix Goluboye
• Kel-Ketchen (177 m profunditat)
• Upper Goluboye (18 m profunditat)
• Sekretnoye
• Tambukanskoy (area:1.77 km²; 1.5-2 m profunditat).

[edita] Muntanyes

L'Elbrus, el punt més alt del nord del Caucas i d'Europa, és situat a la república. Altres muntanyes destacades són les:

• Dykhtau (5,402 m)
• Koshkhatau (5,151 m)
• Shkhara (5,068 m)
• Pic Puixkin (5,033 m)
• Mizhergi (5,025 m)

[edita] Demografia

• Població: 901,494 (2002)
  • Urbana: 510,346 (56.6%)
  • Rural: 391,148 (43.4%)
  • Masculina: 422,720 (46.9%)
  • Femenina: 478,774 (53.1%)
• Grups ètnics

Kabardino-Balkària consisteix de dos territoris ètnics, un predominantment kabardí (parlants d’una llengua caucàsica nord-occidentals) i l’altra predominantment balkar (parlants d’una llengües turqueses). Segons el Cens rus (2002), els kabardins són el 55.3% de la població, seguit pels russos (25.1%) i balkars (11.6%). Altres grups inclouen els ossets (9,845, o 1.1%), turcs (8,770, o 1.0%), ucraïnesos (7,592, o 0.8%), armenis (5,342, o 0.6%), coreans (4,722, o 0.5%), txetxens (4,241, o 0.5%), i un grapat de grups menors, cadascun amb menys del 0.5% de la població.

	cens 1926	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Kabardins	122,402 (60.0%)	152,237 (42.4%)	190,284 (45.3%)	264,675 (45.0%)	303,604 (45.5%)	364,494 (48.2%)	498,702 (55.3%)
Balkars	33,197 (16.3%)	40,747 (11.3%)	34,088 (8.1%)	51,356 (8.7%)	59,710 (9.0%)	70,793 (9.4%)	104,951 (11.6%)
Russos	15,344 (7.5%)	129,067 (35.9%)	162,586 (38.7%)	218,595 (37.2%)	234,137 (35.1%)	240,750 (31.9%)	226,620 (25.1%)
Ossets	4,078 (2.0%)	4,608 (1.3%)	6,442 (1.5%)	9,167 (1.6%)	9,710 (1.5%)	9,996 (1.3%)	9,845 (1.1%)
Ucraïnesos	17,213 (8.4%)	11,142 (3.1%)	8,400 (2.0%)	10,620 (1.8%)	12,139 (1.8%)	12,826 (1.7%)	7,592 (0.8%)
Altres	11,772 (5.8%)	21,328 (5.9%)	18,315 (4.4%)	33,790 (5.7%)	47,246 (7.1%)	55,672 (7.4%)	53,784 (6.0%)

[edita] Enllaços

• (rus) Pàgina Oficial de la República Kabardino-Balkària.
• (anglès) Informació i enllaços sobre Kabardino-Balkària.
• (anglès) Kabardino-Balkaria informació i galeria de fotos.
• (anglès) Imatges de Kabardino-Balkària.

Subdivisió administrativa de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Primórie | Stàvropol Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità3 | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej | Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg Província autònoma Hebreus Districtes autònoms Aga Buriàtia3 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia2 | Nenètsia | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia1
L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka. L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga