Nogai

De Viquip??dia

Nogai '??????????'
Pronunciaci??:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	R??ssia i Turquia
Regi??:	C??ucas
Parlants:	70.000 (nombre indeterminat a Turquia)
R??nquing:
Classificaci?? gen??tica:	T??rquic   Altaic (discutit)    Lleng??es turqueses     Kiptxak      Kiptxak-Nogai       Nogai
estatus oficial
Llengua oficial de:	Daguestan , Txetx??nia, Karatxai-Txerk??ssia .
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2	nog
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	nog
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

Nogai (tamb?? Nogay o T??tar Nogai), ??s una llengua parlada al sud-oest de R??ssia pels Nogais. S'hi distingeixen tres dialectes: Qara-Nogay (Nogai Negre o del Nord), parlat a Daguestan; Nogai Propi, al Territori de St??vropol; i Aqnogay (Nogai Blanc o Occidental), als marges del riu Kuban, a la Rep??blica de Karatxai-Txerk??ssia, i al districte Mineralnye Vody. Qara-Nogay i Nogai Propi s??n molt similars, mentre que Aqnogay mostra algunes difer??ncies.

[edita] Nombre de parlants

Les ??ltimes refer??ncies les trobem al darrer cens sovi??tic del 1989:

• Al Territori de St??vropol, hi havia 28.562 nogais, dels quals 27.415 (el 95,98%) parlaven nogai, 885 (el 3,10%) parlaven rus i 262 (0,92%) parlaven altres lleng??es.
• Al Daguestan hi havia 28.294, dels quals 23.803 (el 84,13%) parlaven nogai, 148 (el 0,52%) parlaven rus i 4.343 (el 15,35%) parlaven altres lleng??es.
• A Karatxai-Txerk??ssia hi havia 12.993, dels quals 12.598 (el 96,96%) parlaven nogai, 226 (1,74%) parlaven rus i 169 (1,30%) parlaven altres lleng??es.
• A Txetx??nia hi havia 6.884, dels quals 6.808 (el 98,90%) parlaven nogai, 49 (0,71%) parlaven rus i 27 (0,39%) altres lleng??es

Malgrat ser un poble tan dispers i sense una regi?? aut??noma pr??pia, mantenen una taxa de retenci?? ling????stica for??a alta.

[edita] Desenvolupament literari

S??n famosos els cicles ??pics Ithega, Musa, Mamai, Orak, Shura batyr, Gathel soltan, Kazy Togan, Er Targyn, Koblandy Batyr i Gaysa uly Amat. Des del segle XVI s'ha intentat donar-los llengua escrita en alfabet cor??nic. El 1928 s???hi introduiren dos sistemes d'escriptura diferenciats utilitzant l'alfabet llat??, per?? que el 1938 foren substitu??des pel cir??l??lic i una llengua unificada basada en l'aq noghai. El 1938 es fund?? el diari Lenin Yoli (Cam?? de Lenin) i destacaren els autors Khasan Bulatukov (1907-1937) autor d???Azrat (1937) i Fatimat (1932), A. Kh. Dzhanibekov (1879-1936) i F. Abdukzhailov (1913).

Actualment s'editen dos diaris en nogai, Nogaj Davysy a Txerkessk i Golos Stepi a Daguestan.

[edita] Enlla??os

• The Red Book of the Peoples of the Russian Empire
• Article a Ethnologue sobre els nogai

v ??? d ??? e Lleng??es turqueses
T??rquic Occidental
Bolgar	Bolgar??? | H??nic??? | Kh??zar??? | Txuvaix
Txagatai	Aini?? | Ili Turki | Lop| Txagatai??? | Uigur | Uzbek
Kiptxak	Baraba | Baixkir | Cum????? | Karatxai-Balkar | Karaim | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak??? | Krymtxak | Kumyk | Nogai | T??tar T??tar de Crimea?? | | Urum??
Oghuz	Afshar | ??zeri | Gaga??s| Petxeneg??? | Qashqai | Salar | T??tar de Crimea?? | Turc | Turc de Khorasan | Turc otom????? | Turcman | Urum??
T??rquic Oriental
Khalaj	Khalaj
Kirgu??s-Kiptxak	Altai | Kirgu??s
Uigur	Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuy?? G??rg??s| Sakha / iacut | Khak??s | Shor | Tofa | Tuvini?? | Yugur Oriental
Turc antic???
Notes: ??Es troba en m??s d'un grup, ??Lleng??es mixtes, ???Extingida

??