Baixkirs
De Viquip??dia
| Baixkirs (????????????????????) |
|
|---|---|
| Poblaci?? total | 1,800,000 (estimat) |
| Regions amb poblaci?? significativa | R??ssia: 1,673,389 (2002)[1] Uzbekistan: |
| Llengua | baixkir, rus, t??tar |
| Religi?? | Predominantment Islamisme sunnita |
| Grups humans relacionats | Pobles Turcs Kiptxak |
Els baixkirs s??n un poble turc que viu a R??ssia, principalment a la rep??blica de Baixkortostan. Un nombre significant de baixkirs tamb?? viu a la rep??blica de Tatarstan, aix?? com al Territori de Perm i les prov??ncies de Txeli??binsk, Orenburg, Kurgan, Sverdlovsk, Samara, i Sar??tov.
Taula de continguts |
[edita] Situaci??
Els baixkirs es concentren als marges meridionals de les Muntanyes Urals i zones frontereres. Parlen el baixkir, una llengua del Kiptxak de les lleng??es turqueses, propera al t??tar. Segons dades del 1989, el 65 % dels baixkirs vivia a la seva rep??blica. En total, un 75 % parla baixkir, vora un 20 % parla t??tar i la resta parla rus.
[edita] Hist??ria
[edita] Origens
Segons Ahmed Zeki Velidi Togan, procedien del sud-oest del Turquestan, mentre que d'altres afirmen que ja hi vivien. Els baixkirs s??n probablement els paguritai, tabonoi, s??benoi o borovskoi dels escrits de Claudi Ptolemeu, per?? tamb?? es podrien identificar amb els bashgurts i les tribus geyne, tabin, buruch i suvin de Ibn Fadlan (s. IX). Al Ishtiraki afirm?? que els baixgurts vivien en una zona muntanyosa i boscosa dif??cil de penetrar, i que es trobava a 25 hores de viatge del pa??s dels b??lgars. Fins i tot Al Biruni nomena els Urals Muntanyes Bashkurtes.
El seu nom prov?? de bachkurta o bashkunt, ???criador d'abelles???, en refer??ncia a llur activitat tradicional, i tamb?? foren anomenats istckos pels kazakhs. Eren agricultors, ramaders i apicultors, vivien a l'estiu en tendes de feltre (kibitka o tirmee), i a l'hivern en barracons de fusta (alasik) o en cases de pal quadrades protegides amb escor??a d?????lber (ui). Els homes vestien beshmet i els dones ziulen, el barret t??pic, i duien tulup (pell).
Llur beguda nacional ??s el kumys (llet d'euga fermentada) i l???akhran (llet ??cida amb crema), i el menjar, el krut (formatge ranci). Els morts els enterraven en llocs a??llats que ells mateixos escollien en vida. Encara que s'aconvertiren a l'islamisme en el segle XIV, mantenien alguens festes de reminisc??ncia pagana, com el sabantiu, festa de la primavera amb celebracions i jocs a cavall i sacrificis al sol. Encara avui dia tamb?? mantenen un cert xamanisme i la fe en la m??gia i els esperits. Pol??ticament eren governats per les dzhinn (assemblees populars), que s'unien en confederacions quan corria perill.
El 922 Ibn Fadlan va fer un estudi del pa??s, religi?? i costums dels baixkirs. Afirm?? que trob?? llurs campaments als marges dels rius Kinal i Sokh, pr??xims a la frontera amb els b??lgars. Constat?? que tots eren pagans (xamanistes). Al Idrisi, comparant els poemes dels contemporanis d'aquesta regi?? amb els que trob?? a la traducci?? ??rab de Ptolomeu, don?? alguns detalls m??s complexos sobre llurs ciutats, llurs treballs en coure i ferro, llurs armes, llurs exportacions de pells de castor i esquirol, per?? en bona part fan refer??ncia als magiars. La confusi?? es produ?? pel fet que les fonts musulmanes nomenen als baixkirs Bashkurts de l???interior i als musulmans bashkurts de l'exterior, mentre que els baixkirs de l'Ural es dividien en interiors i exteriors.
Els primers europeus que els esmenaren foreu Joannes de Plano Carpini i William of Rubruquis, que viatjaren pel seu territori i els anomenaren Pascatir, i afirmaren que parlaven la mateixa llengua que els hongaresos.
[edita] Incorporaci?? a R??ssia
Fins l'arribada dels mongols a mitjans del segle XIII, els baixkirs eren un poble fort i independent, temut pels ve??ns: Bulg??ria del Volga i els Petxenegs, per?? quan va caure el Khanat de Kazan el 1552 havien esdevingut un estat feble. El 1556 reconegueren volunt??riament la sobirania de Russia. El capdill baixkir Ivan Nakhin, lleial a Mosc??via i aconvertit al cristianisme ortodox, va fundar la fila-fortalesa d'Uf?? 1574 per defensar-los dels kirguisos, i va sotmetre els baixkirs a tributs en pells. Cap el 1629 hi havia 800 fam??lies baixkirs sota dominaci?? russa, i augmentaren a 7.100 fam??lies cap el 1700.
[edita] Revoltes contra els russos
Mostraren una resist??ncia acarnissada a l'annexi?? russa i les revoltes foren freq??ents. Entre el 1629 i el 1741 els baixkirs van provocar unes 80 revoltes contra els russos. Fins el 1662 s'al??aven sempre que ho feien els t??tars, per?? des d???aleshores ho van fer pel seu compte. En genearal els caps dels moviments eren els kuchumides, els caps que escollien els baixkirs, i moltes vegades eren concertats amb moviments soimilars als d'Ucra??na i Nord del Caucas, i aprofitant els atacs dels crimeus, calmucs i otomans, amb qui sovint anaven contxabats. Durant els segles XVII i XVIII assolaren Sib??ria Occidental i el Iaxartes inferior, l'Astrakhan, Don, Daguestan i Debreczen (Hongria), i aprofitaren per revoltar-se en els moments en qu?? els russos tenien dificultats exteriors.
El 1662-1664 es revoltaren sota el comandament de Konkas, Sary-Mergen i Devanei Devletbajev, i fou durament reprimida. El 1681-1683 es revoltaren sota el comandament de Seit Saafer Saadir i d???Ish-Humamed Devletbajev i altres nobles feudals, a causa dels forts rumors de conversi?? a l'ortodoxia for??ada entre els pobles no russos del Volga i l'Ural. Declararen la Guerra Santa als russos amb suport dels calmucs, per?? finalment arribaren a un acord amb els russos.
El 1705-1711 esclat?? una de les revoltes m??s llargues, dirigida per Aldar Isekejev i Kusium Tivlekajev, provocada per la introducci?? de noves taxes, l'obligaci?? de proveir de cavalls baixkirs l'ex??rcit rus i dels abusos que acompanyaven aquestes mesures, tot aprofitant la guerra amb Su??cia de Pere el Gran. Els l??ders baixkirs, despr??s de renunciar a la ciutadania russa, intentaren crear un khanat baixkir que seria vassall del khanat de Crimea o del sold?? de Turquia, i mantingueren contactes estrets amb els khans de Crimea, Nogai i els cosacs del Don.
Es tornarien a revoltar en 1735-1740, la m??s sagnant de totes les revoltes, sota el comandament divers de Kilmiak, Abiz Nuruishev, Akai Kusiumoglu, Jusuf Arylov i Julai Aznalin, com a reacci?? contra la construcci?? de fortaleses russes en territori baixkir acompanyades de confiscacions de terres que rpetenien encerclar Baixkurdistan i isolar-los dels seus ve??ns kazaks i karakalpaks. Com a repress??lia, el 1745-1750 el comandant Neplujev orden?? la colonitzaci?? del territori baixkir, cosa que provocaria una nova revolta el 1755-1756, dirigida pel mullah Abdullah Batysha Alejev (1710-1762), qui sermonejava baixkirs, kazaks, t??tars i usbecs i endem??s declar?? la ???guerra santa??? als invasors russos amb suport de nombrosos t??tars, per?? tot i que va jugar un rol fonamental en la revolta, no la va dirigir, i tot el moviment no va seguir les seves directrius.
El 1773 el cabdill Salavat Iul??iev, fill de Julai Azhnalin, va donar suport la revolta de Pugatxov, per?? fou derrotat i el 1774 fou empresonat per tota la vida.
Del 1789 al 1874 els baixkirs formaren una unitat especial de cavalleria fins que foren incorporats als cossacs de l'Ural. Tot el seu territori fou incorporat des del 1753 al Gubernia d'Ufa. Des del 1872 els baixkirs, que fins aleshores depenien del ministeri d'afers estrangers, reberen el mateix estatut que els altres subjectes russos, tot conservant llur pr??pia legislaci?? administrativa i financera.
[edita] Baixk??ria 1917-1919
Quan esclat?? la revoluci?? russa bolxevic del 1917, Akhmed Zeki Velidi Togan (1890-1970), professor baixkir a la universitat de Kazan des del 1909, on va mantenir contactes amb Gorki i els eseristes russos (form?? part del SR de Taixkent), esdev?? l??der dels nacionalistes baixkirs; pel febrer s'enfront?? als kadets de Taixkent, que volien fer dues estructures paral??leles, una per russos i l'altra per a nadius, que considerava de caire colonial, i per la tardor organitza un Ex??rcit Nacional Baixkir de 2.000 efectius experimentats i disciplinats. Tamb?? s'organitza un centre administratiu al campament de caravanes d'Orenburg, sota la direcci?? de Bikbayoglu Yunus.
La Shura va proclamar la independ??ncia del Baixkortostan que comprenia les ??rees d'Orenburg, Ufa, Samara i Perm, i intent?? declarar-se neutral en el conflicte b??l??lic. A comen??aments del 1918 els bolxevics ocuparen Orenburg (18 de gener), dissolgueren el govern i m??s tard empresonaren els seus membres, per?? la majoria aconseguiren escapar.
El 8 de novembre del 1917 es proclam?? el soviet d'Ufa, que no volia ni sentir parlar de concessions d???autonomia, de manera que canviaren les aliances i juntament amb els aliats kazaks d???Alash Orda, s'alini?? amb els bolxevics t??tars i baixkirs (Sultan Galiev, Tagirov i Khudaiberdin). D'antuvi Zeki Velidi don?? suport Alexander Koltxak, ra?? per la qual el juny del 1918 se sublevaren novament, reuniren dues divisions i amb els txecs ocuparen Uf??. Per a poder integrar-hi els destacaments kazaks, aquestes divisions foren transformades en un cos armat separat sota comendament del general Ishbulatov. Els aliats, inquiets per l'apertura alemanya a Ucra??na i el Caucas, no recolzaren un ex??rcit nacional kazak i baixkir a l???Ural i les estepes, i demanaren el seu llicenciament. D'aquesta manera, Koltxak anunci?? el 21 de novembre del 1918 que ni l'ex??rcit ni el govern eren reconeguts, alhora que es mostrava contrari a l'autogovern baixkir.
Recolzat pels clergues i burgesos locals, alguns dels quals desitjaven una rep??blica independent t??tar baixkir (Idel Ural), el 18 de febrer del 1919 el govern de Baixkortostan sign?? un acord de pau amb les autoritats sovi??tiques, que es comprometien a protegir llur ex??rcit i llur autonomia interna; en aquest sentit el gener del 1918 Sharif Manatov s'havia despla??at a Petrograd per tal de conv??ncer Lenin; i el 20 de mar?? del 1919 es constitu?? la Rep??blica Socialista Sovi??tica Aut??noma de Baixk??ria, amb bona part del govern d???Ufa.
[edita] Refer??ncies
- J. P. Carpini, Liber Tartarorum, edited under the title Relations des Mongols ou Tartares, per d'Avezac (Paris, 1838).
- Gulielmus de Rubruquis, El viatge de William deRubruck a les Parts Orientals del M??n, trandu??da a l???angl??s per V.W. Rockhill (Londres, 1900).
- Semenoff, Slovar Ross. Imp., s.v.
- Frhn, "De Baskiris", a Mrn. de l'Acad. de St-Pitersbourg (1822).
- Florinsky, a ?????????????? ???????????? [Vestnik Evropy] (1874).
- Katarinskij, Dictionnaire Bashkir-Russe (1900).
- http://depts.washington.edu/uwch/silkroad/texts/rubruck.html
