[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Khàntia-Mànsia - Viquipèdia

Khàntia-Mànsia

De Viquipèdia

Ха́нты-Манси́йский автоно́мный о́круг — Югра́
(Khanti-Mansiski avtonomni ókrug — Iurgà)
Bandera de Khàntia-Mànsia Escut de Khàntia-Mànsia
Informació
Capital Khanti-Mansisk
Població

 - Total
 - Densitat de població


1.505.000 h. (2005)
2,7 hab/km²

Superfície 534.500 km²
Governador Aleksandr Filipenko,
Idiomes oficials Rus khanti i mansi
Mapa de Khàntia-Mànsia dins Rússia

Khàntia-Mànsia, o Khanti-Mansi (en rus Ха́нты-Манси́йский автоно́мный о́круг — Югра́ (Khanti-Mansiski avtonomni ókrug — Iurgà)), és un districte autònom (subjecte federal) o ókrug de Rússia que pertany a la província de Tiumèn. Té una extensió de 523.100 km², és a dir, una mica més petit que la península Ibèrica, i una població al voltant del milió i mig d'habitants. La capital és Khanti-Mansisk.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Ocupen un territori comprès entre el curs dels rius Obi/As, Konda/Khontëng-Jä i Irtish i els seus afluents (Nazym, Kempaz, Visim, Pelymka/Pälm, Kazym i Txulga) i entre els Urals (amb el Gora Narodnaja, 1.894 m).

[edita] Economia

L'economia tradicional de caça i pesca ha estat substituïda per la indústria química i extractiva, ja que existeixen explotacions de gas que hi han portat centenars de milers de treballadors des d'altres parts de la Federació Russa, cosa que ha posat en perill no només la cultura autòctona sinó també l'entorn natural de la regió, i això ha aixecat veus de protesta entre els habitants.

[edita] Demografia

Khantia-té una població dispersa de 1,432,817 segons el Cens rus (2002). La capital és Khanty-Mansiysk, amb 53,953 habitants, però les principals ciutats són Surgut (285,027), Nizhnevartovsk (239,044), i Nefteyugansk (107,830). La població indígena (Khanti, Mansi, Nenets) només són el 2% de la població. L’explotació de gas natural a Khàntia-Mansia ha atret immigrants d'arreu de la Unió Soviètica, principalment russos, ucraïnesos, tàtars i baixkirs.

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Khantis 12,238 (13.1%) 11,435 (9.2%) 12,222 (4.5%) 11,219 (2.0%) 11,892 (0.9%) 17,128 (1.2%)
Mansis 5,768 (6.2%) 5,644 (4.6%) 6,684 (2.5%) 6,156 (1.1%) 6,562 (0.5%) 9,894 (0.7%)
Nenets 852 (0.9%) 815 (0.7%) 940 (0.3%) 1,003 (0.2%) 1,144 (0.1%) 1,290 (0.1%)
Komi 2,436 (2.6%) 2,803 (2.3%) 3,150 (1.2%) 3,105 (0.5%) 3,000 (0.2%) 3,081 (0.2%)
Russos 67,616 (72.5%) 89,813 (72.5%) 208,500 (76.9%) 423,792 (74.3%) 850,297 (66.3%) 946,590 (66.1%)
Ucraïnesos 1,111 (1.2%) 4,363 (3.5%) 9,986 (3.7%) 45,484 (8.0%) 148,317 (11.6%) 123,238 (8.6%)
Tàtars 2,227 (2.4%) 2,938 (2.4%) 14,046 (5.2%) 36,898 (6.5%) 97,689 (7.6%) 107,637 (7.5%)
Altres 1,026 (1.1%) 6,115 (4.9%) 15,629 (5.8%) 43,106 (7.6%) 163,495 (12.7%) 223,959 (15.6%)

[edita] Política

El territori és un districte autònom de la Federació Russa, però com que els pobles nadius són minoria, són exclosos de les decisions. Funciona com a qualsevol altre districte rus, només que tenen disposicions especials per a salvaguardar l‘autonomia dels pobles autòctons.

L’escolarització es fa en rus, tot i que ambdues llengües hi són ensenyades. Darrerament s’ha publicat els diaris Khanti Yasang i Liuma Seripos, 40 minuts a la setmana a la ràdio i 25 minuts a la televisió.

Darrerament s’han creat organitzacions com Kolta Kup (Home del riu Obi) per defensar els interessos dels nadius al districte, i que ha propulsat l'ensenyament a les escoles en llengua nadiua. També formen part de l'Assemblea de Pobles del Nord juntament amb nenets i selkup.

[edita] Història

Antigament, sobretot els mansis, eren guerrers i es resistiren als russos, organitzant diversos principats, com els de Kazym, Lyapin, Obdorsk, Koda, Pelym i Belogorye, tots ells amb uns milers d'habitants. Els russos destruïren 41 pobles khantis el 1501, però no foren sotmesos fins que Jermak els va vèncer a la batalla de Chiuvad el 1581. Els darrers principats (Konda) no seran incorporats fins el 1644.

Durant el segle XIII havien estat tributaris del principat de Novgorod, i cap el segle XIV hi arribaren les primeres incursions de russos i tàtars. L’àrab Al Garnati va definir el seu país com a Djugra (o bé Úgria). El 1478 foren tributaris de Moscòvia, que el 1483 va capturar al príncep Moldan de Konda i el 1499 s’enfrontà als prínceps de Iugra i Konda, Semyon Kurbski, Pyotr Ushatyi i Vassili Gavrilov; i cap el 1584 els russos començaren a establir-se al seu territori com a conseqüència de la seva marxa cap a l'Oest, i també intentaren imposar-los la religió ortodoxa. Els mansis resistiren ferotgement i per això van patir grans pèrdues. Kyntsha de Konda es va sotmetre al tsar el 1680 i va rebre alguns presents. El 1711-1722 Pere el Gran ordenà que qui no fos aconvertit a l'ortodòxia fos condemnat a mort i executat. I els prínceps Vassili i Fyodor de Pelym i Konda es russificaren. El principat khanti de Konda, sota el comandament dels prínceps Satyga (revoltat el 1715 amb 600 homes) i Ossip Grigoriev (1732-1747), intentà oposar-se a la cristianització, però el seu successor Vlass Osipov fou educat en una escola parroquial.

En el segle XIX foren subjugats econòmicament amb ajuda del sistema combinat de deutes i licor pels oficials i mercaders russos. Els colons russos els arrabassaren les millors terres, amb l'ànim d'extingir-los. Tot i així, el 1842 un dels mestres de la regió descendent dels Ossipov, Aleksandr Satygin, reclamà el títol de príncep de Konda.

La colonització s’accentuarà des de l'època de Stalin. El 1930 es constituí el Districte Nacional dels Khanti i Mansi, amb 754.900 kilòmetres quadrats i 77.000 habitants, dividits entre 44 sel'soviets (soviets rurals) i les ciutats de Samaranovo (1.290 h), Surgut (1.307 h) i Berezov (1.377 h); el 1957 es va fundar l'únic diari, en khanti, Lenin Pant Khuvat (Senderi de Lenin), i això juntament amb la gramàtica khanti de Matthias Castrén del 1859 i mansi del 1858, i l'assaig idiomàtic Untger vogulen und ostjaken d'Ahlquist del 1880, va possibilitar un sorgiment d'autors khantis com Mikul Shulgin (1940), Prokopi Saltykov, Vladimir Voldin, Roman Rugin i Maria Vagatova. Però els idiomes han estat expressament fragmentats i ensenyats en diverses modalitats, i amb la col·lectivització es va practicar una russificació forçada; els intel·lectuals i petits propietaris khanti i mansi foren assassinats sota l'acusació de contrarevolucionaris i kulaks, així com els xamans, els santuaris sagrats foren destruïts i els nens escolaritzats. El 1933 protagonitzaren la revolta de Kazym, violentament aixafada per l'Exèrcit Roig, qui bombardejà els seus campaments.

Tanmateix, la cooperativització ha trencat la unitat i solidaritat interclànica, i la posada a punt del far west comunista els ha fet víctimes de la russificació, l'alcoholisme i la degradació ecològica del territori, iniciada en la dècada dels seixanta i les prospeccions petrolífers i de gas, que han provocat una emigració massiva que els ha minoritzat el seu nombre al Districte (del 9,2 % el 1959 a l'1,8 % el 1989 els khanti), i del 6,2 % el 1938 al 0,6 % el 1989 els mansi). Per això, juntament amb nenets i selkup fundaren l'Associació de Pobles del Nord, i el 31 de setembre del 1990 tallaren el pont del riu a la carretera Raduzhi-Variogan perquè els russos els mataven els rens i en protesta per la mort violenta de 26 khantis i nenets. Els consells tribals dirigeixen l'Associació. El 1991 protestaren davant el Soviet Suprem l'explotació de petroli a Tyanovsk, però com a resposta 35 famílies khanti (211 persones) foren deportades de la seva llar.

Alguns intel·lectuals khanti han proposat la formació d'una nova regió autònoma khanti als marges dels rius Kazym i Sosva, on l'explotació dels dipòsits de petroli i gas ha estat prohibit. La taxa de suïcidis és molt alta, i l'esperança de vida ronda els 40-45 anys.

[edita] Enllaços externs


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità3 | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia3 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia2 | Nenètsia | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia1
  1. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  2. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
  3. L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga


 
Pobles de parla ugrofinesa

Pobles fino-pèrmics:
Estònia Estònia - Finlàndia Finlàndia - Carèlia - Lapònia - Marí El - Mordòvia - Udmúrtia - República de Komi - Vèpsia - Livònia - Vòtia - Ingrians - Võros
Pòbles úgrics
Hongria - Khàntia-Mànsia