Khanat de Kazan
De Viquipèdia
|
||
 |
||
| Capital | Kazan | |
| Creació | 1438 Independència | |
| Dissolució | 1452 Presa de Kazan pels russos | |
| Llengua oficial | Txagatai (tàtar més comú) | |
El Khanat de Kazan (tàtar: Qazan xanlığı/Казан ханлыгы; rus: Казанское ханство, transliteració: Kazanskoe khanstvo) fou un estat medieval tàtar que ocupava el territori de l'antiga Bulgària del Volga entre 1438 i 1552. El khanat ocupava els actuals Tatarstan, Marí El, Txuvàixia, Mordòvia, parts d'Udmúrtia i Baixkortostan; la capital era la ciutat de Kazan.
Era centrat en la vila de Kazan i al riu Volga en la confluència amb el Kama, amb l'islam com a religió d’estat i amb cultura túrquica.
Taula de continguts |
[edita] Formació
Fou fundat el 1419 per Ulugh Mohammed, fill de Yalal-al Din i nét de Toktamish, quan es desintegrà el Khanat Kiptxak i s'enfrontà als russos. El 1438 va setjar Moscou i destruí Kolomna. Fou mort pel seu fill Maxmud o Mahmutek (1446-1462), qui reorganitzà les restes de l'antic Kipchak al voltant de la vila de Kazan, on hi havia un reietó anomenat Ali Beg, reconstruïda i fet capital el 1441. Esdevindrà una petita potència local molt temuda pels russos, ja que el 1445 va fer presoner Vassili II de Moscou i va obligar els seus germans Kasim i Yakub a refugiar-se a Moscòvia, on Qasym (1445-1462) rebrà del Gran Duc de Moscou la vila de Gorodok, anomenada Kasimov, on hi formarà un estat clientelar dels russos.
[edita] Explendor
El seus successors, Khalil (1462-1467) i Ibrahim (1467-1479), s'hagueren d'enfrontar a Moscou, de manera que el 1468 van perdre Viatka i el 1469 setjaren Kazan, obligant el Khan a alliberar tots els presoners russos; però no aconseguiren imposar Kasim com a khan, qui comptava amb el suport dels quatre karaçi-begs, líders de les quatre principals tribus tàtars (Şirin, barin, Arghin i Kipçak). S'iniciarà un període de crisi i enfrontaments interns amb els khanats nogais, Astrakhan i de Crimea per la supremacia. La crisi fou continuada per Ilham (1479-1487), fill d’Ibrahim, qui fou deposat el 1487 pel seu germà i Muhammad Amin (1487-1496), refugiat a Rússia. Aquest es presentà a Kazan amb un exèrcit rus i la rendí després de tres setmanes de setge. Ali fou executat a Vologda, i Muhammad es coronà Khan.
El 1495, però, fou expulsat de la ciutat per una incursió dels tàtars de Sibir, dirigits pel khan Mahmud, fill d'Ibak, pèrò aquests foren expulsats per la població després que fossin derrotats pels russos el 1496, de manera que cedí el tron al seu germà petit Abdallatif (1496-1502), qui s'haurà d'enfrontar als Girei de Crimea per la supremacia dels tàtars. Els rebels foren recolzats pels quatre líders tribals, que tradicionalment controlaven la successió al tron i altres afers d'estat i no estaven satisfets amb l'acord del 1496. L'arribada del siberià fou fatal pels líders tribals, que van veure Abdallatif imposat per Moscou. El 1502 Abdallatif fou deposat per Moscou, qui instal·là novament Muhammad Amin, cosa que mostrava el control rus dels afers tàtars. D’antuvi, Amin es mostrà fidel a la seva aliança amb Moscou, però el 1505 es va revoltar, matà i saquejà els mercaders russos que havien anat a la fira anyal de Kazan i el 1506 va vèncer l'exèrcit rus a Nijni Nóvgorod. El 1507 aconseguí un tractat de pau amb un equilibri de forces que reconeixia la seva independència.
Muhammad Amin va morir el 1518, i amb ell es va extingir la línia d'Ulugh Mehmet, ja que Abdallatif va morir el 1517. Això encetaria un període d'anarquia marcada per les lluites ininterrompudes entre els partidaris de l'orientació russa i el “partit nacional”, sostingut pels khans de Crimea i Nogai, de manera que els candidats se succeïren durant els següents trenta anys.
El 1519 Vassili III de Moscou aconseguí imposar Shah Ali (1519-1521), khan de Kasimov que aviat serà expulsat per la noblesa tàtar i que demanarà al khan de Crimea Mehmet Girai que designés al seu germà Sahib Girai (1521-1524), mig germà per part de mare de Muhammad Amin. Plegats organitzaren una expedició a Moscòvia i saquejaren els regions de Moscou, Nizhni Novgorod i Riazan, van fer centenars de milers de presoners que foren venuts a Kaffa com a esclaus; però fracassarien en l'assalt a les fortaleses de Moscou i Riazan.
A la mort el 1524 de Mehmet Girai, Sahib Girai fou nomenat khan de Crimea. Hi deixà el seu nebot Safa Girei (1524-1530), de 13 anys. Aleshores la pressió russa era més lleu, no en forma d'expedicions de repressàlia sinó en avenç lent i sistemàtic. Moscou, per tal d'arruïnar Kazan, hi prohibí als mercaders russos de treballar-hi, i fundà una gran fira anyal al monestir de Sant Macari, que s'acabaria imposant; fomentaren l'aparició d'altres centres comercials rivals que a la llarga seran la causa del seu declivi.
[edita] Declivi
El 1523 els russos construiren la fortalesa de Vasilsursk, a la confluència del Volga. El 1530 el khan fou destituït pel partit rus, i substituït per Can Ali, fill d'Awliyar Khan d'Astrakhan, i mig germà de Shah Ali, però fou mort en una revolta provocada pels partidaris de Girai. Safa Girai fou reposat en el tron, i s'hi mantindria fins el 1546, frustrant els esforços russos per restablir llur sobirania. Durant aquest temps mantingué estretes relacions amb Crimea, de qui en depenia en bona part. El 1546 fou deposat temporalment per Shah Ali, però el recuperà amb ajut de Crimea, i el mantingué fins a la seva mort el 1549. Durant la fi del regnat va fer una gran purga entre la noblesa, afavorint el trencament de vincles amb Moscòvia. Fou el darrer gran governant del khanat.
A la seva mort, la seva vídua Süyün Beke actuà com a regent del seu fill Ötemish Girai (1549-1551), de 12 anys; els russos, però, el 1551 ocuparen el khanat i forçaren els nobles locals a acceptar el lideratge de Shah Ali (1551-1552) sota termes molt durs, mentre Ötemish era deportat a Moscou i batejat com a Aleksandr, on hi morí el 1566. Shah Ali, alhora, fou expulsat de Kazan per una revolta popular que oferí el tron a Yadigar Muhammad, de la dinastia dels khans d'Astrakhan. Fou el darrer governant independent, ja que no va poder impedir com el 2 d'octubre del 1552 Ivan IV de Rússia Groznij (El terrible) fes rendir Kazan després de dos anys de setge. La ciutat fou arrassada i saquejada pels russos. El khan va abdicar i fugir a Crimea.
[edita] Referències
- Plantilla:TES
- (anglès) Orígens dels tàtars del Volga
- (anglès) Breu història del Khanat
- (anglès) Khanat de Kazan a ÖzTürkler
- (anglès) Antigues banderes tàtars
