[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Nenètsia - Viquipèdia

Nenètsia

De Viquipèdia

Не́нецкий автоно́мный о́круг
(Nenetski avtonomni ókrug)
Ненэцие’’ автономной округ
(Nenetsie’’ avtonomnoi okrug)
Bandera de Nenètsia
Informació
Capital Naryan Mar
Població

 - Total
 - Densitat de població


41.832 h. (2005)
0,24 hab/km²

Superfície 176.700 km²
Governador Aleksei Barinov
Idiomes oficials Rus i nenets
Mapa de Nenètsia dins Rússia

Nenètsia (en rus Не́нецкий автоно́мный о́круг (Nenetski avtonomni ókrug, i en llengua nenets Ненэцие’’ автономной округ (Nenetsie’’ avtonomnoi okrug)) és un districte autònom de la Federació Russa. Pertany a la província d'Arkhànguelsk. Limita al sud amb la província d'Arkhangelsk i la república de Komi, al nord amb el Mar Blanc i a l'est amb Iamàlia. La capital és Naryan Mar

[edita] Geografia

El país és situat a l'extrem nord-oest de la plana de l'Europa oriental, toca les mars Blanca, de Barentsz, Pecora i de Kara. Les principals alçàries són les muntanyes dels Urals (Ñarka" Pë") i de Tajmir, les Jugorski Polvostrov (amb el Moreiz (467 m) i els Birrang. També hi forma part l’illa de Novaja Zemla (Enëj ja).

El riu més important és el Ienissei (Dentadie), Obi (Kolta), Taz/Tasem, Txornaja, Korotaixa, Sula, Pesa, Pasira, Dudypta i Chatantga, i hi abunden els llacs, com els Nejto, Jambuto, Tajmir i Pasina.

[edita] Economia

La població es dedica a la pesca i a la indústria minera (polimetalls i carbó), a la cria de rens i la ramaderia vacuna per a la producció de llet i a la cacera.

[edita] Població

Segons el Cens rus (2002) la composició nacional del districte era

  • Russos 62,43%
  • Nenets 18,66%
  • Komi 10,85%
  • Ucraïnesos 3,16%
  • Bielorussos 1,03%
  • Tàtars 0,51%
  • Altres grups més petites amb menys d'un miler d'individus.

L'1,58% dels habitants no indicaren el seu origen ètnic en el cens.[1]

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Nenets 5.602 (11,8%) 4.957 (10,9%) 5.851 (15,0%) 6.031 (12,8%) 6.423 (11,9%) 7.754 (18,7%)
Komi 6.003 (12,6%) 5.012 (11%) 5.359 (13,7%) 5.160 (10,9%) 5.124 (9,5%) 4.510 (10,9%)
Russos 32.146 (67,5%) 31.312 (68,8%) 25.225 (64,5%) 31.067 (65,8%) 35.489 (65,8%) 25.942 (62,4%)
Altres 3.866 (8,1%) 4.253 (9,3%) 2.684 (6,9%) 4.960 (10,5%) 6.876 (12,8%) 3.340 (8%)


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità3 | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia3 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia2 | Nenètsia | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia1
  1. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  2. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
  3. L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga